• Amb l’aprovació del Projecte de llei, ja no caldrà esperar tres mesos d’empadronament per accedir a l’atenció primària i l’especialitzada
• L'Executiu també aprova el Projecte de llei del procediment de votació electrònica per garantir el dret de vot als catalans residents a l’estranger
• La portaveu Munté titlla de "grotesc" que el Tribunal Constitucional "anul·li idees"
• El Govern constata en un estudi exhaustiu que Catalunya ha atret el 31% de la inversió estrangera rebuda per Espanya els últims cinc anys i mig. Aquestes xifres demostren que el procés "no espanta les inversions estrangeres", ha destacat Munté

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei d’accés universal a l’assistència sanitària, a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut). El text estableix "solemnement" que "totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària pública" a càrrec del CatSalut. D’aquesta manera, el Projecte restableix en el nostre territori la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública, "amb independència de la situació administrativa dels residents a Catalunya i eliminant qualsevol desigualtat entre ells", segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu.

 

A més, i en el que suposa una diferència fonamental respecte al que s’exigia en instruccions dictades anteriorment pel CatSalut, aquesta normativa catalana s’eleva fins a assolir el màxim rang possible –el de llei– i elimina la necessitat de carència temporal en l’empadronament que s’exigia en instruccions anteriors. D’aquesta manera, ja no caldrà haver d’acreditar un empadronament de tres mesos per accedir a la cartera bàsica de serveis, que inclou, entre d’altres, l’atenció primària i l’especialitzada. Amb l’aprovació d’aquest Projecte de llei el pas següent serà trametre la proposta a la cambra legislativa.

 

Entre d’altres motius que fan necessària aquesta llei, i a banda dels perjudicis que es poden produir en la salut de les persones, hi ha el perill per a la salut pública de la societat per deixar una part de la població sense control mèdic i l’augment de la vulnerabilitat dels col·lectius en risc d’exclusió social.

 

Amb tot, el Projecte ha tingut en compte les exigències organitzatives respecte al correcte accés a l’atenció i la gestió de les urgències mèdiques i la seva autenticitat; la necessitat de facilitar l’accés a l’atenció mitjançant el dispositiu assistencial adequat, i les necessitats d’atenció als col·lectius més vulnerables i l’assistència en casos greus.

 

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública.

 

Aquesta nova Llei és també necessària perquè es tracta d’un "deure moral ineludible, polític i jurídic", previst en normes internacionals com ara la Declaració Universal de Drets Humans.

 

El Departament de Salut, a través del seu Pla de salut 2016-2020, pretén donar resposta als principals reptes de salut que té la nostra societat, treballant per la consolidació d’un sistema sanitari amb uns principis bàsics: públic, universal, just i centrat en les persones. Aquest document prioritza l'abordatge dels determinants socials de la salut; reforça la salut pública; aposta per la recerca i la innovació, i impulsa la política del medicament. També pretén millorar el reconeixement a la tasca dels professionals i donar més qualitat a la seva participació, facilitant els lideratges professionals i els plans de desenvolupament professionals.

 

A més, amb aquesta nova norma "s’eleva a rang de llei un dret que l’Estat va limitar el 2012 amb un decret que deixava fora de la cobertura sanitària diversos col·lectius i que el Govern no va aplicar gràcies a un conjunt d’instruccions del Servei Català de la Salut que han permès donar assistència sanitària a 137.000 persones que n’havien quedat excloses per la norma estatal", ha explicat Munté.

 

A dia d’avui, la instrucció continua vigent tot i estar recorreguda pel Govern espanyol davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En la reunió d'avui, el Govern també ha donat llum verda al Projecte de llei del procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l’estranger amb l’objectiu de "garantir el dret a vot" d’aquest col·lectiu. La llei que proposa el Govern pretén integrar la modalitat de vot electrònic de forma completament harmònica en el sistema actual de votació, de manera que sigui complementària als mecanismes tradicionals i d’elecció voluntària per part dels electors.

 

Aquest Projecte de llei, que les properes setmanes arribarà al Parlament, és part del Pla per implementar el vot electrònic als catalans residents a l’estranger que el Govern ha posat en marxa arran d’un acord del Consell Executiu del passat mes d’abril "per tal d’evitar la situació viscuda a les eleccions del passat 27 de setembre, en què només 14.781 catalans residents a l’estranger dels 196.065 censats van poder votar per les dificultat del sistema", ha recordat la portaveu del Govern.

 

Aquest Pla contempla desenvolupar a Catalunya un mètode que funciona amb normalitat en diversos països del món, com ara Suïssa, França o Estònia.

El Projecte de llei regula exclusivament el sistema de votació electrònica complementari als altres sistemes ja en funcionament i, per això, la resta del procés electoral se seguirà regint per la normativa electoral estatal. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix la capacitat d’articular un règim electoral propi i, en conseqüència, de disposar d’una llei que reguli aspectes concrets o parcials del règim electoral, com és el cas del procediment de vot electrònic per als residents a l’estranger.

 

El text que ha aprovat el Govern regula el procediment de vot electrònic, el mecanisme d’identificació de l’elector a la plataforma de vot per Internet i l’exercici del dret de vot per mitjans electrònics. Entre d’altres, estableix que la utilització de mitjans electrònics en el procediment de votació ha de respectar els principis democràtics generals, els drets de la ciutadania, les garanties de la legislació electoral i, a més, ha de garantir la llibertat de vot, la igualtat i la no discriminació, el caràcter secret del vot i la garantia de privadesa, la identificació plena i fefaent de l’elector, la integritat i la inalterabilitat del vot.

 

La llei també fixa criteris per garantir aspectes com el fet que s’emeti un sol vot per persona; la seguretat de totes les fases del procediment de votació electrònica; una autentificació robusta de l’elector; la transparència i l’objectivitat en l’escrutini; així com el caràcter públic de tot el procediment, la seva simplicitat, verificabilitat global i possibilitat d’auditoria. En aquest sentit, el text preveu també la creació d’una Comissió de garantia formada per experts en matèria d’administració electrònica, TIC i ciberseguretat designats pel Govern, pel Parlament de Catalunya i per les associacions representatives dels ens locals. Aquesta comissió lliurarà un informe anual en què s’avaluï l’adequació a la normativa dels sistemes utilitzats i també detectarà i tractarà qualsevol incidència en el funcionament de la Plataforma de votació electrònica.

 

La regulació del procés de vot electrònic preveu que, un cop es convoquin les eleccions al Parlament de Catalunya, els electors podran escollir votar per mitjans electrònics i hauran de registrar-se en un portal habilitat per l’ocasió que, un cop validada la identitat, farà arribar a l’elector les credencials per votar de forma segura. La votació es podrà dur a terme a través d’un ordinador, una tauleta o un mòbil durant el període de vot per correu des de l’estranger, i el vot romandrà custodiat en una urna electrònica fins al dia de l’escrutini general.

 

El Govern garanteix que el vot electrònic és viable tècnicament i jurídicament i que la seva correcta implementació és estrictament una qüestió de voluntat de les administracions. Amb la finalitat d’implementar el procediment de votació, el Govern subscriurà els protocols i convenis de col·laboració que escaiguin amb l’Administració General de l’Estat, l’Administració Electoral i l’Oficina del Cens Electoral de l’Institut Nacional d’Estadística. A més, es formalitzaran també els acords necessaris amb l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) per garantir que les persones cegues, amb discapacitat visual o sordceguesa puguin exercir el dret de vot per mitjans electrònics accessibles amb plena garantia del secret del sufragi.

El Govern titlla de "grotesc" que el Tribunal Constitucional "anul·li idees"  

 

La portaveu Munté ha informat durant la roda de premsa que el Govern ha estat notificat oficialment aquest matí de l'auto del Tribunal Constitucional que declara la nul·litat de les conclusions aprovades al Parlament en relació amb la comissió d'estudi del procés constituent.

 

"Considerem grotesc que s'anul·lin idees i, en el cas d’avui, dir-nos que el Parlament de Catalunya i els seus legítims representants no poden arribar a conclusions, no poden debatre-les  i molt menys aprovar-les " ha afirmat Munté, qui "davant la judicialització de la política" ha apostat per continuar amb el "debat d'idees, amb el funcionament ordinari del Parlament i amb  més mandats democràtics ". 

 

En aquest sentit, Munté ha lamentat que el Govern espanyol hagi rebutjat la proposta de negociació sobre el referèndum que el president Puigdemont va exposar ahir en una conferència a Madrid: "És un no a tot. No al diàleg, no a seure en una taula, no a escoltar la proposta del Govern de Catalunya", ha denunciat.

 

La portaveu ha expressat la "decepció" del Govern davant la "negativa total" de l'Estat "a promoure una solució política al plantejament democràtic que es fa des de Catalunya", malgrat que ahir el president Puigdemont va tornar a posar sobre la taula una proposta d'acord que és  "prioritària" per al Govern i que es va mostrar obert a negociar-la  "si hi ha algú a l'altra banda", "en tots els extrems: data, pregunta, majoria necessària per validar els resultats i  moratòria per convocar un nou referèndum".

D’altra banda, Munté ha considerat “rídícula” la reacció de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, que ha sol·licitat al jutge que impedeixi a l'Ajuntament de Badalona obrir les oficines municipals el dimecres 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat.

 

Munté ha expressat el “respecte” del Govern cap a l'autonomia municipal i ha demanat a la delegada María de los Llanos de Luna que “es preocupi una mica més dels ciutadans, de les seves necessitats, de les seves problemàtiques, i no pas de decisions que formen part dels acords polítics i de l'autonomia que tenen els nostres ajuntaments”.

 

Concretament, la portaveu del Govern ha lamentat que Llanos de Luna no es posicionés quan el Govern del Partit Popular va recorrer al Tribunal Constitucional la llei de pobresa energètica i les mesures del Govern per lluitar contra els desnonaments.

 

El Govern ha elaborat un estudi a través de Catalonia Trade & Investment –l’àrea d’atracció d’inversions estrangeres d’ACCIÓ- que xifra en 14.532 milions d’euros la inversió estrangera atreta per Catalunya els darrers cinc anys i mig (gener 2011-juny 2016). Aquest volum prové de 601 projectes d’inversió de companyies multinacionals que han creat 38.385 llocs de treball directes al nostre país.

 

Així, segons l’informe Balanç de la inversió estrangera a Catalunya 2011-2016, Catalunya ha captat el 31% del volum d’inversió estrangera que ha rebut l’Estat espanyol en aquest període, tot i representar el 16% de la població de tot l’Estat. Igualment, ha estat responsable del 37% del nombre de projectes d’inversió estrangera i del 34% dels llocs de treball creats per aquests projectes.

Pel que fa a la classificació sectorial, destaquen les inversions estrangeres en l’àmbit de les TIC –posant de manifest l’efecte tractor del Mobile World Congress per l’economia catalana- i la logística. D’altra banda, els països que més han invertit a Catalunya en aquest període són els Estats Units, Alemanya, França i el Regne Unit. Així, Alemanya ha estat el primer país pel que fa a volum de capital invertit, els Estats Units el que han dut a terme més projectes d’inversió i França el territori que ha creat més llocs de treball. Per a la consellera Munté, aquestes xifres demostren que el procés "no espanta les inversions estrangeres".

El Balanç de la inversió estrangera a Catalunya 2011-2016 també analitza els fluxos d’inversió estrangera a 42 països del món amb l’objectiu d’identificar les oportunitats d’inversió que ofereix Catalunya. La conclusió d’aquest anàlisi és que Catalunya té més capacitat que els altres països de l’Europa occidental per atreure projectes vinculats als sectors dels preparats farmacèutics, el plàstic, les peces i accessoris de vestir, els equips informàtics i les pintures, principalment. A més, Catalunya supera l’Europa occidental en atracció de projectes industrials i de centres logístics.

De cara al futur, en termes sectorials, l’estudi preveu que les noves inversions estrangeres a Catalunya estaran protagonitzades per la indústria (indústria 4.0, pintura i revestiment, envasos Intel.ligents -smart packaging- i roba esportiva), TIC (dades massives -big data-, comerç electrònic, mobilitat intel·ligent i videojocs) i serveis (serveis alimentaris, valor compartit i serveis per a la tercera edat).

 

L’informe està elaborat basant-se en les dades del grup fDI Markets del grup Financial Times. Tot i això, també recull dades d’altres fonts d’informació com les del Ministeri d’Economia i Competitivitat que, en lloc de situar la inversió estrangera rebuda entre el gener del 2011 i el juny del 2016 en els 14.532 milions d’euros, les registra en 18.180 milions d’euros. També documenta altres fonts com l’European Attractiveness Survey 2016 d’Ernst & Young -que recull que Catalunya va atreure l’any passat el 44,8% de projectes d’inversió estrangera de l’Estat espanyol- o el KPMG Global Cities Investment Monitor 2015 –segons el qual Barcelona va ser la 4a  ciutat d’Europa i 10a del món en projectes d’inversió estrangera atrets entre el 2010 i el 2014.

El Govern ha aprovat avui la recuperació de la paga extraordinària i addicional del mes de desembre de 2012 per al personal dels cossos de l’Administració de justícia a Catalunya. Amb aquest acord els treballadors dels jutjats de Catalunya recuperaran amb la nòmina de novembre la totalitat de la paga extra del 2012 que van perdre per ordre del Govern espanyol. Per fer-ne possible la restitució, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya desemborsarà 9,6 milions d’euros.

 

D’aquesta mesura, se’n beneficiaran els més de 7.600 empleats de l’Administració de justícia, a qui el Govern haurà tornat la totalitat de la paga extra pendent. Per accelerar el pagament, el Consell Executiu ha aprovat un decret llei que permetrà el reintegrament dins d’aquest exercici, sense subordinar-lo als pressupostos de 2017.

El reintegrament de la paga extra suposarà un ingrés d’entre 1.170 i 1.691 euros en funció de si es tracta d’auxiliars judicials, tramitadors processals i administratius, gestors processals i administratius o metges forenses.

 

Els treballadors dels jutjats pertanyen a cossos de titularitat estatal, però gestionats per la Generalitat, amb un marc normatiu que depèn del Consell General del Poder Judicial. Per aquest motiu, l’Acord de Govern del 21 de juny d’aquest any per al retorn de la paga extra de 2012 no va incloure els treballadors de l’Administració de justícia. És per això que el Consell Executiu ha donat  llum verda a un decret llei que fa referència exclusiva als treballadors dels jutjats.

 

Des de la retirada de la paga extraordinària de 2012, diversos treballadors de l’Administració de justícia, col·lectivament o individualment, s’han adreçat als tribunals per exigir el pagament immediat de la integritat dels diners. El resultat d’aquestes denúncies ha tingut una resposta judicial heterogènia.

 

Alguns jutges han avalat el retorn íntegre immediat de la paga. En canvi, d’altres han sentenciat que l’Administració pot prorratejar-ne l’ingrés sempre que els treballadors hagin cobrat la part meritada fins a la data en què el Govern espanyol va prendre la mesura.

 

Davant de les sentències amb resultats dispars, Justícia va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem el 2015, amb l’objectiu d’obtenir un criteri comú. L’actual direcció del Departament ha decidit retirar aquest recurs i ha optat per restituir l’import pendent amb un ingrés extraordinari a les nòmines de novembre.

 

Finalment, el Govern ha acordat proclamar el 15 d’octubre de cada any com a “Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista”. La data coincideix amb l’aniversari de l’afusellament del president de la Generalitaa Lluís Companys, màxim representant institucional dels ciutadans d’aquest país i únic president escollit democràticament de l’Europa occidental que ha estat executat pel feixisme.

 

El Govern es compromet a adoptar les mesures necessàries per donar coneixement públic d’aquest acord a les diverses institucions catalanes i als ciutadans i organitzacions, en especial a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista i les seves famílies, així com a entitats memorialistes relacionades amb Catalunya.

 

Aquest acord de Govern dóna compliment a la Llei 13/2007, de 31 d’octubre, del Memorial Democràtic, i, en especial, a la referència que s’hi fa en el preàmbul al necessari reconeixement memorial a totes les víctimes, així com a les nombroses resolucions del Parlament de Catalunya en relació amb la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.

 

L’acord també té en compte l’existència de pluralitat de memòries, que han de ser reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i les diverses iniciatives que s’han posat en marxa per a l’esclariment de la veritat i la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents.

 

Així mateix, s’ajusta a les nombroses resolucions i informes dels diversos organismes de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), i en particular a l’Informe amb data 22 de juliol de 2014 del relator especial de l’ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, després de la seva visita a Catalunya el gener de 2014.