En el marc de l’Àgora Cívica en motiu del Mondiacult 2025, el Departament de Política Lingüística, ha reunit a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans governants i experts de l’educació i de la llengua durant la jornada La diversitat lingüística en el món d’avui, des d'on el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha destacat les mancances i oportunitats de la diversitat lingüística mundial i ha remarcat la necessitat d’una gestió adequada en tant que vehicle essencial de la cultura. En aquest context global, ha posat el Pacte Nacional per la Llengua com un bon exemple de gestió de la diversitat lingüística. 

A l'acte, hi ha intervingut François Grin, economista i professor a la Universitat de Ginebra, que ha dut a terme la conferència “Governar el món des de la diversitat lingüística”, conjuntament amb cinc experts més que han debatut en dues taules rodones: Llorenç Comajoan-Colomé (Universitat de Vic), Jasone Cenoz (Universitat del País Basc), Virginia Unamuno (Universitat Nacional de San Martín), Michele Gazzola (Universitat d’Ulster) i Vicenta Tasa (Universitat de València). L’objectiu de la jornada ha estat aportar perspectives per entendre millor com la diversitat lingüística pot contribuir a una governança més justa, a una educació respectuosa amb la pluralitat i alhora cohesionadora, i a unes societats finalment més democràtiques. La sessió es podrà consultar ben aviat al compte de Youtube de la Conselleria de Política Lingüística. 

En el parlament de benvinguda, el conseller ha constatat que la gestió de la diversitat lingüística és una qüestió que té una gran rellevància social, i per això ha exposat diversos factors que ho demostren, com la prevalença de la diversitat lingüística en l'espai i el temps, l'arrelament de les llengües en la psique humana o el valor pràctic instrumental dels coneixements lingüístics. I citant Monica Heller, ha recordat que la societat de la informació no ha reduït, sinó que ha incrementat, el valor pràctic de les competències lingüístiques. 

Vila també ha fet notar la paradoxa del cas europeu: mentre alguns estats centralitzadors i homogeneïtzadors d’Europa han fet molt per l'erradicació de la diversitat lingüística en el seu territori, la Unió Europea com a barreja entre tractat internacional i estat confederal és l'organització que més llengües oficials ha reconegut de tota la història de la humanitat, concretament 24: “És per això, perquè ens avalen els valors europeus, que aspirem a poder sumar-hi ben aviat el català, el gallec i el basc”. 

El conseller també ha plantejat com es pot reforçar el paper de les llengües autòctones com a eina de cohesió social en un moment de canvis demogràfics, tecnològics i ideològics tan accelerats, i com es pot combinar l'accés creixent a les llengües franques com l'anglès sense impactar negativament en l'ecosistema lingüístic local. En paraules de Vila: “És un repte de tota la humanitat gestionar adequadament la diversitat lingüística per tal de desenvolupar un model de multilingüisme social que sigui autocentrat, que sigui sostenible, que sigui just i que sigui solidari.” 

Per concretar aquest repte, F. Xavier Vila ha posat el Pacte Nacional per la Llengua com a bon exemple de compromís acordat entre representants polítics, socials i econòmics, amb mesures per avançar a partir d’un diagnòstic acurat sobre els reptes, les amenaces i les oportunitats per la llengua catalana.