• El Departament d’Acció Exterior posa en marxa la primera fase d’urgència del pla de desplegament de les delegacions del Govern a l’exterior
• El conseller Maragall assegura que “s’ha posat a navegar la nau de l’acció exterior del govern” amb l’objectiu de la “recuperació dels drets i llibertats arrabassats i l’avenç decidit cap a la República catalana”
• Artadi: “Suposem que Pedro Sánchez no està demanant que dos milions de catalans oblidin que van votar”
• El Govern aprova el Projecte de llei de modificació del Codi Civil perquè les persones amb discapacitat sensorial puguin fer testament sense testimonis

El Govern ha aprovat avui el decret que permetrà reobrir les delegacions al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Itàlia, França, Suïssa i els Estats Units d’Amèrica, eliminades arran de l’aplicació de l’article 155 per part del Govern espanyol. Amb aquest acord, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, liderat pel conseller Ernest Maragall, posa en marxa la primera fase d’urgència del pla de desplegament de les delegacions del Govern a l’exterior.

 

“S’ha posat a navegar la nau de l’acció exterior del govern i del país amb les eines i la presència imprescindibles perquè es pugui dir que estem actuant. Actuarem a l'exterior amb totes les conseqüències i responsabilitat”, amb l’objectiu de la “recuperació dels drets i llibertats arrabassats i l’avenç decidit cap a la República catalana”, ha assegurat el conseller Maragall durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.

 

“El Govern reprèn amb el màxim de potència i recuperant el temps que se’ns ha pres per dur a terme totes les accions d’interès general per al país que tenen com a escenari la capital i les institucions europees, les relacions i la interlocució amb altres Estats”, ha afegit el conseller. La voluntat del Govern, ha dit Maragall, és tenir, en els propers sis mesos, més delegacions a l’exterior que la legislatura passada, “pas a pas, sense parar” i amb un objectiu prioritari: “No oblidem que hi ha un objectiu primer, el de la democràcia i la llibertat, i aquest objectiu el podrem treballar amb més eines i més capacitat en la relació amb qui ens pot ajudar a recuperar aquest objectiu que ens han arrabassat”, ha detallat el conseller. Tot i això, Maragall ha volgut deixar clar que aquest objectiu no implica deixar de banda qüestions fonamentals com les polítiques migratòries o el debat pressupostari europeu.

 

Segons ha explicat el conseller Maragall, l’acció exterior catalana es guiarà per tres eixos clars:representació, presència i influència. “Hem de representar els interessos del nostre país i ciutadans, hem d’estar presents i actius allà on es prenen decisions en tots els àmbits, i per això estarem als EEUU i a altres zones, i hem de tenir capacitat per influir en el sentit de la millor defensa dels interessos del país i de la participació i del valor afegit que Catalunya vol aportar en tots els grans debats que ara estan sobre la taula”, ha exposat Maragall, per a qui Europa és el “subjecte natural” de Catalunya.

 

 

Tal i com ja va avançar el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, l’objectiu principal d’aquesta fase inicial és reparar els efectes de l’aplicació de l’article 155 i, recuperar i desplegar l’acció exterior de Catalunya de manera imminent. En aquest sentit, l’acord d’avui permetrà garantir la presència exterior de la Generalitat en aquests territoris i davant les instàncies multilaterals més significatives, amb l’objectiu de defensar-hi els interessos de Catalunya i afavorir la internacionalització de la seva economia, cultura i coneixement.

 

Tal i com contempla el decret de reestructuració del Departament, aprovat fa una setmana, les delegacions a l’exterior resten associades orgànicament a la Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea. El conseller Maragall ha avançat que seran restituïts en el seu càrrec els anteriors delegats a Suïssa (Manel Manonelles); Alemanya (Marie Kapretz), Regne Unit i Irlanda (Sergi Marcén), Itàlia (Luca Bellizzi), mentre que l’anterior delegat a França, Martí Anglada, s’ocuparà de posar en marxa la delegació als Països Nòrdics, que contempla la segona fase del pla de desplegament del Govern a l’exterior,

 

El decret aprovat avui restableix la denominació i les funcions prèvies de les delegacions, així com també l’organització, l’estructura, el funcionament, el règim jurídic, i el règim econòmic financer i pressupostari, que permetran restablir i desplegar les tasques corresponents en l’àmbit exterior de manera eficaç i eficient, amb transparència i seguretat jurídica.

 

Facilitar les relacions bilaterals amb les autoritats dels seus respectius països, promoure i coordinar les relacions de col·laboració de la Generalitat i els seus òrgans adscrits amb organismes internacionals amb presència en els seus respectius territoris i que tinguin interès rellevant per a Catalunya, en seran les principals funcions.

 

 

La recent reactivació de la delegació de Brussel·les i l’aprovació del decret d’avui  s’emmarquen en la primera fase d'urgència del pla de desplegament de representació de Catalunya a l’exterior en què el Departament d’Acció Exterior està treballant.

Aquest pla de desplegament contempla dues fases més que reforçaran, consolidaran i augmentaran l’estructura del Govern a l’exterior. La segona fase preveu la consolidació i nova visibilitat en l'escena internacional amb delegacions, corresponsalies o enviats específics a Portugal, els Balcans, els Països nòrdics o fins i tot en zones d'altres continents en els pròxims mesos. I la tercera fase serà la d’expansió, que preveu obrir noves seus i tenir noves figures de presència en punts geogràfics com el Mediterrani, l'Orient Mitjà, els països asiàtics o l'Amèrica Llatina.

 

 

A preguntes dels mitjans de comunicació, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, s’ha referit a les paraules del president del Govern espanyol, Pedro Sànchez, en què demana al president Torra que passi pàgina de 1-O. “Suposem que Sánchez no estarà demanant que dos milions de persones oblidin que van a anar a votar, que no està demanant a les persones que no van anar a votar que oblidin el que van veure. Suposem que no està demanant que la memòria democràtica sigui de mirar cap endavant i oblidar el que ha passat i que els catalans han d’abandonar el dret autodeterminació. Veurem com tradueix això a la reunió que han de mantenir amb el president en nou de juliol”, ha respost Artadi.

 

La portaveu ha reiterat la voluntat del Govern “d’apostar pel diàleg sense renunciar a cap via”. En aquest sentit, s’ha mostrat sorpresa per les declaracions del secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, segons el qual el president Torra va comunicar-li en la reunió que tots dos van mantenir ahir al Palau de la Generalitat que ara no és el moment per a la unilateralitat: “Ens sorprenen aquestes declaracions del senyor Iglesias perquè el president Torra no es va expressar en aquests termes”, ha assegurat Artadi.

 

 

 

El Consell Executiu també ha aprovat avui el Projecte de llei de modificació del llibre IV Codi civil de Catalunya “per garantir la igualtat de les persones amb discapacitat sensorial” en relació amb els testaments, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi. Actualment, les persones amb discapacitat auditiva o visual no poden ser testimonis en cap testament, llevat que siguin capaços d’escriure. A més, la Llei tampoc els permet fer testament amb la màxima privacitat perquè les obliga a aportar testimonis, sense cap excepció possible. Aquest canvi en la llei, ha assegurat Artadi, “marca una manera diferent d’entendre el dret”, Així mateix, implementa els acords de la convenció de les Nacions Unides pel que fa a la no discriminació.

 

L’objectiu de les restriccions era protegir les persones amb discapacitat sensorial de possibles fraus i d’abusos de tercers. Avui, en canvi, l’evolució de les tecnologies i dels instruments a l’abast de les persones amb discapacitat auditiva i visual ha deixat la Llei obsoleta. Els programes lectors de pantalla o els dispositius de línia braille per ordinador permeten superar les mancances sensorials i proporcionen una fiabilitat i seguretat jurídica equivalent a la de qualsevol persona sense discapacitat. Per tant, el que abans protegia ara discrimina i vulnera la intimitat dels testadors.

 

El nou Projecte de llei també incorpora més sensibilitat en el llenguatge i suprimeix les expressions recollides en el Codi civil de Catalunya que identifiquen les persones com a sordes, cegues o mudes. Amb la substitució d’aquests termes per “persones amb discapacitat sensorial, visual o auditiva”, el Codi civil contribueix a la lluita contra l’estigmatització de les persones amb algun tipus de discapacitat.

 

Amb aquest canvi normatiu, el Departament de Justícia atén tant la reivindicació de les persones amb discapacitat sensorial com una resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el febrer de 2017 que va instar el Govern a impulsar els canvis legislatius necessaris per eliminar aquestes discriminacions.

 

 

D’altra banda, el Govern de la Generalitat ha aprovat destinar 10,5 milions d’euros addicionals procedents del fons de contingència per atendre l’arribada massiva de joves adolescents migrats no acompanyats, que enguany es preveu que siguin uns 3.200. “Estem en una situació extraordinària d’arribada, necessitem fer un esforç més gran per poder donar resposta sobretot en el cas dels menors entre 15 a 17 anys”, on es concentra la majoria dels joves sense referents familiars que arriben a Catalunya, ha explicat Artadi. En aquest sentit, les mesures d’urgència es destinaran a cobrir les necessitats d’inclusió, formació i emancipació dels joves propers a la majoria d’edat i el seu acompanyament posterior per a la seva inclusió social.

 

Totes aquestes actuacions donen resposta a la vocació del Govern de la Generalitat de millorar les condicions de vida de totes les persones que es troben dins el territori, en especial dels infants i adolescents, per tal d’assegurar-los una vida digna i complir així amb la Convenció dels drets de l’infant de 20 de novembre de 1989 i a la Resolució europea del Consell 97/c 221/03 de 26 de juny de 1997, entre altres.

 

 Durant el 2017 van arribar a Catalunya quasi 1.500 joves migrats sense referents familiars. Una xifra que duplica la de 2016 i triplica la de 2015. Segons les dades del primer semestre de 2018, es preveu que enguany es pugui gairebé duplicar el nombre d’arribades de l’any passat.

 

 

En l’àmbit de l’ensenyament, el Govern ha aprovat el decret de preus públics universitaris per al curs 2018-2019 d’acord amb la proposta presentada a la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) integrada pels rectors i els presidents dels consells socials de les universitats. El decret de preus fixa els mateixos preus públics i les mateixes rebaixes per accedir als estudis universitaris que el curs present. Així, per al curs 2018-2019 els estudiants del tram 0 de renda, que correspon als becaris de règim general del Ministeri, continuaran tenint la gratuïtat total dels estudis de grau.

 

El decret de preus també manté una rebaixa del 80% del preu de matrícula per a estudiants de grau amb rendes corresponents al tram 1, i del 70% per a les rendes del tram 2 del sistema de tarifació social. Aquestes rebaixes, aplicades per primer cop el curs 2017-2018, són fruit d’una nova reducció del 30% que s’aplica a la bonificació existent per a aquests dos trams de renda.

 

Amb aquest acord del Govern es continua potenciant el sistema català de tarifació social dels estudis universitaris amb la finalitat que ningú quedi exclòs de la universitat per motius econòmics.

 

Pel que fa a la resta de trams dels estudis de grau, el Govern ha aprovat que per sisè curs consecutiu no s’apliqui cap actualització al preu dels crèdits de la primera matrícula. Així, el preu per crèdit de la resta de trams de renda –del 3 al 5– també es manté igual que en anys anteriors.

 

La implantació del sistema de tarifació social en els màsters habilitadors per a l’exercici de professions regulades continua vigent per al curs vinent. Per als estudiants amb nivell de renda situat al tram 1, el descompte es fixa en el 25% del preu del crèdit del màster; pel tram 2, és del 20%; pel tram 3, del 15%; pel tram 4 del 10%, i, finalment, pel tram 5, del 5%.

 

En el cas dels màsters que no habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades, continua l’opció que habilita als consells socials a aplicar una rebaixa de fins a un 30% sobre el preu del crèdit.

 

 

 

El Govern ha aprovat aquest matí a la reunió del Consell Executiu designar els representants de la Generalitat en el Patronat de la Fundació Barcelona Mobile World Capital. En la darrera reunió del Patronat, celebrada el passat mes de març, la Generalitat no va poder participar-hi perquè el Govern espanyol -en virtut de l’aplicació de l’article 155- va assumir la representació del Govern de Catalunya.

 

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, serà el representant titular de l’Administració de la Generalitat com a patró fundador. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, i la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, seran també membres del Patronat i actuaran com a vocals per un període de quatre anys, tal i com preveuen els estatuts.

 

 

Amb aquestes designacions, el Govern vol augmentar la presència de dones en el si del Patronat de la Fundació Barcelona Mobile World Capital, en línia amb la voluntat del nou Govern d’incrementar la presència femenina en les empreses i entitats del sector de les TIC, i en especial, en llocs de responsabilitat.

 

El Govern ha nomenat també el director de l’estratègia SmartCatalonia, Daniel Marco, representant de la Generalitat en la Comissió Executiva de la Fundació Barcelona Mobile World Capital.

 

El Govern ha aprovat un decret per tal de regular l’habilitació per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al català i viceversa. El nou decret substitueix el Decret 87/1994, de traducció i interpretació jurada d’altres llengües al català, que regulava per primera vegada l’habilitació com a traductor i/o intèrpret jurat. Entre les principals novetats, el decret aprovat adapta la regulació als nous itineraris formatius de nivell superior en interpretació i traducció; revisa els continguts i proves d’accés a l’habilitació, que tenen ara una estructura més clara i simple, i adequa a la regulació en matèria de protecció de dades la informació pública del Registre oficial de traductors i intèrprets jurats.

 

 

El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el Tríptic de les Dames, tríptic modernista i grisalla format per tres plafons de vitrall emplomat amb esmalt.

 

Els tres plafons, atribuïts al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn, són de grans dimensions i representen dues escenes diferents. Van ser realitzats cap a l’any 1910 per a la residència del senyor Evarist López, durant les obres de reforma d’un edifici preexistent que havia funcionat com a teatre-casino (Can Domènech), sota la direcció de l’arquitecte municipal Eduard Maria Balcells Büigas.

 

El Govern també ha aprovat delimitar un entorn de protecció del castell de Gelida, al municipi de Gelida, a la comarca de l’Alt Penedès, per tal de garantir-ne la preservació dels espais que donen suport ambiental al monument. El castell de Gelida està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en virtut de la disposició addicional primera, apartat segon, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

 

 

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments de Pau Villòria com a  comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern; de Ferran Mascarell i Canalda com a delegat del Govern de la Generalitat a Madrid i de Meritxell Serret i Aleu com a delegada del Govern davant la Unió Europea.

 

El Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, que es va crear en el decret bàsic d’estructura del Departament de la Presidència aprovat fa un parell de setmanes, tindrà entre les seves funcions fer inventari de les conseqüències negatives de l’aplicació de l’article 155 sobre la Generalitat, les entitats i els ciutadans i, a partir d’aquesta anàlisi exhaustiva, elaborar un pla de xoc per revertir-ne els efectes.

 

Pel que fa a Ferran Mascarell, ha estat restituït en el càrrec per al qual va ser nomenat pel Govern del president Puigdemont, i posteriorment cessat com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155.

 

Meritxell Serret, actualment exiliada a Brussel·les, assumirà la delegació del Govern davant la UE per reprendre la tasca de representació de Catalunya a la capital europea.

 

Altres nomenaments aprovats pel Govern han estat el de Fabian Mohedano i Morales com a president del Consell Català de Formació Professional del Departament d’Ensenyament; Albert Civit i Fons com a director de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) del Departament de Territori i Sostenibilitat; Núria Clèries Nerín com a directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia; Maria del Carme Alcaraz com a directora de Serveis del Departament d’Empresa i Coneixement; i Ester Manzano Peláez com a directora general de Modernització i Innovació de l'Administració del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública.