- L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) duu a terme caracteritzacions de la fracció orgànica recollida selectivament, i n’avalua la presència del malbaratament alimentari (MA)
- Els resultats dels darrers 10 anys posen de manifest una davallada del 21% de la presència de MA a la fracció orgànica
- Campanyes institucionals, normatives i col·laboracions han contribuït a aquest descens
En els darrers deu anys, el malbaratament alimentari detectat en la fracció orgànica dels circuits públics de recollida selectiva s’ha reduït un 21%. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen de les dades recollides per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que des del 2012 inclou l’anàlisi del malbaratament en les caracteritzacions periòdiques que fa als circuits públics de recollida de fracció orgànica a tot el territori.
Actualment, es caracteritzen més de 500 circuits com a mínim un cop per trimestre, generant més de 2.000 dades anuals. Encara que per obtenir una visió completa caldria tenir en compte també la fracció resta, aquestes dades permeten estimar el percentatge ponderat de malbaratament alimentari present en la fracció orgànica.
En termes de quilos per habitant i any, la reducció observada equival a 630 grams menys de malbaratament alimentari per persona l’any 2024, en comparació amb l’any 2014.
Diferències entre fraccions: menys malbaratament malgrat l’augment global de fracció orgànica
Per entendre millor l’abast d’aquest avenç, cal aclarir alguns conceptes: el residu alimentari inclou tots els aliments que esdevenen residus, com per exemple una taronja, així com les parts no comestibles que durant el processament o consum han quedat soltes, com per exemple, una pell de taronja. El malbaratament alimentari es refereix a la part d’aquests residus formada per aliments descartats, incloses les parts no comestibles que hi resten adherides, com ara una taronja sencera amb la seva pell, però, en canvi, no inclou la pell de la taronja solta. La fracció orgànica inclou, a més dels residus alimentaris, residus vegetals i materials compostables com coberts o vaixelles biodegradables.
L’anàlisi de la sèrie 2014-2024 mostra una evolució diferenciada: mentre la quantitat total de fracció orgànica i de residus alimentaris augmenta, el malbaratament alimentari es redueix. Aquest desacoblament indica una millora clara en els hàbits de separació i una major consciència ciutadana.
L’impacte de la normativa i de les campanyes de sensibilització
La reducció del malbaratament es pot atribuir a múltiples factors. D’una banda, l’entrada en vigor de la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. De l’altra, l’acció coordinada d’administracions, entitats socials i el sector privat per conscienciar la ciutadania.
Entre les campanyes més destacades hi ha “Som Gent de Profit” (ARC), “Aprofitem els Aliments” (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació), “La alimentación no tiene desperdicio” (AECOC), “Jo no llenço” (Fundació Espigoladors) i “Remenja’mmm” (Rezero i Fundació Banc de Recursos), que han contribuït a canviar actituds en escoles, restaurants, llars i establiments alimentaris.
Actualment, totes les dades estan disponibles al Sistema Documental de Residus, accessible per als circuits públics caracteritzats de la fracció orgànica.
7/12/2025
