• El Codi té per objectiu garantir la integritat i l’ètica pública, i esdevenir una eina per lluitar contra la corrupció i conté 24 principis ètics i regles de conducta i també preveu mesures complementàries, com mecanismes de control intern i un règim sancionador
• “Sempre hem entès que la construcció d’un nou estat s’ha de fer sobre la base d’uns comportaments i unes dinàmiques exemplars que permetin de manera molt clara generar confiança entre la gent i l’administració en tant que servidora pública”, ha destacat el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern
• Munté garanteix que el proper curs escolar començarà amb la “màxima normalitat” possible però alerta que amb la pròrroga pressupostària no es podran atendre totes les necessitats “de manera immediata”
• El Govern crea el Programa d’impuls per a la transformació digital de l’Administració tributària de Catalunya

 El Govern ha aprovat el Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, així com altres mesures en matèria de transparència, grups d’interès i ètica pública. Recollit a l’actual Pla de Govern, aquest Codi de conducta és una de les baules del sistema d’integritat institucional que l’Executiu català vol construir.

 

 “Sempre hem entès, i aquest Govern vol fer un treball molt acurat en aquest sentit, que la construcció d’un nou estat s’ha de fer sobre la base d’uns comportaments i unes dinàmiques exemplars que permetin de manera molt clara generar confiança entre la gent i l’administració en tant que servidora pública”, ha destacat el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

El Codi s’aprova després de la posada en marxa de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. El conjunt de millores que el Govern vol implantar tenen com a objectiu “garantir la integritat i l’ètica pública”, i esdevenir una eina per “lluitar contra la corrupció”, ha assenyalat el conseller Romeva.

 

El Codi aprovat avui s’aplica des d’avui mateix als alts càrrecs i als directius del sector públic, i estableix vint-i-quatre principis ètics i regles de conducta recollits de forma molt concisa per tal de facilitar-ne l’aplicació.  

El document es fonamenta en dos blocs d’actuació: el comportament exemplar en benefici de l’interès públic i la màxima transparència i traçabilitat en la presa de decisions públiques. 

 

Entre les normes incloses destaca una regulació més precisa i estricta del conflicte d’interès; l’obligació d’abstenir-se d’acceptar regals i de no admetre pagaments de viatges, desplaçaments i allotjaments per part d’empreses privades o particulars; la presentació en el moment del nomenament i cessament de les declaracions patrimonials; o fer públiques a l’agenda oficial les reunions amb els grups d’interès, que no es podran celebrar si el grup d’interès no està inscrit al Registre.  

 

El Codi regula també l’exercici del càrrec al servei de la ciutadania i qüestions clau com ara la gestió de documents públics; l’ús eficient i responsable dels recursos; la col·laboració amb els mitjans de comunicació; el respecte cap als empleats públics; la relació de col·laboració amb altres institucions i  la divulgació del Codi entre la ciutadania. 

 

Els alts càrrecs, directius i empleats públics també rebran formació sobre el codi. En aquest sentit, l’Escola d’Administració Pública impartirà els propers dies 23 i 27 de juny dues jornades formatives. La creació d’una bústia per formular queixes amb garanties d’absoluta confidencialitat o l’establiment d’un règim sancionador són altres mesures que contempla el Codi de conducta. 

 

El Codi estableix la creació del Comitè Assessor d’Ètica Pública, que donarà resposta a les consultes, observacions i suggeriments, i rebrà les queixes sobre la conducta dels alts càrrecs i les situacions irregulars que s’hagin detectat. També informarà i orientarà als òrgans competents sobre els fets susceptibles de motivar la incoació d’un procediment sancionador.  

 

El Pla de Govern de l’XI legislatura estableix l’aprovació del Codi de conducta com una de les mesures previstes a l’objectiu “Lluitar contra la corrupció: màxima transparència i informació en la contractació i subvencions públiques”. Així mateix, dins l’objectiu “Desenvolupar una administració més eficient al servei de les persones i les empreses” es preveu la necessitat de desenvolupar un protocol i de dur a terme activitats formatives. 

 

 La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat que el Govern està fent “tots els esforços possibles” perquè el proper curs escolar comenci amb la “màxima normalitat” possible, però ha advertit que algunes necessitats no es podran atendre de manera “immediata”.

 

Munté ha explicat que aquestes esforços permetran iniciar el curs amb les “dotacions necessàries” per atendre l’increment de l’alumnat així com bona part de les necessitats de l’escola inclusiva i  les beques menjador. En canvi, altres qüestions com el desenvolupament del decret de l’escola inclusiva, els reforços per als centres d’alta complexitat  o les substitucions no es podran atendre de la mateixa manera.

 

“Hem de dir ben clar que no són retallades sinó una conseqüència gens volguda però inevitable de la pròrroga pressupostaria”, ha subratllat Munté. “La pròrroga pressupostària no permetrà fer el que sí que haguessin permès fer uns nous pressupostos que estaven ben elaborats i orientats a atendre les necessitats del nostre sistema educatiu”, ha afegit.

 

Per aquest motiu, la portaveu del Govern ha considerat que “no es pot demanar l’aplicació sencera d’un acord que preveia dotacions pressupostàries incloses a uns pressupostos que no s’han pogut ni tramitar”.

En aquest sentit,Munté ha lamentat la “demagògia” dels que “per una banda reclamen millores en el sistema educatiu però per l’altra no han permès l’aprovació dels pressupostos”.

 

 

El Govern ha donat avui llum verda a la creació del Programa d’impuls per a la transformació digital de l’Administració tributària de Catalunya, que dóna un pas decisiu en el desplegament de la hisenda catalana sota els paràmetres de l’Administració tributària del segle XXI. Amb aquest nou Programa, el Govern aposta per una fiscalitat intel·ligent basada en les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació actual, la millora del servei als contribuents i l’eficàcia, l’eficiència i la transparència de l’Administració.  

 

La Secretaria d’Hisenda, adscrita al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, en col·laboració amb el Departament de la Presidència, liderarà el projecte, que tindrà una durada de tres anys a comptar des del proper juliol.  

 

L’acord aprovat avui autoritza el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) a contractar durant el 2016 i el 2017 un total de 35 informàtics i analistes especialistes en procediments tributaris.

D’aquesta manera, el Govern assegura que la transformació digital de l’ATC es farà d’una forma àgil i amb les màximes garanties. El cost total del pla és de 9.623.236 euros en el període 2016-2019. 

 

El Programa deriva del Pla de Govern per a l’actual legislatura, que estableix com a línia prioritària el desplegament d’una hisenda pròpia que incorpori les tecnologies de la informació actuals i s’orienta en tres eixos: la millora i transformació dels sistemes d’informació i comunicació; l’ampliació de la xarxa d’oficines de recaptació i gestió tributària; i la implementació completa dels procediments de recaptació executiva.  

 

D’altra banda, el Programa segueix les recomanacions de l’EU eGovernment Action Plan 2016-2020-Accelerating the digital transformation of government de la Comissió Europea, de l’abril passat, que té en compte el paper cada cop més rellevant de les tecnologies de la informació en la societat. 

 

El  Programa té previst desenvolupar, entre d’altres, les funcions següents: 

·      Assumir la plena capacitat de gestió de la recaptació en via executiva.

·      Tenir i oferir una visió integral del contribuent amb informació contextualitzada i personalitzada.

·      Implementar un model de relació multicanal amb experiència d’usuari integrada.

·      Desplegar les iniciatives identificades al Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de bones pràctiques tributàries.

·      Dirigir l’Agència Tributària vers un model d’organització orientada a la gestió de la informació.

·      Consolidar i expandir la xarxa territorial  de l’ATC i de Tributs de Catalunya.

 

 

El Govern ha aprovat el decret llei que possibilita el retorn parcial de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, tal com es va acordar en la darrera Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic de l’Administració de la Generalitat. Així, el decret preveu que el Govern abonarà al personal del sector públic de la Generalitat un 20,77% de l’import deixat de percebre, corresponent a 38 dies de la paga. L’abonament es farà en un sol pagament durant l’exercici de 2016.  

 

Davant de l’escenari de pròrroga pressupostària, el Govern ha aprovat aquest decret llei perquè la tramitació d’una llei pel procediment d’urgència o de lectura única podria posposar els efectes de la norma més enllà de 2016. Amb aquesta mesura, l’Executiu català garanteix l’abonament parcial de la retribució extraordinària de 2012 dins d’aquest exercici. 

 

El decret llei també deixa sense efecte la mesura retributiva per la qual les reduccions resultants de l’any 2012 s’han de correspondre, com a mínim, a un import equivalent a un 5% de les retribucions íntegres d’aquell any. Igualment, modifica la Llei 5/2012, de mesures fiscals, financeres i administratives, per permetre als treballadors públics recuperar dies addicionals de vacances i d’assumptes personals per antiguitat, una mesura que dóna resposta al compromís del Govern de retornar als empleats públics les condicions laborals tan bon punt les condicions econòmiques i financeres de la Generalitat ho permetessin. 

 

Amb aquesta aprovació, el Govern dóna compliment a la Resolució 7/XI del Parlament de Catalunya del passat mes de gener, que instava a la recuperació dels drets laborals dels empleats públics, així com a l’Acord de la Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic de l’Administració de la Generalitat que va establir els termes de la devolució amb el consens entre els representants de l’Administració de la Generalitat  i les organitzacions sindicals. 

 

La paga extraordinària i addicional del mes de desembre de 2012 del personal de l’Administració de la Generalitat es va deixar de percebre en aplicació del Reial decret llei 20/2012, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, aprovat pel Govern espanyol el 13 de juliol de 2012 i amb afectació a totes les administracions públiques de l’Estat. El març de 2015, el Govern va retornar als empleats públics de la Generalitat l’import equivalent als primers 44 dies de la paga extraordinària i addicional de 2012, en compliment de l’article de la Llei 36/2014 de pressupostos generals de l’Estat, que així ho habilitava amb caràcter bàsic.

 

El Govern crea la Comissió Mixta Generalitat - Ens Locals sobre immigració estrangera, apatrídia, protecció internacional i retorn 

 

El Govern ha aprovat el decret que articula les funcions, la composició i el funcionament de la Comissió Mixta Paritària Generalitat – Ens Locals en matèria d’immigració estrangera, apatrídia, protecció internacional i retorn.  

 

Amb la posada en marxa d’aquest òrgan col·legiat, el Govern dóna compliment a la Llei 10/2010, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, i al Decret 150/2014, que atribueix a la Comissió la funció d’establir criteris i propostes per a la planificació que el Govern ha de dur a terme amb relació a la implantació progressiva del servei de primera acollida. 

 

Entre les seves funcions, aquest òrgan facilitarà la coordinació entre la Generalitat i els ens locals en matèria del retorn, així com de la immigració, l’acollida i la integració de les persones estrangeres i les apàtrides, incloent-hi les sol·licitants de protecció internacional. La Comissió també assessorarà i farà propostes amb relació a les competències de la Generalitat i els ens locals atribuïdes en la legislació estatal d’estrangeria i d’adquisició de la nacionalitat, així com sobre els continguts i els criteris comuns, informatius, formatius i tècnics dels certificats d’acollida, dels informes d’integració, d’esforç d’integració, d’adequació d’habitatge i similars.

 

El decret estableix que la persona titular de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania ocuparà la presidència de la Comissió, mentre que la vicepresidència s’alternarà anualment entre els representants de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, que comptaran amb 2 vocalies respectivament. També integraran el Ple de la Comissió un vocal designat per l’Ajuntament de Barcelona, tres adscrits al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i un adscrit al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. 

El Govern adapta la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic a la nova organització de l’Executiu 

 

El Govern ha aprovat una nova composició i funcions de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic per adaptar-la a la nova organització del Govern després de la darrera remodelació. Així, ara la representació no es farà prenent com a base els departaments sinó els àmbits competencials que es considera que poden ser més rellevants per als objectius de la Comissió. D’aquesta manera, s’evitarà que en posteriors remodelacions s’hagi d’adaptar de nou.

 

Amb aquest acord també s’incrementen les vocalies de 12 a 15. A part de les que ja existien (coordinació interdepartamental, administració local, habitatge, economia, recerca, salut pública, protecció civil, canvi climàtic, infraestructures i mobilitat, sector agropecuari i silvícola, energia i sector industrial i de serveis) s’hi afegeixen ara les d’ordenació del territori i urbanisme, acció exterior i ensenyament. 

La Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic coordina l’actuació del Govern en l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic. Els seus objectius són impulsar actuacions de caràcter transversal entre els diferents departaments per afavorir l’adaptació al canvi climàtic i per disminuir les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle. 

El Govern atorga al Departament de Treball la competència de convocar concursos de personal de la Inspecció de Treball de Catalunya 

 

El Govern ha acordat atribuir temporalment al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies la competència per convocar i resoldre concursos per aprovisionar llocs de treball del personal inspector i subinspector de treball i seguretat social de la Inspecció de Treball de Catalunya.  

 

L’acord, adoptat a proposta del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, competent en matèria de funció pública, pren en consideració la singularitat d’aquest col·lectiu professional i l’objectiu d’optimitzar-ne la gestió. L’acord és possible en virtut del Decret legislatiu 1/1997, que preveu que el Govern pot atribuir transitòriament la competència de convocar i resoldre concursos de provisió de llocs de treball als diferents departaments atenent a raons d’efectivitat del servei.