El president fa balanç dels sis mesos de mandat, destacant que el Govern treballa “atenent i entenent les preocupacions dels ciutadans”
• Destaca l’esforç del Govern en Salut, Educació i polítiques socials per adaptar l’Estat del Benestar al canvi demogràfic de la societat catalana
• Afirma que “fins i tot les idees més especulatives han d’estar connectades a la realitat” i assegura que “la ciutadania del nostre país, exigeix ara acció responsable, treball seriós i voluntat d’entesa constructiva per recuperar la confiança en les institucions”
El president de la Generalitat, José Montilla, ha fet balanç dels primers sis mesos del Govern que presideix, i que es compleixen avui. El president ha destacat que el Govern està duent a terme polítiques “atenent i entenent les preocupacions de la ciutadania”, per donar satisfacció a les aspiracions i demandes de la societat catalana.
El president ha manifestat que “el Govern de Catalunya interpreta que la ciutadania del nostre país exigeix ara acció responsable, treball seriós i voluntat d’entesa constructiva per recuperar la confiança en les institucions” i ha citat el pensador George Steiner, dient que “els parallamps han d’estar connectats a terra i fins i tot les idees més abstractes i especulatives han d’estar ancorades en la realitat, en la substància de les coses”.
En el balanç dels primers sis mesos de Govern, el president ha destacat l’esforç de l’executiu per adaptar l’Estat del Benestar al canvi demogràfic de la societat catalana. Així, ha destacat les convocatòries de places per ampliar les plantilles de professors, personal sanitari, mossos, bombers i funcionaris de presons i ha afirmat que també “aquests sis primers mesos de Govern ens han permès iniciar la construcció de 24 nous centres escolars i reformar-ne 20 més, s’han encomanat 12 nous Centres d’Assistència Primària, 2 nous hospitals, 13 biblioteques, s’ha donat suport a 27 nous plans educatius d’entorn que s’afegeixen als 62 que ja existien, s’han multiplicat les ajudes per a activitats socioeducatives de les escoles i planificat l’aplicació de la sisena hora a tots els municipis de més de 5.000 habitants”.
El cap de l’executiu català ha recordat que durant aquests sis mesos s’han reprès i aprovat diferents projectes legislatius que ja s’havien començat a preparar des del Govern anterior i n’ha destacat tres com a projectes “representatius de la voluntat del Govern d’acostar la política social a la ciutadania: la Llei de serveis socials, la Llei del dret a l’Habitatge i la Llei de l’Institut Català de la Salut”.”
El president ha destacat també el nou impuls donat a l’Acord Estratègic per a la competitivitat de l’economia, “que ha anat acompanyat de mesures per millorar la qualitat de l’ocupació, com el programa d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball”; i ha recordat els acords entre Generalitat i empreses per formar 30.000 joves sobre riscos laborals i el Pla d’Impuls de l’Aprenentatge de l’Anglès que ha posat en marxa el Departament d’Educació.
Prop de 200.000 persones es beneficiaran del desplegament de la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic
• El Govern aprova un Decret que preveu una inversió màxima d’uns 180 milions d’euros
• Es concreten els requisits del dret a les prestacions
El Govern ha aprovat el Decret que desenvolupa de la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic, aprovada el juliol de l’any passat, i que determina el règim aplicable a la sol•licitud i la concessió de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu, i es concreten els requisits per al reconeixement del dret a les prestacions creades.
El desplegament de la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic és una mesura de lluita contra la pobresa a Catalunya, que dóna resposta a les reivindicacions de col•lectius molt desafavorits que reclamen des de fa temps un augment de les rendes. D’aquesta manera, el Govern de l’Entesa Nacional pel Progrés garanteix per llei una seguretat econòmica per a totes aquelles persones que tenen més necessitats.
Amb l’aprovació d’aquest decret, que desplegarà i executarà el Departament d\'Acció Social i Ciutadania, es desenvolupen en primer lloc les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu; en segon lloc es concreten les condicions, els requisits i el procediment per a accedir-hi; i finalment, s’estableix la gestió orientada a l\'atenció al ciutadà.
Es calcula que al voltant d’unes 200.000 persones es podrien veure beneficiades d’aquest desplegament de la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic. La inversió màxima prevista per a atendre les diferents situacions personals de necessitat està compresa entre els 129 i els 180 milions d’euros.
Les prestacions de dret subjectiu regulades en aquest decret són:
• Prestació complementària per a les persones pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació.
• Prestació per al manteniment de necessitats bàsiques.
• Prestació per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents.
• Prestació per a l\'acolliment d\'una persona menor d\'edat tutelada per la Generalitat de Catalunya.
• Prestació per a les persones joves extutelades.
Les prestacions socials de caràcter econòmic són de dret subjectiu per a la persona beneficiària, amb la finalitat de donar cobertura a una situació personal de necessitat. A més, la Llei també inclou la tipologia de prestacions de dret de concurrència, per a la persona beneficiària, quan la concessió és limitada per les disponibilitats pressupostàries i és sotmesa a concurrència pública i a priorització de les situacions de necessitat; així com les prestacions econòmiques d\'urgència social, que tenen la finalitat d\'atendre situacions de necessitat puntuals, urgents i bàsiques, de subsistència.
Cap al sistema català de serveis socials
Després de l’aprovació de la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic al Parlament de Catalunya, va entrar en vigor un nou Estatut que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, i que inclou en tot cas la regulació i l\'ordenació de l\'activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementària d\'altres sistemes de previsió pública.
Tenint en compte que les prestacions socials de dret de concurrència han quedat afectades pel nou marc jurídic dissenyant a nivell estatal amb l’aprovació de la Llei de promoció de l\'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, el desplegament d\'aquestes prestacions s\'ha realitzat per separat mitjançant un decret per atendre especialment als barems aplicables al sistema de valoració del grau i nivell de dependència.
A més, per garantir la necessària coherència dels serveis d\'atenció a la dependència, que han de quedar integrats al sistema català de serveis socials, la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic garanteix expressament la possibilitat de pròrroga de les prestacions i els ajuts econòmics actualment vigents, reconeguts en convocatòries anteriors.
El nou decret també contempla el règim provisional d\'atribució de funcions per a tramitar i resoldre les sol•licituds corresponents a les prestacions de dret subjectiu, així com la particularitat de les sol•licituds a presentar els anys 2006 i 2007, i la retroactivitat en l\'abonament de determinades prestacions. També estableix el règim aplicable a les persones que l\'any 2006 van percebre la PNC i la RMI, i el règim transitori aplicable per a donar efectivitat a l\'extinció de l\'actual ajut assistencial per a la protecció dels cònjuges supervivents.
Finalment, cal destacar que la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic recull per a Catalunya el compromís assolit en el Consell d\'Europa pels Estats membres, de fixar plans i accions que tinguin per objectiu reduir de manera significativa l\'any 2010 el nombre de persones en situació de risc de pobresa i exclusió social.
El Govern renova el programa de crèdits d’emancipació dels joves per accedir a un habitatge i millorar els estudis
• S’avalen crèdits per a joves per un valor de 26,4 milions d’euros: 13,2 milions per a habitatge i 13,2 milions per a formació
• El crèdit màxim que pot optar un jove per a habitatge augmenta fins els 24.000 euros, mentre que per a formació el màxim és de 30.000 euros
El Govern renova el Programa de Crèdits d’Emancipació que va entrar en funcionament el juliol de 2006, amb un augment de la dotació econòmica per avalar crèdits que contribueixin a l’emancipació dels joves, facilitant el seu accés a l’habitatge i la millora de la seva formació.
Mitjançant aquest programa el Govern avala crèdits per a joves davant les entitats financeres per un valor total de 26,4 milions d’euros. D’aquesta manera, els joves d’entre 18 i 35 anys residents a Catalunya amb una antiguitat mínima de 2 anys podran obtenir crèdits amb unes condicions avantatjoses.
D’aquests 26,4 milions, la meitat es destinaran a crèdits d’habitatge (13,2 milions) i l’altra meitat a crèdits de formació. El crèdit màxim a que pot optar el jove en formació és de 30.000 euros, mentre que en habitatge passa dels 15.000 euros de l’any passat als 24.000 euros d’enguany.
En el Programa de Crèdits d’Emancipació dels Joves hi intervenen el Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria de Joventut, el Departament d’Economia i Finances, a través de l’Institut Català de Finances, el Departament d’Innovació, Universitat i Recerca, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
El programa compta amb la col•laboració d’entitats financeres com La Caixa, Caixa Catalunya i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi, qui juntament amb el Govern fan una aposta clara per facilitar als joves l’accés al finançament de projectes personals relacionats amb els àmbits de l’habitatge i la formació.
Els certificats per a la concessió dels crèdits d’habitatge es formalitzaran a les Borses d’Habitatge Jove, mentre que els dels crèdits per a la formació universitària es formalitzaran a l’AGAUR.
Els crèdits per a l’emancipació dels joves són crèdits concedits per entitats financeres amb les característiques habituals dels crèdits de mercat però en condicions preferents ja que la Generalitat de Catalunya actua com a avaladora del jove davant les entitats financeres. A més, són crèdits que no estan incrementats amb cap tipus de comissió, excepte una taxa de tramitació de 60 euros, i que tenen interessos més baixos que els del mercat: Euribor + 1 %.
Les persones interessades trobaran tota la informació general d’aquest programa visitant el web de la Secretaria de Joventut (www.gencat.net/joventut), trucant al telèfon 012 o adreçant-se a qualsevol dels 288 punts d’informació juvenil de la Xarxa Catalana d’Informació Juvenil.
Crèdits d’Emancipació per a l’habitatge
En el cas de l’habitatge, l’import del crèdit es destina a cobrir les despeses inicials per accedir a una vivenda, tant de compra com de lloguer, com ara fiances, comissions, despeses notarials, mobiliari, etc. Pot cobrir el 100% del cost de les actuacions, amb un límit màxim de 24.000 euros, (l’any 2006 era fins a 15.000), en terminis a 5, 7 i 10 anys. En el cas que es destini a finançar les despeses de lloguer el termini del crèdit serà de 5 anys tenint en compte que aquesta és la durada habitual del contracte de lloguer. Aquests terminis inclouen un període inicial de carència d’un any, en el qual només es paguen interessos.
Crèdits d’Emancipació per a la formació
Els crèdits per a la formació es destinen a cobrir les despeses derivades de l’ampliació d’estudis de grau superior, com ara postgraus, màsters o doctorats. Es poden dividir en dues parts: una disposició inicial per pagar la matrícula, i disposicions mensuals durant la durada dels estudis que no poden superar els 825 euros al mes. Poden cobrir el 100% del cost de les actuacions, amb un límit màxim de 30.000 euros. El termini màxim serà de 10 anys, inclòs un període inicial de carència de capital equivalent al període d’estudis més un any. En tot cas, el període de carència esmentat al paràgraf anterior no superarà els 5 anys.
Es preveu la possibilitat d’amortitzacions anticipades sense cap tipus de comissions sempre que l’import mínim d’aquestes amortitzacions sigui d’un 10% de l’import inicial del préstec.
El Govern destina més de 22 milions d’euros a diverses inversions en matèria d’educació
• Destaca l\'execució d\'obres de reforma durant l’estiu a 73 centres educatius, per un import d\'11 milions
• Es convoquen subvencions per a l\'escolarització d\'infants de 0 a 3 anys
• Es destinen 3,9 milions d\'euros a ajuts de menjador a la ciutat de Barcelona pels curs 2007-2008
El Govern ha autoritzat avui destinar un import de més de 22 milions d’euros a diverses inversions en matèria d’educació. Entre aquestes despeses, en destaca la inversió d\'11 milions d\'euros a l\'execució d\'obres de reforma, ampliació i millora (RAM) durant l\'estiu a 73 centres educatius, aprofitant el període de vacances escolars. També cal destacar-ne els ajuts destinats a l’escolarització d’infants de 0 a 3 anys en llars d\'infants municipals i els ajuts de menjador per a l\'alumnat de centres sostinguts amb fons públics de la ciutat de Barcelona.
Quant a l\'execució d\'obres RAM, s\'ha aprovat destinar 10.781.287 euros a la realització d\'obres a 73 centres educatius durant els mesos d\'estiu. El detall dels imports per serveis territorials és el següent:
Servei Territorial Centres afectats Import
Barcelona Ciutat 30 3.202.755,42
Barcelona Comarques 19 5.280.796,90
Girona 7 763.703,66
Tarragona 10 935.449,46
Terres de l\'Ebre 7 598.582,39
TOTAL 73 10.781.287,83
Ajuts per a l’escolarització de nens de 0 a 3 anys
Per segon any consecutiu, el Govern convoca subvencions per a l\'escolarització de nens i nenes de 0 a 3 anys a les llars d\'infants de titularitat municipal per al curs 2007-2008.
Aquestes subvencions, amb un import global de 6 milions d\'euros, tenen com a objectiu reduir el cost del servei de llar d\'infants a les famílies més desfavorides.
Ajuts de menjador a les escoles públiques de la ciutat de Barcelona
El Govern ha aprovat també la convocatòria perquè uns 6.000 alumnes de centres sostinguts amb fons públics de la ciutat de Barcelona es beneficiïn d\'ajuts de menjador per al curs 2007-2008. L\'import global dels ajuts és de 3.960.000 euros.
Pavellons poliesportius a la Roca del Vallès i Molins de Rei
D\'altra banda, el Govern també ha aprovat convenis amb els ajuntaments de la Roca del Vallès i de Molins de Rei per a la construcció de pavellons poliesportius en centres educatius, que serviran com a gimnàs per al centre i alhora seran d\'ús municipal fora de l\'horari lectiu.
En el cas de la Roca del Vallès, es destinaran 486.970 euros per a la construcció del pavelló, que s\'ubicarà en un solar annex al CEIP Mogent. El pavelló i pistes poliesportives de Molins de Rei suposaran una inversió de 573.960 euros i se situaran en un solar annex al CEIP La Sínia.
El Prat del Llobregat comptarà amb una nova residència per a gent que també serà centre de dia
• La residència tindrà una capacitat de 90 places i comptarà amb un centre dia per a 24 usuaris
• El Govern accepta la cessió per part de l’Ajuntament d’una finca destinada a aquesta finalitat a l’avinguda Onze de Setembre
El Govern de la Generalitat construirà un nou centre residencial per a gent gran al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). El futur nou centre s’ubicarà en els terrenys que ha cedit l’Ajuntament del Prat, situats a l’avinguda Onze de Setembre.
L’ajuntament, propietari d\'aquests terrenys de 3.900 metres quadrats, va acordar prèviament la seva cessió gratuïta a la Generalitat. El Consell de Govern d’avui ha aprovat l’acord d’acceptació d’aquesta cessió per a impulsar la construcció de la residència.
El 21 de març passat, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va visitar els terrenys destinats a aquesta futura residència que tindrà una capacitat de 90 places i comptarà amb un centre dia per a 24 usuaris. La inversió prevista per part del Departament d’Acció Social és de més de 7 milions d\'euros, entre les obres de construcció i els equipaments.
Dues entitats socials rebran 2 milions d’euros per un pla pilot d’assistència a persones amb discapacitat
• A través d’una experiència pilot, les Entitats ECOM i FAS oferiran assistència personal a 60 persones amb discapacitat
• L’acord de Govern d’avui autoritza el departament, mitjançant l\'ICASS, a atorgar la subvenció directa amb caràcter plurianual
El Govern, a través de l\'Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, ICASS del Departament d’Acció Social i Ciutadania, atorgarà dues subvencions per valor de 2.034.971 a les entitats Federació ECOM i la Fundació Autònoma Solidària (FAS) per finançar projectes d\'assistència personal dirigits a garantir el dret a les persones amb discapacitat física a desenvolupar el seu projecte de vida personal en qualsevol faceta: personal, laboral, acadèmica i social.
La Federació ECOM, formada per 126 associacions de persones amb disminució física, treballa per a la plena integració social de les persones amb disminució. La subvenció aprovada, de 793.940 euros el 2007 i 902.290 euros el 2008, servirà per finançar l’experiència pilot que oferirà servei d’assistència personal a 50 persones amb discapacitat.
Per la seva banda, l’ajut concedit a la Fundació Autònoma Solidària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) anirà destinat al servei d’assistència personal a 10 estudiants de la UAB amb discapacitats físiques. La subvenció és de 117.757 euros el 2007 i de 220.984 euros el 2008.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania col•labora i impulsa aquestes iniciatives tant per la seva faceta innovadora i singular com per la seva coincidència amb les polítiques de l\'ICASS d\'atenció a persones amb discapacitat física basada en el dret a la igualtat d\'oportunitats, a la vida independent, a la participació i a la seva plena integració social
Interior convoca eleccions sindicals per escollir els representants dels Mossos d’Esquadra
El Govern ha aprovat avui el Decret de convocatòria d’eleccions dels representants dels membres del cos de Mossos d’Esquadra al Consell de la Policia –Mossos d’Esquadra, que està previst que se celebrin a finals de juliol.
Segons s’estableix a l’article 54 de la Llei 10/1994 d’11 de juliol de la Policia de la Generalitat el nombre de representants a escollir serà de 15, elecció que s’ha de fer sobre la base d’un representant per cada 850 funcionaris, de cadascuna de les escales del cos de Mossos d\'Esquadra.
D\'acord amb aquest criteri, els 15 representants es distribuiran a raó de 12 per a l\'escala bàsica, 1 per a l\'escala intermèdia, 1 per a l\'escala executiva i 1 per a l\'escala superior.
S\'han de constituir, com a màxim, 80 meses electorals parcials no itinerants, d\'acord amb els principis de proximitat geogràfica, vies de comunicació existents i nombre d\'electors.
A totes les meses electorals parcials hi emetran el seu vot els membres de les escales bàsica i intermèdia del cens corresponent, que votaran els seus representants mitjançant sobres i paperetes de colors diferenciats per a cada escala.
Els membres de les escales superior i executiva emetran el seu vot a les meses electorals parcials que es constitueixin a la seu central de la Direcció General de Policia, a les seus de les respectives regions policials, i a la seu de la policia de la Generalitat-Mossos d\'Esquadra al complex central de Sabadell, en els cens de les quals constaran d\'acord amb la seva adscripció orgànica o territorial. El sobres i les paperetes de votació d\'aquestes escales també seran de colors diferenciats per a cada escala, i de diferents colors que les altres escales.
El Govern de la Generalitat ha de convocar les eleccions corresponents en el termini d\'un mes a comptar a partir del tercer dia de la presentació de l\'escrit de promoció d\'eleccions a l\'Oficina Pública de Catalunya d\'Eleccions Sindicals, del Departament de Treball. El procés electoral s’obre el dia 18 de juny de 2007, dia en què es constituirà la Mesa Electoral Coordinadora i s\'aprovarà el calendari electoral.
El Govern destinarà dos milions d’euros a la rehabilitació del Palau Oliver de Boteller de Tortosa
• L’edifici, seu dels Serveis Territorial de Cultura i Mitjans de Comunicació i de la Biblioteca de Tortosa, s’adequarà als usos administratius actuals
• Les obres respectaran els elements protegits de l’edifici, que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional
El Govern ha aprovat avui una inversió de 2.031.447 euros per a la rehabilitació del Palau Oliver Boteller de Tortosa, seu actual dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l’Ebre i de la Biblioteca de Tortosa. Les obres de restauració de l’edifici, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, començaran enguany i es preveu finalitzar-les al 2009.
En l’adequació de l’edifici es respectaran els elements protegits definits al Catàleg de Protecció Històrico-Artístic de Tortosa, que són la façana principal al carrer Dr. Jaume Ferran, el torreó, la font adossada a la façana i l’enteixinat de fusta de la planta noble, en el sostre de la sala on es troba la Biblioteca de Tortosa. En la resta de les façanes es mantindran les obertures originals en les plantes segona i tercera i es modificaran en les plantes baixa i primera, conservant els ritmes de forats existents. Com a element nou, es preveu la col•locació d’un sòcol perimetral d’aplacat de pedra en les façanes, a l’alçada de la cornisa de la façana existent, que recull el ritme de les noves finestres i fa de lligam entre les diferents façanes i donant una visió de conjunt a la totalitat de l’edifici.
Els interiors també es remodelaran per adaptar-los als usos administratius que s’hi duen a terme, alhora que s’eliminaran les barreres arquitectòniques d’accés a la planta baixa, on se situaran una sala d’exposicions i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Al primer pis s’hi ubicarà el departament d’administració dels serveis territorials, mentre que a la planta segona estaran situades l’àrea de direcció, la sala d’actes i la Biblioteca. Per últim, el tercer i quart pis estaran ocupats per l’àrea de Patrimoni i la Sala Polivalent, respectivament.
Un edifici amb més de 500 anys d’història
El palau Oliver de Boteller, actual seu dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l’Ebre, es va construir a finals del segle XV a la vora del riu com a casa familiar dels Oliver de Boteller, una família formada per la unió d’una branca de la noblesa tradicional amb la nova burgesia. La família comptà entre els seus membres amb diversos presidents de la Generalitat al llarg del segle XVI, tots ells càrrecs eclesiàstics.
Posteriorment, l’edifici va passar a mans de la família Jordà i a la dels Guzmán de Villoria. En els darrers temps del segle XIX s’hi instal•là el Banc de Tortosa primer i el Club Recreatiu després. Més tard fou utilitzat com a edifici del l’Ateneu.
Com la majoria d’edificis que miraven al riu, va sofrir grans desperfectes durant la Guerra Civil, així que al 1962 la façana va ser traslladada fins a l’indret on es troba ara, el lloc que havia ocupat el desaparegut Palau Municipal.
El Govern atorga les medalles i Plaques Josep Trueta al mèrit sanitari
• Amb aquests guardons es vol distingir les persones i entitats que han contribuït a la millora de la sanitat
• El lliurament de les distincions tindrà lloc el dia 7 de juny al Palau de Pedralbes
El Govern de la Generalitat, per setè any consecutiu, guardona a una sèrie de persones i entitats que pels seus mèrits han contribuït de forma destacada al progrés i a la millora de la sanitat.
En l’edició d’enguany les persones distingides amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari són les següents:
Dr. Xavier Lucaya Layret Cap del Servei de Radiologia infantil de l’Hospital Materno Infantil. Hospital Universitari Vall d’Hebron.
Dr. Josep Egozcue Cuixart (1940 – 2006 ) Catedràtic de biologia cel•lular, fisiologia i immunologia Universitat Autònoma de Barcelona
Dr. Francesc Navarro López Cardiòleg i professor Emerit. Hospital Clínic de Barcelona.
Dr. Manuel Arcos Rodríguez Metge de l’Equip d’Atenció Primària Servei d’Atenció Primària de Girona Nord
Dra. Anna Sanmartí Sala Cap del Servei d’Endocrinologia Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Dra. Ma. Carmen Alonso Muñoz Adjunta al Servei d’Oncologia Mèdica Hospital de Sant Pau
Dra. Luisa Guarner Aguilar Cap clínic del Servei de l’aparell digestiu Hospital Universitari de la Vall d’Hebron
Dra. María Ignacia Ferrer Salvans Cap de la Secció de Farmàcia Hospital Universitari de Bellvitge.
Les entitats guardonades amb les Plaques Josep Trueta són les següents:
Federació d’Entitats de Donants de Sang de Catalunya El president és Marc Ibars i Badia.
Escola d’Infermeria Santa Madrona La directora de l’Escola és Montserrat Teixidor
L’acte de lliurament de les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari tindrà lloc el dijous 7 de juny, a les 19 hores, al Palau de Pedralbes.
NOMENAMENTS
El Govern ha nomenat avui Roser Clavell com a nova secretària d’Afers Exteriors i Àngel Cortadelles com a nou director general de Relacions Internacionals, ambdós del Departament de Vicepresidència. També ha nomenat el nou director de d’Institut d’Estudis de la Salut, del Departament de Salut, Mateu Huguet.
Roser Clavell i Soldevila, secretària d’Afers Exteriors
Nascuda el 6 d’abril de 1961.
Llicenciada en dret a la Universitat de Barcelona (1988).
Ha estat cònsol britànica (2004-2007) al BRIGISH CONSULATE-GENERAL de Barcelona, responsable dels Serveis Consulars per a Catalunya, Aragó i el Principat d’Andorra. Anteriorment, entre l’any 2001 i el 2003, havia ocupat el càrrec de vice-cònsul.
Entre 1997 i 2000 havia estat l’encarregada de la promoció de la cultura, l’idioma i l’art dramàtic al The British Council. Ha dirigit l’Escola infantil Tabatha i durant el període 1983-1993 va exercir de Directora de màrketing a l’agència de publicitat LEO BURNETT.
De la seva formació acadèmica cal destacar l’estudi de la literatura anglesa a la Universitat de Berkley, Califòrnia; els cursos de Relacions Internacionals i Protocol al Foreign and Commonwealth Office de Londres; el curs en Direcció de Personal al Foreign and Commonwealth Office a Oxford; i “La diplomàcia, eina de diàleg” al Foreign and Commonwealth Office a Praga.
Àngel Cortadelles i Bacaria, director general de Relacions Internacionals
Nascut a Reus el 12 d’agost de 1960.
Llicenciat en Ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fins a data del seu nomenament, ha exercit de Director de Serveis Territorials del Departament de Governació i Administracions Públiques a Tarragona, de Conseller Delegat de l’empresa municipal “Reus Esport i Lleure” i de regidor d’Esport, Emergències i Seguretat Civil, així com responsable del Pla Transversal de Joves a l’Ajuntament de Reus.
Anteriorment, havia estat tècnic dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Tarragona, Director de l’Àrea d’Educació i Família a l’Ajuntament de Reus (2003-2004), Cap de Secció de Gestió Administrativa i Habilitat de la Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient a Tarragona (2000-2003) i Membre del Consell d’Administració de la societat municipal “Gestió Urbanística Pública SA” de Reus (2002-2003).
Mateu Huguet Recasens, director de d’Institut d’Estudis de la Salut, del Departament de Salut.
Nascut el 1954.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia General (1977) i Doctor en Medicina (1994) per la Universitat de Barcelona. Master of Science (M.Sc.) in Community Medicine (1980) per la Universitat d’Edinburgh, (U.K.).
Ha estat director de Serveis Sanitaris i d’Atenció Primària de l’Àrea de Gestió “Costa de Ponent” (1982-89) de l’Institut Català de la Salut i director-gerent de tres hospitals públics (1989-96): l’Hospital Joan XXIII, el Centre Cirurgia Sense Ingrés de l’Hospital Vall d’Hebrón, i l’Hospital Son Dureta de Palma de Mallorca.
És professor de salut Pública i Gestió Sanitària en diverses universitats i escoles d’infermeria des del 1996.
Ha estat director del Departament de Gestió Sanitària de EADA (1999-2003), i director de la Divisió d’Atenció Hospitalària de l’Institut Català de la Salut, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya fins a l’actualitat (2004-2007).
El Govern aprova 408 accions per reduir la sinistralitat viària a tot el territori durant el 2007
• L’objectiu és disminuir un 30% les víctimes mortals respecte les de l’any 2000
• Se signaran 22 nous plans municipals de seguretat viària que són eines bàsiques de prevenció per reduir la sinistralitat
El Govern ha aprovat avui el Programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya durant l’any 2007, on s’inclouen 408 accions que les administracions i institucions integrades en la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària es comprometen a tirar endavant per reduir els accidents i millorar la seguretat a les carreteres catalanes.
La finalitat d’aquest Programa és fixar les actuacions necessàries per disminuir en un 30% les víctimes mortals en accident de trànsit respecte de les registrades l’any 2000. Un objectiu complementari a la reducció, l’any 2010, d’un 50% dels morts en accident segons el que ha anunciat la Unió Europea (UE).
El Programa estructura les mesures en sis línies estratègiques d’actuació:
- Eixos polítics: s’inclouen els plans locals de Seguretat Viària (PLSV) amb els governs locals de més de 50.000 habitants, per millorar la seguretat viària en l’àmbit urbà. Està previst que enguany el Servei Català de Trànsit (SCT) signi aquests acords amb 22 noves localitats, el que implica que un total de 41 municipis que aglutinen el 62% de la població catalana disposaran d\'aquesta eina preventiva per reduir la sinistralitat abans d’acabar l’any.
- Reducció i prevenció d’accidents: aquest apartat inclou actuacions vinculades a la vigilància i control, la formació i educació viària, la gestió del trànsit, les campanyes divulgatives i de conscienciació i els canvis en la distribució modal del transport, entre d’altres. Entre aquestes mesures figura una experiència pilot a Espanya, que va començar la setmana passada, per fer inspeccions tècniques de vehicles a la pròpia carretera.
- Minimització de l’impacte dels sinistres: el capítol proposa mesures per fomentar l’ús dels sistemes de seguretat passiva (casc, cinturó i sistemes de retenció infantil), així com mesures vinculades amb l’assistència sanitària als ferits en accidents de trànsit.
- Millora dels sistemes d’informació: es preveuen accions adreçades a millorar la informació als usuaris i a implementar les actuacions necessàries per intercanviar dades sobre infractors amb altres països europeus.
- Recerca i investigació: aquest apartat agrupa les iniciatives destinades a millorar la recopilació i explotació de dades per portar a terme estudis sobre mobilitat, sinistralitat o seguretat viària.
Gestió i execució del pla: l’última secció inclou mesures de control per avaluar el grau d’acompliment semestral i anual dels objectius fixats al Programa.
El Govern alerta que els darrers episodis de pluges no allunyen el perill d’incendis forestals a l’estiu
• El Consell de Govern analitza la campanya de prevenció i extinció dels incendis forestals de cara a l’estiu
El Govern de la Generalitat ha analitzat avui la campanya de prevenció i extinció dels incendis forestals d’aquest estiu, que els consellers d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, explicaran amb detall el proper dia 1 de juny al Parlament de Catalunya.
L’executiu català recorda que, tot i que la privera ha estat humida, les precipitacions també han fet créixer molta vegetació que, quan a l’estiu s’assequi, pot ajudar a propagar de forma més ràpida els focs forestals.
El Govern ha avaluat també la campanya forestal del 2006, que va obligar els Bombers de la Generalitat a actuar en 2.819 incendis de vegetació.
En la campanya forestal aprovada avui pel Govern, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments reforçarà, com és habitual, els recursos que es destinen a lluitar contra els incendis durant els mesos estivals.
Totes aquestes mesures seran presentades el proper divendres, 1 de juny, en la compareixença dels consellers d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, al Parlament de Catalunya.
