- Manifesta el seu “suport decidit” a la llengua catalana i destaca que el pacte té un pressupost de més de 255 milions d’euros, la xifra més alta mai destinada a política lingüística a Catalunya
- L’Executiu català ha acordat aquest dimarts que la Generalitat pugui refinançar a través de préstecs d’entitats bancàries privades fins a 3.500 milions del seu deute.
- El Govern també ha donat llum verda el decret llei d’ajornament de l’entrada en vigor de l’impost d’estades en establiments turístics
“El Pacte Nacional per la Llengua és un acord obert, àgil en el qual hi ha lloc per a tothom i amb un objectiu final que és la preservació de la llengua catalana. És un compromís col·lectiu amb una amplia representació política, d’entitats, amb mesures concretes i recursos econòmics, que vol implicar tota la societat catalana”. Amb aquestes paraules la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha defensat l’acord que aquest migdia ha signat l’Executiu català amb formacions polítiques i diverses entitats per preservar, potenciar, i promoure l’ús social, i el coneixement de la llengua catalana. Paneque ha assenyalat que el pacte “és ambiciós i es pot ampliar tant com sigui necessari” i ha remarcat la importància de tirar-lo endavant. “La llengua catalana ha superat moments difícils i ho ha fet per transmetre’ns ho als catalans d’avui”, ha apuntat. I ha reblat: “El Govern de Catalunya manté, per tant, un suport decidit a la llengua catalana”.
La portaveu del Govern ha explicat que l’horitzó del pacte és l’any 2030 i té un pressupost inicial de més de 255 milions d’euros, la xifra més alta mai destinada a política lingüística a Catalunya.
El Pacte Nacional de la Llengua és una de les qüestions destacades que ha tractat aquest dimarts el Consell Executiu el qual ha acordat que la Generalitat pugui refinançar a través de préstecs d’entitats bancàries privades fins a 3.500 milions del seu deute. És la primera vegada en 13 anys que la Generalitat recorre al sector privat per finançar el seu endeutament a llarg termini. Paneque ha explicat que aquesta mesura té un doble objectiu: “Diversificar les fonts de finançament de la Generalitat, molt concentrades des de fa més d’una dècada en el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), i reduir el cost del deute, que s’havia disparat entre 2022 i 2024 per l’increment dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE)”.
La consellera ha assenyalat que en el context de relaxació dels tipus, el Govern espera refinançar aquesta part del deute en condicions més avantatjoses que poden significar un estalvi màxim de fins a 24 milions d’euros cada any.
En matèria encara econòmica, l’Executiu català ha donat llum verda el decret llei d’ajornament de l’entrada en vigor de l’impost d’estades en establiments turístics.
En un altre ordre de coses, el Govern també ha aprovat avui un conjunt de noves mesures estratègiques, que tenen com a horitzó millorar la preparació i reforçar la capacitat de resposta del Govern i del país davant de possibles emergències greus que puguin produir en el futur.
El paquet de mesures inclou la modernització del CECAT, la constitució d’un grup de treball per crear un gran centre d’emergències i l’ampliació de la xarxa RESCAT, entre altres actuacions.
