• Inclou 91 actuacions per enfortir l’estructura social de les cooperatives, incentivar la col·laboració i la vertebració empresarial, potenciar la comercialització i promocionar el producte cooperatiu agrari
• El Govern encara la recta final de l’elaboració dels pressupostos amb “la prioritat i el compromís” de “reduir la pressió fiscal a les rendes més baixes”
•  La portaveu Munté expressa en nom del Govern el condol per la  mort de Joaquim Ferrer, exconseller de Cultura i exdiputat al Parlament de Catalunya

El Govern ha aprovat el Pla marc del cooperativisme agrari català 2016-2020, “un potent instrument de política agrària de la Generalitat de Catalunya, que ha de reforçar el model cooperatiu agrari” i “posar unes bases de cara al futur” que contribueixin al desenvolupament del sector agroalimentari català. Així ho ha explicat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, 

 

Segons ha destacat Serret, el Pla és “una aposta decidida a favor del model cooperatiu i d’economia social al país”, una iniciativa “ambiciosa i pionera” que permetrà “maximitzar l’eficiència dels recursos” i “les sinergies entre les cooperatives i l’administració”.

 

El Pla marc del cooperativisme agrari català és un pla incentivador per a l’orientació econòmica i social de les cooperatives agràries, amb l’adopció de mesures per incrementar la seva dimensió econòmica, orientar millor la producció de mercat, professionalitzar la gestió de les cooperatives, millorar la imatge que el conjunt de la societat té de les cooperatives i els seus productes i afavorir el desenvolupament de l’activitat agroalimentària de forma econòmicament viable i ambientalment sostenible.

 

Inclou noranta-una actuacions, de les quals vint-i-sis concerneixen el Govern de la Generalitat, que es concretaran en un Programa de millora de la competitivitat de les cooperatives agràries. 

 

El Pla sorgeix del treball conjunt entre les cooperatives, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i l’Administració, i dóna compliment a la resolució del Parlament de Catalunya sobre el món rural del 14 d’abril de 2010, que instava a desenvolupar-lo. La FCAC i el propi sector han participat activament en l’elaboració dels documents de diagnosi i reflexió estratègica que formen part del mateix Pla Marc.

 

El programa d'actuació que ha aprovat el Govern es fixa amb relació a les línies d'actuació que li són pròpies, tot i que sovint les responsabilitats són compartides, amb les cooperatives i la FCAC. Els eixos estratègics són quatre, i inclouen 26 accions:

 

1.- Enfortir l’estructura social de les cooperatives: es preveu que els joves cooperativistes siguin prioritaris en els ajuts públics; enfortir els programes d’emprenedoria del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per als joves cooperativistes; fomentar els plans de formació a les cooperatives; establir beneficis fiscals per a joves i promoure actuacions que potenciïn la millora de la gestió de les cooperatives.

 

2.- Incentivar la col·laboració i la vertebració empresarial: suport a noves formes d’integració comercial o de col·laboració i foment de les fusions empresarials; mantenir el grup de seguiment sectorial de cooperatives agràries amb secció de crèdit com a òrgan col·legiat de consulta i assessorament i enfortir els mecanismes de control de les seccions de crèdit. També es preveu l'execució de plans de màrqueting i estudis de mercat i l'avaluació de projectes d'inversió i comercials, així com la potenciació de l'Observatori del Cooperativisme Agrari Català com un element de monitoratge del sector i d'EE seguiment de la implantació del Pla marc.

 

3.- Potenciar la comercialització: fomentar convenis de col·laboració entre cooperatives per arribar a mercats externs i fomentar la participació de cooperatives agràries catalanes en projectes de comercialització, tant a la Unió Europea com a la resta del món.

 

4.- Promocionar el producte cooperatiu agrari: inclou la realització de campanyes de promoció del producte cooperatiu de proximitat i de temporada.

 

A Catalunya hi ha 221 cooperatives agràries federades, que agrupen gairebé 34.500 socis i sumen una facturació global de més de 1.600 milions d’euros anuals. Per demarcacions, hi ha 67 cooperatives a les comarques de Lleida, 67 cooperatives a les de Tarragona, 43 a les Terres de l’Ebre, 27 a Barcelona i 17 a Girona.

 

Per sectors de producció, hi ha 110 cooperatives que es dediquen a l’elaboració d’oli d’oliva, 90 cooperatives a fruita seca, 68 a vi i cava, 46 a fruita dolça, 39 a cereals i farratges, 20 a pinsos, 11 a horta, 10 a cítrics, 10 a ramaderia, 9 a llet, 2 concentren la producció d’arròs, i 1 la de flor i planta ornamental.

 

 

El Govern treballa amb l’horitzó de presentar els pressupostos per aquest any al Parlament abans que acabi el mes de maig, amb l’objectiu que es debatin i s’aprovin al juliol. La portaveu Munté ha assegurat durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern que “la prioritat i el compromís” de l’Executiu és “disminuir la pressió fiscal tan elevada, en comparació amb altres comunitats autònomes, que les persones amb rendes baixes i mitjanes  tenen a Catalunya”.

   

Munté ha recordat que el darrer ple extraordinari sobre l’emergència social va instar el Govern a estudiar modificacions en el sistema impositiu per millorar-ne la progressivitat. “Com a Govern ens pertoca estudiar molts escenaris, perquè tenim una necessitat real d’augmentar els ingressos i en alguns àmbits hi ha marge”, ha explicat Munté, qui ha expressat el desig del Govern de “dependre menys del FLA, ja que comporta el pagament d’uns interessos injustos” i “incrementar la inversió en polítiques socials”.

Per aconseguir-ho, ha insistit Munté, el Govern està cercant “totes les escletxes” que permetin millorar els ingressos i garantir un sistema fiscal més progressiu, tot i ser conscient que moltes de les mesures impulsades per l’Executiu per recaptar més impostos han estat suspeses pel Tribunal Constitucional després dels recursos del Govern de l’Estat.

 

 

 

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha lamentat en nom de l’Executiu la mort de qui va ser conseller de Cultura  entre els anys 1985 i 1987, Joaquim Ferrer i Roca, també diputat al Parlament de Catalunya, al Congrés, i senador a les Corts generals.

 

Munté ha traslladat el condol del Govern a la família i als amics de qui, més enllà de la seva vessant política, va ser un historiador “lluitador pels drets de Catalunya durant la dura etapa de la dictadura franquista”.  La portaveu també ha volgut recordar  tota la tasca de Ferrer “en favor de la cultura i per la major aproximació dels béns culturals als ciutadans”.

 

 

D’altra banda, el Govern  ha donat llum verda a la creació d’un grup de treball per redactar un avantprojecte de llei que reguli els contractes de serveis a les persones amb l’objectiu de garantir l’accessibilitat, continuïtat i disponibilitat dels serveis i les necessitats específiques dels usuaris. Aquest grup de treball estarà adscrit a la Direcció General de Contractació Pública del Departament d’Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència, que prestarà el suport material i tècnic per al correcte desenvolupament de les seves funcions.

 

La composició d’aquest grup de treball requereix la participació de persones expertes en contractació pública dels diferents àmbits competencials de la Generalitat en els quals es presten serveis a les persones, especialment dels departaments de la Generalitat de Catalunya competents en matèria de salut, educació, serveis socials, serveis comunitaris i de lleure, i penitenciaris. Així mateix, i atès que els ens locals tenen competències i presten un ampli ventall de serveis públics que tenen incidència directa en els serveis a les persones en general, també hi tindran una participació directa experts en contractació pública del món local.

 

L’elaboració d’una llei que reguli el sistema de contractació en l’àmbit dels serveis a les persones és, a més, un mitjà bàsic per  fer efectives les mesures de la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional.

 

El grup de treball haurà de lliurar la seva proposta d’esborrany d’avantprojecte de llei abans de finalitzar el mes de setembre de 2016, tot donant compliment a les directrius europees i al Pla de Govern.

 

Les directives 2014/23/UE -sobre l’adjudicació de contractes de concessió- i 2014/24/UE relativa a la contractació pública- preveuen que els estats membres estableixin normes específiques per a l’adjudicació de determinats contractes de serveis socials i serveis a les persones que regulin el procediment, amb respecte als principis de transparència i igualtat i tenint en compte l’especificitat d’aquest tipus de serveis. Els serveis d’atenció a les persones inclouen col·lectius com ara la infància i joventut, gent gran, persones amb discapacitat i amb problemes de salut mental i drogodependències, i entorn penitenciari, entre altres.

 

L’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris i la competència compartida en l’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic a tots els nivells i per a tots els ciutadans.

 

 

El Govern de la Generalitat ha decidit incorporar la consulta d’antecedents penals per delictes de naturalesa sexual al Catàleg de Dades i Documents Electrònics. Aquest Catàleg és la relació actualitzada de dades i documents que estan en poder de la Generalitat i d'altres administracions i institucions públiques i que es poden obtenir per mitjans electrònics.

 

D’aquesta manera, les persones que optin a una feina a l’Administració no hauran de presentar el certificat negatiu dels antecedents penals per delictes sexuals, sinó que només caldrà que n’autoritzin la consulta. La mesura permetrà a la Generalitat gestionar aquests tràmits d’una forma molt més àgil i evitarà desplaçaments a la ciutadania.

 

Cal recordar que, a partir de la publicació al BOE de la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència, és requisit per a l’accés i l’exercici de professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors la certificació negativa del registre central de delinqüents sexuals. L’obligatorietat d’aportar aquesta certificació va provocar que es congestionés la gerència territorial a Catalunya del Ministeri de Justícia amb centenars de persones que feien cua per obtenir aquesta acreditació de manera presencial.

 

El Govern ha calculat que el volum d’empleats públics al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb un perfil laboral que implica el contacte habitual amb menors i que, per tant, està subjecte al requisit d'aportar una certificació negativa del registre central de delinqüents sexuals, ascendeix a un total 78.157 llocs de treballs. Aquest càlcul inclou col·lectius de vuit departaments: Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Territori i Sostenibilitat; Cultura; Ensenyament; Empresa i Coneixement; Justícia; Presidència, i Salut. Cal tenir en compte que aquestes dades no són fixes i que poden variar en un futur, en funció de la mobilitat i la necessitat interna de personal de cada departament.

 

Per tant, la incorporació de la consulta al Catàleg reforça el dret de la ciutadania a no aportar documentació a un procediment concret, quan es tracta de documents que ja estan en mans de l’Administració, així com l’obligatorietat de les administracions de no demanar aquells documents que els empleats públics poden obtenir per mitjans electrònics. Properament, també s’incorporarà al Catàleg de Dades i Documents Electrònics la consulta d’antecedents penals de caràcter general.

 

El Catàleg de Dades i Documents Electrònics el gestiona la Secretaria d'Administració i Funció Pública. L’oferta del Catàleg s'integra en el Catàleg que gestiona el Consorci Administració Oberta de Catalunya  per a l'impuls i el desenvolupament de la interoperabilitat de les administracions públiques catalanes, a l'efecte de posar-ne el contingut a disposició d'altres administracions públiques, institucions i organismes, en els termes i les condicions legalment exigibles.

El Govern ha aprovat autoritzar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a iniciar la licitació dels contractes d’explotació i manteniment dels sistemes de sanejament d’Abrera (Baix Llobregat) i Igualada (Anoia) per als propers quatre anys i la possibilitat de pròrroga de dos anys.

 

Els contractes tenen un pressupost de licitació de 13,2 milions d’euros en el cas d’Abrera i de 10,3 milions en el d’Igualada. L’ACA obrirà els procediments de licitació corresponents durant el mes de juny. Es preveu l’adjudicació abans de final d’any perquè siguin operatius des de l’1 de gener del 2017.

 

La depuradora d’Abrera, de tipus biològic, amb eliminació de nitrogen i fòsfor, està en servei des del 1994 i s’ha ampliat en dues ocasions (el 1999 i el 2012). La instal·lació dóna servei als municipis i nuclis d’Abrera (les Carpes, Santa Maria de Villalba, Ca la Cília); Olesa de Montserrat; Esparreguera; Collbató i el Bruc. Té una capacitat de tractament de 34.500 metres cúbics al dia i dóna servei a una població de 115.000 habitants equivalents (tracta les aigües residuals domèstiques urbanes i de les activitats econòmiques i industrials assimilables a urbanes).

 

La depuradora d’Igualada està en servei des del 1985 i es va ampliar el 1995. Consta d’un tractament biològic amb eliminació de nitrogen i fòsfor i dóna servei als municipis i nuclis d’Igualada; Vilanova del Camí; Òdena i Santa Margarida de Montbui. Té una capacitat de tractament de 20.000 metres cúbics al dia i dóna servei a una població de 285.000 habitants equivalents. 

Finalment, el Govern ha aprovat la signatura d’un memoràndum d’entesa entre el Departament de Salut i el Ministeri de Salut de la República de Moldàvia per a la col·laboració en diferents aspectes relacionats amb la planificació i la gestió sanitària i de serveis, com ara la contractació, l’acreditació i avaluació, els serveis de salut pública, activitats de donació i trasplantament i serveis diagnòstics, entre d’altres.

 

El Ministeri de Salut de Moldàvia vol enfortir el seu sistema d’atenció sanitària amb la millora de la formació per als professionals, i l’experiència del Departament de Salut  sobre aquests temes en diferents països del món el capaciten per a aquesta col·laboració. A més, Catalunya ja ha treballat amb Moldàvia en donació i trasplantament d’òrgans i teixits, en el marc dels projectes europeus de cooperació internacional, amb el consegüent coneixement mutu.

 

El memoràndum s’estableix com un instrument de col·laboració institucional per formalitzar relacions per desenvolupar projectes d’interès comú en els àmbits de la salut abans enumerats, els quals es poden concretar en acords específics.