• La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté,  destaca el  paper “tan rellevant” que desenvolupen els voluntaris com a “agents del canvi social i escola de democràcia”
• El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, respon a la negativa de Rajoy a autoritzar la consulta: “És sorprenent que el president d’un govern democràtic es resisteixi a conèixer la voluntat del poble”
• Sobre la polèmica generada al voltant del Simposi “Espanya contra Catalunya”, el conseller considera inexplicable que alguns dirigents polítics facin “escarafalls” davant un acte de vocació acadèmica i en canvi "callin" quan es banalitza el nazisme

El Govern ha aprovat el Projecte de llei del voluntariat, que té per objectiu fomentar, promoure, reconèixer i protegir el model català de voluntariat. La norma neix a petició del sector i s’ha elaborat amb la participació de les entitats i federacions del món associatiu i del voluntariat del país.

 

Amb aquesta llei, el Govern busca “el màxim reconeixement i valoració social dels voluntaris” un col·lectiu que, segons ha destacat la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, cal fomentar pel paper “tan rellevant” que desenvolupa  com a “agent del canvi social i escola de democràcia”.

 

Munté ha recordat que Catalunya té les competències exclusives -recollides a l’Estatut- en aquesta matèria, però que encara no es disposava d’un marc normatiu més enllà de la Carta del Voluntariat aprovada el 1995 arran del I Congrés de Voluntariat de Catalunya, que va ser reconeguda pel Parlament l’any 1996. En aquest sentit, el Projecte de llei recull el contingut d’aquella carta i un reconeixement dels drets i obligacions dels voluntaris, alhora que “no redueix les obligacions del Govern” per garantir els drets socials.

 

Munté també ha valorat positivament el fet que Barcelona hagi estat escollida capital europea del Voluntariat l’any vinent: “Entenem que l’any 2014 servirà per donar visibilitat a la tasca molt important que des de diferents àmbits porten a terme de fa molts anys a casa nostra tantes i tantes entitats i tantes persones”, ha dit la consellera.

 

El text, que ara començarà el tràmit parlamentari, defineix què és el voluntariat i el diferencia d’altres tipus d’accions de participació i col·laboració ciutadana desenvolupades des de la gratuïtat i des de la solidaritat. Així, segons el Projecte de llei, una persona voluntària és algú que “de forma lliure i solidària, per voluntat pròpia i sense contraprestació econòmica, decideix dedicar part del seu temps a exercir, de manera compartida amb altres persones, un compromís de transformació de la societat, en el marc d’una entitat privada sense ànim de lucre, estable i que actuï en benefici d’altri, d’acord amb el compromís formal adquirit entre les dues parts i el respecte a les normes de funcionament i d’organització de l’entitat”.

 

Així mateix, el text estableix els drets i els deures de les persones voluntàries i de les entitats i defineix els 5 àmbits d’actuació del voluntariat:

 

 

 

 

 

 

El Projecte de llei també defineix les relacions entre les administracions públiques i les entitats, que s’han de fomentar en els principis de col·laboració, complementarietat i participació amb l’objectiu de cercar l’acord entre els diferents actors participants en el territori. En aquest marc conceptual, la Generalitat de Catalunya es dota de quatre elements estructurals que han de vertebrar i garantir el model de relació de l’Administració de la Generalitat amb el sector: existència d’un òrgan consultiu i assessor en matèria d’associacionisme i voluntariat; disseny conjunt de les polítiques públiques que afecten el sector; promoció i impuls del cens d’entitats de voluntariat com a registre públic, i suport a la formació del voluntariat duta a terme per entitats.

Per acabar, el text descriu quines han de ser les polítiques públiques de foment del voluntariat per part de les administracions públiques catalanes, amb l’objectiu d’enfortir el sector i dotar-lo de les eines necessàries per a la promoció, la consolidació i la protecció del model català del voluntariat.

 

Aquestes accions consisteixen a fomentar el treball en xarxa i la posada en comú dels recursos existents en un mateix territori; potenciar mesures per a la sensibilització de la ciutadania i la seva incorporació a projectes o programes de voluntariat dins de les entitats; impulsar campanyes d’informació i sensibilització sobre el voluntariat, la difusió dels seus valors i la implementació de mesures per al reconeixement públic de la tasca del voluntariat; facilitar espais de trobada i debat entre les entitats; promoure la convocatòria de línies d’ajuts per als projectes i les accions de les entitats; donar suport a les activitats formatives de les entitats; impulsar accions d’investigació, estudis i publicacions sobre el voluntariat; promoure l’accés als serveis d’informació, documentació, assessorament i suport tècnic a les entitats; impulsar la presència de les accions voluntàries en els mitjans de comunicació i la difusió de la tasca realitzada, així com promoure la connexió i el treball en xarxa de les entitats catalanes amb altres entitats de fora de Catalunya.

 

En aquest sentit, lla nova norma determina que aquestes tasques s’han de dur a terme entre les diferents administracions públiques de manera coordinada, i les administracions locals han de procurar difondre i posar a l’abast de les entitats i la ciutadania els recursos que la Generalitat de Catalunya posa a la seva disposició.

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha valorat, a preguntes dels periodistes, la negativa del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a autoritzar la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Homs ha considerat “sorprenent” que “el president d’un govern que és democràtic es resisteixi a conèixer la voluntat del poble de Catalunya”. ”No podem concebre que un dirigent polític compromès amb la democràcia rebutgi el que és genuïnament una expressió democràtica,  com és poder votar”.

 

En aquest sentit, Homs ha demanat al president espanyol que “separi la seva posició favorable a la unitat d’Espanya del fet que es pugui votar i que cadascú pugui decidir lliurement”. “Esperem que un dia el sr. Rajoy i el conjunt de la política espanyola acabin entrant en aquesta reflexió”, ha afegit.

 

Pel que fa a la polèmica suscitada al voltant del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” que a partir de dijous organitzen el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i  l’Institut d’Estudis Catalans, el conseller ha considerat inexplicable que des del Govern espanyol, en al·lusió al ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, es faci “escarafalls” davant un acte de vocació acadèmica i en canvi "callin" i no s’actuï des del punt de vista legal quan es banalitza el nazisme. Homs ha demanat als qui critiquen el simposi que hi “contraposin arguments de caire acadèmic” enlloc de caure en “prejudicis que tenen més a veure amb la intenció del Govern espanyol d’espanyolitzar la gent”.

 

 

D’altra banda, el Govern destinarà, els propers tres anys, 24 milions d’euros als grups de recerca capdavanters del país per garantir-ne el finançament. Aquesta quantitat pluriennal que ha aprovat avui el Govern, es distribuirà entre dues convocatòries: la de Suport a les activitats de Grups de Recerca de Catalunya (SGR) i la de doctorats industrials. Les dues convocatòries són gestionades per l’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

 

La convocatòria de Suport a les activitats dels Grups de Recerca (SGR), dotada amb un finançament de 21,6 milions d’euros per l trienni 2014-2016, té un impacte molt important en el sistema científic català ja que reconeix els grups de recerca consolidats que treballen en tots els àmbits científics i promou la consolidació de grups emergents.

 

Els ajuts al Programa de doctorats industrials, de la seva banda, estan dotats amb un pressupost de 2,4 milions d’euros, que garantiran els propers dos anys el finançament dels 113 projectes que s’han presentat a la primera convocatòria. La resta del finançament l’aportaran directament les empreses participants en el Programa mitjançant la contractació per 3 anys d’un investigador/a predoctoral.

 

Aquests investigadors portaran a terme la seva recerca a l’empresa i a les universitats o centres de recerca.

 

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de la primera llei del llibre VI del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes. L’acord del Govern posa així la primera pedra del llibre sisè, el darrer d’un procés que conforma la tasca legislativa més important que s’ha dut a terme a Catalunya en l’àmbit del dret privat.