El catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo ha estat guardonat amb el XIV Premi Blanquerna que atorga la Generalitat, segons ha decidit el jurat. El lliurament del Premi es farà a Madrid el pròxim 7 de novembre, en un acte presidit pel president de la Generalitat, José Montilla.

El jurat ha distingit Pérez Royo per la seva "rellevant activitat en el camp del Dret Constitucional i per la seva lectura oberta, evolutiva i adaptada a la realitat plural espanyola de la Constitució del 1978".

Javier Pérez Royo va néixer a Sevilla l'any 1944. És doctor en Dret i catedràtic en Dret Constitucional per la Universitat de Sevilla, de la qual va ser rector de 1988 a 1992. Ha col.laborat com a comentarista polític a diferents mitjans de comunicació.  Pérez Royo va col.laborar amb el projecte Catalunya Proposa i va intervenir en la fase de redacció de l'Estatut de Catalunya.

El Premi Blanquerna l'atorga cada any la Generalitat, per mitjà de la Delegació del Govern a Madrid, per reconèixer la tasca d'aquelles persones o entitats que s'hagin distingit per la seva contribució, en l'àmbit de la seva activitat, al desenvolupament, la promoció, el coneixement o la projecció de Catalunya.

El jurat de la XIV edició del Premi Blanquerna, està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i integrat pel delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, José Cuervo; el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell; el director d'Anàlisi i Prospectiva del Departament de la Presidència, Jaume Badia; el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló; el president del Círculo de Bellas Artes de Madrid, Juan Miguel Hernández; la directora de la Residencia de Estudiantes de Madrid, Alicia Gómez-Navarro; el guanyador del Premi Blanquerna 2006, Antonio Garrigues Walker, i el secretari de la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid, Eduard Canet.

El primer Premi Blanquerna es va concedir l'any 1993 a Fernando Lázaro Carreter. Des d'aleshores, han estat distingits Adolfo Suárez (1994), Federico Mayor Zaragoza (1995), Octavio Paz (1996), Joaquín Ruiz-Giménez (1997), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (1998), la Residencia de Estudiantes de Madrid (1999), José María Martín Patino (2000), Javier Tusell (2001), Jorge Semprún (2002), el Poble de Madrid, en homenatge a les víctimes dels atemptats de l'11 de març (2003), la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza (2004) i Antonio Garrigues Walker (2006).