- Es multiplicarà per tres la producció de biogàs, deixant d’emetre més de 350.000 tones de CO2 a l’atmosfera l’any 2030, que equival a neutralitzar pràcticament totes les emissions anuals d’una ciutat com Tarragona, Girona o Lleida
- Els projectes pilot de biopolígons situen Catalunya com a referent europeu en economia circular rural
El Govern de Catalunya està present a la COP30, la 30a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que se celebra aquests dies a Belém (Brasil), i hi ha participat en un acte paral·lel dedicat a les solucions escalables per a la reducció del metà (CH₄) en el sector agrícola, organitzat conjuntament amb l’Agroecology Coalition. L’acte ha comptat amb la presència de representants internacionals i subnacionals compromesos amb l’objectiu de reduir les emissions de metà d’acord amb el Global Methane Pledge.
La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, ha exposat les Estratègies Catalanes del Biogàs i del Digestat 2024-2030, aprovades recentment pel Govern. Aquest full de ruta preveu triplicar la producció de biogàs fins a superar els 1.900 GWh anuals el 2030, reduint de manera significativa les emissions de metà i d’amoníac derivades de la gestió de dejeccions ramaderes. “El biogàs i el digestat no només són una via per reduir emissions, sinó una oportunitat per transformar el nostre model agrari en un sistema més eficient, circular i competitiu”, ha destacat Letang.
Aprofitar els recursos locals
Per assolir aquest objectiu, es calcula que caldrà construir 12 plantes de biogàs d’una capacitat de 50.000 tones de tractament, o 6 plantes de 100.000 tones, cada any. Aquest model descentralitzat permetrà aprofitar els recursos locals de manera més eficient.
Segons les estimacions de l’Estratègia del Biogàs, gràcies a aquest increment es reduiran significativament les emissions de metà, un gas amb un alt potencial d’escalfament global, 28 vegades superior al del diòxid de carboni (CO2), així com les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) associades al sector ramader. Es calcula que la posada en marxa de totes les plantes previstes fins al 2030 evitarà més de 350.000 tones de CO2 a l’atmosfera, que és al voltant del que emeten anualment ciutats com Tarragona, Girona o Lleida, segons els seus Plans d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), elaborats seguint la metodologia de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
A més, l’estratègia també comportarà una reducció significativa de les emissions d’amoníac (NH₃) procedents de la gestió de dejeccions, contribuint a millorar la qualitat de l’aire a les zones rurals i a reduir la contaminació atmosfèrica en el conjunt del territori.
Referents en bioeconomia circular
Durant la seva intervenció, Letang ha destacat que Catalunya aposta per un model circular i baix en emissions, que combina la digestió anaeròbia amb la valorització del digestat com a fertilitzant orgànic i biofertilitzant. Aquest enfocament permet capturar el metà que s’emetria en l’emmagatzematge de dejeccions; generar energia renovable per a l’autoconsum o per a la xarxa; recuperar nutrients, com nitrogen i fòsfor, reduint la dependència de fertilitzants químics; i millorar la qualitat de l’aire i del sòl a les zones rurals.
Aquestes estratègies s’alineen amb els objectius europeus de descarbonització i amb la Llei catalana de canvi climàtic, i constitueixen una contribució directa a l’assoliment del compromís internacional de reduir les emissions globals de metà en un 30% abans de 2030.
Biopolígons pilot
També s’ha referit a que el Pla Catalunya Lidera del Govern ja contempla la creació de tres biopolígons pilot que actuaran com a motors d’innovació i referents de l’economia circular al món rural: A Alcarràs (Segrià), Vallfogona de Balaguer (La Noguera), i Montoliu de Lleida (Segrià). Aquests biopolígons seran espais on s’instal·laran empreses dedicades a la valorització de matèria orgànica renovable, amb infraestructures compartides per produir energia renovable a partir dels seus propis subproductes i retornar-la al mateix polígon o a la xarxa. El model inclou també mecanismes de recuperació de nutrients i valorització d’aigües residuals, creant un sistema de simbiosi industrial en què els residus d’una empresa esdevenen recursos per a una altra.
Amb aquesta aposta, Catalunya no només impulsa la producció de biogàs i la reducció d’emissions de metà, sinó que també obre la porta a la generació de fertilitzants orgànics, biofertilitzants i materials de base biològica, consolidant un nou teixit empresarial vinculat a la bioeconomia.
Escalar les solucions internacionalment
L’acte ha servit per compartir experiències amb altres governs subnacionals, així com amb entitats de recerca i organitzacions de la societat civil. Els participants han coincidit en la necessitat de polítiques públiques, finançament i col·laboracions internacionals per escalar les solucions de reducció del metà en el sector agrícola.
Com a exemple de projecte d’èxit a Catalunya Letang ha mencionat el d’Alcarràs Bioproductors, una cooperativa formada per més de 150 famílies ramaderes del Segrià que ha convertit la gestió de les dejeccions en una oportunitat de valor i sostenibilitat. La seva planta de biogàs tracta fins a 70.000 tones anuals de dejeccions i genera energia renovable mitjançant la digestió anaeròbia de les dejeccions ramaderes. La cooperativa complementa aquesta activitat amb una planta de compostatge que gestiona el digestat produït a la pròpia planta de biogàs, tancant el cicle de valorització, i resultant fertilitzants d’alt valor agronòmic.
Cites
Sonsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental
"El biogàs i el digestat no només són una via per reduir emissions, sinó una oportunitat per transformar el nostre model agrari en un sistema més eficient, circular i competitiu"
