1. “La Generalitat no es limita a redistribuir recursos, sinó que també vol liderar el creixement que ha de tenir el teixit econòmic català”, destaca la portaveu Paneque
  2. L’Executiu també dona llum verda al Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial
Foto de la roda de premsa
La portaveu Paneque, durant la roda de premsa del Govern.
{"name":"2025/02/04/14/20/2d36220c-bf92-45c5-b4b7-e64aaa848bb8.jpg","author":"Rubén MOreno","type":"0","location":"0","weight":55997}

El Govern ha aprovat el pla Catalunya Lidera, tal com va avançar el president Salvador Illa divendres passat. Es tracta d’una estratègia transversal amb un objectiu clar: situar Catalunya al capdavant de l’economia espanyola amb un model de prosperitat compartida i consolidar-la com una regió capdavantera a Europa.

La Generalitat no es limita a redistribuir recursos, sinó que també vol liderar el creixement que ha de tenir el teixit econòmic català”, ha destacat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. “Catalunya mai no ha esperat que li facin el camí, el construeix”, ha assenyalat.

La portaveu Paneque assegura que el Govern no es limita a redistribuir recursos, sinó que vol posar-se al capdavant del creixement que ha de tenir el teixit econòmic català.
{"name":"342cc12c-4866-49e1-9bfd-73907696b015","author":"Govern","type":"1","location":"2","alt":"Tall de la consellera Paneque","aspect":"","amplada":"","alcada":""}

El pla preveu mobilitzar fins a 18.500 milions d’euros, la inversió de recursos públics de la Generalitat més ambiciosa dels últims quinze anys. Inclou un total de 200 actuacions en cinc sectors estratègics: infraestructures, modernització productiva, coneixement, innovació, bon govern i igualtat d'oportunitats. Busca, a més, oferir una resposta coordinada als reptes globals que tingui en compte les singularitats pròpies de Catalunya.

El document aprovat avui per l’Executiu identifica cinc grans objectius de país que orienten totes les mesures del pla:

  1. El progrés econòmic, fonamentat en la millora de la productivitat i la resiliència del mercat de treball.
  2. L’avenç social i la millora de la igualtat d’oportunitats
  3. La transició ecològica i la descarbonització
  4. La vertebració territorial
  5. El desenvolupament dels grans consensos i la col·laboració publicoprivada

D’acord amb aquests grans objectius de país, el document fixa un full de ruta que implica tots els departaments de la Generalitat i que es materialitza en cinc blocs estratègics desplegats a través de 25 línies d’actuació i 200 actuacions concretes, 20 de les quals destaquen pel seu impacte clau en el desenvolupament econòmic, social i territorial de Catalunya.

Els cinc blocs són els següents:

  1. Infraestructures, que posa el focus en àmbits com les energies renovables, el transport, abastament d’aigua o la digitalització.
  2. Modernització productiva, que se centra en la millora de la productivitat i la modernització de la indústria arreu del país.
  3. Coneixement i innovació, que busca millorar la qualitat de la formació i l’impuls al sistema d’R+D.
  4. Igualtat d’oportunitats, que preveu mesures per assolir una economia inclusiva, amb prioritats com l’habitatge i la millora del poder adquisitiu de les famílies.
  5. Bon govern, que aposta per garantir un marc de seguretat jurídica i estabilitat per afavorir l’activitat econòmica, amb eines de simplificació i eficiència administrativa.

Per garantir la mobilització dels recursos addicionals i l'execució de les inversions estratègiques, el pla preveu la creació d’un nou operador, LIDERA, dissenyat específicament per liderar i executar aquestes inversions. Aquest pla d’inversió és una peça clau per reforçar el posicionament econòmic de Catalunya.


Pas decisiu per protegir el patrimoni cultural immaterial català

En l’àmbit de la cultura, el Govern ha aprovat el Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial català, que ara inicia la tramitació parlamentària. Amb aquesta norma, el patrimoni cultural immaterial del país assolirà el màxim nivell de reconeixement, tant patrimonial com jurídic.

“La nostra cultura patrimonial immaterial no és només herència, també és identitat i expressa la voluntat de ser del poble de Catalunya”, ha assegurat Paneque. Per aquest motiu, ha afegit, el compromís del Govern de protegir-la respon a una “responsabilitat de país”.

La portaveu Paneque detalla que el Projecte de llei del patrimoni cultural immaterial atorgarà a la cultura catalana el màxim nivell de reconeixement i de protecció.
{"name":"91ecaa02-c821-4b4d-8e17-93b9662bcda3","author":"Govern","type":"1","location":"2","alt":"Tall de la portaveu Paneque","aspect":"","amplada":"","alcada":""}

Amb aquesta llei, es busca protegir creences, rituals, festes, cerimònies, expressions orals o gestuals, tècniques artesanals, danses i balls. També elements festius tradicionals, les festes patrimonials d’interès nacional o els elements festius patrimonials d’interès nacional. Això, a la pràctica vol dir que els béns identificats es declararan com a Béns Culturals Immaterials d’Interès Nacional (BCIIN).

Les administracions hauran de promoure el coneixement i l’inventari de tot aquest patrimoni i s’oficialitzaràel reconeixement del dret del poble català a preservar i impulsar la seva cultura.

La futura llei, que adaptarà la normativa catalana a la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO de 2023, incentivarà la participació de les persones, grups i entitats que mantenen viu aquest patrimoni i que en fan possible la transmissió a generacions futures.


Comença el desplegament de la Llei de barris

D’altra banda, el Govern ha encarregat al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica l'impuls del desplegament de la Llei 11/2022, del 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles. D’aquesta manera, i mentre el Govern està en pròrroga pressupostària, es podran habilitar instruments que assegurin els recursos propis per poder fer la primera convocatòria de la Llei aquest mateix any.

La Llei de Barris és una inversió en un espai urbà per transformar-lo i guanyar-hi qualitat de vida. La transformació es porta a terme des de la mateixa identitat del barri. L’objectiu és recuperar espais urbans i lluitar contra l’escalfament climàtic, millorar les condicions de seguretat, tenir cura d’un urbanisme compromès amb el conjunt de les persones, millorar els serveis i, en definitiva, guanyar qualitat de vida.

La portaveu Paneque explica que el desplegament de la nova Llei de barris busca millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
{"name":"c1a33782-ec7b-44d9-a770-bf554390e3bf","author":"Govern","type":"1","location":"2","alt":"Tall de la portaveu Paneque","aspect":"","amplada":"","alcada":""}

La previsió és que els pròxims mesos ja es puguin començar a presentar les propostes municipals.

3  

Imatges

Foto de la reunió del Consell Executiu (I)

Foto de la reunió del Consell Executiu (I) 1865857

Foto de la reunió del Consell Executiu (II)

Foto de la reunió del Consell Executiu (II) 1501458

Foto de la roda de premsa

Foto de la roda de premsa 55997

2  

Fitxers adjunts

Pla Catalunya lidera en PDF

Pla Catalunya lidera en PDF
PDF | 3378238

Acords del Govern

Acords del Govern
PDF | 336282