{"name":"2024/01/30/14/42/8d961b3e-bb29-4bfa-bf10-4d79e8e5f689.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":83265}

El Govern ha analitzat les instruccions del Departament d'Educació sobre l’ús dels mòbils als centres educatius, que deixen aquests dispositius fora de les aules de primària i l’ESO, i aquest mateix matí les ha enviat a les direccions de les escoles i instituts. La normativa, que hauran d’aplicar tots els centres educatius catalans a partir del curs 2024-2025, parteix de la condició bàsica que l’ús dels mòbils als centres ha de ser el mínim possible i que ha d’estar justificat educativament. El document s’ha fet partint del resultat del debat generat les darreres setmanes en el Consell d’Educació de Catalunya i del debat entre més de 112.000 alumnes de prop de 1.400 centres catalans.

D’aquesta manera, per a l’alumnat d’educació infantil i primària la restricció de l’ús del mòbil al centre educatiu serà absoluta i afecta tant l’horari lectiu com no lectiu (pati, menjador, extraescolars, etc.). En cas que un alumne porti un dispositiu, aquest haurà d’estar apagat al llarg de la jornada escolar i desat en el lloc segur que el centre determini.

A l’educació secundària obligatòria, de manera general, l’alumne que porti un mòbil l’haurà d’apagar en entrar al centre i desar-lo en el lloc segur que es determini. En les activitats lectives, el centre pot decidir si restringir-los totalment o bé permetre’ls en circumstàncies excepcionals amb ús pedagògic (geolocalització o enregistrament de vídeos) o per circumstàncies personals de l’alumnat. Es recomana, però, que per a activitats lectives el centre prioritzi l’ús del portàtil o de dispositius del propi centre.

La consellera d’Educació, Anna Simó Castelló, ha remarcat durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu que “si com a societat volem que això funcioni, la regulació ha d’afectar a tothom: alumnat, professorat, personal d’administració i serveis, d’atenció educativa, de monitoratge i famílies. Tothom ha d’actuar d’una manera coherent amb la normativa del centre respecte a l’ús del mòbil, en tots els espais i franges horàries. I els entorns familiars n’han de ser corresponsables”.

En el cas de les activitats no lectives, no es podrà fer un ús lliure del mòbil, amb l’objectiu de preservar la interacció personal entre alumnat, professorat i altres membres de la comunitat educativa.

Finalment, a l’educació postobligatòria, l’alumnat serà responsable dels seus mòbils, seguint les normes del centre. En les hores lectives, l’ús no podrà ser lliure i només podrà permetre’s en les activitats d’aprenentatge. En el temps no lectiu, el centre pot regular-ne l’ús en funció de l’edat de l’alumnat, vetllant pel seu bon ús.

Hi haurà algunes excepcions i a totes les etapes podran utilitzar els dispositius l’alumnat amb alguna necessitat específica de salut o necessitats educatives especials que requereixi monitoritzar algunes constants o d’alguna aplicació que faciliti la comunicació; a les sortides i viatges o en cas d’emergència.

El document aprovat pel Govern també explicita que els centres han de garantir l’assoliment de la competència digital de l’alumnat en cadascuna de les etapes, que és també objectiu del sistema educatiu. Un assoliment que ha d’incloure l’autoregulació en l’ús dels mòbils, les limitacions legals o ètiques en l’ús de les tecnologies, el pensament crític o el pensament computacional. Simó ha ressaltat que “a través dels mòbils els joves es relacionen entre ells, coneixen gent nova, juguen, consumeixen continguts i s’informen. I l’educació no pot ser aliena a aquesta realitat. Els centres, amb la corresponsabilitat de les famílies, han de proporcionar al seu alumnat les eines perquè utilitzin el mòbil, i les altres pantalles, de forma segura, crítica i responsable”.

Impuls al català

Aquest matí el Consell Executiu també ha fet balanç del paquet de 100 mesures de foment de la llengua corresponent a l’últim trimestre de 2023, amb accions desenvolupades per tots els departaments. “La fotografia ens mostra que 74 dels 100 objectius fixats ja s’han complert o estan en desenvolupament avançat”, ha concretat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Pel que fa a la resta, una vintena estan en desenvolupament mitjà, quatre en execució iniciada i dues en tasques preliminars.

D’entre les mesures més rellevants dels darrers mesos destaca el naixement de la plataforma 3Cat, que consolida l’enfortiment dels mitjans públics en català; el desenvolupament de materials per poder treure’s el carnet de conduir en català; l’augment de l’accés a l’aprenentatge del català per a persones adultes i l’impuls del català en les tecnologies digitals, com el projecte AINA.

Fent un balanç del 2023, cal destacar que el Govern ha triplicat la inversió en audiovisual en català. “Sabem de la importància i l’enorme talent audiovisual que tenim a casa nostra i som plenament conscients de la importància d’utilitzar-lo per promoure i incentivar l'ús de la nostra llengua i és per això que s’hi han destinat i s’hi destinaran tants recursos com sigui possible”, ha reblat la Plaja. En aquest sentit, ha subratllat que “Catalunya s’ha convertit en un referent mundial del sector audiovisual i això sempre ha d’anar acompanyat del català”.

De cara a aquest any, el Govern preveu la posada en marxa de diversos plans lingüístics sectorials des del Departament de Salut, el del Departament de Drets Socials o el del Departament de Justícia, Drets i Memòria. Paral·lelament, el Govern continua treballant per convertir en una realitat el Pacte Nacional per la Llengua, amb l’objectiu de reforçar el consens amb les forces polítiques.

Llei d'amnistia

Pel que fa a la llei d’amnistia, que aquesta tarda es vota al ple del Congrés dels Diputats, Plaja l’ha qualificat de “pas necessari” per “poder seguir avançant en una causa legítima, compartida per la majoria independentista, però també per aquells ciutadans que tot i ser partidaris d’un altre encaix amb l’Estat, entenen que la millor de les opcions per resoldre el conflicte polític és votant en un referèndum d’autodeterminació”.

El Govern considera que la llei d’amnistia és “bona, però no és perfecta” perquè una llei “perfecta no existeix davant de tanta voluntat repressora i de persecució de la dissidència política”. En aquest sentit, la portaveu ha manifestat que “si la repressió segueix, que seguirà, haurem de seguir treballant per combatre-la”. També l’ha qualificat de “punt de partida per resoldre el conflicte polític, no de punt final perquè el conflicte perquè el conflicte no s'ha resolt, encara”.

A partir d’aquí, el Govern entrarà “en una segona fase de negociació del referèndum, per avançar en la resolució del conflicte polític” però sense “deixar de banda d’altres compromisos adquirits que també han d’anar avançant els pròxims mesos com el finançament singular o el traspàs de Rodalies”.