Aquestes intervencions s’inscriuen en el protocol de col·laboració entre els departaments de Cultura i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu frenar el progressiu deteriorament dels nuclis antics i entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya.

Restauració de l’església parroquial de Santa Maria - Almenar . Pressupost d’adjudicació – 99.423 euros. Empresa adjudicatària – Construciones Monjo, SCL. Termini d’execució – 8 mesos.

L’obra donarà una continuïtat respecte a les fases de rehabilitació que ja s’han fet a l’edifici. La intervenció se centrarà en la façana principal de l’església, que constituirà així la tercera fase, i en el campanar. L’estat actual de la façana està molt deteriorat i les peces ornamentals estan molt malmeses, quasi desfetes.

Per això, les obres consistiran en refer les cornises, motllures i figures que formen l’octògon on hi ha instal·lat el rellotge. Així mateix, es repassaran les petxines inferiors amb la seva motllura. També es farà una rehabilitació profunda del frontó, de l’arc i les bases del pòrtic d’entrada a l’església. L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Josep M. Ventosa i els promotors són l’Ajuntament d’Almenar, el Bisbat de Lleida, la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Ajuntament d’Almenar finançarà el 61% de l’actuació, l’Incasol es farà càrrec del 30% i el Bisbat de Lleida hi contribuirà amb el 9% del pressupost.

L’església parroquial de Santa Maria d’Almenar està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional – Monument Històric. Es tracta d’una construcció, en bona part, d’estil gòtic del segle XIV, de creu llatina amb dues mans (creuer i central) amb un esvelt cimbori. L’any 1936 l’església va ser cremada, provocant l’enderroc d’una part de la nau central i el campanar, reparats amb posterioritat, l’any 1938. A partir de l’any 1981 es van executar diferents treballs de restauració de l’edifici.

 Rehabilitació del casc antic – Sant Guim de la Plana. Pressupost d’adjudicació – 97.623,euros Empresa adjudicatària – Jardineria Moix, SL. Termini d’execució – 4 mesos

L’obra es concentra en la rehabilitació del carrer de l’Ajuntament, la plaça del Mig, el carrer del Mig, l’entrada del carrer Clos i la travessa del Mig. Els carrers del nucli antic de Sant Guim de la Plana són principalment d’ús per a vianants, de perfils força irregulars, combinant vials amples i plans, amb trams molt estrets i amb important desnivells. L’afectació principal és el mal estat de conservació. El paviment està molt degradat a causa d’un ús constant i la mala evacuació de l’aigua.

La intervenció inclou la pavimentació de la plaça del Mig, el carrer del Mig, la travessera del Mig i part del carrer Clos, amb un acabat de pedra natural igual a la que ja existeix a la plaça de l’Ajuntament. També es soterraran les instal·lacions de telefonia, telecomunicacions i del Pessebre Vivent per reduir l’impacte visual que provoquen en els encreuaments de carrers. A més, es renovarà la xarxa de clavegueram general.

L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Robert Ribalta i els promotors són l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’Incasol finançarà el 100% de l’actuació. Sant Guim de la Plana disposa d’un casc antic amb un innegable valor estètic. El seu pintoresc entorn ha permès que els carrers d’aquest nucli es converteixin cada any en l’escenari del Pessebre Vivent, amb la participació de més de 300 actors i declarat com un espectacle d’Interès Turístic per la Generalitat de Catalunya, l’any 2002.

Restauració del Monestir de Sant Llorenç de Morunys Pressupost d’adjudicació – 677.928 euros. Empresa adjudicatària – CISSA. Termini d’execució – 10 mesos.

L’obra proposa continuar amb la primera fase de rehabilitació de la coberta de l’església que l’Institut Català del Sòl va executar l’any 2004 amb un cost de 320.955,94 euros. L’objecte del nou projecte és la recuperació de les façanes i coberta dels edificis de la Casa Prioral i de Cal Cametes, així com de les capelles de la planta baixa del claustre del conjunt monàstic. L’actuació es basa en un projecte dels arquitectes Joan Canal i Ramon Calonge i els promotors són l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. L’ajuntament de Sant Llorenç de Morunys finançarà el 68% de l’actuació i l’Incasol es farà càrrec del 32%.

La Casa Prioral

La Casa Prioral està construïda amb una estructura de murs de càrrega i forjats de fusta. L’estat dels murs és bo, tot i que se n’haurà de refer una part. L’estructura de fusta presenta diferents patologies a causa de la humitat i la fatiga. A bona part de l’edifici existeix un interessant artesanat de guix emmotllat, que amb diferents tipus de sanefes i dibuixos són un dels elements de més importància històrica i estètica que caldrà salvaguardar i estudiar acuradament.

El conjunt de les cobertes, fetes amb fusta, també presenten un estat molt deteriorat. Igual que la façana principal, construïda sobre l’antiga muralla, i la façana del claustre. Per a la restauració de tots aquests elements, l’obra preveu executar diverses reparacions en el paredat dels murs de pedra; s’enderrocaran les parts del sostre que s’han de refer i es reforçaran els forjats. També es renovarà la xarxa d’evacuació d’aigües sanitàries i pluvials.

Cal Cametes

L’estructura de l’edifici presenta problemes d’aïllament tèrmic, acústic, estanquitat, humitat i esquerdes, El conjunt de les dues cobertes també està en molt mal estat. Per rehabilitar Cal Cametes l’obra proposa enderrocar tots els sostres a partir de la segona planta, la totalitat de les façanes i de la coberta. Es construirà una nova escala i les cobertes es faran de nou amb una estructura portant de fusta.

Capelles del Claustre

Els nervis de pedra de les voltes i els seus elements esculturals, així com la clau de volta estan força malmesos i presenten símptomes de degradació. Segons el projecte, es restaurarà la part interior de les capelles, executant el pas entre elles per dotar-les d’accés interior. Aquest pas anirà revestit de fusta diferenciant-lo dels passos existents. A més, des de la capella de Sant Roc s’executarà el pas d’accés a l’edifici de Cal Cametes.

Recuperació del Monestir de Santa Maria (2a Fase) – Santa Oliva Pressupost de licitació – 180.303,63 € Termini d’execució – 7 mesos L’Incasol ha iniciat el procés de licitació per a la segona fase de recuperació i consolidació del Monestir de Santa Oliva, l’antiga rectoria. L’obra proposa continuar els treballs de la primera fase que l’Institut ha executat durant el 2006 amb un cost de 280.382,23 euros. L’edifici es desenvolupa en dos nivells. La planta baixa recuperarà el seu valor històric i permetrà mostrar, a través d’un paviment de vidre i fusta, part de la fonamentació, tombes i restes existents de l’època romana. La planta pis se situa per sobre dels grans arcs, permetent la seva recuperació. L’accés a la planta baixa s’obrirà per la façana lateral esquerra i tindrà una sortida directe al pati que dóna a la façana principal de l’església. També es renovaran els tancaments amb fusteria d’alumini i porticons protectors de les obertures, així com la porta de fusta de l’accés principal a la planta baixa.

L’actuació es basa en un projecte de l’arquitecte Carles M. Díaz i els promotors són l’Ajuntament de Santa Oliva, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% Cultural. LAjuntament de Santa Oliva finançarà el 50% de l’obra i l’Incasol se’n farà càrrec del 50% restant. El Monestir de Santa Maria, qualificat com a Bé Cultural d’Interès Local, té restes de l’època romana. L’origen de l’edifici és religiós, però ha passat per diferents usos, des de rectoria fins a escola bressol. La seva història s’ha vist marcada pels diferents canvis de programa.