El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i la Universitat de Barcelona han presentat avui la Jornada d’Assetjament Immobiliari i Dret a l’Habitatge, amb la finalitat d’emmarcar el fenomen en una reflexió sobre el dret constitucional a l’habitatge i els mecanismes legals per fer-lo efectiu, segons el Projecte de llei del dret a l’habitatge, aprovat aquest dimarts. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat, a través del Departament de Medi Ambient i Habitatge, preveu en el capítol sancionador multes de fins a 900.000 euros per infraccions molt greus, com “realitzar accions o omissions que suposin assetjament i/o discriminació, segons el que preveu la Llei”. Així ho ha anunciat el conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, qui ha afegit que “al Projecte de llei del dret a l’Habitatge hem intentat afrontar el problema, per exemple, legitimant l’actuació administrativa contra els assetjadors quan s’estigui davant d’indicis raonables d’haver comès els abusos i, mitjançant un procediment administratiu amb totes les garanties, dicta una resolució amb la imposició d’una sanció econòmica important”.

El conseller Francesc Baltasar ha destacat, no obstant, que amb la llei “no tenim un ànim sancionador, sinó que pretenem que abans hi hagi un acord entre propietaris i arrendataris, que els propietaris s’acullin a mesures de rehabilitació de l’edifici i s’intensifiquin els sistemes de mediació”. Igualment, el conseller ha donat exemples de les pràctiques més corrents d’assetjament immobiliari: abandonament intencionat dels habitatges; manques greus de manteniment de l’edifici i d’higiene; promoure el tall de subministraments bàsics d’aigua, gas i llum; i provocar humitats, incendis, contaminacions acústiques, males olors, brutícia, entre d’altres.

Consultes sobre assetjament immobiliari

L’assetjament immobiliari és un fenomen difícil de quantificar per a les administracions per diferents motius: manca de proves, relacions que es donen en l’àmbit privat, etc. En aquest sentit, el Govern català preveu la creació de l’Observatori de l’Habitatge perquè els ciutadans afectats tinguin mecanismes per defensar-se millor que en l’actualitat.

Recomanacions des del Síndic de Greuges

L’adunta al Síndic de Greuges, Laura Díez, ha enumerat en la seva ponència algunes de les recomanacions relacionades amb l’assetjament immobiliari:

·       Modular les polítiques públiques que indueixen les expectatives de plusvàlues, fent possible la reocupació dels desnonats.

·       Pacte/convenis amb empreses subministradores de serveis bàsics (aigua, gas, electricitat) per evitar mecanismes d’assetjament.

·       Les policies locals haurien de dotar-se d’unitats d’anàlisi de situacions d’assetjament, amb intervencions de proximitat.

·       Modificar la legislació sobre arrendaments urbans, tenint en compte la situació concreta de les persones i des de la perspectiva dels col·lectius més vulnerables.

Taula rodona amb les diferents parts implicades

La jornada d’avui ha inclòs una taula rodona on han participat l’Associació Verdi 28 (que representa afectats d’assetjament), la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, el Servei Europeu d’Informació sobre Moobing i el Consell dels Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya. La taula rodona ha estat precedida de la ponència de Roser Plandiura, llicenciada en Dret i col·laboradora de l’Observatori DESC (Declaració Universal dels Drets Humans en els Drets Econòmics, Socials i Culturals) qui ha diferenciat entre l’assetjament “legal”, és a dir, aquell que utilitza pràctiques aparentment emparedes en Dret i que acaben exercint pressió sobre el llogater, i l’assetjament “de fet”, que consisteix en pressionar al llogater perquè deixi l’habitatge davant d’una situació greu de pèrdua de la qualitat de vida de l’habitatge o immoble que ocupa i que acaba repercutint en la integritat física i psíquica del llogater”.

La presidenta de la FAVB, Eva Fernández, ha posat de relleu “la deixadesa i l’abandonament de funcions en fer polítiques socials d’habitatge en aquest país que hi ha hagut fins ara” i ha considerat que els elements actuals avancen de manera “lenta”, com ara els ajuts al lloguer i la llista única d’habitatge. També ha reconegut que “la societat civil també hem badat en no veure que l’habitatge és un dret”.

El president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, Joan Ollé, ha indicat que “hi ha col·lectius que són vulnerables per circumstàncies socioeconòmiques i els hi falta assessorament i assistència, perquè una persona assessorada té mecanismes per defensar-se”. El representant de l’Associació Verdi 28, Miquel Luna, ha respost que “la justícia ens falla” en el moment que permet que la família Sanahuja –acusada de construir amb ciment aluminós- segueixi tractant amb l’administració”. Miquel Luna ha destacat la “falta de previsió en matèria d’habitatge” i ha sentenciat que al dret a l’habitatge només l’empara una institució: la banca”.

El lletrat assessor del Consell dels Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya, Enrique Vendrell, ha posat un element diferenciador en el debat en afirmar que “el propietari també és víctima d’un desequilibri, ja que en ocasions es troben presoners dels llogaters perquè no poden actualitzar els pagaments del lloguer que es regeixen per la Llei de 1964”.

La presidenta del Servei Europeu d’Informació sobre Moobing, Marina Parés, ha manifestat que també són necessàries “polítiques preventives” i ha insistit en el fet que “l’assetjament no ha de ser denunciat només per moviments alternatius i de joves, sinó que tots tenim una responsabilitat perquè l’entorn sigui més ètic i decent”.

Des de la fila 0, on s’havien convidat persones afectades per assetjament immobiliari, un dels afectats del cas de l’Illa Robadors (Raval, Barcelona) ha denunciat que “Marbella no està només a Andalusia” i que, en el seu cas, porta tres anys i mig patint assetjament.

L’assetjament immobiliari, segons la nova llei

El professor de Dret Administratiu, Juli Ponce, ha resumit els principals eixos del  Projecte de llei del dret a l’habitatge, que inclou el fenomen de l’assetjament immobiliari en diferents articles:

·       Article 2. Finalitats. Promoure la diversitat i la cohesió social en els barris i sectors residencials de les ciutats i pobles, com a garantia d’una adequada integració urbana, i per a la prevenció de fenòmens de segregació, exclusió, discriminació o assetjament per raons socioeconòmiques, demogràfiques, de gènere, culturals, religioses o de qualsevol altra mena.

·       Article 16. Declaració d’àrees subjectes de tempteig i retracte en relació amb els objectius d’habitatge. Els municipis de Catalunya, per complir els objectius dels seus plans locals d’habitatge, donar compliment a l’exigència d’incrementar el parc d’habitatges vinculats a polítiques socials de l’article 73 d’aquesta Llei, facilitar la conservació i rehabilitació d’edificis i evitar l’expulsió d’ocupants o altres processos de caràcter especulatiu, poden delimitar àrees en les quals es pugui exercir el dret de tempteig i retracte en favor de l’Administració pública sobre edificis plurifamiliars sencers d’ús principal d’habitatge, o àrees en les quals es pugui exercir el dret de tempteig i retracte en favor de l’Administració pública sobre habitatges concrets.

·       Article 45. Igualtat en l’accés i l’ocupació de l’habitatge. L’assetjament, considerat com tota conducta que, mitjançant actuacions o omissions diverses o que actuï amb abús de dret, tingui per objectiu pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge creant un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material o en el social o personal, amb la finalitat última de forçar l’adopció d’una decisió no volguda sobre el dret que empara la seva ocupació. L’assetjament constitueix discriminació als efectes d’aquesta Llei.

·       Article 95. Requisits dels sol·licitants (per ser al Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial). Supòsits  en què la disposició d’un habitatge en lloguer legitima per ser inclòs en el Registre de sol·licitants, com, entre d’altres, la dificultat de pagament, l’acabament del contracte o la situació d’assetjament.

La secretària d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, ha explicat a la cloenda que “la jornada d’avui no ha tingut la pretensió d’abordar la temàtica de l’habitatge en el seu conjunt, sinó aquella que afecta els més febles”. Carme Trilla ha admès que “la capacitat d’incidència de les administracions serà petita sinó abordem la problemàtica de l’habitatge en la seva totalitat”.