• El Programa segueix les línies estratègiques del Pla de Seguretat viària 2014-2016 per reduir fins al 50% les víctimes mortals per sinistres enregistrades el 2010
• El Govern demana la “màxima col·laboració” de tothom davant l’extrema onada de calor i l’”altíssim” risc d’incendi
•  El Govern també ha aprovat el Pla estratègic en polítiques de transparència 2015-2017, que estableix els objectius prioritaris del Govern en matèria de transparència de l’activitat pública, dret d’accés a la informació, obligacions de bon govern i foment de la participació ciutadana

El Govern ha aprovat el Programa d'activitats anual per a la seguretat viària per al 2015, impulsat per la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària (CCTSV). Aquestes accions s’emmarquen en la concreció del Pla de Seguretat viària 2014-2016 i van encaminades a assolir l’objectiu fixat en el Pla de reduir un 50% les víctimes mortals per sinistres viaris a Catalunya respecte al 2010. Les accions desenvolupades pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa d’activitats per a la seguretat viària 2015 tenen un pressupost de 158.398.564,00 €.

 

“Mai les dades d’accidents són les que voldríem, però a més l’evolució d’aquest any fa que com a Govern haguem d’augmentar les campanyes de conscienciació i les mesures de control”, ha assegurat el conseller d’Interior, Jordi Jané, en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

Entre els motius per intensificar les actuacions relacionades amb la seguretat viària, segons ha explicat Jané, el principal és que la reactivació de l’economia ha comportat un augment dels desplaçaments i, per tant, un “augment del risc d’accidents”. Per exemple, al gener d’enguany es van registrar un 18% més de desplaçaments respecte al gener del 2014 i aquest estiu es preveu un nou increment relacionat amb la mobilitat turística.

 

El conseller també ha lamentat que el nombre d’accidents provocats per distraccions ha passat del 16% al 21% l’any 2014, i molt probablement al 2015 augmentarà aquest percentatge. Això és degut, principalment, a l’ús del telèfon mòbil. Per aquest motiu, una de les mesures que ja s’han posat en marxa  és l’app Conduint, en el marc de la campanya “Vius connectat. Conduint desconnecta” per evitar les desatencions amb aquests dispositius de telefonia mentre s’està circulant, i que alerta quan el destinatari d’una trucada està al volant. “Hem d’intentar que tothom estigui conscienciat que interactuar amb el mòbil mentre condueix és un factor d’accidents i de morts”, ha remarcat Jané.

 

El programa incorpora un total de 90 actuacions, desplegades en 407 activitats proposades pels diferents departaments de la Generalitat implicats en la seguretat viària i d’altres entitats públiques i privades que integren la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i que s’estructuren al voltant de 6 objectius estratègics:

 

-       Protegir els usuaris de la mobilitat i control eficaç de les conductes de risc

-       Impulsar un espai continu de seguretat viària (zones urbanes i interurbanes)

-       Involucrar i coordinar entitats públiques i privades en la millora de la mobilitat segura

-       Disposar de les estructures, instruments i mecanismes de gestió de seguretat viària que permetin la consecució de resultat

-       Facilitar l’aprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle vital

-       Potenciar l’R+D+I a la seguretat viària

 

Des del Servei Català de Tànsit, aquest 2015 també s’impulsa en el marc d’aquest Programa d’accions un distintiu d’autoescoles de qualitat que suposarà una acreditació (AeQ) d’adhesió voluntària per a totes les escoles particulars de conducció de Catalunya i s’atorgarà a aquells centres de formació de conductors que, a més de complir la normativa vigent en la matèria, disposin d’unes característiques diferencials en la formació teòrica i pràctica i en l’avaluació continuada dels alumnes.

 

Altres actuacions de l’SCT previstes en el Programa són l’ampliació de la implantació del control de la velocitat per trams; potenciar i millorar el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT); cursos de sensibilització viària per a gent gran; cursos d’educació viària pràctica amb motocicletes; formació de treballadors en l’àmbit de la seguretat viària laboral; programes Game Over i Canvi de Marxa, de sensibilització viària als centres educatius; convenis de col·laboració en matèria de seguretat viària amb diverses administracions públiques i entitats privades, i estendre els Plans Locals de Seguretat Viària a municipis de més de 10.000 habitants.

 

El Programa també recull activitats per a la millora de la seguretat viària a Catalunya d’altres entitats i organismes com són l’Ajuntament de Barcelona, les diputacions, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, Abertis, APPLUS-IDIADA, Federació d’Autoescoles de Catalunya, Fundació Institut Guttmann; Mutal de Conductors, RACC o el SEM entre d’altres.

 

 

El conseller Jané ha fet una “crida a tota la població i a tots els poders públics” per demanar-los la ”màxima col·laboració” davant l’extrema onada de calor que Catalunya pateix des del 26 de juny i que ha comportat temperatures rècord mai vistes, com ara els 43 graus registrats a Banyoles.

 

Això, sumat al fet que aquesta primavera és la més seca dels darrers cinc anys, ha portat el Govern a pujar el nivell del pla d’emergències Infocat de prealerta a alerta, ja que el risc d’incendi és “altíssim”. “Com a Govern estem activats i demanem la col·laboració de tothom”, ha insistit Jané.

 

El responsable d’Interior ha demanat a la població “evitar actituds negligents” i “estar amatents a les actuacions d’emergència”. “No hem de fer alarmisme però hem d’extremar la vigilància i el control”, ha afegit. Una de les mesures preses avui mateix, ha explicat, és aturar la circulació del funicular de Sant Joan a Montserrat per evitar el risc que comporta l’accés a determinades zones de la muntanya. Jané ha demanat “comprensió” als afectats per aquestes restriccions, ja que la voluntat és “prevenir i vetllar per la seva seguretat”.

 

Així mateix, el conseller també ha informat que els departaments d’Interior i Benestar Social s’han coordinat per avisar els casals i albergs de joventut davant aquesta situació de màxima alerta perquè prenguin mesures de seguretat.

 

Finalment, Jané ha volgut mostrar el seu agraïment i el del Govern a “l’estorç” que estan duent a terme tots els professionals dels serveis d’emergències -bombers, agents rurals, voluntaris...-, que des de l’inici de l’onada de calor, ara fa 12 dies, ha permès evitar molts incendis.

 

 

El Consell Executiu també ha donat llum verda avui al document de bases per constituir el Pacte Nacional per a la transició energètica, i ha donat pas al “procés de diàleg social i polític” amb les forces polítiques, els agents econòmics i els representants de la societat civil per concertar-ne el contingut i assolir el major consens possible en la definició d’un nou model energètic per a Catalunya.

 

Així ho ha explicat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. Munté ha assegurat que el Govern és “conscient” que “l’energia incideix directament en la competitivitat de l’economia catalana, en el benestar social dels ciutadans i en el medi ambient”. Per aquest motiu, ha afegit, “esdevé un factor cabdal per aconseguir un desenvolupament sostenible”.

 

Per això, el Pacte Nacional per a la transició energètica resultant ha de definir els principis del futur model energètic català i les línies bàsiques d’actuació en matèria de política energètica, d’acord amb els objectius establerts per la UE per als anys 2020 i 2030, i afrontar els grans reptes que té Catalunya en matèria d’energia, com són la gran dependència dels recursos fòssils i els impactes creixents sobre el medi de l’actual model energètic. L’aplicació d’aquestes bases requerirà l’elaboració d’un nou Pla de l’Energia el i el Canvi Climàtic de Catalunya.

 

El document de bases proposat pel Govern identifica dues grans fases en el procés de transició energètica de Catalunya. Una primera ha de permetre la gestió de la transició energètica, tot garantint l’abastament energètic i exercint la governança del model existent, mentre que una segona fase ha de suposar el desplegament d’un nou model energètic català. En aquest sentit, s’identifiquen tres aspectes imprescindibles a tenir en compte: la seguretat i competitivitat del subministrament energètic; l’accés a l’energia com un dret fonamental, i el canvi climàtic com a amenaça mundial de primer ordre.

 

Per efectuar aquesta transició energètica, s’estableixen sis eixos estratègics d’actuació de la nova política energètica que han de permetre que Catalunya esdevingui una economia i una societat de baixa intensitat en el consum de recursos materials, baixa intensitat energètica i baixes emissions de carboni.

 

Es proposa treballar per assegurar un model energètic democràtic i socialment inclusiu, amb mesures com ara el desenvolupament de normativa específica en matèria de pobresa energètica,

 

El document identifica estratègies com són la diversificació de l’aprovisionament energètic, tant de l’exterior com de l’oferta energètica interior; la reducció de la dependència energètica exterior tot prioritzant l’autoabastament i articulant noves mesures de gestió de la demanda; i l’establiment d’objectius de qualitat i fiabilitat del subministrament. També s’apunta la necessitat de desenvolupar un marc jurídic estable i segur que estimuli les inversions en aquest àmbit.

 

Amb el propòsit d’assolir una economia no dependent dels combustibles fòssil l’any 2050 i de treballar per un model energètic basat al cent per cent en energies renovables a llarg termini, s’estableixen línies de treball com una planificació territorial integrada de la implantació de les energies renovables, la definició d’un marc jurídic adient per al seu desenvolupament, o  l’avaluació dels diferents recursos autòctons renovables de Catalunya, de cara al seu aprofitament energètic.

 

El document proposa canalitzar les actuacions de foment de l’estalvi i l’eficiència energètica en tots els sectors consumidors a partir d’institucions potents, com una Agència d’Energia, treballar de manera integrada amb l’estratègia SmartCAT en la millora de la gestió de la demanda, la promoció de l’economia circular o aconseguir reduir el consum d’energia de la Generalitat un 25% en relació amb el 2007, entre d’altres.

 

Amb l’objectiu de convertir les tecnologies energètiques sostenibles en eines de generació de valor per al país, s’enumeren diferents actuacions encaminades a la generació de coneixement en matèria d’estalvi i eficiència energètica, principalment, i a la seva transferència al món de l’empresa. L’impuls de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i d’altres centres de recerca, el desenvolupament de la mobilitat elèctrica o l’avanç en xarxes elèctriques intel·ligents són alguns dels àmbits en què es fixa l’interès.

 

El complet desenvolupament del nou model energètic català requereix que es duguin a terme les actuacions necessàries perquè les institucions catalanes puguin exercir les competències plenes en matèria d’energia en el marc de la Unió Europea. En aquest sentit, el document identifica les legislació bàsica que caldria desenvolupar, i també inclou les referències a un nou model de governança d’acord amb l’informe núm. 9 (“L’abastament d’aigua i energia”) del Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya i les línies a impulsar en matèria de recerca i innovació.

 

Un comitè coordinador interdepartamental, presidit pel secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, pilotarà el procés de concertació del  document de bases amb les forces polítiques, agents socials i representants de la societat civil. Les propostes incorporades en el document de bases per al Pacte Nacional de la transició energètica donen també compliment a les diferents mocions i resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya en matèria d’energia, i completen les diferents actuacions del Govern en l’àmbit de la política energètica.

 

 

El Govern ha aprovat el Pla estratègic en polítiques de transparència 2015-2017, que estableix els objectius prioritaris del Govern en matèria de transparència de l’activitat pública, dret d’accés a la informació i documentació públiques, obligacions de bon govern i foment de la participació ciutadana i mesures de govern obert.

 

La portaveu Munté ha subratllat l’“important canvi de cultura” que suposa l’adopció de mesures de transparència, un objectiu amb el qual el Govern està “fortament compromès” i en el qual és “pioner”, amb la llei aprovada pel Parlament. Unes mesures, ha recordat Munté, que li han fet merèixer la  màxima puntuació -100 sobre 100- de Transparency International.

 

El document, previst per la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que va entrar en vigor l’1 de juliol d’enguany, ha estat coordinat pel Comissionat per a la Transparència i l’Accés a la Informació Pública, adscrit al Departament de Governació i Relacions Institucionals.

 

El Pla estratègic en polítiques de transparència 2015-2017 s’estructura en sis eixos de treball:

 

 

Es busca el doble objectiu d’assolir la màxima exigència en el compliment de les obligacions dels serveis públics i d’afavorir una major participació dels ciutadans en la definició de les polítiques públiques. Entre les actuacions més rellevants de l’eix, figura la posada en marxa del Portal de Transparència de Catalunya; la publicació de programes i plans; l’establiment d’un sistema d’accés públic en línia al Registre Públic de Contractes i la seva adaptació per informar de la contractació menor, i el control financer d’ajuts i subvencions.

 

 

Actuacions dirigides a garantir l’exercici del dret d’accés a la informació pública per part dels ciutadans, regulat per la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’òrgan que vetlla pel compliment d’aquest dret és la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que té l’encàrrec de resoldre els conflictes i configurar una línia doctrinal sobre el tema. Entre d’altres mesures, cadascun dels departaments de la Generalitat han designat unitats responsables d’informació i s’han adoptat solucions tecnològiques per gestionar les dades i les sol·licituds d’informació.

 

 

Es despleguen mesures per establir principis i obligacions sobre la qualitat dels serveis i els principis ètics que han de regir l’actuació dels alts càrrecs i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència i garantia de retiment de comptes. Aquestes disposicions també afecten els grups d’interès que poden influir en la definició de les polítiques públiques. També s’inclouen en aquest eix les mesures de simplificació normativa i de participació.

 

Es defineixen mesures per incentivar la col·laboració dels ciutadans en la definició de les polítiques públiques i establir un major control davant del retiment de comptes i l’exigència de responsabilitats. Es desenvolupen instruments de participació i col·laboració ciutadana en els afers públics. El portal Participa gencat és l’eina fonamental per facilitar la interacció de l'Administració amb la ciutadania mitjançant la participació ciutadana, basat en propostes del Govern als ciutadans per  ser debatudes i rebre aportacions.

 

La llei catalana de transparència implanta un sistema de garanties a través d’un règim administratiu de recursos que incorpora règim sancionador. Aquest model es complementa amb una supervisió externa a càrrec de la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau de Catalunya. Es preveu també l’impuls d’un programa de suport financer, tecnològic i jurídic per a ens locals, especialment els de menor dimensió.

 

 

Es dóna continuïtat a les iniciatives de difusió i formació prèvies a l’aprovació de la Llei 19/2014, amb l’aprovació d’un programa específic de formació per a alts càrrecs, servidors públics i entitats implicades a càrrec de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Complementàriament, el Departament de Governació i Relacions Institucionals desplega el pla de comunicació de transparència per divulgar els nous drets que emparen els ciutadans i conscienciar els subjectes de la Llei de les exigències de la norma.

 

El Govern ha acordat  que el Departament de la Presidència assumeixi la presidència de la part catalana de les comissions Bilaterals Generalitat-Estat,  la Comissió Mixta de Transferències, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals i la Comissió Bilateral d’Infraestructures. El conseller de la Presidència, Francesc Homs assumirà aquesta responsabilitat amb motiu de la darrera reestructuració del Govern.

L'article 183 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix la creació de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat com a marc general i permanent de relació entre els governs de la Generalitat i de l'Estat als efectes de la participació i la col·laboració de la Generalitat en l'exercici de les competències que afecten l'autonomia de Catalunya, com també de l'intercanvi d'informació i l'establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d'interès comú.

 

Finalment, el Govern ha aprovat la subscripció d’un conveni de col·laboració interadministratiu entre el Departament d'Economia i Coneixement i el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya amb el Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació, el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, i l'Ajuntament de Barcelona, per reforçar l'Institut de la Universitat de les Nacions Unides per a la Globalització, la Cultura i la Mobilitat (UNU-GCM), situat al Recinte Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona.

 

El nou acord, que renova el signat el 2010, suposa que l’anteriorment anomenat Institut Internacional de la Universitat de les Nacions Unides (UNU-IIAOC) passa a anomenar-se Institut de la Universitat de les Nacions Unides per a la Globalització, la Cultura i la Mobilitat (UNU-GCM) i se’n fixa el finançament futur que, des de l'1 de gener de 2015 fins al 31 de desembre de 2017, tindrà una aportació per part de la Generalitat de Catalunya de 200.000 euros l’any.