El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha comunicat a la resta de l’Executiu l’inici d’una consulta pública prèvia a l’elaboració d’un decret de modificació parcial dels decrets que regulen la gestió del soroll ambiental a Catalunya. La normativa que cal modificar és el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica, i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i se n’adapten els annexos.

“Els dos decrets han resultat eines molt útils en la gestió ambiental en els darrers anys, però s’ha detectat que es poden millor i, per tant, ara es busca precisament treballar en tres direccions: millorar l’aplicabilitat de les normes, establir condicions específiques d’avaluació de determinades fonts de soroll que considerem singulars i adequar la metodologia de mesuraments a les normes internacionals”, ha destacat la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

La portaveu ha posat com a exemple el cas dels escenaris acústics singulars que, per les seves característiques, requereixen un procediment d’avaluació més específic, com els sorolls puntuals, discontinus, o de curta durada però amb nivells màxims alts. Aquests escenaris es donen en situacions determinades, com en moments de neteja de la via pública, de recollida d’escombraries, en espantalls acústics, toc de campanes o patis d’escola en horari lectiu.

 

També es volen afinar els procediments d’avaluació de l’impacte acústic d’activitats per adequar els mesuraments a la realitat de la font i obtenir valors més representatius del seu impacte. Finalment, la modificació preveu regular determinats escenaris per als quals no existeixen límits normatius, com el soroll en horari nocturn de portes i persianes, en locals comercials o en polígons industrials, i situacions acústiques on el benestar de la població no queda prou garantit.

 

Establint condicions específiques d’avaluació de determinades fonts de soroll singulars i valors límit per a determinades activitats no contemplades en la normativa actual es preveu un benefici econòmic i social. L’Agència Europea de Medi Ambient ha quantificat en 8 milions les persones en tot el continent que pateixen alteracions del son, amb 43.000 ingressos anuals als hospitals com a conseqüència del soroll, i calcula que es produeixen 10.000 morts prematures anuals per aquest mateix motiu. Unes dades que fan considerar que la protecció ambiental, sobretot per garantir el descans nocturn, ha de ser un objectiu prioritari en el desplegament normatiu.

 

La portaveu Artadi ha expressat la preocupació del Govern pel “paral·lelisme” entre el judici a Arnaldo Otegi , que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha qualificat d’injust, i el dels processats per l’1 d’octubre. La sentència europea determina que el líder abertzale no va tenir un judici just perquè no es va acceptar la recusació d’una jutgessa: “Ens preocupa que hi ha un paral·lelisme amb el judici per 1-O, en el qualles defenses han intentat recusar jutges que són imparcials”.

 

Per a la portaveu, la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans és “la constatació de com està la justícia espanyola”: “No és el primer posicionament del Tribunal Europeu, hi ha el cas Egunkaria, el cas Atutxa i ara el cas Otegi. És trist constatar la situació de la justícia espanyola”, ha lamentat Artadi, que ha instat l’Estat a “prendre mesures perquè que no es produeixin aquests abusos a la justícia espanyola”.

 

Precisament avui, la reunió de l’Executiu ha començat a les 8.30 hores, una hora abans del que és habitual, perquè el president Torra i els membres del Govern han acompanyat el consell d’Interior, Miquel Buch, i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, a les portes del TSJC, on havien estat citats a declarar com a investigats per la causa de l’1-O. “El Govern dona suport a tots els encausats en aquesta persecució contra la democràcia,  els drets i les llibertats”, ha assegurat Artadi.

Preguntada pel suport de les forces independentistes als Pressupostos Generals de l’Estat, la portaveu Artadi ha recordat que el Govern de Pedro Sánchez encara no ha posat sobre la taula cap oferta política per solucionar el conflicte a Catalunya: “Res ha canviat”, ha afirmat.

 

Artadi també ha expressat la sorpresa del Govern davant les declaracions d’alguns membres del partit dels Comuns vinculant l’aprovació dels comptes a l’alliberament dels presos polítics: “Com aprovar  uns pressupostos pot  alliberar els presos polítics?”, s’ha preguntat la portaveu, que ha acusat els Comuns de voler fer “xantatge” amb qüestions com el Salari Mínim Interprofessional: “No volem haver d’escollir entre una cosa o l’altra, ens sembla que aquests discursos són propis d’una altra època i preferim no entrar en un debat entre dignitat i drets. Hi ha moltes coses que no han d’anar a pressupostos, com el Salari Mínim Interprofessional”, ha afirmat.

 

Pel que fa als pressupostos de la Generalitat, Artadi ha explicat que el Gover hi està treballant internament i que l’objectiu és portar-los al Parlament “al més aviat possible”, tot i que no ha descartat que calgui prorrogar-los perquè els tràmits parlamentaris podrien ajornar-ne l’aprovació fins a principis de 2019.

 

En la reunió d’avui, el Govern ha iniciat la consulta prèvia organitzada pel  Departament de Territori i Sostenibilitat, que marca el primer pas en l’elaboració del Projecte de decret que ha determinar la creació i gestió del Registre d’acords de custòdia del territori a Catalunya. La consulta tindrà una durada de 15 dies. La custòdia del territori és una de les accions prioritàries de les polítiques de conservació del patrimoni natural de la Generalitat de Catalunya els darrers anys. El Projecte de decret del Registre d’acords és un pas més per al seu impuls.

 

Els acords de custòdia són contractes entre propietaris o gestors de finques privades i entitats de custòdia del territori, que adquireixen compromisos concrets per a la conservació de la natura, i estan regulats pel Codi civil de Catalunya. Així, l'entitat es compromet a assessorar, cercar recursos i fins i tot fer accions concretes a la finca mitjançant voluntariat, recursos o personal propis i finançament extern. A canvi, la propietat accepta uns compromisos, entre els quals hi pot haver les restriccions d'ús, per millorar la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de la finca.

 

El 2017, Catalunya comptava amb prop de 40.000 ha de finques custodiades mitjançant 765 acords de custòdia entre entitats i propietaris, segons les dades del darrer inventari elaborat per la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT).

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat avui obrir un procés de consulta prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret que regularà les escoles de música i dansa, i que actualitzarà el decret vigent, que data de 1993. Aquest procés de consulta pública ha de permetre recollir les aportacions per a la futura redacció del projecte que reguli l’oferta formativa i els requisits de les escoles que imparteixen ensenyaments no reglats de música i dansa.

 

El Govern considera que després de 25 anys cal adaptar a l’evolució social i educativa els programes previstos per a aquestes escoles. Al mateix temps, en aquests anys s’ha incrementat l’interès i les competències dels alumnes pel que fa a la música i a l’expressió corporal, de manera que les escoles han anat distingint i ampliant els seus programes.

 

Aquesta proposta de decret preveu la formalització de 4 programes marc per a cadascuna de les dues especialitats, així com la possibilitat d’impartir programes específics en l’actual marc competencial. Els programes marc defineixen els continguts que s’han d’impartir a partir d’uns objectius i d’una dedicació i intensitat diferents en cadascun d’ells. El projecte també obre la possibilitat de preveure tant nous criteris d’autorització d’espais i d’instal·lacions, com de plantejar la figura de professor especialista.  

 

La iniciativa afecta les escoles que imparteixen ensenyaments no reglats de música i de dansa equivalents al nivell elemental.

 

 Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de César Velasco com a ,nou director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).