El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i l’alcalde de Sort, Agustí López, han inaugurat avui el museu “El Camí de la Llibertat. Un museu de la pau a la frontera”, integrat dins de l’antiga presó de la capital del Pallars Sobirà. El museu recupera la història dels milers de persones que, durant la Segona Guerra Mundial, van fugir de la barbàrie nazi a través dels Pirineus a la recerca de la seva llibertat.

Es calcula que uns 2.700 refugiats estrangers van ser detinguts a la presó de Sort entre 1939 i l’agost de 1944. Quasi la meitat eren francesos, però destaca el contingent de canadencs i jueus (belgues; holandesos; alemanys..etc). Els refugiats sortien dels departaments francesos de l’Alta Garona i l’Arieja i creuaven el Pirineu fins arribar a les Bordes de Perosa (Alt Àneu). Per recordar els milers d’evadits i també els “passadors” que els ajudaven en la seva fugida, avui també s’ha inaugurat una placa d’homenatge a les Bordes de Perosa.

El Govern garanteix el seu suport futur

El projecte del museu “El camí de la Llibertat” de Sort ha rebut el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica amb dues subvencions per un valor total de 38.505€. A més, el conseller Saura s’ha compromès avui a mantenir aquest suport en el futur amb la signatura d’un conveni de col•laboració amb l’ajuntament de Sort. L’acord garanteix que la DG de la Memòria Democràtica mantindrà el seu suport als projectes de recuperació de la memòria històrica de Sort, que inclouen ampliar l’espai del museu i dedicar-li tot l’edifici de Casa Xorret abans de 4 anys. Un altre dels projectes és adquirir el local que va ser la presó de dones (Casa Facèrcia) per museitzar-lo. El conveni també detalla que el futur Memorial Democràtic col•laborarà en el finançament de la promoció del museu; la museïtzació completa de Casa Xorret i la senyalització del Museu del Camí de la Llibertat. A més, el museu quedarà inclòs en el Pla Director d’Espais de la Memòria de la Generalitat.

El camí de la llibertat

El Pirineu català va ser, durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944), escenari d’un constant pas de persones que, des de França, arribaven a territori espanyol fugint de la barbàrie nazi o per combatre, des d’Anglaterra o el nord d’Àfrica, al costat dels aliats. Guies, evadits i forces policíaques desafiaven les temperatures extremes, les nevades de l’hivern i el relleu accidentat. De fet, aquests mateixos passos havien estat, durant la Guerra Civil espanyola, testimoni de la fugida d’un bon nombre de capellans i gent d’ideologia dretana que s’escapolien dels escamots d’incontrolats i més tard de republicans que abandonaven la seva terra per por a la repressió franquista.

Durant la Segona Guerra Mundial, la majoria fugia de l’holocaust que els nazis havien endegat contra la seva raça; volien incorporar-se a l’exèrcit aliat que s’organitzava al nord d’Àfrica; pretenien evitar la deportació a Alemanya o intentaven reincorporar-se als combats després de ser abatudes les seves aeronaus al front de batalla (pilots de l’exèrcit de l’aire britànic, canadenc i nord-americà).

L’afluència d’evadits va ser general arreu dels Pirineus, tot i que els passos més utilitzats eren aquells que permetien un recorregut més ràpid. Així, el Pirineu basc i navarrès i l’Alt Empordà a Girona, van esdevenir les rutes més freqüentades per la seva baixa altitud. Es calcula que al voltant de 60.000 persones foren detingudes durant aquest període per pas clandestí de la frontera. Un nombre indeterminat va travessar la Península Ibèrica sense ser detinguts ja sigui perquè duien la documentació en regla o perquè aconseguiren no ser detectats.

El projecte del museu d’“El Camí de la Llibertat”

L’Ajuntament de Sort és l’impulsor del projecte per convertir l’antiga presó de partit judicial en un museu dedicat a les evasions protagonitzades pels 2.700 estrangers que hi van ingressar entre 1939 i 1944. La vila de Sort, com a cap de partit judicial, era la destinació dels apressats al Pallars Sobirà i de bona part dels que ho havien estat a la Val d’Aran. La seva petita presó, normalment ocupada per lladregots que havien protagonitzat delictes menors, va viure una autèntica saturació per l’estada dels estrangers que s’hi amuntegaven en la que era la primera etapa del seu llarg i dur periple per Espanya. De Sort eren traslladats a Lleida. Només interessaven a les autoritats espanyoles els nois en edat militar (entre els 18 i els 40 anys) que eren conduïts al camp de concentració de Miranda de Ebro (Burgos). La resta, eren transferits a balnearis o a Barcelona on esperaven la seva sortida del país.

Per definir el projecte de recuperació històrica de “El camí de la Llibertat”, Sort ha comptat amb la col•laboració St Girons, punt de partida de molts refugiats. Gràcies al projecte elaborat pels dos ajuntaments, i amb els ajuts de la iniciativa comunitària INTERREG-III, es va iniciar la recerca històrica i la rehabilitació de l’edifici de la presó, amb la instal•lació de la reixa que envoltava la façana.

L’any 2006, el Departament d’Història de la Universitat de Lleida va redactar el projecte museològic que, gràcies al suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica, ha dirigit les actuacions cap als següents àmbits:

 Museïtzació de l’interior de la presó ubicada a l’antiga capella de Sant Cosme i Sant Damià.

 Enregistrament del testimoni d’antics evadits.

 Elaboració de tríptics informatius sobre el museu i el paper de Sort en la fugida de refugiats durant la Segona Guerra Mundial.

 Disseny i elaboració d’un espai web que doni a conèixer tant les evasions com tot el que fa referència al museu (www.camidelallibertat.cat).

La travessa “le Chemin de la Liberté”

Des de l’any 1994, l’associació cultural francesa “Le Chemin de la Liberté” organitza cada mes de juliol una travessa per rememorar les evasions de milers de persones a través del Pirineu durant la Segona Guerra Mundial. La caminada discorre pels mateixos camins que van recorre els refugiats i pretén recuperar aquesta ruta i honorar la tasca dels qui van prendre part en les evasions i en el pas de documentació (guies, enllaços, col•laboradors de suport, evadits...).

La caminada va començar al col de la Core, a les immediacions de Seix, el dissabte dia 14 i arriba a les Bordes de Perosa (Alt Àneu, Pallars Sobirà) avui a primera hora de la tarda després de creuar els Pirineus a través del coll de la Pala de Clavera.

Hi prenen part al voltant de 120 excursionistes de diverses nacionalitats, molts dels quals tenen vinculacions familiars o associatives amb els evadits que van utilitzar aquest camí en els anys de la guerra.