- La portaveu del Govern ha posat en valor l’acord per al tercer suplement de crèdit
- El Govern també ha aprovat reforçar l’estructura per fer front als reptes i necessitats socials
- L’Executiu ha donat llum verda a regular per primer cop les bateries i declara d’interès públic superior els projectes renovables i d’emmagatzematge energètic
El Govern ha autoritzat avui una inversió de 248 milions d’euros per a actuacions de millora del ferm a la xarxa viària de la Generalitat, que es duran a terme entre aquest any i el 2029. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu que“aquest programa arriba per reforçar la seguretat a les nostres carreteres, ja que l’objectiu del Govern és reduir la sinistralitat fins a un 20%”. En aquest sentit, la Paneque ha recordat l’aprovació del Programa 2+1, “per enfortir la seguretat a la nostra xarxa viària, especialment en els xocs frontals”.
La consellera ha afirmat que el programa inclou criteris de sostenibilitat ja que en aquesta millora dels ferms “aplica materials reciclaves que ens asseguren també una reducció fins al 25% d’emissions de diòxid de carboni”. En aquesta línia, ha posat en valor el programa de descarbonització de la xarxa viària: “per tant, seguretat en la xarxa viària i descarbonització com dos elements fonamentals del programa”, ha reblat.
Acord per al tercer suplement de crèdit
La portaveu ha assegurat que “els acords vinculats als diferents suplements de crèdit permeten que la Generalitat disposi d’un marc d’estabilitat i d’ambició per poder desplegar les polítiques públiques, i així posar-nos a disposició de la societat”. Paneque ha agraït el consens amb ERC i Comuns i ha afirmat que “es posa en valor l’aliança en favor del progrés de Catalunya”.
En aquesta línia, la consellera també ha destacat “la bona marxa de l’economia catalana i aquesta generació de riquesa que hem estat capaços de traslladar-la en benefici de la ciutadania” al fer-se públic la xifra més alta dels últims 20 anys d’afiliats a la seguretat social amb 3,8 milions de persones afiliades i la xifra d’atur se situa en el punt més baix des del juny del 2008.
Reestructuració del Departament de Drets Socials i Inclusió
En matèria de drets socials, el Govern ha aprovat el decret d’estructura de la Departament de Drets Socials i Inclusió “que té com a principals objectius reforçar el que fins ara havia estat la DGAIA i enfortir la gestió de l’ingrés mínim vital”, ha subratllat Paneque.
La nova organització vol reforçar-ne l’estructura per fer front a les necessitats socials actuals i futures. En aquest sentit, s’han tingut en compte els canvis demogràfics i socials en què està immersa la societat catalana, com ara l’envelliment de la població i la solitud no volguda, així com l’impacte de les eines tecnològiques per millorar els processos i l’atenció a la ciutadania.
Amb la nova estructura, el Departament destaca tres prioritats estratègiques a les quals es pretén donar resposta:
- L’enfortiment de la protecció i prevenció envers els menors d’edat.
- El repte de gestionar l’Ingrés Mínim Vital i d’optimitzar de manera integral la gestió de les prestacions socials.
- La revisió profunda dels procediments de valoració de la dependència i la discapacitat, àmpliament reclamada per tots els sectors.
Catalunya amb les energies renovables
Finalment, el Govern ha donat llum verda el decret llei per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya amb el doble objectiu de regular i incentivar l’emmagatzematge d’energia mitjançant la instal·lació de bateries, que aporten estabilitat i resiliència al subministrament elèctric; i accelerar la transició energètica amb l’agilitació de les autoritzacions dels projectes de parcs solars, eòlics i de bateries que tramita la Generalitat de Catalunya.
“Aquest decret preveu que les instal·lacions de generació d’energia a partir de fonts renovables, les seves línies de connexió a la xarxa i les instal·lacions d’emmagatzematge d’energia rebin la consideració d’interès públic superior, fet que suposa una major agilitat en la tramitació administrativa”, ha explicat.
