El Govern ha aprovat avui el decret de mesures en matèria d’horaris comercials i determinades activitats de promoció que té com a objectiu “preservar el model comercial català” davant del Reial decret llei espanyol 20/2012, d’ordenació dels equipaments comercials que envaeix competències de la Generalitat, d’acord amb el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.

 

Segons ha explicat el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el principal objectiu del decret llei és donar resposta “immediata” a la necessitat de clarificar la normativa aplicable a Catalunya, a l’espera de resoldre els conflictes competencials amb l’Estat espanyol.

 

En aquest sentit, el portaveu ha recordat que l’Estatut, en cas de competències exclusives, com és el cas dels horaris comercials, estableix que el dret català és “preferent” sobre qualsevol altre.

 

Pel que fa a l’horari comercial general, es manté un màxim de 72 hores setmanals d’obertura de dilluns a dissabte i en 12 hores el màxim diari que els establiments poden romandre oberts; 8 dies festius anuals d’obertura autoritzada i l’exclusió de l’horari comercial general dels establiments d’alimentació amb una superfície de fins a 150 m^2.. Els ajuntaments podran sol·licitar modificacions a l’horari general en un màxim de 4 ocasions l’any.

 

El decret també defineix els períodes estacionals de rebaixes, així com el perfil dels establiments outlets.

 

Com a novetats en els supòsits d’exclusió de l’horari general, el decret llei millora el redactat previst a la Llei d’horaris comercials i incorpora una nova excepció per als establiments dedicats essencialment a la venda de productes culturals o de lleure de fins a 300 m², dels quals siguin titulars petites i mitjanes empreses, que no pertanyin a grups o cadenes de distribució ni operin sota el mateix nom comercial.

 

El Govern ha aprovat avui també un decret que regula les condicions mínimes que han de reunir els habitatges, tant de nova construcció com preexistents. L’objectiu és potenciar la rehabilitació, lluitar contra l’infrahabitatge, “un fenomen que ha anat creixent en els darrers anys” i la sobreocupació i adaptar-se a la nova realitat socioeconòmica

La normativa anterior regulava diferents superfícies mínimes segons el nombre d’habitacions, mentre que a partir d’ara s’aplicarà el criteri de superfície mínima per sala d’estar-menjador-cuina (SEMC). Serà d’un mínim de 20 m², amb independència del nombre de dormitoris.

 

Una altra novetat és la voluntat de potenciar la rehabilitació establint una regulació específica i un marc més flexible que la faci viable des del punt de vista tècnic i econòmic.

 

El decret també vol evitar els supòsits de sobreocupació que preveu la Llei del dret a l’habitatge i dotar els ens locals de mecanismes més efectius per lluitar contra l’infrahabitatge. Així, s’abandona el criteri del nombre de persones en funció de la superfície total de l’habitatge (vigent fins ara), i es determina el llindar màxim d’ocupació segons el nombre i les dimensions dels dormitoris:

 

 

Davant la impugnació dels espots sobre les eleccions per part de diverses forces polítiques, el portaveu ha assegurat que la campanya institucional “s’ajusta a la llei”, respon a les competències que l’Estatut atorga al Govern per “promoure la participació”, i recull “la pluralitat de visions que hi ha a Catalunya”, motius pels quals el Govern la mantindrà, a l’espera del que determini la Junta Electoral. El cost de la campanya ha estat de 271.000 euros, cent mil euros menys que la de les passades eleccions de 2010.

 

Pel que fa a la suposada carta de la comissària europea  Viviane Reding, en el sentit que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea, el portaveu Homs ha fet notar que dins la UE hi ha “posicions diverses”, fet que ha considerat “normal i raonable” ja que la qüestió “encara no ha estat plantejada formalment”. “En la mesura que no hi hagi res plantejat tampoc serà necessari un pronunciament explícit de la comunitat internacional”, ha raonat.

 

El portaveu també ha recordat les paraules del comissari Joaquín Almunia, que va afirmar que no seria honest dir de forma taxativa que Catalunya quedaria fora de la UE si esdevingués un estat propi.

 

En aquest sentit, el portaveu del Govern ha apuntat que una petició plantejada “estrictament en termes democràtics” hauria de tenir “recorregut” en el marc d’Europa. “Europa empara qualsevol exercici democràtic”, ha subratllat Homs, que també ha reclamat a l’Estat espanyol que compleixi la carta europea de llengües europees regionals i minoritàries, després que s’hagi conegut un informe del Consell d’Europa que avala la immersió lingüística a Catalunya.