• El Govern ha acompanyat aquest matí la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, al Palau de Justícia, on ha declarat com a imputada pel 9N, i farà el mateix aquesta tarda amb l'exvicepresidenta Joana Ortega i dijous amb el president Mas
• La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté,  denuncia que les imputacions són un “judici polític” i destaca el suport d'entitats i món local
• El Govern contractarà 31 persones perquè durant més dos anys assisteixin tècnicament en les feines vinculades als diversos programes de la Garantia Juvenil

La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, ha defensat avui de nou que el passat 9 de novembre “no es va fer res mal fet”, després que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, hagi declarat aquest matí com a imputada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per l’organització del procés participatiu del 9N.

 

Munté ha fet aquestes declaracions durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, que avui ha tingut una durada més breu precisament perquè els conselles i conselleres han acompanyat la titular d’Ensenyament al Palau de Justícia. “Com a companys del Govern és plenament normal que ens posem al seu costat, avui era un dia especial per fer-ho i ho farem també aquesta tarda amb l'exvicepresidenta Ortega i dijous amb el president Mas. Estem amb ells al 100%”, ha explicat Munté.

 

La vicepresidenta i portaveu ha destacat que aquest “gest molt clar i explícit” de suport és compartit per moltes persones, no només les que han acompanyat Rigau al TSJC. Munté s’ha referit així a les concentracions que se celebraran aquesta tarda davant els ajuntaments d’arreu de Catalunya, i ha avançat que el Govern assistirà a la que es farà a Barcelona. Entre d’altres, hi participaran la mateixa vicepresidenta Munté; el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i la consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs. “Hi serem també des del Govern per donar suport a tres persones imputades per apostar per la democràcia i per haver posat les urnes”.

 

Pel que fa a les imputacions del president Mas, Rigau i Ortega, Munté ha denunciat que corresponen a un “judici polític” i ha lamentat que se’ls hagi portat davant la justícia “per haver posat les eines per escoltar la ciutadania”.   

En la reunió d’avui, el Govern ha aprovat la creació d’un programa per donar suport a la gestió de les actuacions del programa Garantia Juvenil a Catalunya. Aquest nou programa implica la contractació directa, fins al 31 de desembre de 2017, de 31 persones. D’aquestes, 26 hauran de ser tècnics titulats perquè donin suport eficaç a la gestió de les actuacions del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya.

 

Com ha explicat la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, l’objectiu del programa europeu Garantia Juvenil (2014 – 2020), implementat per la Generalitat de Catalunya, és canviar les condicions d’accés de les persones joves a l’ocupació i reduir de forma important la taxa d’atur juvenil: “Que cap  jove accedeixi al mercat de treball sense cap formació”, ha detallat Munté.

 

Fins ara, unes 14.000 persones joves de tot Catalunya s’han inscrit a la Garantia Juvenil, una iniciativa europea que compromet la Generalitat a facilitar una oferta de formació, pràctiques, feina o assessorament en emprenedoria a persones d’entre 16 i menys de 30 anys abans que completin quatre mesos sense estudiar ni treballar.

 

Les actuacions dissenyades pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del programa pretenen que les persones joves inscrites en acabar els seus estudis o una ocupació, estiguin actives en el mercat de treball per fer possible el seu accés a l’ocupació.

 

Així mateix, l’objectiu és que cap jove accedeixi al mercat de treball sense una formació que el capaciti per exercir un lloc de treball de qualitat, i que tota persona jove inscrita a la Garantia Juvenil tingui una primera experiència laboral.

 

La Garantia Juvenil és un pla impulsat per la Unió Europea per lluitar contra l’atur juvenil. Està dotat per la Unió amb uns 6.000 milions d’euros, distribuïts entre els estats membres en funció de les peculiaritats i necessitats de cada mercat laboral. Així, Catalunya compta amb 241 milions d’euros fins al 2020, entre fons propis, provinents de la Iniciativa Juvenil i del Fons Social Europeu. 

 

 

Finalment, el Govern ha acordat interposar recurs d'inconstitucionalitat en relació amb diversos articles i disposicions de la Llei 28/2015, de 30 de juliol, per a la defensa de la qualitat alimentària.   

 

L’esmentada Llei estatal aprova una regulació bàsica dels sistemes de control de la qualitat alimentària, un complet règim sancionador general i un d’específic i complementari en matèria de classificació de canals de boví i porcí. A més, també preveu l’aplicació de les normes estatals reguladores del procediment sancionador.

 

La Llei invoca la competència que l’art. 149.1.13 CE reserva a l’Estat en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica, però la imposició d’aquests règims sancionadors uniformes resulta inconstitucional i envaeix les competències de la Generalitat de Catalunya.

 

 Així ho ha conclòs també el Consell de Garanties Estatutàries en el Dictamen 16/2015, d’1 d’octubre, excepte pel que fa als articles 12.2, 20.1 i DA.5, relatius a la determinació precisa de les quanties de les sancions.