El Consell Executiu ha analitzat l’informe Crònica d’una ofensiva premeditada: les conseqüències sobre les persones de Catalunya, que detalla l’estratègia del Govern espanyol per ofegar, limitar i laminar l’autogovern de Catalunya. El document posa de manifest “la visió monolítica i centralista de l’Estat”, la manca de voluntat de diàleg, la “inacció” davant les propostes fetes per Catalunya (pacte fiscal, dret a decidir), “l’atac al model lingüístic català” o “el menysteniment de la llengua”.

 

“La conclusió de l’informe és que existeixen causes estructurals que dificulten el benestar i l’equitat a Catalunya que expliquen que una gran majoria de la ciutadania hagi expressat la seva voluntat de decidir el futur polític de Catalunya per garantir el progrés econòmic i el benestar social del país”, ha destacat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.  

 

Precisament, i a preguntes dels mitjans de comunicació, la portaveu Munté s’ha referit a la darrera decisió del Govern espanyol d’impugnar davant el Tribunal Constitucional la llei d’Acompanyament de Pressupostos de la Generalitat, que recull la creació d’estructures com l’Agència Tributària catalana o la Seguretat Social. “Ens trobem novament amb una situació coneguda, i és que mentre el Govern de la Generalitat fa política i avança en estructures d’estat que entenem que són del tot imprescindibles per poder implantar polítiques públiques que donen resposta a les necessitats dels ciutadans, l’Estat respon amb recursos als tribunals”, ha denunciat Munté. 

 

“No estem fent res d’il·legal”, ha assegurat la portaveu, que ha recordat que el Govern treballa amb un mandat parlamentari, motiu pel qual el Govern no farà “cap pas enrere en cap sentit”i continuarà buscant “vies alternatives” i “solucions per a cada dificultat que des del punt de vista de la persecució judicial marca el Govern de l’Estat”. En aquest sentit, la vicepresidenta i portaveu ha detallat que, per la seva importància estratègica, els treballs en relació amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social “ja estan molt avançats”.  

 

Munté també ha anunciat que el conseller de la Presidència, Departament que ha coordinat la recopilació de la informació continguda en l’estudi, demanarà comparèixer davant el Parlament per “compartir l’informe amb el conjunt dels grups parlamentaris”.

 

Així mateix, el diagnòstic també es compartirà amb món local, ja que el Govern entén que “és el principal afectat per aquesta ofensiva premeditada d’ofec econòmic i atac a la identitat” i al conjunt de les entitats socials i econòmiques del país. També formarà part de l'argumentari de la presència de Catalunya a l'exterior.

 

L’informe conté informació actualitzada fins a divendres 26 de juny però, segons ha detallat la portaveu, anirà incorporant totes les noves iniciatives de l’Estat que s’inscriguin en aquesta ofensiva recentralitzadora. 

 

Munté també ha explicat que l’informe Crònica d’una ofensiva premeditada: les conseqüències sobre les persones de Catalunya analitza tres grans àmbits: “la manca de diàleg del Govern estatal, la recentralització que practica a nivell econòmic, amb una incidència molt clara en el benestar de les persones, i també la recentralització a nivell normatiu”.

 

L’estudi va ser encarregat pel Consell Executiu en la reunió del 3 de març passat, davant del degoteig constant de decisions de l’Estat que afectaven l’autonomia de Catalunya. A través d’un centenar de pàgines, el document analitza el procés de recentralització de competències que el Govern espanyol ha fet a nivell econòmic i normatiu. En aquest sentit, contraposa la “inacció” de l’Estat en els diferents processos de negociació amb Catalunya (traspassos, pacte fiscal, dret a decidir) o a l’hora de complir sentències desfavorables a la “hiperactivitat” per recentralitzar i limitar l’autogovern català en tots els àmbits d’actuació, ja siguin polítiques socials, econòmiques o institucionals. El treball també analitza la falta de voluntat de diàleg que ha mostrat davant la petició del Govern de buscar una solució negociada i pactada per satisfer els desitjos d’una gran majoria de la població catalana per decidir el futur polític del país.

 

1.    Manca de voluntat de diàleg 

Des de 1978, els successius governs de la Generalitat, de formacions polítiques diverses, han intentat sempre buscar solucions dialogades i pactades, per garantir el benestar dels ciutadans de Catalunya i satisfer els anhels i desitjos d’una gran majoria de la població catalana per decidir el futur polític del país. El document relata, en aquest sentit, com el Govern de l’Estat espanyol ha “eliminat tota relació de diàleg” amb les institucions catalanes, amb el llarg procés de negociació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, retallat pel Tribunal Constitucional després de ser referendat pel poble català; la petició del pacte fiscal de 2012, “un cop palesada la insostenibilitat d’un finançament injust”, o la demanda constant a les institucions espanyoles de facilitar els mecanismes per fer realitat el dret a decidir del poble de Catalunya l’any 2014.  

 

L’informe constata que “no només no s’han escoltat les demandes de la ciutadania, sinó que s’ha topat contra un mur”. L’Executiu, de fet, ha paralitzat les relacions bilaterals Estat-Generalitat: durant els anys 2012, 2013, 2014 i 2015 no s’ha reunit cap dels òrgans bilaterals previstos per desplegar l’Estatut, ni s’ha aprovat ni ampliat cap traspàs, tot i les reiterades demandes de la Generalitat.

 

2.    Recentralització per la via econòmica 

L’informe posa de manifest l’ofec econòmic a què l’Estat ha sotmès els darrers anys les institucions catalanes, amb un model de finançament injust i un dèficit fiscal insostenible, que situa Catalunya com el desè territori en recursos per capita rebuts, per sota de la mitjana espanyola, quan és la tercera en aportació de recursos tributaris al sistema de finançament. Des de fa 25 anys persisteix el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que el 2011 es va situar en els 15.006 milions d’euros, el 7,7% del PIB, xifra que equival aproximadament a totes les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar social de 2011 o a la previsió de despeses de l’Estat en defensa i seguretat per a aquell any.  

 

A tot això cal sumar la política per obstaculitzar sistemàticament totes les iniciatives que ha impulsat la Generalitat per aconseguir nous ingressos i reduir les despeses sense afectar l’estat del benestar. El Govern espanyol ha interposat recursos d’inconstitucionalitat gairebé sistemàticament contra les mesures tributàries de la Generalitat, com les taxes judicials, l’euro per recepta, l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear o l’impost sobre la provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual.

 

Reducció de recursos amb impacte sobre l’estat del benestar 

 

En matèria de benestar social, l’Estat ha incomplert el desplegament de la Llei de la dependència i ha retallat en 3 anys un total de 240 milions d’euros a Catalunya, que haurien permès crear 13.000 noves places residencials o incloure 26.500 persones al sistema de protecció, entre d’altres. Tot i que per llei hauria d’aportar el 50% del finançament públic, el 2014 l’Estat només es va fer càrrec del 17,5%, mentre que Catalunya va haver de fer front al 82,5% restant. Si la Generalitat hi hagués destinat els mateixos recursos que l’Estat, s’haurien deixat d’atendre un 65% de beneficiaris de la norma. De fet, aquest sobreesforç econòmic ha permès que prop de 100.000 ciutadans hagin rebut la prestació.  

 

La sanitat pateix un dèficit crònic de recursos, que se situa en el 10% de la despesa total en salut de l’Estat. Els recursos per capita de Catalunya estan per sota de la mitjana espanyola com a conseqüència del model de finançament, fet que ha obligat a sacrificar la paga extraordinària dels professionals sanitaris durant 3 anys consecutius. 

 

En ensenyament, a part de l’atac continuat al model d’escola catalana, des de 2010 les transferències finalistes de l’Estat s’han reduït un 98%: han passat de 147,3 milions d’euros el 2010 a una previsió de 2,87 milions per al 2015. Es manté també la recentralització cultural de l’Estat, que als pressupostos de 2015 congela l’aportació en cultura a Catalunya i, en canvi, augmenta el pressupost dels museus del Prado, Reina Sofía i Thyssen o del Teatro Real. De fet, des de 2011 s’han reduït un 42 per cent les aportacions del Govern espanyol als equipaments culturals de Catalunya.   

 

 

La manca d’inversions a Catalunya ha estat constant al llarg del temps i ha afectat tots els àmbits: Rodalies, corredor del Mediterrani, accessos als ports, gestió aeroportuària, carreteres... El Govern espanyol deu 3.967 milions d’euros al Govern de la Generalitat per l’incompliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que havia de pal·liar el dèficit crònic en infraestructures. Amb aquest import es podrien fer 4 regadius com el Segarra-Garrigues, 20 llançadores ferroviàries a l’aeroport del Prat o acabar la Línia 9 del metro. 

 

Entre 2009 i 2014, la inversió de l’Estat a Catalunya s’ha reduït un 71%, 22 punts per sobre de la mitjana espanyola. Aquest 2015 Catalunya és el tercer territori per la cua en inversió: concentra només un 9,5% de la inversió total, la meitat del pes que té el PIB català al conjunt de l’Estat. De fet, és el percentatge més baix dels últims 17 anys. Tal com posa de manifest l’informe, no es tracta d’una qüestió de disponibilitat pressupostària, sinó de voluntats, com demostra el fet que només s’hagi executat un 7% del Pla de Rodalies de Catalunya 2008-2015 i, en canvi, s’hagi executat en un 100% el de Madrid.

 

En matèria d’ocupació i relacions laborals, l’Estat ha reduït un 60% els fons per a polítiques actives d’ocupació, cosa que ha limitat la capacitat de la Generalitat per atendre persones amb programes d’orientació, formació i contractació. La discrecionalitat en el repartiment de recursos també queda palesa en l’àmbit agrari. Mentre la UE i la Generalitat incrementen el pressupost del Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020, l’Estat només hi aporta el 7,3% dels ajuts, enfront del 23% d’altres comunitats.  

 

3.    Recentralització per la via normativa  

 

El Govern de l’Estat ha impulsat una reforma administrativa basada en l’informe elaborat per la Comisión para la Reforma de las Administraciones Públicas (informe CORA) que, sota l’excusa d’eliminar possibles duplicitats institucionals i administratives, proposa eliminar organismes sense valorar el repartiment competencial. Proposa que la Generalitat suprimeixi institucions i organismes estatutaris de forta implantació a Catalunya, com el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes o el Servei Meteorològic de Catalunya. 

 

A banda de les figures tributàries impugnades per l’Estat, el Govern espanyol ha presentat fins a 19 recursos d’inconstitucionalitat contra normes o disposicions catalanes, entre les quals destaquen les que afecten el model català de comerç (horaris, rebaixes, grans equipaments) o les que pretenien fer front als casos de pobresa energètica.  

 

Cal dir que, tot i aquesta quantitat elevada d’assumptes que l’Estat porta als tribunals, el mateix Govern espanyol incompleix sistemàticament la legalitat vigent i els compromisos adquirits. Fa més de 15 anys que incompleix sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem favorables a la gestió territorialitzada del 0,7% de l’IRPF. Són un total de 12 sentències incomplertes que impliquen que 20 milions recaptats a Catalunya no tornin al país. També fa més de 20 anys que incompleix la llei en matèria de beques a l’estudi i no n’ha traspassat la titularitat a la Generalitat. De fet, fins i tot després de 30 anys de les primeres sol·licituds encara no s’ha complert la devolució total dels Papers de Salamanca.

 

Atac al model d’escola catalana 

 

Les darreres pàgines de l’informe se centren en l’atac constant que pateix la llengua i el model d’escola catalana, element d’integració i cohesió del país que ha funcionat amb èxit els últims 30 anys. L’aprovació de la Llei orgànica de la millora de la qualitat de l’educació (LOMQE) ha introduït canvis profunds en el model de distribució de competències, reduint a residuals les competències territorials. Això, tal com posa de manifest l’informe, impossibilita la continuïtat del model d’escola inclusiva i del sistema d’immersió lingüística. 

 

En paral·lel, el treball constata el menyspreu continuat a la llengua catalana. L’Estat “no només no té pel català el respecte i la protecció especials a què fa referència l’article 3 de la Constitució espanyola, sinó que l’incompleix sistemàticament amb contenciosos permanents que pretenen afectar el corpus normatiu de la llengua” (5 lleis impugnades per raons lingüístiques com són les lleis d’educació, del cinema, de l’occità, d’acollida i del Codi de consum). També constata la proliferació d’iniciatives contràries que avancin o desenvolupin amb normalitat la llengua (LAPAO, decret de trilingüisme a les Balears) i la “passivitat” de l’Estat davant de posicionaments catalanòfobs.

 

 

El Govern ha aprovat la signatura d’un conveni de col·laboració amb la Balsells Foundation i la University of California, Davis (UC, Davis) per establir el programa de Beques Balsells-Generalitat per realitzar estudis de postgrau en l’àmbit de les ciències agrícoles. L’acord és fruit dels contactes mantinguts l’any 2014 entre els departaments d’Economia i Coneixement i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i Medi Natural amb responsables de la universitat nord-americana i el president de la Balsells Foundation, l’enginyer català resident als EUA Peter J. Balsells.

 

El nou programa de beques seguirà el model dels programes que ja existeixen des de 1996 en l’àmbit de l’enginyeria a la University of California, Irvine, i des de 2009 a la University of Colorado, Boulder. El conveni permetrà que universitaris catalans estudiïn màsters en l’àmbit de les ciències agrícoles al College of Agriculture and Environmental Sciences (CAES) de la UC, Davis. Les beques tindran una durada inicial per a 12 mesos, renovables per a altres 12 mesos, i permetran cursar màsters en els àmbits de la ciència i la tecnologia dels aliments; l’enginyeria de sistemes biològics, i la viticultura i l’enologia. Les universitats catalanes ofereixen diferents titulacions en agricultura i ciències de l’alimentació, entre les quals hi ha l’Enginyeria agrícola, la Biotecnologia i l’Enologia. La voluntat del conveni és ampliar a la UC Davis, en l’àmbit de les ciències agrícoles, l’abast de l’exitós model seguit als centres d’Irvine i Boulder.

ambient.

 

El Consell Executiu ha donat llum verda a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de desenvolupament rural, que vol potenciar polítiques que valorin i facin aflorar tots els potencials de l’àmbit rural.

Alguns dels objectius de la llei són dotar d’un marc normatiu específic la realitat rural, equiparar les condicions de vida de l’àmbit rural i l’urbà, reconèixer i valorar la dona rural o impulsar noves tecnologies al servei del món rural.

 

La iniciativa dóna compliment a les resolucions aprovades durant el ple monogràfic sobre agricultura celebrat el juliol de 2014 al Parlament de Catalunya i s’emmarca en el Pla estratègic nacional de suport a l’agricultura i l’alimentació.

El Consell Executiu ha autoritzat la inversió per a la convocatòria d’ajuts d’aquest 2015 per modernitzar aquestes instal·lacions, que són estratègiques per al sector agroalimentari català.  

Es tracta d’una aposta prioritària del Govern que permet augmentar l’eficiència del transport, la distribució i l’ús sostenible de l’energia i l’aigua de reg als conreus. A través d’aquestes ajudes, el Govern vol fomentar la millora de les instal·lacions de regadiu per augmentar l'eficiència del transport, la distribució i també l’ús sostenible de l’energia i l’aigua de reg als conreus. Això permet incrementar la productivitat, reduir els costos i fer-los més competitius tant al país com als mercats exteriors.

El Govern ha acordat impulsar la implantació del Projecte COMSalut a les àrees bàsiques de salut de Catalunya per proporcionar una atenció integral als ciutadans en tots els àmbits de la seva comunitat. Es tracta d’anar més enllà de les prescripcions mèdiques tradicionals, i promoure els hàbits saludables per prevenir malalties i millorar les condicions de vida dels ciutadans.  

 

Es dotarà els equips d’atenció primària i comunitària d’autonomia de direcció i gestió suficient per formular els seus objectius específics en funció de les particularitats locals i es potenciarà el treball en xarxa i la implicació activa del teixit comunitari (ajuntaments, escoles, casals d’avis, entitats socials...). Entre d’altres, es faran accions per prevenir malalties, per promoure hàbits saludables i protegir la salut en l’entorn comunitari, com la prevenció i el control del tabaquisme, la promoció de l’activitat física o l’alimentació saludable per prevenir l’obesitat. En el cas dels infants, per exemple, a banda de l’atenció pediàtrica als centres d’assistència primària, s’oferirà una atenció integral tant a l’escola com en altres espais de la comunitat, que millori les seves condicions de vida associades a la salut.

 

El projecte implica directament l’atenció primària de salut i els dispositius de salut pública locals i està obert a tots els agents socials. S’estima que el 80% dels factors que determinen la salut es troben fora del sistema sanitari i, per tant, protegir i millorar la salut de la població reclama una acció intersectorial, que inclou tot el Govern i el conjunt de la societat.

El Govern ha acordat concedir la Medalla al treball President Macià 2015 a 16 persones i la Placa al treball President Macià 2015 a 5 empreses i entitats amb seu a Catalunya. Reconeixen treballadors i empreses pels seus mèrits laborals i la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana. També són un reconeixement als treballadors i empreses que s'han distingit per la seva dedicació, constància i esperit d’iniciativa en el treball, i a les empreses i entitats que han adoptat millores i iniciatives de progrés en l’ordre laboral. Els guardons, oberts a qualsevol persona o entitat, es van crear el 1938. 

El Govern ha acordat atorgar la Medalla al treball President Macià a les persones següents: 

 

Josep Antoni Barceló Gazulla, exsecretari general de la USOC; Magí Borrell Portabella, empresari del sector tèxtil; Pere Sureda, fundador de l’escola “La Miranda”; Josep Daroca Roig, referent del cooperativisme del Baix Camp i, en conjunt, de les terres tarragonines; Eva Domènec Elizalde, creadora del mètode del Centre de Teràpies Assistides amb Cans, projecte empresarial per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitats; Fina Garcia Garcia, referent en l’àmbit de la inserció dels col·lectius més desafavorits; Blai Lamolla Franco, fundador del grup d’empreses dee l’automoció Mibec; Joan Martorell Busquets, fundador de la fàbrica de ceràmica Farhian; José Luis Mora Bertomeu, fundador de Mora Moda Jove; Antoni Peñarroya Trench, primer president d’Eurecat, la integració impulsada per la Generalitat dels Centres Tecnològics més rellevants de la xarxa Tecnio; Josep Piñot Busquet, creador de Mútua Manresana (1969), la Llibreria Símbol (1978), Control (actualment Control Group, 1979), i Macsa ID (1983); Paquita Rexach Surós i Lolita Rexach Surós, responsables del restaurant Hispània, situat entre Arenys de Mar i Caldetes; Josep Maria Bravo Fornells, fundador del sindicat d’hostaleria de CCOO de les Terres de Lleida; Isabel Ruiz Llamas, sindicalista històrica, d’UGT, especialista en negociacions col·lectives; Juan Antonio Tuà Molinos, infermer especialitzat en Electroradiologia a l’Hospital Clínic de Barcelona.

 

D’altra banda, el Govern ha acordat atorgar la Placa al treball President Macià a les institucions i empreses següents: Casa Riera Ordeix (Vic); Fundació Joia (Barcelona);Fundació Institut Guttmann (Barcelona); Institut Industrial de Terrassa i Laboratorios Hartmann (Mataró).

 

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments següents: 

 

·         Francesca Guardiola i Sala, directora general de Relacions Exteriors.

·         Carles Combarros Vilaseca, director del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat-

 Departament de Governació i Relacions Institucionals

·         Francesc Esteve i Balagué, secretari general del Departament de Governació i Relacions Institucionals

·         Joaquim Ferrer i Tamayo, secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Local

·          Montserrat Mundi i Mas, directora d’Administració Local

 Departament d’Interior

·         Cèsar Puig i Casañas, secretari general del Departament d’Interior

·         Joan Delort i Menal, director general de Protecció Civil

·         Maria Eugènia Domenech Moral, directora del Servei Català de Trànsit

·         Jaume Domingo i Coll, director de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya

·         Federic Adan i Domènech, director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya

 Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

·         Josep Maria Elorduy i Vidal, secretari general del Departament.

·         Esther Peña de las Heras, directora general de Desenvolupament Rural

·         Alfons Vilarrasa i Cagigós, director general d’Agricultura i Ramaderia

·         Joan Girona i Gomis, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries

·         Raquel Sistaré i Lanas, directora de Serveis