El Departament de Justícia ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya un edicte pel qual se sotmet a informació pública l’Avantprojecte de llei de contractes de conreu. La futura llei permetrà garantir la preservació de l’actual sòl agrícola, el seu ús i l’estabilitat i millora de les explotacions agràries, mitjançant la regulació a Catalunya de les diferents formes contractuals.

El Departament de Justícia ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya un edicte pel qual se sotmet a informació pública l’Avantprojecte de llei de contractes de conreu. La futura llei permetrà garantir la preservació de l’actual sòl agrícola, el seu ús i l’estabilitat i millora de les explotacions agràries, mitjançant la regulació a Catalunya de les diferents formes contractuals.

Aquest Avantprojecte de  llei ha estat elaborat conjuntament pels departaments de Justícia i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en exercici d’una doble competència legislativa: la relativa a la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil propi, i la referent a l’agricultura i ramaderia.

L’Avantprojecte, que consta de 45 articles distribuïts en sis capítols, s’insereix dins del marc del procés de refosa i codificació del dret civil de Catalunya, si bé en aquesta ocasió s’ha considerat que cal aprovar una llei especial atès el caràcter específic de la regulació i el seu doble contingut de dret civil patrimonial i de política agrària, sense perjudici que en el futur els contractes de conreu es puguin incorporar al Llibre VI del Codi civil de Catalunya.

L’Avantprojecte de llei que es presenta estableix l’àmbit d’aplicació més ampli possible, i aconsegueix que tots els contractes de conreu a Catalunya hi estiguin sotmesos, si bé s’articulen règims jurídics diferenciats segons quines siguin les parts contractuals. Així, la durada mínima del contracte, de cinc anys, i l’accés a la propietat mitjançant els drets de tempteig i retracte, s’estableixen de manera imperativa a favor de qui l’Avantprojecte anomena conreador directe i personal. En la resta, els contractes es regeixen bàsicament pels pactes convinguts per les parts, tot respectant les disposicions imperatives.

La norma parteix del principi que l’arrendatari ha de tenir el dret a accedir a la propietat amb preferència, en el cas que el propietari decideixi vendre la finca. Aquesta preferència adquisitiva de l’arrendatari sobre la finca arrendada s’exercita mitjançant els drets de tempteig i retracte. Amb aquesta mesura es vol fomentar el manteniment i creixement de les explotacions agràries que ja existeixen, atès que la majoria dels arrendataris són, al seu torn, propietaris de sòl agrícola.

A banda de la definició que es fa de conreador directe i personal —basada en l’efectiva dedicació al conreu de la terra—, que no exclou la possibilitat que abasti també determinades persones jurídiques, i de la previsió que cada part pugui exigir a l’altra la documentació per escrit del contracte, una de les novetats de major transcendència social de l’Avantprojecte és el dret d’adquisició preferent de sòl agrari a favor de la Generalitat. Aquesta es reserva el dret d’adquirir amb preferència, però de forma subsidiària al dret que correspongui als arrendataris i als propietaris de finques confrontants, la propietat rústica que es posi al mercat de la terra, tant si està en conreu com si no, o tant si està arrendada com si no. Atès que el sòl agrari és un bé escàs, es considera que la Generalitat ha d’intervenir en aquelles zones de Catalunya en què la seva actuació sigui necessària per portar a terme una política d’adquisició de terres amb la finalitat de preservar el sòl i l’activitat agrària en general, tenint especial cura dels joves agricultors.

A partir d’avui, i abans que el Govern de la Generalitat l’aprovi, els ciutadans i les entitats interessades podran formular al·legacions a l’Avantprojecte, que finalment es presentarà al Parlament de Catalunya per a la seva aprovació definitiva.