Sala de premsa

event_note Nota de premsa

Transició Ecològica impulsa amb el suport del CREAF la radiografia d'uns 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut

  1. L’estudi l’està elaborant el CREAF per encàrrec del Departament i servirà de base per dissenyar un sistema d’alerta ràpida per fer un millor seguiment de la salut d’aquests arbres
  2. Els primers resultats de l’estudi mostren que aquests arbres són en si mateixos un ecosistema i en alguns exemplars hi poden viure fins a 100 espècies de plantes i animals, malgrat que molts pateixen malalties i plagues
  3. A Catalunya hi ha declarats gairebé uns 300 arbres monumentals, que es considerin singulars, ja sigui per la seva dimensió excepcional dins la seva espècie, edat, història o particularitat científica
Pi d'en Xandri
El Pi d'en Xandri, a Sant Cugat, ha estat un dels darrers arbres declarats monumentals
{"uuid":"fa91cea2-db99-4763-b79d-d50c4fb010cd","name":"WhatsApp Image 2025-10-24 at 12.57.25.jpeg","author":"DTER","type":"0","location":"0"}

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica conjuntament amb el CREAF ha analitzat les característiques i l’estat d’una vuitantena d’arbres monumentals d’arreu de Catalunya. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha explicat que “l’objectiu d’aquest programa és fer valdre aquest patrimoni natural i disposar de dades concretes per monitorar el seu estat de salut i la biodiversitat associada”.

En aquest sentit, Marc Vilahur ha explicat que l’estudi ha de servir de base per “organitzar un sistema d’alerta ràpida davant els problemes de salut dels arbres amb la implicació del personal dels espais naturals protegits i el Cos d’Agents Rurals”. “Moltes vegades pensem en els arbres centenaris com un referent del pas del temps sobre un determinat territori i oblidem que un arbre monumental també funciona com un ecosistema on s’allotja fauna i flora”, ha dit el director general.

Precisament aquest 2025 s’ha posat en marxa una segona fase del programa de seguiment dels arbres monumentals per garantir una visita anual a cadascun dels arbres monumentals per a fer una detecció ràpida d’amenaces per a la supervivència de l’arbre. Aquesta detecció ràpida, en la que participen el personal dels espais naturals protegits i el Cos d’Agents Rurals, donarà capacitat d’actuar d’una forma més proactiva per tal d’allargar la vida dels arbres quan sigui possible.

L’anàlisi de l’estat de conservació dels arbres monumentals, liderat per la investigadora del CREAF Sandra Saura Mas,ja fa tres anys que està en marxa i ha analitzat, pel moment, una vuitantena d’arbres. Per conèixer en quin estat es troba cada exemplar, les investigadores realitzen una recerca ecològica entenent l’arbre com un ecosistema i, entre d’altres, prenen dades d’estructura de l’arbre, de la vegetació associada, la diversitat de líquens, briòfits, invertebrats i vertebrats, característiques de sòls, amenaces, impactes. “La idea és que aquesta proposta de protocol de seguiment i alerta de l’estat dels arbres monumentals, es pugui dur a terme des de l’Administració o els organismes convenients, per poder fer un seguiment més continu i anual, que permeti detectar necessitats de conservació dels arbres amb més antelació i temps suficient per actuar en cas que sigui necessari”, explica Sandra Saura Mas.

Precisament aquest dijous s’organitza a Espinelves una jornada en què s’abordaran el reptes al voltant dels arbres monumentals.

Punts calents de biodiversitat 

Els primers resultats de l’estudi apunten que hi ha una biodiversitat molt elevada en la major part dels arbres, fins a 100 espècies d’éssers vius en algun exemplar, malgrat que molts pateixen malalties i plagues. S’ha trobat que hi ha alguns arbres monumentals que poden funcionar com punts calents de biodiversitat, perquè s’hi han identificat un centenar d’espècies acompanyants diferents. És el cas de l’alzina de Can Ferrerons, al Parc del Montnegre i el Corredor, on viuen 65 espècies de flora vascular, 20 espècies d’animals i una espècie de liquen amenaçat i protegit (Waynea stoechadiana). 

Segons indica l’ecòloga Sandra Saura Mas, “renaturalitzar els entorns on viuen els arbres monumentals pot ser una acció adequada per millorar el seu estat ecològic”. També fer servir esmenes per millorar el sòl i prevenir-ne l’erosió, treure deixalles o establir cobertes vegetals.

Dades clau

  • Gairebé 300 arbres monumentals

    A Catalunya hi ha declarats 297 arbres monumentals i 3 arbredes (la Fageda de la Grevolosa, la Roureda del Parc Nou d'Olot i la Pineda de Can Ferrer). Les espècies més freqüents són alzines, roures i pins. Els arbres monumentals són exemplars singulars, ja sigui per la seva dimensió excepcional dins la seva espècie, edat, història o particularitat científica. Des del 1987, a Catalunya estan sotmesos a mesures de protecció especials, que impliquen la prohibició de tallar-los o arrencar-los parcialment o totalment.

    Precisament aquest any s'han declarat 24 nous arbres monumentals. Feia 9 anys que no se'n declaraven de nous.

    També trobem arbres qualificats com d'interès comarcal o d'interès local que també compten amb protecció. A Catalunya hi ha més de 1.200 arbres i arbredes declarats d'interès comarcal o local, o emparats per la legislació urbanística o cultural.

Notes de premsa relacionades
Biodiversitat
Medi ambient
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia