El Pla es basa en les conclusions d’un estudi elaborat l’any 2006 pels departaments d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Medi Ambient i Habitatge, Salut, Política Territorial i Obres Públiques, així com l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics (UEA-IRTA), i el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (CODE), per conèixer la biologia de la mosca negra i determinar-ne les mesures de lluita més eficaces. Aquest estudi posa de manifest que la lluita contra aquest insecte ha de tenir en compte mesures preventives i d'informació a la població, mesures per combatre l'espècie, i mesures per reduir l'hàbitat de les larves.
Així doncs, el Govern considera essencial continuar amb les mesures de lluita realitzades durant l'any 2006 i establir un Pla d'actuació per a l'any 2007, així com establir el finançament necessari per fer-lo efectiu.
El Pla contra la mosca negra comptarà amb un finançament de 455.000 euros. Aquests fons aniran a càrrec dels pressupostos per a l'any 2007 dels departaments d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Medi Ambient i Habitatge, de Salut i de Política Territorial i Obres Públiques. En concret, cadascun d’ells assumirà 113.750 euros. Si bé la competència en aquest tema queda establerta per al Departament de Salut, durant el present any les actuacions a dur a terme seran coordinades des del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
La mosca negra
Els insectes simúlids, també anomenats mosques negres, són mosques autòctones de mida petita (entre 2 i 6mm), de color fosc, que es troben en nombre abundant en arbustos i arbres situats prop de cursos d’aigua. Les femelles poden picar a les persones, normalment de dia. La picada es caracteritza per un punt central vermell i una inflamació destacable. En persones sensibles, pot produir una forta picor i un edema. A Catalunya no actua com a vector de cap malaltia. A partir de l’any 1993 i especialment els anys 1997, 1998 i 1999, aparegueren importants focus d’insectes simúlids, principalment, a la comarca del Penedès.
La lluita contra aquests insectes va ser duta a terme pels Consells Comarcals, amb l’assessorament del aleshores Servei de Protecció dels Vegetals del DAR. A la Vall del riu Ebre han aparegut també focus aquests darrers anys. Les causes de la seva proliferació no estan clares, però si el seu resultat: la clarificació de l’aigua al tram català de l’Ebre, procés que ha aparegut en els últims 3-4 anys, ha portat associada la colonització del pas del riu per macrofits (plantes aquàtiques).
Les primeres queixes es van donar a la primavera del 2005 i aleshores el Departament de Salut va iniciar consultes per tal de veure com encarar el problema. Arrel d’això, es va constituir una Comissió de Seguiment. A més, es van activar un seguit d’accions preventives entre les quals destaca els tractaments pilots a camps de cultiu que va dur a terme el DAR. A partir de l’any 2006, el Govern va habilitar mesures especials de diferents tipus: preventives i d’informació a la població, combatives i de reducció de l’hàbitat de les larves.
Aquest any 2007 s’ha dut a terme de dos tractaments, d’acord amb el seguiment dels nivells de larves de mosca negra en els macròfits del riu que està fent el Consorci dels Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (CODE), que constaten una baixa incidència de mosca negra. S’hi han de sumar altres actuacions realitzades des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) com ara les crescudes controlades en el cabal del riu que permeten preveure que es podrà controlar el nivells de macròfits i per tant de les larves, amb un menor nombre de tractaments.
26 de juny de 2007