• La nova normativa regula el llibre de l’edifici, obligatori per als propietaris d’habitatges, i introdueix la regulació del manual de l’habitatge, que proporciona informació detallada de cada immoble al propietari i al llogater
• El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, celebra la reducció de 18.681 persones aturades a l’abril, el major descens registrat en aquest mes dels últims 19 anys: “Podem dir que comença a canviar la tendència de l’atur. Ara estem millor que al 2010”, destaca Homs
• El Govern aprova els estatuts del Consorci de Formació Professional d’Automoció per impulsar i desenvolupar aquest sector industrial. La mesura se suma al conjunt d’accions de la Generalitat a favor del sector de l’automoció com un dels pilars per al creixement i la competitivitat de l’economia catalana

El Govern ha aprovat el Decret que regula el foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, les Inspeccions Tècniques dels Edificis (ITE) i el Llibre de l’edifici, que serà obligatori per als propietaris d’edificis d’habitatges. “El propòsit que tenim és precisament poder disposar un marc normatiu que faciliti la inspecció tècnica dels edificis sobretot en el sentit de garantir-ne la seguretat”, ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

Entre d’altres, la nova normativa regula el manual de l’habitatge, que proporciona al propietari i al llogater informació detallada sobre l’estat de l’immoble per planificar les revisions i evitar possibles deficiències de futur. També garanteix que es posarà en coneixement de la Generalitat el contingut del totes les inspeccions que es realitzin. El decret aprovat substitueix l’anterior, de 2010, que tenia mancances sobre el tipus de deficiències que s’establien per als habitatges, el lliurament dels certificats d’aptitud i la necessitat d’informar la Generalitat sobre les inspeccions fetes.

 

El nou decret permetrà:

 

-       Dotar els propietaris d’edificis d’uns informes tècnics sobre l’estat de l’immoble que permetran ajudar a planificar revisions tècniques, a adoptar acords i provisions de fons per a les obres de rehabilitació.

 

-       Evitar possibles defectes de l’edifici en un futur, emetent recomanacions per al correcte manteniment i conservació.

 

-       Només en casos molt extrems, quan hi hagi un risc real per a la seguretat de les persones, denegar el certificat d’aptitud, d’acord amb la nova tipologia de deficiències que estableix el decret.

 

La norma estableix quin ha de ser el contingut de l’Informe de la ITE, els terminis en què s’ha de passar, la qualificació de les deficiències i els òrgans competents per atorgar els certificat d’aptitud de l’edifici, que són l’Agència de l’Habitatge de Catalunya de la Generalitat i les administracions locals que hagin aprovat programes o ordenances locals referent al tema.

 

 

Els anteriors a 1951 ja haurien d’haver passat la inspecció tècnica.

 

 

Els edificis unifamiliars que estan separats 1,5 metres o més de la via pública o finques veïnes queden exclosos de l’obligació. Aquells edificis unifamiliars que tinguin cèdula d’habitabilitat vigent també en queden exclosos fins que caduqui la cèdula d’habitabilitat vigent.

 

 

El decret vigent fins ara només podia qualificar l’edifici amb deficiències “greus” o “lleus”. La nova regulació introdueix fins a 4 nivells per possibilitar un major detall.

-       Molt greus. Les deficiències que pel seu abast representen un perill imminent i generalitzat per a l’estabilitat de l’edifici i la seguretat de les persones i que requereixen una intervenció immediata

 

-       Greus. Les que per la seva incidència representen un risc imminent per a l’estabilitat o seguretat de determinats elements de l’edifici o greus problemes de salubritat, que pressuposen un risc per a la seguretat de les persones i que requereixen l’adopció de mesures cautelars.

-       Importants. Les que malgrat no representar un risc imminent ni per a l’estabilitat de l’edifici ni per a la seguretat de les persones, afecten la salubritat i funcionalitat i fan necessària una intervenció correctora.

-       Lleus. Les que fan necessari realitzar treballs de manteniment preventiu i/o corrector per evitar l’agreujament o l’aparició de noves deficiències.

 

 

-       De 10 anys si l’edifici no presenta deficiències o si són lleus.

 

-       De 6 anys, amb caràcter provisional, si l’edifici presenta deficiències importants. Cal fer una revisió als 2 i 4 anys per comprovar que no han empitjorat les condicions o acreditar que ja s’han realitzat les obres de reparació.

 

-       De 3 anys, amb caràcter cautelar si l’edifici presenta deficiències greus o molt greus. Caldrà una revisió mínima cada 12 mesos per acreditar que no han empitjorat les condicions o que ja s’han realitzat les obres de reparació.

 

-       Es denegarà el certificat d’aptitud en el cas que l’edifici presenti deficiències greus o molt greus i no s’hagin adoptat les mesures cautelars per evitar el risc per a persones i béns.

 

Un cop obtingut el certificat d’aptitud de l’edifici, els propietaris hauran d’aprovar un programa de rehabilitació acompanyat d’un fons de reserva que garanteixi la seva execució. La reparació de les deficiències es podran afrontar en diferents fases atenent la seva gravetat. El programa de rehabilitació haurà de comptar amb la supervisió d’un tècnic qualificat.

 

 

El Govern també ha analitzat en la seva reunió setmanal les dades de l’atur de l’abril fetes públiques avui, segons les quals el nombre d’aturats s’ha reduït en 18.861 persones, un 3,27% menys que al mes de març. Es tracta del major descens en un mes d’abril dels últims19 anys, una notícia positiva que ha permès al Govern assegurar que ja es comença a “capgirar” l’evolució negativa de l’ocupació, un dels objectius prioritaris de l’Executiu.

 

“Podem dir amb les dades a la mà que l’atur comença a canviar de tendència”, ha subratllat el conseller Homs. “Comencem a estar millor que al 2010, ara hi ha unes 40.000 persones aturades menys. Això va lligat amb les mesures que hem impulsat sobretot en el sentit de la captació d’inversió i el desplegament de l’economia productiva que podia generar més ocupació, com ara el turisme i la indústria”, ha explicat el portaveu.

 

Entre les mesures empreses pel Govern per a lluitar contra l‘atur, Homs ha destacat l’elaboració del Projecte de Llei del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que aquesta setmana inicia el debat final al Parlament abans de la seva aprovació. En aquest sentit, el conseller ha demanat una “visió responsable” a tots els grups parlamentaris perquè la llei tiri endavant: “Esperem que sigui aprovada i esperem que, en context electoral, no hi hagi la temptació d’ajornar l’aprovació d’aquesta llei amb arguments que després la realitat contrasta de forma molt severa”, ha alertat.

 

Precisament, el Govern ha pres avui una nova mesura per afavorir la creació de llocs de treball, amb l’aprovació dels estatuts del Consorci de Formació Professional d’Automoció per impulsar i desenvolupar aquest sector industrial. La creació del Consorci se suma al conjunt d’accions de la Generalitat a favor del sector de l’automoció com un dels pilars per al creixement i la competitivitat de l’economia catalana

 

El consorci, integrat per l’Administració de la Generalitat, l’Ajuntament de Martorell i el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya, té un “valor estratègic molt alt” per al Govern, segons ha assegurat el conseller Homs, i contribuirà al desenvolupament dels professionals i les empreses d’aquest sector industrial i d’altres de relacionats, fonamentalment a través de la gestió del Centre de Formació Professional d’Automoció de Catalunya, inaugurat recentment a Martorell (Baix Llobregat).

 

El Consorci vetllarà perquè aquest centre públic de formació professional mantingui una cartera de serveis amb uns requeriments de qualitat òptims i en línia amb les necessitats del teixit empresarial. Entre d’altres, l’entitat detectarà i determinarà les tendències dels nous perfils professionals i laborals d’acord amb les necessitats formatives del sector, promovent i divulgant les qualificacions més adequades. També treballarà per reforçar els vincles entre els sistemes formatiu i productiu, promourà l’acreditació de competències professionals entre les empreses i els treballadors, i impulsarà que la formació que s’imparteixi sigui certificable al llarg de la vida professional i laboral.

 

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat un decret que modifica l’actual reglament de l’impost sobre successions i donacions per reduir el volum de documentació que ha d’aportar el contribuent a l’hora d’autoliquidar la taxa.

 

Amb aquesta mesura s’assoleix un doble objectiu. D’una banda, es redueix la càrrega administrativa per al contribuent en el tràmit de l’autoliquidació, ja que no se li demanarà aquella informació que ja tingui l’Administració. En segon lloc, la simplificació del tràmit permetrà que la majoria d’autoliquidacions es puguin realitzar per la via telemàtica, a través d’una aplicació informàtica que estarà operativa en breu.

 

Els darrers anys, la Generalitat de Catalunya ha adoptat diverses mesures en l’àmbit tributari amb la finalitat de fomentar l’ús dels mitjans electrònics en la seva activitat ordinària, facilitant així als ciutadans el compliment de les seves obligacions tributàries i simplificant al màxim els tràmits que han de realitzar.

 

El Govern també ha aprovat avui el Pla d’actuació per a la prevenció i control de les plagues de mosquits i mosca negra a les comarques afectades de l’Ebre, el Segre i el Ter per al període 2015-2017. Entre d’altres, es realitzaran prospeccions als trams dels rius afectats, s’hi faran tractaments larvicides amb un insecticida biològic selectiu que ha demostrat una efectivitat superior al 98% i es farà també un seguiment dels factors ambientals de la zona. En total, es destinaran 2,126 milions d’euros, aportats pels departaments de Territori i Sostenibilitat (855.500 euros); de Salut (423.500); d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (423.500) i d’Empresa i Ocupació (423.500).

 

L’actuació conjunta i coordinada de tots els organismes, juntament amb la continuïtat en l’aplicació d’aquests plans d’actuació, ha permès controlar la població de mosquits i de mosca negra a les àrees afectades, mantenir-la sota uns llindars de tolerància acceptables i, en conseqüència, reduir de forma significativa les molèsties per a la població.

 

Davant l’evolució de la presència de la mosca negra els darrers anys a Catalunya i els diversos factors que influeixen en el seu desenvolupament, es preveu que durant el període 2015-2017 sigui necessari realitzar mesures de control, com se n’han anat fent des de 2004. L’aturada de les accions podria representar una proliferació important d’aquests simúlids, que tenen un gran impacte sobre la població.

 

Pel que fa al control del mosquit a les zones naturals i arrossars de l’Ebre, el procediment és molt similar al que se segueix per a la mosca negra. Els focus larvaris s’agrupen per zones que se sotmeten a vigilància constant, amb dades que s’analitzen al laboratori per establir el tipus de control. El període de vigilància i mostreig dels focus larvaris es fa durant 35 setmanes entre els mesos de març i octubre. La vigilància a les zones naturals engloba una superfície aproximada de 8.000 hectàrees i la vigilància als arrossars de 7.300 hectàrees. El producte utilitzat per al tractament és també el Bti, per no malmetre la resta de la fauna de la zona. Per realitzar els tractaments s’utilitzen diferents equips en funció del focus sobre el qual s’ha d’aplicar el producte.

 

D’acord amb les competències reconegudes a l’Estatut, el Govern ha aprovat, per primera vegada, un decret que modifica la demarcació registral i suprimeix 33 oficines que no s’han arribat a crear, que no han estat mai ocupades per cap registrador titular o que han quedat vacants

 

El 2007 un reial decret espanyol va crear 59 noves oficines a Catalunya per atendre el tràfic immobiliari que s’havia produït els anys anteriors, que ara cal reajustar i adequar al context econòmic actual.

 

La regulació va ser motivada per l’eclosió del tràfic immobiliari dels anys immediatament anteriors a 2007 i va suposar un increment del 30 per cent del nombre total de registres demarcats a tot l’Estat. A Catalunya, la demarcació registral projectada pel Govern espanyol va significar la creació de 59 registres de la propietat. 8 anys després, s’ha evidenciat el sobredimensionament d’oficines a Catalunya i la necessitat de modificar la demarcació, per adaptar-la a la situació econòmica i social del país i a les necessitats dels ciutadans i millorar la prestació d’aquest servei públic.