Aquestes intervencions s’inscriuen en el protocol de col·laboració entre els departaments de Cultura i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que té per objectiu frenar el progressiu deteriorament dels nuclis antics i entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya. Les obres compten amb un pressupost global de 7,25 milions d’euros.
Sant Feliu de Guíxols – Reurbanització dels carrers de Joan Goula i dels Especiers, i els trams dels carrers del Notariat i Estret del nucli antic
Pressupost d’adjudicació – 417.628 €
Termini d’execució – 4 mesos
L’obra proposa una nova urbanització del nucli antic de Sant Feliu de Guíxols. Concretament, a l’àmbit que conformen els carrers de Joan Goula i dels Especiers i un tram dels carrers del Notariat i Estret. Aquesta zona té el paviment molt deteriorat i les voreres molt estretes.
El projecte preveu la nova pavimentació dels carrers a un mateix nivell i dues voreres laterals. També se substituirà la xarxa de sanejament i aigua i s’arranjaran i milloraran les xarxes de telefonia i electricitat i la xarxa de gas, que s’ampliarà per donar servei a tot el veïnat. L’actuació es basa en un projecte de l’arquitecte Josep Bossacoma i els promotors són l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% cultural. L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Incasòl finançaran l’obra a parts iguals.
Santa Cristina d’Aro – Ordenació conjunta i enjardinament de les places de la Bella Pedra i del president Irla
Pressupost de licitació – 727.275 €
Termini d’execució – 12 mesos
L’obra proposa la renovació del paviment i els elements que conformen la plaça de la Bella Pedra i la plaça del president Irla, i millorar-ne l’ús de les zones verdes. L’Incasòl promou la intervenció conjunta als dos espais públics amb un disseny i materials similars a fi de garantir-ne la funcionalitat i la coherència estètica.
A totes dues places es canviarà el paviment, s’instal·laran zones de jocs infantils i juvenils, i es construiran dues pèrgoles d’ombreig a les àrees destinades a descans. A més, a la plaça de la Bella Pedra és prevista una zona humida amb la instal·lació d’una font d’aigua que crearà una petita bassa. El projecte també preveu executar noves instal·lacions de reg, enllumenat públic, clavegueram i xarxa d’aigua potable.
L’obra es basa en un projecte de l’oficina Aspecte, enginyeria, SL, i els promotors són l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro i l’Institut Català del Sòl. L’Incasòl finançarà el 95% de l’actuació i l’Ajuntament se’n farà càrrec del 5% restant.
Peralada – Remodelació del carrer de Vilella
Pressupost de licitació – 140.000 €
Termini d’execució – 3 mesos
L’obra es concentra a remodelar el carrer de Vilella, entre el carrer de l’Hospital i el de Sant Bernat. Aquest tram està molt deteriorat, i també les línies aèries tant del cablejat elèctric com del telefònic. El projecte preveu pavimentar de nou la zona afectada amb material rígid, seguint les diferents actuacions realitzades als carrers del centre, perquè quedi totalment integrada a l’entorn, bo i respectant les amplades entre les façanes existents. Els eixamplaments del carrer formaran petites places enrajolades amb granit. A més, s’hi col·locaran bancs de fusta, papereres i arbres. També es renovaran les xarxes d’enllumenat, telefonia, aigua potable i evacuació d’aigües pluvials i residuals.
L’actuació es basa en un projecte de l’arquitecte Martí Corominas i els promotors són l’Ajuntament de Peralada, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% cultural. L’Ajuntament de Peralada i l’Incasòl finançaran l’obra a parts iguals.
Navata – Rehabilitació de la plaça de la Vila, el carrer Pare Planes i el carrer Gran
Pressupost d’adjudicació – 208.740 €
Termini d’execució – 3,5 mesos
L’objecte d’aquesta actuació és la rehabilitació del nucli històric de Navata, corresponent a l’àmbit de la plaça de la Vila, el carrer Gran i el carrer Pare Planes, on es preveu una nova pavimentació i reordenació dels serveis d’infraestructures. Actualment, l’asfalt dels carrers presenta un estat molt degradat i no existeixen voreres.
En aquest sentit, la intervenció proposa pavimentar de nou els carrers i la plaça, a un mateix nivell. Els materials d’acabats seran de llosa de pedra de Sant Vicenç, a la plaça de la Vila; i formigó rentat a l’àcid, als carrers. També s’ha previst la substitució de les xarxes de sanejament i aigua, la instal·lació de la xarxa de gas per donar servei a tots els veïns i l’arranjament i millora de les xarxes de telefonia i baixa tensió.
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Marc Manzano i els promotors són l’Ajuntament de Navata, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament de Navata finançarà el 53% de l’actuació i l’Incasòl es farà càrrec del 47%.
L’origen del nucli antic de Navata va ser, probablement, l’hospital de pobres, fundat a prop del camí medieval de Figueres a Besalú, cap a la meitat del segle XIII. Aquest hospital, ja desaparegut, se situava a la plaça Major (actualment plaça de la Vila), amb l’inici del carrer de la Presó (actualment carrer del Pare Planes).
Ulldecona – Rehabilitació del teatre de l’Orfeó Montsià (2a fase)
Pressupost d’adjudicació – 358.920 €
Termini d’execució – 8 mesos
El projecte se centra en les obres corresponents a la segona fase de la rehabilitació del teatre Orfeó Montsià d’Ulldecona. Concretament, l’actuació es farà en el cos d’accés i s’ampliarà amb un solar del carrer Orfeó. La planta baixa de l’edifici està destinada principalment a teatre i a la planta segona hi ha una gran sala d’assaig i d’altres més reduïdes que pertanyen a diferents associacions culturals del municipi.
El projecte preveu la creació d’un atri a la zona propera al carrer Major. Aquesta nova peça, que comprèn tota l’amplada de la façana principal, tindrà caràcter d’espai semiexterior i cobert, i permetrà organitzar els accessos del teatre i la cafeteria de manera independent. L’actuació requereix el buidatge interior de tot el cos i la construcció del nou sostre de la planta baixa perquè quedi al mateix nivell que la balconada de la façana.
Pel que fa a l’ampliació al solar annex al carrer Orfeó, la nova construcció que es projecta és de dues plantes. A la planta baixa es reserva l’espai pròxim a la façana per organitzar una nova sortida d’emergència i altres cambres per a instal·lacions i serveis generals.
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Carles Brull, i els promotors són l’Ajuntament d’Ulldecona, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% cultural. L’Ajuntament d’Ulldecona i l’Incasòl finançaran l’obra a parts iguals.
L’Incasòl ja ha executat una primera fase de rehabilitació de l’edifici consistent en la reforma de la caixa escènica i el cos de vestidors. El teatre de l’Orfeó Montsià se situa en el nucli urbà d’Ulldecona. L’origen de l’edifici està lligat a l’entitat cultural-musical del mateix nom creada l’any 1922 que en va promoure la construcció amb la participació popular mitjançant jornals de vila. Anys més tard, va passar a ser propietat municipal.
Actualment, l’edifici és conegut sobretot per les representacions de la Passió d’Ulldecona, però també serveix d’escenari a un gran nombre d’activitats culturals. A més del Patronat de la Passió, habitualment hi desenvolupen les activitats la Banda de Música d’Ulldecona, l’Orfeó Ulldeconenc, el Centre Cultural i Recreatiu, i Ull de Teatre. Cal remarcar que les tres darreres entitats tenen instal·lades en l’edifici les seves respectives seus.
Coll de Nargó – Consolidació de les esglésies romàniques de Sant Romà de Valldarques, Sant Martí de la Plana i Santa Maria de Remolins
Pressupost d’adjudicació – 4,72 MEUR
Termini d’adjudicació – 7 mesos
Església de Sant Romà de Valldarques
Es tracta d’un edifici de nau única, amb absis semicirculars i coberta amb volta de canó. Aquesta estructura està deformada i té contraforts adossats a la façana. Al campanar de la torre han desaparegut sostres intermitjos que haurien estat de fusta i forats a diferents alçades de les parets. Es conserven restes pictòriques esgrafiades en part de les arcuacions cegues de la cara nord. L’obra recuperarà la volumetria original romànica a través de la relació entre el campanar vertical i la nau horitzontal. Així, augmentarà l’esveltesa de la torre. Es recalçaran els fonaments i es reforçaran les voltes.
En aquesta construcció es defineixen tres fases constructives. Del primer terç del segle XII se’n desprèn la unitat de l’estructura i l’aspecte general, amb la torre de presència habitual a la zona. Als segles XVII – XVIII, es podria associar el remuntat dels murs i la disposició dels contraforts. I els segles XVIII – XIX comportarien la construcció de la sagristia lateral, la pintura interior visible i les noves disposicions dels paviments interiors.
Església de Santa Maria de Remolins
És un edifici d’una sola nau, volta de canó amb torals de reforç i tres absis semicirculars, dels quals conserva el de l’absiola nord i la meitat de l’arc prebosteria tancat en època moderna. L’estat general de l’església és ruïnós, malgrat que es conserva sencera la torre prismàtica amb coberta piramidal i cega, fins a arribar a la part alta, amb finestres geminades amb columna i capitell.
Església de Sant Martí de la Plana
Es conserven només els murs de l’absis i la torre, amb altres construccions posteriors. Constava d’una sola nau, coberta probablement amb volta de canó i absis semicircular, un campanar prismàtic, situat a ponent de la nau, amb finestres a quatre cares a la part alta, i a ponent i a llevant a la part baixa.
L’estat de conservació de les esglésies de Santa Maria de Remolins i Sant Martí de la Plana fa irrecuperable les formes originals. Per aquesta raó, l’obra preveu consolidar la ruïna del conjunt, com a restes històriques. S’asseguraran les fixacions de les restes i es conservarà el campanar com a vestigi de la seva funció defensiva.
Aquestes actuacions es basen en un projecte de l’arquitecte Antoni Fiol i els promotors són l’Ajuntament de Coll de Nargó, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del programa Reviure les velles ciutats. L’Ajuntament de Coll de Nargó finançarà el 49% de l’obra; el Bisbat d’Urgell, l’1%; i l’Incasòl, el 50% restant.
Organyà – Restauració de l’estructura i coberta de l’església de Santa Maria (2a fase)
Pressupost de licitació – 270.455 €
Termini d’execució – 6 mesos
L’actuació se centra en la consolidació de l’estructura i la substitució de la coberta de l’església parroquial d’Organyà, antiga col·legiata de Santa Maria. Actualment, les voltes de l’edifici han provocat desplaçaments de les parts altes dels murs, cosa que ha fet perillar la seva estabilitat, i les parets de l’església tenen fissures i esquerdes. A més, la coberta està afectada per filtracions d’humitats i la presència de tèrmits a les bigues de fusta.
La intervenció preveu l’enderroc de la coberta actual i la construcció d’una de nova amb bigues de fusta laminada. Es repararan les esquerdes allà on sigui necessari i es construiran una porta i una barana al cor de l’església. També es renovarà l’enllumenat de l’escala del campanar i de l’espai sota teulada, així com els canals de desguàs i els baixants.
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Joan Agelet i l’enginyer Carles Pubill, i els promotors són l’Ajuntament d’Organyà, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament d’Organyà i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
L’església de Santa Maria està classificada com a bé cultural d’interès nacional i es caracteritza per mantenir l’estructura basilical primitiva, tot i que ha estat profundament modificada al llarg del temps. Probablement, la seva part més antiga data del 1057. La façana de ponent, amb la portalada apuntada, sembla obra de l’inici del segle XIII. Damunt del creuer hi ha restes ben visibles d’una estructura que podria correspondre a un cimbori que donaria llum a la nau central.
Les Avellanes i Santa Linya – Rehabilitació de l’església de Santa Maria de les Avellanes
Pressupost de licitació – 90.000 €
Termini d’execució – 6 mesos
Les obres consisteixen a refer íntegrament les cobertes de tota l’església, de la nau, les capelles i l’absis, a fi d’aturar la degradació que fa anys que afecta l’edifici a causa de les humitats i goteres. A més, es milloraran els punts febles de l’estructura de l’església.
Actualment, l’església de Santa Maria de les Avellanes té patologies relacionades sobretot amb la humitat. A les cobertes, les goteres són generalitzades; a la capella sud, la coberta està parcialment enfonsada, i a les cobertes nord, l’afectació ve causada per l’acumulació de vegetació.
Pel que fa a l’estructura, la major part dels murs estan desplomats; el cas més evident és el de la capella gòtica meridional, causat segurament per l’enderroc del campanar. Les voltes i els murs laterals també tenen esquerdes. En aquest sentit, la intervenció preveu refer els passos entre capelles, tancant-los amb mur de maçoneria, i reforçar l’estructura de tot l’edifici. També se substituirà la coberta de tota l’església, i es mantindrà la teulada àrab de llata per a canal.
L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Gerard Fontanals, i els promotors són l’Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Incasòl finançarà el 67% de l’actuació i l’Ajuntament, el 33% restant.
L’església de Santa Maria de les Avellanes o de l’Assumpció de Maria va ser construïda per fases als segles XI, XII, XIII i XVIII. Es tracta d’una construcció d’origen romànic amb grans carreus de pedra calcària, de nau única, i amb un absis semicircular a l’extrem est. La nau única és de volta lleugerament apuntada. Hi ha dues capelles gòtiques, una a cada costat de l’absis, i posteriorment s’hi van afegir quatre capelles barroques, dues a cada costat, a continuació de les gòtiques. La nau central va ser perllongada, seguint la volta apuntada, i es va construir el cor al peu de l’església, on hi ha l’accés actual.
Badalona – Urbanització de la plaça de de la Constitució, la plaça de la Font i el carrer de la Font
Pressupost d’adjudicació – 320.400 €
Termini d’execució – 4 mesos
Les obres que proposa l’Incasòl se centren en la urbanització de la plaça de la Constitució, la plaça de la Font i el carrer de la Font del centre històric, anomenat Dalt la Vila. El terreny de l’àmbit d’actuació és lleugerament inclinat, facilitant l’evacuació de les aigües pluvials des de la part superior de la plaça de la Constitució cap a la plaça de la Font. El paviment actual consta d’un empedrat amb llambordes de diferents mides i materials.
El projecte de la nova urbanització proposa reorganitzar l’espai de la plaça de la Constitució a partir de dos paviments diferenciats, un de maó massís a sardinell, buscant la similitud amb el carrer Costa, i l’altre, amb la recuperació de la llamborda existent a la plaça. Es destacaran els elements preexistents, com ara la font i els arbres, mitjançant unes estores de paviment de maó a sardinell que marcaran les zones de descans.
Tot l’àmbit d’intervenció està considerat zona arqueològica, és per això que es preveuen treballs d’arqueologia. Les obres es basen en un projecte de l’arquitecte Marc Manzano i els promotors són l’Ajuntament de Badalona, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut català del Sòl dins del programa Reviure les velles ciutats. L’Ajuntament de Badalona i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.
La formació del nucli urbà medieval de Badalona sembla que es va iniciar just al final del segle X i principi del segle XI, sobre la qual havia estat la ciutat romana de Baetulo, situada en un petit turó. A partir del final del segle XVII i durant el segle XVIII, el nucli urbà va començar una altra etapa de transformació i creixement, paral·lelament a les transformacions econòmiques i productives que s’estaven produint al país. L’origen de la plaça de la Constitució es troba amb la formació del nucli de la Sagrera després d’haver-se consagrat l’església de Santa Maria, l’any 1112.
El nucli medieval, segons el model romànic, es va estructurar de forma radial a l’entorn de l’església i de la plaça de la Vila a través de carrers irregulars, estrets i corbs. A la plaça, hi confluïen les principals vies de comunicació de la vila, com el carrer de Barcelona, el carrer de la Plaça, el carrer de Fluvià i el carrer de la Costa. Actualment, encara hi ha cases del segle XVIII, tot i que estan força reformades.
