- La portaveu ha recordat a l’Executiu espanyol que “la democràcia plena de què parlen no s’anuncia sinó que s’exerceix” i que “les respostes, les poques que hi ha per part del govern espanyol, són de tot menys convincents”
- Avui s’ha completat la renovació del Consell de Garanties Estatutàries amb la designació de tots els membres i també s’ha nomenat Mercè Corretja i Torrens com a nova directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat
El Govern ha aprovat que la Generalitat es personi com a acusació popular en tots els procediments que se segueixin davant la Fiscalia o dels Tribunals amb relació al cas Catalangate, a més de les diferents querelles que les persones afectades presentin. Així ho ha anunciat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha remarcat que “a banda de fer-ho per convenciment, aquesta és una obligació estatutària” que estableix, entre altres, que els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets de la ciutadania així com les condicions perquè la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives. A l’empara d’aquest mandat estatutari, l’objectiu és que “totes les persones responsables d’aquests fets n’assumeixin les responsabilitats i protegir els servidors públics i defensar-ne tots els drets que els són propis”.
Paral·lelament, el Govern ja va encarregar la setmana passada al Gabinet Jurídic de la Generalitat que coordinés les accions corresponents davant les instàncies judicials per defensar la institució i els seus servidors. En aquest sentit, la portaveu ha explicat que els serveis jurídics del Govern segueixen treballant per recopilar i aportar tota la informació disponible que ha de servir per “fonamentar amb tot el rigor necessari les querelles relacionades amb aquest tema”.
Plaja ha subratllat que 16 dies després que es destapés el Catalangate, “l’independentisme continua tenint sobre la taula les mateixes preguntes que el primer dia” perquè “les respostes, les poques que hi ha per part del govern espanyol, són de tot menys convincents”. Considera que això, “només pot demostrar que, o bé, el govern espanyol coneixia l’espionatge als càrrecs independentistes i té molt poc interès a desclassificar la informació, o bé, que en conèixer les informacions no ha cregut convenient investigar amb urgència què podia haver passat” perquè “els catalans independentistes no són considerats ciutadans amb els mateixos drets”.
Ha recordat a l’Executiu espanyol que “la democràcia plena de què parlen no s’anuncia, s’exerceix” i que “encara no hi ha hagut cap explicació, ni una de sola, que no deixi en una posició pèssima al govern de Pedro Sánchez respecte a aquests fets”. “Han passat per diverses fases i estan demorant la que avui ja és inevitable i inajornable: l’assumpció de responsabilitats”, ha reblat la portaveu, que ha tornat a reclamar una reunió al més alt nivell entre el president de la Generalitat i el president espanyol.
Pel que fa al veto del PSOE i el PP a la comissió d’investigació sobre el Catalangate al Congrés, s’ha preguntat “qui té por que surti a la llum alguna cosa” i “quin és el problema en una democràcia plena, de la que s’omplen la boca, amb què no es pugui fer una comissió d’investigació” per esclarir tots els interrogants.
Renovació del Consell de Garanties Estatutàries
En un altre ordre de coses, avui s’ha completat la renovació del Consell de Garanties Estatutàries. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha nomenat els membres d’aquest organisme, designats pel Parlament de Catalunya: Enoch Albertí i Rovira, Mercè Barceló i Serramalera, Laura Díez Bueso, Francesc Esteve i Balagué, Eduard Roig Molés i Montserrat Rosell Martí. També ha nomenat Eva Pons i Parera com la persona del Consell de Garanties Estatutàries, designada pel Govern de la Generalitat. La portaveu ha informat que l’acte de possessió oficial dels nous membres tindrà lloc el dimarts 10 de maig al Palau de la Generalitat.
Aquests nomenaments comporten un canvi en el Gabinet Jurídic de la Generalitat, dirigit fins ara per Francesc Esteve, i que ara passa a liderar-lo Mercè Corretja i Torrens. La nova directora del Gabinet Jurídic és llicenciada i doctora en Dret per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral tracta sobre la protecció dels drets lingüístics a Europa. Està especialitzada en dret públic i és membre del Cos d’Advocacia de la Generalitat des del 1998. Fins ara, era directora general de Drets i Assumptes Constitucionals. Compta una àmplia experiència de més de 20 anys com a professora associada de dret administratiu i dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat de Barcelona, a ESADE Ramon Llull i a la Universitat Rovira i Virgili. També ha col·laborat amb l’Escola d’Administració Pública en nombrosos seminaris i jornades, i és autora de nombroses publicacions en l’àmbit del dret públic.
Altres acords del Govern
D’altra banda, el Consell Executiu d’aquest matí ha avançat en dos avantprojectes de llei amb un gran impacte al món local: d’una banda, el de la llei de governs locals de Catalunya per adaptar la regulació del món local a la realitat municipal actual i, de l’altra, una nova llei que té com a objectiu principal reconèixer l’especificitat dels municipis rurals.
En el marc de la transformació verda, el Govern ha impulsat el pla que ha de determinar on s’instal·laran les energies renovables, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, a cada comarca per poder assolir els objectius que l’Executiu s’ha marcat per a 2050: el pla territorial sectorial per les energies renovables a Catalunya.
Per últim, el Govern també ha creat la Comissió de Seguiment del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2015, un òrgan que supervisarà l’aplicació d’aquest pla.
