El Govern de la Generalitat rebutja la reforma constitucional que avui ha acordat tramitar d’urgència el Congrés dels Diputats “per motius econòmics, polítics i institucionals”. El Consell Executiu ha fixat en la reunió d’aquest matí la posició institucional del Govern davant la reforma, a la qual “no pot donar suport”, ja que “no serveix per donar confiança en els mercats, és econòmicament contraproduent per garantir el creixement econòmic necessari per preservar l’estat del benestar i particularment perquè va en contra de l’autogovern de Catalunya”. Així ho ha manifestat el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, qui ha anunciat que l’Executiu portarà al Parlament una llei d’estabilitat pressupostària per fixar, des de la Cambra catalana, el límit del dèficit.

 

“El Govern no pot donar suport de cap de les maneres” a la reforma constitucional pactada entre PSOE i PP “per motius econòmics, polítics i institucionals”. Així s’ha expressat el portaveu de l’Executiu, qui ha explicat que des del punt de vista econòmic el Govern considera “socialment injust” que “les administracions que tenen més responsabilitat en l’execució de les polítiques dels serveis essencials de l’estat del benestar” hagin d’assumir un major esforç econòmic que l’estat i critica també el calendari previst en l’aplicació del principi d’estabilitat pressupostària (a partir de 2020). "És molt més creïble el que està fent la Generalitat, que són fets, que no pas propòsits d'esmena situats al 2020", ha manifestat. En el terreny econòmic el Govern reclama a més incloure en la reforma constitucional “la limitació de l’aportació a la solidaritat”, per evitar la situació “d’espoli fiscal” que pateix Catalunya. “Solidaritat sí, però no infinitum ni sense cap condicionant”.

 

Des del punt de vista de l’autogovern, l’Executiu reivindica la “necessitat” que el Parlament continuï decidint sobre les seves finances “i no vincular-ho a una decisió que pugui acabar prenent a conveniència les Corts Generals”. En aquest sentit el portaveu del Govern ha anunciat que l’Executiu portarà al Parlament una llei d’estabilitat pressupostària per fixar el límit del dèficit abansque el Congrés doni llum verda la Llei Orgànica que ho ha de concretar. “No esperarem que ens dictin com hem de fer aquesta llei des de Madrid”, ha dit.

 

 

En la reunió d’aquest matí el Govern ha aprovat el Decret que desplega les modificacions en les condicions d’accés a la Renda Mínima d’Inserció (RMI) amb l’objectiu d’ajudar les persones que es troben en risc d’exclusió social i en situació de pobresa extrema i, per tant, “d’actuar amb justícia social”. Entre les noves mesures destaca l’increment d’un a dos anys de la residència a Catalunya o l’obligatorietat de romandre al país de forma permanent. El Decret també limita l’import màxim a percebre per sota del salari mínim interprofessional i estableix que la prestació es podrà percebre un màxim de 60 mensualitat, llevat d’algunes excepcions.

Segons el portaveu, el Govern ha impulsat el Decret “per fidelitat al sentit originari de la RMI”, un ajut a la inserció laboral que s’ha acabat “desvirtuant” i convertint en “un subsidi” de continuïtat de l’atur.  “Es fa un primer pas per destriar aquelles persones en situació real de risc d’exclusió social de les que s’han acollit a la PIRMI simplement perquè han perdut la feina”, ja que la prestació “no és una extensió al cobrament de l’atur” perquè a més, ha indicat, si ho fos “voldria dir que la Generalitat està assumint competències en matèria d’atur”. Homs ha instat en aquest sentit el govern espanyol a “no desentendre’s de la situació”. “Si el problema és aquest el govern espanyol hi ha de fer front”, ha reblat.

El Govern, ha anunciat, està treballant en un seguit de mesures per afavorir la inserció laboral, unes mesures que inclouran el màxim de persones possibles provinents de la RMI en els plans d’ocupació que impulsi el SOC

 

El Consell Executiu també ha aprovat el Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya 2011-2014, que té com a objectiu reduir el consum d’energia, augmentar l’eficiència energètica i disminuir la factura energètica de l’administració catalana. El programa, que afectarà totes les dependències del Govern de la Generalitat i del sector públic, preveu aconseguir l’any 2014 un descens del 12% en el consum d’energia i del 4,4% en la factura energètica. En l’horitzó 2020 la previsió és reduir la factura d’un 15,2%. L’acord suposarà una inversió associada de 296 milions d’euros, que es preveu que generi un estalvi de 419 milions d’euros.