El Govern ha impulsat avui el Pla de desenvolupament del litoral i de les comarques catalanes amb aigües continentals i/o fluvials, un full de ruta consensuat amb el sector que té com a objectiu dinamitzar les activitats vinculades a la nàutica d’esbarjo i millorar la sostenibilitat econòmica, social i bioambiental del territori.

 

El pla, que el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha presentat en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, té una durada d’un any i pretén establir sinergies entre el sector de les activitats marítimorecreatives i el turístic, afavorir la col·laboració pública i privada i posar les bases d’un creixement ordenat, que garanteixi una oferta segura i de qualitat.

 

“És un àmbit ple d’oportunitats, com ho demostra el fet que s’han tirat endavant iniciatives com ara el parc de pesca recreativa del Mediterrani o parc subaquàtic per al busseig recreatiu davant de Torredembarra. Per tant, entre tots plegats, administració i sector privat, hem d’assentar les bases per donar l’impuls definitiu que es necessita per progressar i encarar el futur amb garanties”, ha afirmat Pelegrí.

 

Segons el conseller, “Catalunya disposa d’unes condicions immillorables per al gaudiment i l’aprofitament dels recursos que tant el front marítim com el gran nombre de rius i embassaments distribuïts per tot el territori ens ofereixen”.

 

De fet, les condicions immillorables per al desenvolupament de les activitats nàutiques d’esbarjo a Catalunya, amb un clima suau, una preuada franja litoral i un gran nombre d’espais fluvials i embassaments, entre d’altres molts atractius, han permès el seu desenvolupament i diversificació, disposant avui dia d’un ampli ventall d’activitats que recull des de les més tradicionals a d’altres recentment incorporades, constituint  una oferta que cerca arribar a tots els públics i satisfer les expectatives dels aficionats més exigents i que creix i es diversifica any rere any, amb l’objectiu comú d’acostar el mar a la societat mitjançant la pràctica i ensenyament d’aquestes activitats.

 

Ara bé, malgrat aquest entorn favorable, ha dit el conseller, “manquen actuacions per tal de posar en contacte els diferents agents d’aquest sector, sovint dispers i atomitzat, establir sinergies entre el sector públic i privat i construir els fonaments per a un creixement ordenat i de qualitat. Aquestes accions són necessàries per garantir la continuïtat d’aquest sector, per assegurar les condicions per al foment i consolidació de noves iniciatives empresarials i per cobrir la constitució d’una oferta segura i de qualitat”.

 

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, segons ha explicat Pelegrí, el document respon a un triple objectiu: determinar les oportunitats i potencialitats de cada comarca; determinar les actuacions a desenvolupar, i integrar i vertebrar els diferents sectors implicats per afrontar els reptes de futur. Engloba les activitats de pescaturisme i de turisme pesquer i aqüícola, així com les activitats vinculades als centres d’activitats marítimes (acadèmies nàutiques, centres d’immersió i centres nàutics) i a la pesca recreativa.

El pla s’ha consensuat amb el sector. De fet, hi participaran tant les administracions públiques com els agents socials, com ara les cambres de comerç, associacions d’empresaris del sector nàutic, pesquer, de la restauració, entre d’altres.

 

La iniciativa respon al compromís adoptat al Parlament de Catalunya, a través de la resolució 739/X sobre el món agrari. Catalunya ja disposa d’un Pla de Desenvolupament Rural vinculat a les polítiques que estableix les Política Agrària Comuna ( PAC).

 

 

Catalunya compta amb un ampli ventall d’actius i infraestructures relacionades amb el litoral i les aigües continentals i fluvials. En aquest sentit, disposa, entre d’altres, de centres d’immersió (167), acadèmies nàutiques (65), ports esportius (44), ports pesquers (23) o clubs nàutics (27).

 

A Catalunya hi ha actualment 330.419 titulacions, llicències i acreditacions, essent les titulacions de nàutica d’esbarjo i les llicències de pesca recreativa de superfície les més nombroses.

 

 

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern Francesc Homs, s’ha mostrat “convençut” que les decisions que es prenguin a partir d’ara en relació amb la celebració de la consulta del 9 de novembre “compliran els acords que s’han pres”. Per al conseller, els compromisos adoptats amb les diferents forces polítiques “són sòlids des del punt de vista jurídic i polític” i compten amb “un ampli suport social expressat no només en manifestacions i enquestes sinó en les eleccions de fa dos anys”.

“S’ha acabat el temps de les especulacions i ve el temps de les decisions per complir els acords que s’han adoptat”, ha afirmat Homs. Unes decisions que, segons ha dit, el Govern prendrà i executarà al llarg del mes de setembre.

A preguntes dels periodistes, el conseller i portaveu també ha valorat el rebuig expressat ahir per la cancellera alemanya, Angela Merkel cap a la celebració de la consulta. “A la cancellera Merkel no l’hem sentit criticar mai el que passa a Escòcia”, ha constatat.

 

Segons Homs, la diferència de plantejaments de la líder alemanya es troba en les actituds divergents del govern britànic i del govern espanyol: “El govern  britànic ha atès la voluntat dels escocesos de voler votar, i l’espanyol no vol donar curs al que és l’expressió democràtica del poble de Catalunya”.

El conseller també ha respost al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que el que és “absurd” i “un error” és posar traves a la voluntat democràtica, i ha reiterat que “s’acabarà votant”. En aquest sentit, Homs ha insistit que “l’exercici de la democràcia no és ni un desafiament ni un acte d’il·legalitat sinó una oportunitat per a tots plegats”.

 

 

 

El Govern també ha aprovat avui el Projecte de llei de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), que dota l’organisme dels instruments legals i organitzatius necessaris per afavorir la seva posició de referència a nivell europeu. El text reforça la independència de l’agència com a instrument estratègic per internacionalitzar el sistema universitari català i afavoreix la innovació en la docència, la recerca i la gestió universitària.

 

La norma atribueix noves funcions a l’Agència, com l’avaluació, la certificació, l’auditoria i l’acreditació de la qualitat a les universitats i centres d’educació superior, o l’avaluació de l’activitat desenvolupada pel personal investigador de les universitats.

 

També podrà analitzar les tendències en l’educació superior i el seu desenvolupament nacional i internacional, assessorar les universitats per promoure l’excel·lència dels serveis que presten i elaborar informes sobre els dèficits de qualitat detectats a les universitats. Com a novetat també destaca que la llei defineix el contracte-programa com  l’instrument de relació entre l’Agència i el departament competent en matèria d’universitats.

 

A més, s’incorpora al Consell de Direcció de l’AQU una representació dels estudiants. Concretament, dos estudiants elegits pel Consell Interuniversitari de Catalunya, entre un estudiant de grau i un de postgrau, que formin part del Consell d’Estudiantat de les universitats de Catalunya. D’aquesta manera, l’Agència aprofundeix en la seva funció de transparència i rendiment de comptes a la societat.

 

Una altra de les novetats significatives de la llei és la creació de la Comissió d’Apel·lacions, que s’encarregarà de revisar les actes de les comissions d’avaluació, certificació i acreditació. D’aquesta manera es dóna compliment a un dels “Estàndards i directrius europees d’assegurament de la qualitat de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior”, que requereix que les agències disposin d’un procediment d’apel·lació de les decisions que adoptin.

El Govern ha aprovat avui plantejar un requeriment d’incompetència davant del Govern espanyol en referència al Decret 591/2014, d’11 de juliol, que obliga la Generalitat a pagar els costos d’escolarització privada per als alumnes que demanin escolarització en castellà. Aquestes despeses d’escolarització també estan previstes en la disposició addicional 38ena de la LOMCE, contra la qual la Generalitat ja hi va presentar recurs.

 

El decret del Ministeri d’Educació atribueix a l’Estat la facultat de substituir les comunitats autònomes quan aquestes no garanteixin l’ensenyament en castellà en una proporció raonable i estableix que aquests alumnes seran escolaritzats en centres privats que disposin d’aquesta oferta i que el cost anirà a càrrec de la Generalitat. Davant d’això, el Govern considera que el decret suposa una invasió i va en detriment de les competències pròpies de la Generalitat en matèria d’educació i de llengua. En aquest sentit, el requeriment al·lega que l’Estat no disposa de competències per establir aquest mecanisme que, a més, suposarà separar els alumnes per raó de llengua, fet que és contrari al règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya com estableixen l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei d’educació de Catalunya.

 

En cas que el Govern de l’Estat respongui de forma negativa davant del requeriment, la Generalitat demanarà el dictamen preceptiu del Consell de Garanties Estatutàries per interposar un possible conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional.

 

També en el terreny jurídic, el Govern ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries que emeti dictamen sobre l’adequació a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’autonomia de Catalunya de diversos articles del Reial Decret estatal 413/2014, que regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fons d’energia renovables, cogeneració i residus. L’Executiu ha demanat formalment el pronunciament del Consell de Garanties Estatutàries com a pas previ preceptiu a l’eventual interposició d’un conflicte de competències davant del Tribunal Constitucional.