{"name":"2024/04/16/14/28/610cd2a3-b88c-40ac-8197-d6968713d37e.jpeg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":"159756"}

El Govern ha aprovat un nou Decret llei destinat a l’adopció de mesures urgents per afrontar la situació de sequera que incorpora tres concrecions en el Pla especial de sequera.

Per una banda, l’establiment d’un cens de refugis climàtics, en el qual els municipis podran incloure piscines públiques i privades obertes a la ciutadania. L’objectiu és garantir que la població més vulnerable disposi d’equipaments per esmorteir els períodes de temperatures extremes.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha aclarit el concepte de “refugi climàtic”, que els municipis podran introduir en els seus Plans d’Emergència per Sequera:

“Les piscines que actuïn com a refugi climàtic podran ser les públiques, però també podran ser aquelles de titularitat privada, majoritàriament d’establiments turístics o piscines comunitàries, que tinguin un acord amb l’Ajuntament per a ser d’ús públic obert a la ciutadania en les mateixes condicions que funcionen les piscines públiques”.

Aquestes piscines censades com a refugi climàtic podran reomplir-se en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua, sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals que compensin l’aigua que s’utilitzi.

La segona de les concrecions és la que té a veure amb el nou règim especial per a dessalinitzadores mòbils de titularitat privada.

Així, les limitacions contingudes en el Pla especial de sequera no s’aplicaran a les aportacions d’aigua provinents d’aquest tipus d’instal·lacions, sempre que siguin finançades totalment per fons privats i que compleixin els requisits següents:

1. Que l’usuari o la comunitat d’usuaris disposi de la corresponent concessió d’ús privatiu del domini públic hidràulic.
2. Que l’usuari o la comunitat d’usuaris la facin servir per al manteniment de l’activitat econòmica que exerceixen i el corresponent manteniment dels llocs de treball de l’activitat.
3. Que l’usuari o la comunitat d’usuaris presentin un pla d’estalvi de consum d’aigua respecte del seu consum en situació de normalitat.
4. Que l’arribada de l’aigua al punt o punts d’utilització es faci amb un emmagatzematge periòdic de mínim set dies o bé arribi amb la xarxa de distribució.
5. Que en el cas que es constitueixi una comunitat d’usuaris, s’ofereixi l’entrada a la comunitat a explotacions agrícoles o ramaderes que tinguin dificultats en el subministrament d’aigua.

Una altra de les mesures previstes és la fixació de llindars de consum per plaça per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum dels ciutadans de Catalunya.

Finalment, es modifica el règim sancionador que s’aplica als municipis per superar les dotacions de consum per apropar el model a un sistema que se centri a sancionar l’excés de consum. Això fa que el període analitzat passi a ser trimestral i habilita que les sancions es puguin abonar de manera fraccionada.

Les mesures incloses en el Decret llei s’han treballat des de començament de 2024 amb actors clau per a la gestió de la situació d’emergència, com són els ajuntaments i els agents econòmics i socials del país, i per ser efectives hauran de ser aprovades per la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya per a la seva posterior publicació en el DOGC.

L’Estatut de Municipis Rurals, un nou marc legal de referència

El Govern de la Generalitat, conjuntament amb un gran nombre d’entitats municipalistes, ha impulsat aquesta eina normativa que ajudarà a garantir de manera eficaç l’arrelament de les persones que viuen en municipis rurals i l’accés als serveis en igualtat de condicions respecte de la resta de municipis rurals.

L’Estatut de Municipis Rurals entrarà en vigor un cop l’aprovi al Parlament durant la pròxima legislatura, tindrà rang de llei i serà d’aplicació obligatòria.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha destacat que l’Estatut “comptarà amb un mecanisme rural de garantia, conegut com a Rural Proofing. Una eina que tal com indica la Comissió Europea, obliga a tots els estats a fer una revisió de les polítiques públiques perquè incorporin una perspectiva rural per tal d’adaptar-les a qui viu i treballa a les zones rurals”.

Entre les mesures incloses hi ha la proposta de deduccions fiscals per trasllat de residència a un municipi rural o per la compra o lloguer d’un habitatge, la rebaixa de l’impost sobre transmissions patrimonials o l’augment entre un 10 i un 15% de les ajudes al Fons de Cooperació local de Catalunya.

Així mateix, també la creació d’un portal únic per tal de simplificar i agilitzar els procediments amb l’administració, l’impuls d’una borsa d’habitatge rural i un paquet d’ajudes per als emprenedors i els autònoms.

Nou model de governança en la gestió de l’aeroport

El Govern ha validat la proposta per modernitzar l’Aeroport de Barcelona - el Prat, que busca millorar-ne la connectivitat intercontinental i la competitivitat, alhora que es pretén minimitzar l’impacte sobre l’entorn amb l’increment de l’activitat als aeroports de Reus i Girona.

La proposta manté la configuració actual de pistes de l’aeroport la major part de l’any, però planteja un canvi de l’operativa de les pistes en els moments de més necessitat, en què s’assoleix el màxim de la capacitat disponible de l’aeroport i en què es preveu que hi hagi una major demanda de vols de llarg radi.

El pla ha de venir acompanyat d’un nou model de governança que permeti a la Generalitat, a les administracions del territori i a les organitzacions del teixit econòmic i social del país participar i incidir en les decisions de planificació estratègica i en l’orientació de la política aeroportuària.