La troballa s'ha fet en el decurs dels treballs sistemàtics d'identificació, catalogació i restauració del patrimoni fílmic de Catalunya que la Filmoteca porta a terme des de fa tres anys. L'autenticitat dels materials ha estat contrastada per experts d'altres filmoteques així com per la besnéta de Méliès, Marie-Hélène Lehérissey.

El director de la Filmoteca de Catalunya, Roc Villas, ha destacat que les còpies trobades són úniques al món i que "representen una important contribució al patrimoni fílmic català i universal". Així mateix, Villas ha explicat que la Filmoteca està oberta a la cessió de les quatre pel.lícules per tal que puguin ser projectades a les filmoteques d'arreu.

Per la seva banda, la besnéta de Méliès, Marie-Hélène Lehérissey, ha remarcat la tasca duta a terme per l'arxiu de la Filmoteca de Catalunya i ha esperonat a les institucions perquè continuïn donant suport als investigadors i invertint recursos  en els arxius patrimonials del món cinematogràfic i cultural.

La dimensió internacional de la troballa rau en el fet que Mèlies havia cremat tots els seus negatius originals (corresponents a uns 500 títols). Els treballs de recerca de còpies positives, impulsats pels seus hereus amb la col.laboració de totes les filmoteques del món, es van iniciar després de la seva mort el 1938, i únicament han aconseguit recuperar-ne, fins al dia d'avui, 180.

Els 4 films trobats pertanyen al primer i menys conegut període de Méliès, fet que afavoreix l'estudi de la seva evolució i la del cine en general, en els primers anys de gestació del llenguatge cinematogràfic. El fet de ser còpies íntegres i originals de les primeres exhibicions, una de les quals en color, afegeix singularitat a la troballa, ja que la majoria de pel.lícules d'aquella època s'han conservat en recòpies, sovint fragmentades i en blanc i negre.

Donat que en aquell període Barcelona era un centre de distribució cinematogràfica important, amb representació de les grans companyies del moment (Pathé, Gaumont, Urban...), la Filmoteca treballa amb la hipòtesi que aquestes còpies fossin adquirides a principis del segle XX per Baltasar Abadal, representant de la firma de Georges Méliès a Barcelona. Totes quatre peces encaixen amb les característiques del cinema d'aquell moment: són de curta durada, no tenen rètols,  i responen al concepte d'espectacle de barraca de fira que caracteritza bona part del cinema primitiu. 

El procés de restauració dels films ha consistit a escanejar-los fotograma a fotograma i posteriorment tornar-los a suport fotoquímic de 35 mm, fet que permet la manipulació innòcua de materials molt fràgils i diferents dels estàndards actuals.

Apunt biogràfic de Georges Méliès (París, 1861-1938)

Aprenent de bruixot, mag, creador de l'espectacle cinematogràfic, inventor de trucs encara avui utilitzats al cinema, o pare de la ciència-ficció cinematogràfica, són algunes de les definicions comunament usades per descriure la figura de Méliès, una icona inqüestionada de la història del cinema.

El desembre de 1895, Georges Méliès assisteix a la primera projecció pública dels germans Lumière. Aquests es neguen a vendre-li un aparell, però aconsegueix que un altre constructor, l'anglès Robert William Paul, ho faci.

Méliès crea llavors, la seva pròpia empresa productora, la Star Film, i les seves primeres filmacions seran documentals. Ràpidament, però, Méliès iniciarà el gènere pel qual passarà a la Història, les escenes de trucatges i transformacions. Amb els films Escamotage d'une dame chez Robert Houdin, i Faust et Marguerite, ambdós del 1896, s'inicia un truc que Méliès farà famós: l'"aturament de càmera", que consistia a aturar el rodatge al mig d'una acció, canviar un actor per un altre, i reprendre la filmació, per aconseguir així l'efecte de transformació de l'un en l'altre durant la projecció.

L'obra de Méliès entre 1895 i 1912 (moment en què abandona el negoci, arruïnat i superat per un nou cinema narratiu que ha oblidat els seus orígens) abasta més de 500 films. Angoixat i decebut pels canvis de gustos en el cinema i amb seriosos problemes financers, motiu pel qual és embargat tot el seu patrimoni, en un atac de còlera crema tots els negatius originals.

Valoració de la seva obra
Als anys 20 comença a ser "recuperat" pels surrealistes que l'aclamen com a poeta i el reivindiquen com a autor.
El 1931 és guardonat amb la Creu de la Legió d'Honor, que li és lliurada per Louis Lumière. A partir d'aquest moment, historiadors, crítics i un jove Henri Langlois, fundador de la Cinémathèque Française, s'acosten a conèixer l'ancià Méliès. Mor el 21 de gener de 1938, i al seu enterrament hi assisteix només una dotzena de persones, però entre elles hi ha els directors René Clair, Alberto Cavalcanti i Henri Chomette.
L'any 1945 la Cinémathèque Française organitza una trobada per millorar i ampliar el coneixement sobre l'autor i la seva obra. En aquell moment se'n conserven únicament 8 films, i es fa evident la necessitat de localitzar la resta de títols del geni desaparegut. El 1961, i amb motiu del centenari del seu naixement, s'organitzen actes d'homenatge a tot el món, i és reconegut i admirat com un dels grans creadors del cinema.

Aquell mateix any es crea l'associació «Les amis de Georges Méliès» amb la voluntat de promoure la recerca, recuperació, restauració, conservació i difusió de l'obra del cineasta. L'any 1980 la UNESCO fa una crida recomanant a tots els estats que prenguin mesures per a la salvaguarda i conservació del patrimoni cinematogràfic. I, en aquesta mateixa línia, l'any 2002, llança el projecte "Llista d'obres representatives del cinema mundial". El film que encapçala la llista, elaborada en cooperació amb les filmoteques d'arreu del món, museus, associacions professionals, etc., és Le Voyage dans la Lune de Georges Méliès. Des del 1945, els esforços per recuperar l'obra de Méliès, promoguts pels seus hereus, han estat intensos, però només havien aconseguit, fins a aquest moment, recuperar uns 180 títols dels 500 que va realitzar. I, encara, d'aquests 180 molts estan en estat fragmentari i/o amb qualitat fotogràfica molt deficient. És en aquest context, que es produeix la troballa a Barcelona de quatre nous títols íntegres i amb còpies d'exhibició originals.

Barcelona, 27 de setembre de 2007