• El nou decret incorpora les noves competències que la Generalitat ha assumit en matèria de seguretat privada com l’autorització per l’obertura d’empreses de seguretat i l’obertura de despatxos de detectius i les seves sucursals
• El Govern defensa davant el TC la legalitat dels pressupostos de la Generalitat i es mostra convençut que podrà “sortejar” les dificultats per a la seva aprovació
• La Generalitat distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats, entre les quals Carme Chacón, a títol pòstum, per la seva dedicació als afers públics, en què va acreditar una decidida voluntat de servei i una preocupació constant pels problemes socials

El Govern ha aprovat avui un decret per regular l'exercici de les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat privada, i el Registre de seguretat privada de Catalunya. Així ho ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu, que s’ha celebrat aquest matí al Palau de la Generalitat.

 

Pel que fa a l’exercici de les competències, correspon a la Generalitat l’autorització o, si escau, la recepció de la declaració responsable o comunicació per a l’obertura de les empreses de seguretat i les delegacions que tinguin el domicili a Catalunya i l'àmbit d'actuació limitat a aquest territori. També els despatxos de detectius privats i les sucursals, les centrals receptores d’alarmes d’ús propi, els centres de formació de seguretat privada, i els establiments i les instal·lacions industrials, comercials i de serveis obligats a adoptar mesures de seguretat.

 

La Generalitat també s’ocuparà de la inspecció, control i sanció de les activitats i els serveis de seguretat privada que es facin a Catalunya, així com dels qui els prestin o utilitzin, quan es trobin en territori català. També es faran càrrec de la coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades prestats a Catalunya amb els de la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya i de la formació en l’àmbit de la seguretat privada.

 

Pel que fa a Registre de seguretat privada de Catalunya, adscrit a la Direcció General d’Administració de Seguretat, s'han d'inscriure d’ofici les empreses de seguretat privada i els despatxos de detectius privats, així com les delegacions i sucursals, els centres de formació de seguretat privada, les centrals receptores d’alarmes d’ús propi i els departaments de seguretat.

 

Pel que fa a les empreses que duguin a terme activitats de seguretat informàtica, s’hi han d’anotar les seves dades, d’acord amb el que es determini reglamentàriament. També s’hi han d'anotar les sancions, les comunicacions dels contractes i les seves modificacions, així com de les altes i baixes del personal, les incidències relacionades amb els serveis.

 

El Decret recull la coordinació i cooperació de la Direcció General d’Administració de Seguretat amb les autoritats estatals competents en aquesta matèria així com també  amb la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, pel que fa a la inspecció i el control, i amb l’Institut de seguretat pública de Catalunya, pel que fa a la formació.

 

El Govern ha aprovat la modificació del Decret 49/2008, d’11 de març, de creació de la Delegació del Govern a França per tal d’ajustar-lo a les noves funcions assumides per la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Ginebra. A partir d’avui, deixarà d’exercir la representació davant d’organitzacions internacionals amb seu a Estrasburg i París, i de les relacions bilaterals amb les autoritats de la Confederació Suïssa, i serà la Delegació del Govern a Ginebra qui se’n farà càrrec.

 

En aquest sentit, el Govern ha aprovat la modificació del Decret 293/2016, de 6 de setembre, de creació de la Delegació del Govern a Ginebra, com a òrgan de representació institucional del Govern davant dels organismes internacionals amb presència a Ginebra i a la Confederació de Suïssa. En el temps transcorregut des de la creació, s’ha modificat l’àmbit d’aquesta representació no solament a les organitzacions internacionals amb seu a Ginebra i la resta de la Confederació Suïssa, sinó també a les organitzacions internacionals amb seu a Estrasburg, París i Viena.

 

Finalment, el Govern també ha aprovat la modificació del Decret 168/2014, del 23 de desembre, de creació de la Delegació del Govern a Itàlia amb un àmbit funcional limitat a la República Italiana. Amb aquest projecte de modificació la Delegació del Govern a Itàlia amplia també les seves funcions a la República de Malta i a la República de San Marino.

 

El Govern ha acordat  personar-se en el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel Govern de l'Estat contra la disposició addicional 40, apartats ú i dos, de la Llei 4/2017, de 28 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017 i les partides pressupostàries relatives a processos electorals i consultes populars i processos de participació ciutadana.

 

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit l’esmentat recurs d'inconstitucionalitat i mitjançant la Providència de 4 d'abril de 2017, en la qual es concedeix al Govern de la Generalitat un termini de quinze dies perquè pugui personar-se en el procés i formular les al·legacions que estimi convenients.

 

El Govern considera que les partides impugnades es refereixen a l’organització de processos electorals i de processos participatius, una competència reconeguda plenament a l’Estatut que habitualment forma part dels pressupostos de la Generalitat amb tota normalitat.

 

La portaveu Munté s’ha mostrat convençuda durant la roda de premsa que, de la mateixa manera que l’Executiu ha superat altres entrebancs i judicialitzacions, en el cas dels pressupostos es podran “sortejar” les dificultats per a l’aprovació dels comptes.

 

Munté també ha explicat que els membres del Govern han rebut avui la nova notificació i “advertència” del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb la provisió del ple del Tribunal Constitucional: “Hem estat notificats avui com a Govern i en els dies anteriors ho han estat altres alts càrrecs del Govern”. ha confirmat Munté. “Com en altres ocasions”, ha afegit la portaveu, “lamentem profundament que aquesta sigui l’única resposta del Govern de l’Estat: la judicialització, la suspensió, querelles i inhabilitacions, així com amenaces penals, davant el mandat democràtic que com a Govern hem assumit amb totes les conseqüències”.

Munté ha refermat el compromís del Govern amb la consulta sobre el futur polític de Catalunya: “El Govern té un objectiu molt clar que és fer un referèndum. En aquest objectiu ens sentim molt acompanyats per una majoria social i parlamentària i per això treballem de manera conjunta i solidària tots els Departaments del Govern”, ha assegurat.

 

La portaveu també insistit que la voluntat de l’Executiu és pactar la celebració del referèndum amb el Govern de l’Estat: “No renunciem a fer-ho de manera acordada, i així ho expliquem arreu”. En aquest sentit, Munté ha explicat que el procés “està sobre la taula de molts actors internacionals influents”. “Se’ns escolta, hi ha un interès sincer d’escoltar-nos, i això contrasta tristament amb la posició absolutament tancada de l’Estat”.

 

És en el marc d’aquest interès internacional pel procés independentista que la

portaveu del Govern ha situat les recents trobades del president Puigdemont amb Romano Prodi, amb els congressistes dels EUA que han visitat aquest cap de setmana Catalunya o la reunió amb l’expresident Jimmy Carter: “Forma part amb tota normalitat dels contactes que el president i membres del Govern poden mantenir amb diferents representants d’institucions i organismes internacionals per explicar el procés que es viu a Catalunya”, ha afirmat.

 

 

El Govern ha autoritzat realitzar una despesa per un import de 2.157.402,17€, destinat a l’aplicació  del conveni de col·laboració amb l’Ajuntament d’Igualada per a subvencionar les obres de reforma de la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Aquest projecte suposa la rehabilitació de l’antic edifici de la Teneria d’Igualada, situat a la Plaça del Rei, com a nou equipament docent i seu de l’arxiu comarcal.

 

L’autorització de despeses té un caràcter pluriennal, i estarà distribuït en les anualitats següents: 150.000 euros l’any 2017; 1.457.000 l’any 2018, i 550.402,17 euros l’any 2019. 

 

El projecte de rehabilitació, elaborat pels Serveis Tècnics de l’Ajuntament d’Igualada amb el suport del departament de Cultura, preveu la reforma integral de l’edifici per a acollir l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, l’Escola d’Adults i, molt probablement, l’Escola Oficial d’Idiomes d’Igualada.

 

 

 

El Govern ha acordat autoritzar l’Institut Català de les Dones a realitzar despeses per un import total de 780.000 euros, per atendre la convocatòria 2017 de subvencions a entitats privades sense finalitat de lucre per a la realització de projectes per promoure la igualtat efectiva de dones i homes. Aquest pressupost es distribueix en dues anualitats de 663.000 euros el 2017 i 117.000 euros el 2018.

 

En el darrer exercici, el pressupost total destinat a aquestes subvencions va ser de 630.000 euros. L’augment del pressupost en 150.000 euros, fins als 780.000 euros destinats a la convocatòria actual, és reflex de la ferma voluntat del Govern de seguir avançant en l’assoliment real de la igualtat efectiva de dones i homes.

 

 

 

En la reunió d’avui, el Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 24 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

 

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

 

Les 29 personalitats que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:

 

Fina Birulés i Bertran , filòsofa i docent; Ramon Boixadós i Malé, enginyer industrial i directiu d’empreses; Francesc Burrull i Ill, músic; Eusebi Casanelles Rahola, museòleg; Montserrat Catalan i Benavent, secretària del president Tarradellas i directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià; Rosa Clarà i Pallarès, modista i empresària del sector de la moda; Miquel Crusafont i Sabater, numismàtic i historiador. Josep Cuní i Llaudet, periodista; Romà Cuyàs Sol, dirigent esportiu i promotor cultural; Rosa Fabregat i Armengol, farmacèutica i escriptora; Montserrat Freixer i Puntí, activista contra el càncer; Teresa Gimpera i Flaquer, model i actriu; Víctor Grífols i Roura, empresari; Anna Hospital Ribas, metgessa; Joan Martí Castell, filòleg; Gemma Mengual Civil, esportista; Jaume Miranda i Canals, cartògraf; Joaquim Molins i Amat, polític; Jaume Padrós Selma, metge; Josep Maria Pou i Serra, actor i director; Borja de Riquer i Permanyer, historiador; Lluís Roura Juanola, artista plàstic; Josep Ildefons Suñol Soler, empresari i col·leccionista d’art; Guillem Terribas i Roca, llibreter i promotor cultural. Miquel Valls Maseda, empresari;

 

Han estat guardonats a títol pòstum: Maria Pilar Busquet e Medan, activista cultural i política, Carme Chacón Piqueras, política; Joaquim Ferrer i Roca, polític i historiador, i Xavier Melgarejo i Draper, pedagog i

 

D’altra banda, les 24 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi són:

 

Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena; Associació Centre Cultural El Social de Terrassa; Associació Projecte dels Noms; Associació de Víctimes de la Talidomida; Caramelles de Tous; Casino Prado Suburense; Caves Llopart; Centre Sant Pere Apòstol; Club Balonmano Granollers; Club de Golf Sant Cugat; Club de Natació Reus Ploms; Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres – Alt Empordà; Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona; Elenc Artístic Arbocenc; Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya – Sitges Film Festival; Fundació ACIS (Agrupació Cultural i Social); Fundació Joan Maragall – Cristianisme i Cultura; Fundació Privada Espai Guinovart; Fundació Privada Olga Torres; Fundació Ramon Noguera; Llibreria Serret; Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta de Tortosa i Societat Recreativa El Retiro.