- Les trobades s'emmarquen en la recent presentació de l’Estratègia Europea de Resiliència Hídrica el passat mes de juny, que pretén restaurar i protegir el cicle de l’aigua, garantir la disponibilitat d’aigua neta i assequible per a tothom i crear una economia de l’aigua sostenible i resilient a Europa.
- S’ha posat en relleu l’actuació pionera d’aportar aigua regenerada al riu Llobregat per augmentar la disponibilitat del recurs.
- També s’ha abordat la possibilitat que els fons europeus financin inversions en dessalinització i regeneració per garantir l’aigua davant l’impacte del canvi climàtic.
Una delegació del Govern de la Generalitat, encapçalada per la directora general de Transició Hídrica, Concha Zorrilla, i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, acompanyats per altres membres de l’equip directiu de l’Agència, han visitat Brussel·les entre l'1 i 2 d'octubre. L'objectiu de la visita institucional ha estat explicar l’estratègia de l’aigua a representants del Parlament Europeu i a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, entre d'altres.
S’han mantingut reunions amb Javi López, vicepresident del Parlament Europeu; amb en Luis Planas, membre del gabinet de Jessika Roswall, comissària de Medi Ambient, Resiliència Hídrica i Competitivitat en l'Economia Circular de la Comissió Europea; amb Veronica Manfredi, directora de Medi Ambient de la Comissió Europea; amb Miguel Castroviejo, conseller coordinador de medi ambient a la representació permanent d’Espanya davant la Unió Europea (REPER), juntament amb el seu equip de consellers de la REPER; amb Marta Mansanet, tècnica de les polítiques de medi ambient, canvi climàtic i energia del Comitè de les Regions; i també amb l'observatori de desenvolupament sostenible del Comitè Econòmic i Social Europeu.
En les trobades s’ha explicat el full de ruta per als pròxims anys en matèria de gestió de l’aigua, amb l’objectiu de desplegar una sèrie de mesures per a incrementar la disponibilitat sense dependre únicament de la pluja. En els pròxims 5 anys, es preveu que el 70% de les demandes provinguin de nous recursos com la dessalinització, la regeneració, l’aprofitament del Besòs i la millora de l’eficiència de les xarxes de distribució. Això permetrà disposar en el 2030 de 280 hectòmetres d’aigua més anualment.
Catalunya, exemple de resiliència hídrica
El juny de 2025, la Unió Europea va aprovar l’estratègia europea de Resiliència Hídrica. En aquesta estratègia es donen directrius per fer front a l’escassetat d’aigua arran dels efectes del canvi climàtic. El seguiment i mesures per a fer front a les sequeres, l'aplicació d'indicadors, la implantació de l'aigua regenerada per altres usos, són alguns dels aspectes que preveu l'estratègia europea de l'aigua.
Catalunya, arran de la sequera viscuda entre 2021 i 2025, ha evidenciat que disposa d'un Pla de sequera que ha permès garantir les demandes d'aigua a través de mesures que han evitat talls d'aigua a la població. Entre 2022 i 2025, s’han aportat al sistema un total de 309 hm³ de nous recursos que han pal·liat part del dèficit d’aportacions. Pel que fa a les mesures per a limitar el reg, els usos urbans i el cabal ecològic han permès estalviar un total de 258 hm³. El desplegament de les mesures previstes en el Pla de Sequera (PES) han evitat que els embassaments del sistema Ter Llobregat haguessin quedat buits el maig del 2023. Això hauria suposat estar 431 dies sense aigua als embassaments, un fet que hauria provocat talls de subministrament en tot l’àmbit que s’alimenta dels embassaments del Ter i del Llobregat.
S’ha posat en relleu, també, l’aportació d’aigua regenerada en el tram final del riu Llobregat, una mesura duta a terme durant la sequera i que va incrementar la disponibilitat d’aigua en el riu, per a ser potabilitzada posteriorment. Entre desembre de 2022 i gener de 2025, aquesta mesura ha permès aportar prop de 62 hm³, alentint el descens de reserves dels embassaments i allunyant fases de restriccions més severes. Aquesta mesura es replicarà en el tram final del riu Besòs, amb l’increment de la capacitat de potabilització i la construcció d’una Estació de Regeneració d’Aigua en el tram final del riu.
La delegació del Govern, per tant, ha evidenciat com l’estratègia de l’aigua catalana s’alinea totalment en l’estratègia per a la seguretat hídrica promoguda per la Unió Europea, amb mesures que ha desplegat des de fa cinc anys. Més enllà d’incrementar la disponibilitat de recursos per no dependre del règim de pluges, també s’estan duent a terme altres mesures com ajuts per a reduir les fuites i millorar la gestió de les xarxes de distribució en baixa (130 milions d’euros per a més de 1.100 actuacions) i actuacions de suport a l’agricultura.
Per tant, un dels objectius de les trobades ha estat posar Catalunya com a exemple de resiliència hídrica a Europa.
Fons europeus per a la resiliència hídrica
En les trobades també s’ha valorat la possibilitat que els fons de finançament europeus puguin preveure inversions per aquestes actuacions, tant en matèria de dessalinització i la regeneració. És indispensable el suport d’Europa en materialitzar la nova estratègia de l’aigua i mitigar els impactes del canvi climàtic.
Precisament l’estratègia de l’aigua del Govern preveu doblar la capacitat de producció de les dessalinitzadores (passar dels 80 als 160 hm³ anuals en l’horitzó del 2030) i incrementar fins als 245 hm³/any la producció d’aigua regenerada en l’horitzó del 2040.
