Aquesta jornada institucional, que té lloc avui dilluns, 3 d’abril, a l’auditori de Caixa Fòrum de Barcelona, s’adreça als agents socials i al públic en general amb un doble objectiu: fer-ne la màxima difusió i aconseguir establir un debat en aquest àmbit. De fet, la jornada s’organitza en un moment important per al poble gitano de Catalunya que, després de molts anys i de diferents governs, avança en el seu reconeixement institucional amb la implementació de mesures concretes, estables i obertes a tota la societat.

La jornada està pensada per posar en comú les diferents experiències institucionals dedicades al poble gitano que s’impulsen des de diferents administracions de l’Estat. En aquest sentit, una taula rodona permetrà parlar dels diferents plans institucionals que s’estan promovent, i una altra taula rodona servirà per exposar la implicació i la participació activa en les polítiques que tenen els consells de participació del poble gitano.

En la primera taula rodona s’exposaran els plans integrals existents a Catalunya, Andalusia i el País Basc. En la segona taula rodona es presentaran els òrgans de participació del poble gitano existents a l’Estat espanyol: el Consell Assessor del Poble Gitano a Catalunya, el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, el Consejo para la Promoción Integral y la Participación Social del Pueblo Gitano en el País Vasco, el Consejo de Participación del Centro Socio-cultural Gitano Andaluz i el Consejo Estatal del Pueblo Gitano.

El Pla integral del poble gitano a Catalunya

El Govern de Catalunya i el moviment social gitano han estat dialogant perquè la veu de les persones gitanes sigui recollida. En aquesta línia, el Departament de Benestar i Família ha posat en marxa un treball de participació i col·laboració entre les entitats gitanes i els diferents departaments, així com els sindicats i el món local, amb l’objectiu d’elaborar i complir el Pla integral del poble gitano a Catalunya.

Aquest Pla, que va ser aprovar pel Govern de la Generalitat el 22 de novembre de 2005, conté un conjunt d’actuacions adreçades a facilitar que les persones gitanes arribin a la igualtat d’oportunitats a partir de treballar sobre la diferència i el respecte als trets culturals i identitaris que els són propis i les normes socials i de convivència de què ens dotem la societat catalana.

Els àmbits en què s’emmarquen les actuacions, els programes i els projectes previstos al Pla són: cultura i identitat, família, habitatge i urbanisme, educació, treball, salut i sanitat, participació social, llengua, mitjans de comunicació i imatge social, justícia, seguretat ciutadana.

Les línies prioritàries del Pla són dues:

Per una banda, que les persones gitanes puguin arribar a equiparar les possibilitats d’accés i promoció en el mercat laboral, l’accés a l’habitatge, la promoció educativa i l’accés a la universitat, la promoció de joves i dones, les actuacions transversals que permetin visibilitzar les persones gitanes en tots els àmbits de la nostra societat. Per una altra banda, la possibilitat que puguin desenvolupar, mantenir, estudiar i difondre la cultura i la llengua gitanes a Catalunya.

Àmplia participació en l’elaboració del Pla

El procés de desenvolupament del Pla ha estat un treball compartit entre tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, les organitzacions i les entitats gitanes, les institucions i els ens locals, les organitzacions de l’àmbit social, sindical, cultural, universitari, etc.

D’altra banda, des del Departament de Benestar s’entén que qualsevol política o intervenció ha d’anar acompanyada per la participació dels sectors i col·lectius socials implicats. I, en aquesta línia, els col·lectius i les associacions del poble gitano de Catalunya han estat presents en tot el procés de disseny i elaboració del Pla, i es compta amb la seva participació en l’aplicació i l’avaluació.

En aquest cas, en el procés d’elaboració del Pla s’ha pogut constatar que quan es produeix un treball conjunt, amb equips amb “paios i gitanos” i en condicions igualitàries, els estereotips i les imatges negatives desapareixen, tant en les persones gitanes com en les no gitanes.

Les aportacions del poble gitano a Catalunya

Les accions que preveu el Pla en diferents àmbits no només estan pensades per cobrir mancances i necessitats urgents de tipus social. La potenciació de la participació de les persones gitanes en els debats socials és importat perquè puguin expressar de manera directa què volen i què proposen per incidir en el canvi de situacions de desigualtat que encara avui dia existeixen.

De fet, la cultura gitana ha aportat elements i valors culturals des de la seva arribada a Catalunya el segle XV. Actualment, aquestes aportacions estan tenint un reconeixement institucional i un ressò en la societat a través dels mitjans de comunicació i l’acció decidida del Govern de la Generalitat i de governs locals, tot i que fa més de 30 anys que els moviments socials treballen en aquesta línia.

Una aportació clara als Països Catalans ha estat en l’àmbit lingüístic. En part, a la Catalunya Nord la llengua catalana es manté en determinats nuclis urbans pels grups de persones gitanes que hi viuen. D’altra banda, moltes paraules que fem servir actualment són manlleus del romaní i del caló.

Altres aportacions quant a valors són la solidaritat de grup i el diàleg com a eix de la convivència. En aquest sentit són molt interessants les experiències que el poble gitano pot aportar pel que fa a la seva tradició de resolució i mediació en situacions de conflicte. Experiències que donen especialment fruits positius si es reforcen mútuament amb la intervenció de les administracions sobre el civisme i la convivència.

Els treballs d’elaboració del Pla ressalten també el moviment de les dones gitanes, que tot i ser molt incipient, està fent aportacions que propicien canvis tant al poble gitano com a la societat en general, com ara en l’àmbit de les reivindicacions de gènere, la violència de gènere o la discriminació laboral.