El Consell Executiu ha aprovat el decret que actualitza el catàleg d’activitats i instal·lacions que estan obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i que simplifica “en temps i costos” la seva tramitació, “sense que això suposi disminuir la seguretat d’activitats i instal·lacions, ni encara menys les garanties al conjunt de la ciutadania”. Així ho ha explicat el portaveu del Govern i conseller de la Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

 

La modificació respon a la necessitat d’adaptar el text anterior, de 2010, a partir de l’experiència adquirida, i de simplificar les càrregues de la tramitació i el registre dels plans d’autoprotecció (PAU) que han de realitzar els organitzadors d’activitats de concurrència pública i els titulars d’instal·lacions (industrials, sanitàries, residencials, escolars...). Així, s’han fixat una sèrie de criteris per crear un catàleg amb una estructura més senzilla i amb una relació d’activitats i centres més acurada i precisa. De fet, el nombre d’activitats afectades passa de 20.000 a unes 15.000. 

 

Amb el nou decret, un 25% d’activitats i instal·lacions de més baix risc ja no tenen l’obligació de redactar un pla especial d’autoprotecció, tot i que voluntàriament podran elaborar un protocol d’actuació en emergències amb una estructura similar. També en quedaran exempts la majoria d’activitats d’oci, esportives i culturals de caràcter local, com per exemple les actuacions castelleres, les competicions esportives de baixa participació, les exposicions o les activitats tradicionals de baix risc, entre d’altres. “Fruit d’aquesta experiència, el decret permet reforçar aquesta exigència de plans d’autoprotecció, que es doni en els contextos on realment sigui necessari i que tingui ple sentit”, ja que el text anterior “acabava generant situacions plenes de contradiccions en l’àmbit esportiu o de les tradicions i els costums”, ha explicat el portaveu del Govern.

 

Per a totes les activitats que es facin tan en centres com a l’exterior, i també per a les sanitàries, docents i residencials públiques, prevalen els criteris d’ocupació (persones al centre o àmbit). A més, el criteri que marca l’elaboració del pla especial d’autoprotecció per a les activitats que es facin a l’aire lliure en espais no delimitats, passa de 1.000 a 10.000 persones. I en els espais delimitats, es passa de 500 a 5.000. D’altra banda, els hotels o discoteques, que ara tenien un llindar en 500 persones, passen a 1.000, d’acord amb la normativa estatal bàsica.

 

El document, que compta amb el vistiplau de la Comissió de Protecció Civil, ha estat elaborat a parir d’un procés participatiu important amb administracions i actors implicats.

 

 

 

Homs ha anunciat que el Govern elaborarà un "llibre negre" de la recentralització a Espanya per denunciar “el degoteig constant” de decisions que afecten l’autonomia de Catalunya i el conjunt de l’Estat de les autonomies. “No és només un tema des de la perspectiva catalana, és la constatació de carregar-se un model territorial, democràtic i de descentralització per la voluntat partidista d’un govern i d’una majoria parlamentària molt concreta”, ha denunciat Homs.

“La setmana passada semblava que fos la setmana de l’Olimpíada del no, anaven caient una rere l’altre decisions que no només afecten Catalunya, sinó també la qualitat democràtica del conjunt de l’Estat espanyol”. El portaveu del Govern ha situat en aquest context la decisió del CGPJ de suspendre el jutge Santiago Vidal, que “va en contra de la independència judicial” i que contrasta amb “la militància política del president del Tribunal Constitucional” i amb “l’activitat que han fet jutges i magistrats en àmbits diversos opinant i expressant públicament la seva opinió sobre la Constitució espanyola i sobre lleis que afecten la vida quotidiana del conjunt dels ciutadans”. “Es veu que això es possible per la immensa majoria de magistrats”. També les sentències del TC sobre la Llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta del 9N; les condicions “draconianes” del FLA, “un dic sec” que el Govern espanyol presenta com un ajut; la suspensió de l’impost sobre els dipòsits bancaris o el pagament dels nous tractaments per a l’hepatitis C, que “res té a veure amb el principi de la lleialtat institucional”. Fets que pel titular de la Presidència constaten la “nul·la voluntat de diàleg i d’ajustar-se al propi marc constitucional” del Govern espanyol, malgrat “el compromís buit i sense contingut” que el president Rajoy va expressar durant el debat de política general al Congrés. “Com que no hi veiem cap voluntat de diàleg amb contingut, el que no farem nosaltres és ajupir el cap i fer veure que tot això no passa”, ha sentenciat Homs.

 

D’altra banda, el portaveu del Govern ha defensat la preparació d’estructures d’estat que està fent el Govern, una actuació que “és perfectament plausible, constitucional i adequada a dret”. “Allà on tenim competències, podem crear estructures d’estat, no només planificar-les, sinó crear-les”, com ja s’ha fet, ha recordat Homs, amb la creació del cos de Mossos d’Esquadra o amb la política penitenciaria. “I allà on avui no tenim competències és evident que no podem crear estructures d'estat avui, però sí que podem fer propostes de futur, podem dissenyar estructures que es puguin acoblar a unes futures competències”. I és que, ha subratllat el conseller Homs, “l'objectiu és preparar-se fins al 27-S” perquè “l’obligació és tenir-ho a punt”. “El que no farem és coses que sabem positivament que seran impugnades".

 

En aquest sentit, el titular de la Presidència ha lamentat “la denúncia fàcil” que algunes formacions han buscat amb el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, tenint en compte que el CGE feia referència a unes esmenes d’ERC que ja han estat transaccionades. “N'hi ha que tenen molta pressa a presentar les coses com a bufetades al Govern, al  president Mas i al procés en el seu conjunt”, quan “nosaltres sabem trepitjar molt bé la línia el que es pot fer i el que no es pot fer”.

 

 

Davant dels “incompliments reiterats del Govern espanyol”, el Consell Executiu ha acordat avançar, per tercer any consecutiu, 33,4 milions d’euros de fons propis per garantir la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat. Els fons van destinats a subvencions per fomentar la integració laboral de les persones amb discapacitat en centres especials de treball (CET), que ha de finançar l’Estat a través de fons de Conferència Sectorial d’Ocupació i d’Afers Laborals, però que “ni tan sols s’ha reunit” per assignar i distribuir els fons del 2015, com ha passat en anys anteriors.

 

Tenint en compte el context econòmic actual i el sector al qual van dirigit els ajuts, el Govern ha decidit avançar-los novament per garantir la continuïtat dels 198 centres especials de treball que hi ha a Catalunya i dels més de 13.000 llocs de treball de les persones amb discapacitat que ocupen. En concret, amb aquesta aportació, la Generalitat garanteix el pagament del 50% del Salari Mínim Interprofessional dels treballadors amb discapacitat dels centres, que són per al Govern una peça clau de l’economia social, sostenible i competitiva.

 

 

El Govern també ha acordat atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés, que el president de la Generalitat lliurarà dilluns en un acte al Palau de la Generalitat. El Govern distingeix la lluita de Neus Català i Pallejà per la justícia social, les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazi i la defensa dels drets humans. “És un acte de justícia col·lectiu l’atorgament d’aquesta distinció”, ha manifestat el conseller Homs.

 

El Govern reconeix la trajectòria de Josep Maria Espinàs i Massip en el camp de la literatura, el periodisme i la cançó, “un dels referents indiscutibles de les lletres catalanes” i una personalitat que, des de l’època del franquisme, ha intervingut “de forma molt decisiva” en l’extensió de la cultura catalana a sectors amplis de la societat. Finalment, amb la concessió de la Medalla d’Or el Govern ha distingit la tasca que el doctor Joan Rodés Teixidor ha desenvolupat durant més de 40 anys en el món de la medicina i reconeix “l’aportació valuosa” que ha fet a l’estudi i la investigació de les malalties del fetge.

 

La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l’Executiu per reconèixer les persones i col·lectius que amb la seva aportació hagin prestat serveis rellevants, destacats, eminents o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.