query_builder 16 gener 2024 16:28
thumb_up Acords del Govern
Per minimitzar l’impacte de la sequera a Catalunya, la pitjor que viu el país des que es tenen registres, el Govern ha aprovat tres acords per millorar la gestió de l’aigua quan s’entri en la fase d’emergència en el sistema Ter-Llobregat. El Consell Executiu, reunit després de la Comissió Interdepartamental de la Sequera, també ha duplicat els ajuts per al món local destinats a inversions per estalviar aigua, guanyant eficiència i reparant fuites. En total, es passa dels 90 milions d’euros inicials als 200 milions d’euros.
“El Govern ha aprovat els acords que permetran gestionar encara amb més garanties una emergència inevitable després de més de tres anys de manca de pluges”, ha remarcat el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. David Mascort ha comparegut aquest dimarts amb la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, després de la reunió del Consell Executiu.
Mascort ha assenyalat que el Govern “s’anticipa perquè els acords siguin efectius quan es declari l’emergència per sequera”. El conseller ha recordat que avui no s’entra en aquest escenari en el sistema Ter-Llobregat, perquè encara no s’ha arribat al 16% de la capacitat dels seus embassaments en el conjunt.
Mascort ha apuntat que el primer acord permet“flexibilitzar algunes mesures del Pla de Sequera perquè, quan entrem en emergència, es puguin regar els arbres amb aigua freàtica o regenerada. Els equipaments esportius podran regar camps i omplir piscines si es compensa amb un estalvi equivalent”.
El conseller ha destacat que es tracta de mesures que en l’actual Pla de sequera estaven prohibides en l’escenari d’emergència i que, ara, s’han modificat per adaptar-les a la realitat d’avui dia. Així, per exemple, ara es permetrà “el reg de camps d’esport federats amb aigua freàtica o regenerada per a garantir l’accés a l’esport de joves i infants”.
També es permetrà el reompliment parcial de piscines cobertes i públiques que estan inscrites en el cens d'equipaments esportius de la Generalitat, i de les piscines descobertes d’ús durant tot l’any per a la pràctica esportiva federada. Per fer-ho, s’haurà de compensar amb mesures d’estalvi d’aigua equivalents, com pot ser el tancament de dutxes.
El segon acord que s’ha aprovat fa referència a la limitació temporal de creixements urbanístics, ramaders i industrials per evitar tensar encara més la demanda d’aigua en situació d’emergència. El tercer, fixa un cabal d’emergència al Ter, el Llobregat i la Muga per preservar el volum de reserves als embassaments.
Podeu consultar aquí totes les mesures i els detalls dels tres acords per optimitzar l’ús de l’aigua en l’escenari d’emergència per sequera aprovats aquest dimarts.
Ajuts al món local per reparar fuites d’aigua
Davant d’aquesta situació, el conseller Mascort ha anunciat dues ampliacions d’ajuts per fer front a la sequera. Per una part s’amplia amb un màxim de 70 milions d’euros addicionals la línia als ajuntaments per fer inversions i reparar, per exemple, fuites de les xarxes municipals. Així, en comptes dels 50 milions inicials ara es passa a 120 M€.
El conseller ha informat que s’atendran totes les sol·licituds que responguin als requisits de la convocatòria. Actualment, l’Agència Catalana de l’Aigua ha rebut més de 880 peticions per part de més de 700 ajuntaments i ens locals.
D’altra banda, també s’ha ampliat en 40 milions d’euros la línia d’ajuts per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic del Govern fins arribar als 80 M€. Aquests ajuts es destinen de manera prioritària a projectes per a una gestió més eficient de l’aigua (redacció de plans d’emergència, millora de la gestió de l’aigua, etc.).
Amb aquest augment pressupostari, el Govern haurà destinat gairebé 560 M€ a fer front a la manca d’aigua des que es va activar el Pla Especial de Sequera, l’any 2021.
S’inverteixen 1.116 milions d’euros en recerca
D’altra banda, el Govern ha invertit durant el curs 22-23, 1.116 milions d’euros en R+D+I, un 9,5% més que l’any anterior. Així es detalla en l’informe que ha presentat el Departament de Recerca i Universitats en el Consell Executiu i que coincideix amb el primer any de l’entrada en vigor de la Llei de la Ciència de Catalunya.
La portaveu ha destacat que en el decurs d’aquest any s’han desplegat els plans i estratègies previstes i també la constitució dels organismes per implementar la llei. “L’informe evidència que la recerca és una aposta global del Govern que s’executa de manera transversal i coordinada en tot l’Executiu”, ha apuntat Plaja.
Operació Catalunya i cas Pegasus
I davant les últimes revelacions de l’Operació Catalunya i del cas Pegasus, la portaveu Plaja ha remarcat que “es van utilitzar els fonaments de l’Estat convertits en clavegueres podrides per perseguir catalans i catalanes.”
Plaja ha subratllat que “el senyor Rajoy ha de comparèixer i hauria de ser el primer interessat de voler donar totes les explicacions per saber fins on va arribar aquest fangar”. En aquest sentit, ha assenyalat que des del govern espanyol s’han de posar tots els mecanismes per aclarir “qui i com es va fer”.
Sobre la desclassificació de documents del cas Pegasus, la portaveu ha recordat que des del Govern feia mesos que s’estava demanant. “No hi ha dubtes, està provat que vam ser espiats”, ha reblat Plaja, que ha recordat que “el mínim que es pot fer és que els responsables d’uns fets gravíssims n’assumeixin totes les conseqüències”.
Transformació de l’aeroport de Barcelona–El Prat
Pel què fa l’agenda del Govern, aquest dijous es constituirà la Comissió Tècnica per a la millora de l’eroport de Barcelona-El Prat, entre representants del Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat. La Comissió vol impulsar la transformació i la modernització de l’aeroport i la seva constitució s’enquadra en els acords que van permetre l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per l’any 2023.
La portaveu ha informat que es traslladarà una proposta de treball perquè s’abordi i s’arribi acords en les tres grans carpetes que, a criteri del Govern, es consideren rellevants. Aquestes són: la gestió per part de la Generalitat dels principals aeroports de Catalunya, l’increment de la capacitat de l’eroport de Barcelona-El Prat per acollir vols intercontinentals i la protecció dels espais naturals i agraris del Delta del Llobregat.
4
1
