El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha anunciat aquest matí a Tarragona que el Govern de Catalunya té previst portar a terme en els propers mesos una reforma del marc institucional de la política forestal. Una de les principals actuacions serà la creació d'un organisme autònom forestal que tindrà naturalesa d'empresa pública i més competències que l'actual Centre de la Propietat Forestal.
Més del 60% del territori català correspon a terrenys forestals i, dins d'aquests, més del 45% està cobert per boscos. Se situa entre els països més forestals del continent tot i ser un país densament poblat. Un 77% dels boscos catalans són de titularitat privada, un 18% comunal (ajuntaments) i només un 5% de la Generalitat, mentre que la propietat privada ocupa les zones baixes i mitjanes, la propietat comunal es concentra a l'alta muntanya (Pirineus i Ports).
Francesc Baltasar ha destacat que fins ara s'ha fet bona feina en la gestió dels boscos, però en l'actualitat cal fer front a nous reptes i encetar una nova política forestal que permeti la modernització tecnològica, més inversió governamental i privada, i buscar nous instruments de gestió com l'Organisme Autònom Forestal, un nou ens capaç d'agrupar el sector públic i privat i que ha de permetre fer més eficient la gestió dels boscos, que són elements fonamentals del país i claus per afrontar qüestions com el canvi climàtic.
Durant el discurs inaugural, el conseller ha exposat que cal repensar com s'exploten els boscos, posar totes les inversions necessàries per fer-ho possible, que en bona mesura estan previstes al Pla general de política forestal 2007-2016, pendent d'aprovar-se, i el tercer objectiu de la nova política forestal és reforçar la capacitat institucional, principalment amb la creació de l'Organisme Autònom Forestal.
Serà un organisme format per les administracions implicades i la propietat forestal privada i comunal. Les competències bàsiques del nou organisme seran les de dinamització i les relacionades amb la gestió. Segons Francesc Baltasar, aquest nou ens gestor ha de servir per endreçar la situació actual, "ha de suplir la disbauxa actual d'organismes, que fan tots bona feina, però parcial. Avui ens cal una visió integral, global de la política forestal al país", ha declarat el conseller.
Les forests públiques (23% del total) podran ser gestionades bé mitjançant delegació dels ajuntaments i la Generalitat als consells comarcals de manera preferent, o bé individualment pels ajuntaments titulars o bé per d'altres maneres que es puguin establir de mutu acord (consorcis, mancomunitats, etc.). En tot cas, si les entitats locals no assumeixen la gestió de les seves forests, aquesta romandria de manera subsidiària en l'organisme autònom.
Un altre element clau de la nova política forestal és l'aposta sistemàtica per models contractuals. A escala de finca, es proposa transformar els instruments de gestió en contractes territorials seguint el model ja consolidat a l'agricultura. La relació entre el Departament (Serveis Centrals) i l'Organisme Autònom Forestal o amb els centres de recerca forestal es basarà en contractes programa a mig termini on s'establiran les responsabilitats de cada part, els sistemes de comprovació dels serveis ofertats i la seva qualitat, i les corresponents compensacions econòmiques, en part vinculades al compliments dels objectius acordats.
Els canvis s'implementaran gradualment durant els propers 3 anys amb les diferents prioritats per a cada moment. El procés començarà amb una reforma limitada de la Llei forestal de 1988, que el Govern preveu iniciar immediatament.
Participació i suport del sector
Per poder dur a terme aquesta reforma institucional, el conseller ha remarcat que cal comptar amb la participació i el suport del sector i els professionals. Cal que hi hagi el màxim diàleg tant en la fase d'ajustament del projecte de reforma com en la d'implementació.
Francesc Baltasar considera que és important que tots els implicats siguin conscients de l'oportunitat d'aquesta reforma i que totes les aportacions es facin amb la perspectiva global que l'ocasió requereix, deixant de banda interessos individuals o corporatius a curt termini.
