Des de fa més d’un any, el Govern, a través del Departament d’Empresa i Ocupació, ha implementat un sistema propi d’innovació que té com objectiu “preparar el país per l’aposta de la qualitat i el progrés” per tal que abans del 2020, “sigui equiparable als sistemes dels països més avançats d’Europa”.

 

En la reunió del Consell Executiu s’ha constatat que Catalunya concentrava el 2013 el major nombre d’empreses innovadores de l’Estat espanyol. En concret, segons l’INE, el 20,9% de les empreses amb innovació tecnològica i el 22,1% amb innovació no tecnològica espanyoles estaven ubicades a Catalunya. Així, el 2013 es van registrar 8.206 empreses innovadores catalanes. La inversió empresarial en R+D a Catalunya va representar el 32% de la que es va registrar a tot l’Estat espanyol.

 

A més, el nombre de professionals ocupats en activitats d’R+D va créixer un 0,1% el 2013, fins a arribar a les 44.506 persones, un 57,3% dels quals són investigadors. Aquesta dada, impulsada per l’augment del personal en R+D del sector empresarial (un 3,3% entre el 2011 i el 2013) també ha canviat la tendència negativa dels darrers anys.

 

Els 44.506 professionals dedicats a l’R+D representen l’1,5% del total de persones ocupades a Catalunya, una ràtio superior a la mitjana de la Unió Europea (1,25%). La xifra representa a més el 21,9% de personal dedicat a l’R+D del conjunt de l’Estat espanyol. En aquest sentit, Catalunya se situaria en la 8a posició del rànquing de la Unió Europea el 2013 en personal d’R+D respecte al total d’ocupats, per sobre de països de referència com ara Alemanya, Països Baixos o el Regne Unit.

 

El Govern ha repassat en la reunió del Consell Executiu la situació de cadascun dels àmbits d’actuació de l’impuls per a la innovació. Pel que fa a l’estratègia d’especialització intel·ligent RIS3CAT, l’objectiu és “incrementar els índexs d’innovació a través de l’ampliació de la base d’empreses innovadores”, l’aprofundiment en el nivell d’innovació i l’augment de la transferència i la valorització tecnològica. Igualment, és una prioritat incorporar la dimensió internacional als instruments de suport a la innovació a les companyies catalanes a través de la xarxa de Centres de Promoció de Negocis d’ACCIÓ, que ja compta amb personal especialitzat per donar suport a aquest tipus de projectes. En aquest aspecte a Catalunya es destinaran entre el 2015 i el 2020 144 milions d’euros a les Comunitats RIS3CAT providents al 50% dels Fons FEDER i d’altres sectors públics i privats. Cal sumar-hi, en aquest mateix marc i període, 60 milions d’euros per a nuclis d’innovació tecnològica i 20 milions per a inversions d’alt impacte.

 

El Govern, a través del Departament d’Empresa i Ocupació, ha impulsat la creació “d’un gran centre tecnològic de país” a partir de la fusió dels sis centres tecnològics avançats de la xarxa TECNIO (CETEMMSA, Barcelona Digital, Barcelona Media, ASCAMM, CTM Centre Tecnològic i Leitat) per formar el gran centre proveïdor de tecnologia industrial a Catalunya, anomenat Eurecat. La Generalitat haurà dotat aquest procés amb 45 milions d’euros fins al 2016.

 

D’altra banda, s’han potenciat diversos instruments ja existents, com els Bons d’Innovació Tecnològica, per incentivar les pimes a dur a termes els seus primers projectes d’innovació amb proveïdors tecnològics.

 

Pel que fa als programes europeus, Catalunya va captar un 2,16% dels recursos per a projectes competitius del 7è Programa Marc de Recerca, molt per sobre de l’1,4% captat durant el 6è Programa. Si aquesta tendència es mantingués durant els propers anys, les empreses catalanes rebrien uns 1.000 milions d’euros per a projectes d’R+D i innovació en el marc de l’Horizon 2020.

 

 

Preguntat sobre la situació del fons de pobresa energètica, el conseller Felip Puig ha reiterat que el seu Departament té previst tenir-lo articulat i constituït “durant aquest mes de febrer”. Però ha deixat clar que independentment d’això,  el Govern està  atenent,  a través del serveis socials, totes les persones que tinguin una amenaça o un avís d’interrupció del subministrament i que acreditin una situació de precarietat econòmica. El conseller Puig ha deixat clar que “avui a Catalunya, per llei i per compromís amb les empreses a ningú,  en situació de pobresa, se li talla el subministrament d'aigua, de llum o de gas, sempre que utilitzi els canals adequats”.

 

El conseller de la presidència, en resposta a les preguntes relacionades amb la compareixença ahir el president Artur Mas a la Comissió d’investigació sobre el frau, evasió fiscal i pràctiques de corrupció política  fiscal, ha deixat clar que el president “va respondre totes les preguntes que se li van fer”. Altra cosa – ha afegit-  és que escoltant alguns portaveus, les explicacions que va donar “a alguns no els interessessin”, però és evident que “esperar l’aplaudiment de l’oposició era gairebé una quimera” ha dit irònicament.

 

Homs ha constatat que el  govern actual és, “de tota la historia de la Generalitat”, el que ha actuat de manera “més rotunda” en l’àmbit de la transparència i “això va passar a segon terme”.  El portaveu del Govern ha insistit que “qui acusa ha de provar” i com no es pot provar res, “es pren el camí fàcil de dir que no es creuen les explicacions”, fet que, segons el Portaveu, té més a veure amb “el prejudici que amb les ganes de conèixer la realitat”.  

El conseller Homs ha anunciat que el Govern ha acordat “crear un mecanisme” per denunciar davant les institucions europees els “reiterats”  incompliments de dret de la Unió que faci l’Administració espanyola i altres administracions públiques de l’Estat i que “puguin perjudicar els interessos de Catalunya, els seus ciutadans i les seves empreses”. El Representant Permanent davant la UE, amb seu a Brussel·les, serà l’encarregat de comunicar aquests casos a les institucions europees, fer un seguiment de les comunicacions presentades i informar-ne periòdicament al Govern. Homs ha posat com a exemple d’aquets incompliments el cas Castor o les normatives relatives al repartiment el dèficit.

 

 

 

 

 

El Consell Executiu també ha aprovat incorporar la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial a la Comissió interdepartamental de nitrats i dejeccions ramaderes, que té com a objectiu elaborar, definir i coordinar les estratègies i polítiques del Govern de la Generalitat sobre matèria orgànica i fertilització. També treballa per vetllar per valoritzar les dejeccions ramaderes com a fertilitzants, de manera que assegurin la protecció de les aigües subterrànies, els sòls i la salut de les persones. El Consell Executiu ha aprovat una modificació del decret de 2012 pel qual es creava la Comissió.

 

En l’àmbit de la conflictivitat, el Govern  ha sol·licitat al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen preceptiu previ a la interposició d’un possible recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional sobre diferents preceptes de la Llei 32/2014, de metrologia, aprovada pel Govern espanyol, en considerar que envaeixen les competències de la Generalitat en matèria d’indústria i d’energia. A més d’establir i aplicar el sistema legal d’unitats de mesura, la norma modifica, mitjançant tres de les seves disposicions finals, la Llei d’indústria i la Llei del sector elèctric, modificacions que el Govern adverteix que podrien vulnerar la capacitat normativa, executiva i supervisora de la Generalitat en aquestes matèries.

Finalment,  el Consell Executiu ha aprovat prorrogar dos anys més la vigència del Programa per dur a terme el procés de racionalització i simplificació del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Creat el 2013, tenia una vigència inicial de dos anys que ara s’ha ampliat dos anys més, a fins a l’1 d’abril de 2017. La seva finalitat és impulsar i coordinar les actuacions necessàries per assolir més eficàcia i eficiència en la provisió del sector públic i garantir la sostenibilitat de les finances públiques. Les funcions encomanades les desenvolupa l’Oficina de Racionalització del Sector Públic Instrumental de la Secretaria d’Administració i Funció Pública.