“Avui, aquest massís és un símbol de la relació harmònica entre la natura i la vida humana. Les suredes, els camins i els antics oficis conviuen amb una societat que n’ha fet bandera”, ha afirmat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda durant l’acte de commemoració dels cinquanta anys del Manifest de les Gavarres que ha afegit que “la preservació va acompanyada amb tradicions arrelades, com l’Aplec de les Gavarres, la marxa en honor a Isabel Vilà; la festa de la pela del suro; noves iniciatives com el festival Art i Gavarres i la recuperació d’elements del patrimoni etnològic que són el testimoni del vincle entre l’activitat humana i el paisatge”.

L’acte de celebració s’ha fet avui a l’església de Romanyà de la Selva amb la participació de l’alcalde Santa Cristina d’Aro, Josep Xifré; Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya; Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya; Emili Mató, director en funcions dels Serveis Territorials de Girona, i Pau Presas, vicepresident primer de la Diputació de Girona i vicepresident del Consorci Gavarres de la Diputació de Girona.

Paneque ha recordat que “ja des de l’inici del moviment, s’havia proposat una gestió conjunta de les Gavarres i el massís de Cadiretes. És una idea que avui torna a tenir vigor i voluntat de futur” i ha avançat que es tracta de “dos espais, que han seguit camins paral·lels, avancen cap a un model compartit, amb equips humans i recursos per garantir-ne la protecció i la sostenibilitat”.

També ha reviscut que “fa cinquanta anys, les Gavarres eren un territori despoblat, deprimit per la crisi del món rural, que havia esdevingut un espai disponible per a l’especulació, en nom d’una visió de la utilització de l’espai públic o del desenvolupament turístic que l’evolució dels temps ha invalidat”. Ha posat de manifest que “avui és obvi per a tothom que el capitalisme depredador no és una opció, quan a mitjà termini deixa menys guanys compartits, que beneficis proporcionats”. Amb tot, “el temps, en canvi, ha avalat la fermesa d’un grup de ciutadans, d’excursionistes, de mestres, d’arquitectes i de pagesos que va reaccionar amb una visió raonada d’estima pel territori i avançada al seu temps”.

La consellera ha conclòs: “el cas de les Gavarres s’ha convertit, doncs, en un referent per al país: una demostració de com la gestió del territori pot ser respectuosa amb la natura i enfortir la identitat i la cohesió social. Mig segle després del primer manifest, hem de reconèixer la valentia d’aquells homes i dones que, desafiant l’autoritat, van evitar que el massís es convertís en un espai urbanitzat i esdevingués, en canvi, el pulmó verd que tenim avui”.

8 de novembre de 2025