El Govern ha aprovat la subscripció d’un contracte programa entre la Generalitat de Catalunya i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), per al període 2019-2022, que establirà el marc d’actuació i de referència per a tota l’activitat d’aquest equipament i en garantirà un finançament estable per a la seva gestió i planificació estratègica.

 

El contracte programa 2019-2022 “estableix com a eix transversal que aquest equipament es mantingui com a servei públic al servei de la ciutadania i segueixi sent una institució oberta al territori i projectada a l’exterior”. Alhora, també vol garantir una governança eficient, transparent i digital per al teatre, que possibiliti la seva funció de creació artística en el marc de la cultura i la llengua catalanes i la seva funció com a model cultural d’eina educativa i de cohesió social.

 

Així ho ha explicat Elsa Artadi després de la seva darrera reunió de Govern com a consellera de la Presidència i portaveu de l’Executiu. “Avui ha estat el darrer govern de la consellera Laura Borràs i jo mateixa al capdavant dels Departaments de Cultura i Presidència. I en el meu cas, també com a portaveu del Govern”, ha anunciat durant la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l’Executiu.

 

“La consellera Borràs per llei ha de deixar de ser consellera abans de dilluns i hem intentant fer els dos relleus alhora. Per tant, juntes deixarem el Govern igual que juntes vam entrar en aquest Govern ”, ha detallat Artadi, que ha apuntat a dilluns que ve al matí com a possible data de presa de possessió de les noves conselleres de Presidència i de Cultura.

 

 

Pel que fa al Pla Director del TNC per al període 2019-2022, inclou també com a objectiu estratègic el treball dins la perspectiva de gènere en la programació del teatre, en la seva projecció pública i en el seu funcionament intern. Al respecte, el pla estableix, entre altres coses, que es vetllarà per afavorir la presència femenina en l’autoria de les obres, les coreografies, les adaptacions i la direcció d’escena dels espectacles, fins assolir, almenys, una presència del 40%. A més, també s’estableix l’objectiu de prioritzar la programació d’obres que contribueixin a la visibilitat de les dones i les seves contribucions socials i històriques.    

 

El pla de l’equipament també incorpora noves iniciatives específiques que fan referència a la projecció de l’activitat del TNC a l’exterior i que contribueixen a la internacionalització de la cultura catalana. En aquest sentit, s’inclouran propostes destinades a la projecció del TNC fora dels territoris de parla catalana.

 

Pel que fa al pla econòmic i financer del contracte programa per al seu període de vigència, aquest preveu un pla d’inversions i transferències públiques de capital que també inclou la possibilitat de poder aprovar aportacions addicionals per a inversions quan sigui necessari per garantir el bon funcionament de l’entitat. Les aportacions públiques per als quatre exercicis del pla tenen un marcat caràcter de contenció i es mantenen estables, amb quantitats molt similars als exercicis precedents.

 

En concret, aquestes aportacions previstes aprovades són: 8,4 milions d’euros el 2019; 8,9 milions d’euros el 2020; 9,05 milions d’euros el 2021, i 9,1 milions d’euros euros el 2022. Aquestes inversions estableixen el finançament de les temporades teatrals 2018-2019 i 2019-2020 aprovades pel Consell d’Administració del TNC.

 

El Teatre Nacional de Catalunya és una institució cultural creada, el juny de 1995,  per contribuir al creixement cultural del país a través de les arts escèniques. El TNC, com a equipament cultural públic, vol contribuir al posicionament de les arts escèniques com a eina de millora d’una societat en constant evolució, mitjançant l’excel·lència de propostes artístiques i pedagògiques obertes a tothom.

 

La portaveu Artadi també ha explicat que el president ha traslladat al vicepresident Aragonès i als consellers del Govern la seva decisió de mantenir el llaç groc i la pancarta en suport als presos polítics que penja del balcó del Palau de la Generalitat.

 

“El president entén que es tracta de preservar la llibertat d’expressió i no està d’acord amb el requeriment de la Junta Electoral Central, una junta electoral que està asseguda jutjant els presos polítics amb dos dels seus membres, una junta que diu que no hi ha presos polítics però que li fa nosa que hi hagi expressions que parlen de presos polítics, i una junta que considera que en període electoral l’ús de la paraula democràcia és partidista”, ha manifestat.

 

 

Durant la reunió, el Govern ha decidit actuar de manera “coordinada” i mantenir també els llaços grocs a les seus centrals dels diferents departaments. “No voldríem que això s’acabés utilitzant com a arma per generar desavinences entre membres del Govern”, ha detallat Artadi. Pel que fa a la resta d’edificis públics de la Generalitat, el president i els consellers donaran “total llibertat” als alts càrrecs i funcionaris que rebin un requeriment de la JEC amb la voluntat de “protegir-los”.

 

En paral·lel, el president Torra ha demanat al Síndic de Greuges un informe sobre l’ús dels símbols de suport als presos polítics a les institucions públiques  i n’assumirà les conclusions: “El Síndic és la institució pròpia i independent garant de drets i llibertats a Catalunya, i el president, hi estigui o no d’acord, seguirà les recomanacions que li faci”.

 

D’altra banda, el Gabinet Jurídic de la Generalitat està elaborant un nou escrit d’al·legacions a la JEC.

 

La consellera i portaveu també ha destacat la “satisfacció” del Govern pel reconeixement que el grup editor del Financial Times ha fet de l’estratègia en captació d’inversions estrangeres duta a terme per l’agència pública ACCIÓ, adscrita al Departament d’Empresa i Coneixement. El Govern va recollir el premi Investment Promotion Agency of the Year - Highly commended, en la Fira Professional que s’ha celebrat a Cannes. Precisament aquest guardó destaca  Catalunya d’entre 112 localitzacions d’arreu del món.

 

“Des de la Generalitat de Catalunya l’atracció d’inversió estrangera és una prioritat per a la creació de riquesa, valor afegit i llocs de treball. Aquest guardó desmunta determinades teories catastrofistes que diuen que el procés polític que viu Catalunya espanta les empreses. Res més lluny de la veritat”, ha reblat Artadi.

 

El Consell Executiu ha aprovat un decret llei que garantirà que els professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) estatutaris de percebre el complement de productivitat ja en recuperin enguany el 75%.

 

El complement de productivitat variable s’abona anualment durant el mes d’abril, tal com es va acordar l’any 2008 a la Comissió de Seguiment del II Acord de condicions de treball de personal estatutari de l’Institut Català de la Salut 2006-2010.

 

La recuperació dels imports del complement de productivitat variable del personal estatutari de l’ICS s’ha debatut en dues sessions –celebrades al novembre de l’any passat i aquest  febrer- a la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat. Es tracta d’una demanda del personal de l’ICS, ja que el pes del complement de productivitat variable dins de l’estructura salarial del personal estatutari de l’ICS, suposa que la reducció de les retribucions d’aquests professionals tingui un impacte superior a la de la resta de col·lectius d’empleats públics.

El Govern ha autoritzat el Departament d’Educació a finançar un total de 2.936.388 d’euros per construir un nou institut de secundària al Prat de Llobregat per donar resposta a les necessitats d’escolarització existents al municipi. Concretament, el nou centre ocuparà l’espai de l’antiga escola El Parc, que s’ha rehabilitat per convertir-la en un centre de dues línies d’ESO, sense gimnàs, per als alumnes d’ensenyament secundari. L’institut iniciarà les classes el proper curs 2019-2020.

 

El Departament d’Educació signarà en breu un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament del Prat de Llobregat, que ja ha avançat l’execució i direcció de les obres de nova construcció d’aquest centre educatiu. El Govern farà una aportació total de 2.936.388 euros, que es distribuirà de la següent manera:

 

 

Any	Import
2019	500.000,00 €
2020	1.850.000,00 €
2021	586.388,00 €
TOTAL	2.936.388,00 €

 

El Govern ha aprovat una despesa de 36.159.152 euros amb càrrec a pressupostos d’exercicis futurs del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que servirà per impulsar el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer català.

 

Concretament, per poder atendre la convocatòria 2019 d'ajuts per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agrícoles i ramaders (Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020) es destinarà un import total de 22.232.836 euros. Aquests ajuts es dirigeixen a la indústria agroalimentària, amb un pes molt important a Catalunya. El paper d’aquesta indústria és primordial com a generadora d’activitat econòmica i llocs de treball, i per l’assentament en el territori de les explotacions agràries subministradores de matèria primera, tan importants per a la sostenibilitat mediambiental.

 

D’altra banda, la convocatòria 2019 d'ajuts per fomentar la concentració, la intercooperació i la modernització de les cooperatives i altres entitats associatives agràries, disposaran de 6.800.000 euros. L'objectiu d'aquests ajuts és millorar la competitivitat de les cooperatives i altres entitats associatives agràries mitjançant la concentració i la intercooperació, com a factor d'incentivació, que contribueixi a incrementar la dimensió econòmica i social de les cooperatives agroalimentàries. Tot això, per potenciar les zones rurals i facilitar-ne el desenvolupament, amb l'adopció de mesures de modernització, de gestió empresarial i de comercialització que n'augmentin la competitivitat.

 

Una altra de les convocatòries que ha aprovat el Govern, permetrà donar suport a la gestió forestal sostenible de boscos públics per un import total de 6.226.315 euros. Aquests ajuts subvencionaran actuacions, per exemple, per millorar infraestructures, prevenir incendis forestals i recuperar zones cremades, fer actuacions silvícoles de millora i transformar i comercialitzar els recursos forestals, entre d’altres.

 

També s’ha donat llum verd a la convocatòria 2019 d'ajuts a la innovació en el sector pesquer i de l'aqüicultura i a la transferència de coneixements i col·laboració entre investigadors i pescadors  s’hi destinaran 900.000 euros. Aquests ajuts volen fomentar una pesca i una aqüicultura sostenibles des del punt de vista mediambiental, eficient en l'ús dels recursos, innovadora, competitiva i basada en el coneixement.

 

El Govern ha aprovat avui obrir tres processos de consulta pública previs a l’elaboració de tres projectes de decret. En primer lloc, sobre Inspecció d’Educació; en segon lloc, sobre l’acreditació i reconeixement de les escoles d’educadors en el lleure infantil i juvenil i, per últim, sobre els processos d’eleccions sindicals per a representants de les persones treballadores a l’empresa.

 

Pel que fa a la consulta pública sobre el projecte de decret relatiu a la Inspecció d’Educació, l’objectiu és redefinir la pràctica de la funció inspectora per adequar-la a la nova realitat educativa i, alhora, respondre millor a les demandes del sistema educatiu i de la societat. De fet, la normativa que regula aquest col·lectiu és de l’any 2000 i, per tant, no reflecteix les necessitats actuals del sistema educatiu.

 

En aquest sentit, destaca l’impacte del desplegament de la Llei d'educació de 2009 en el sistema, que ha provocat canvis importants en aspectes organitzatius, pedagògics, curriculars i de gestió dels centres que, al seu torn, han implicat canvis en l’exercici de la funció inspectora.

 

En matèria curricular, el principal canvi ha estat el plantejament competencial dels currículums, amb els nous decrets de 2015 d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària i dels de l'educació secundària obligatòria. També s’ha de tenir en compte l’afectació de l’aplicació del decret de 2017 de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

 

D’altra banda, la Inspecció d’Educació també s’ha d’adaptar a l’evolució de la pràctica educativa en els centres i de les necessitats i preocupacions dels usuaris del servei educatiu. Així doncs, s’ha incrementat la necessitat d’algunes funcions, i atribucions de la inspecció, s’ha disminuït la importància d’altres i s’han generat noves demandes, que no queden adequadament recollides en la normativa actual.

 

La consulta és oberta a tothom, però especialment a la comunitat educativa: des dels inspectors, docents, directors, pares i mares d’alumnes, i les respectives associacions. Es vol garantir un procés participatiu el més ampli possible que contribueixi al futur consens sobre el contingut de la ordenació de la Inspecció d'Educació.

 

 

En segon lloc, el Govern obre consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret regulador del vot electrònic per als processos d’eleccions sindicals a les empreses. El Govern vol establir les garanties mínimes per regular el vot electrònic en els processos d’eleccions per a representants de les persones treballadores a l’empresa. I, per aquest motiu, impulsa un projecte de decret regulador, un projecte de decret que s’emmarca en l’eix 2 del Pla de Govern de la present legislatura.

 

És ben sabut que les tecnologies de la informació agilitzen els processos i faciliten la interacció a tots els intervinents en les dinàmiques socials i econòmiques. I en el cas de les eleccions sindicals també constitueix un element facilitador i a l’hora un element de sostenibilitat, evitant  desplaçaments, eliminant possibles errors, i millorant la immediatesa en l’escrutini dels resultats.

 

Així mateix, redueix considerablement els costos del procés i assegura la disponibilitat d’un sistema a l’efecte de donar més incidència a un procés democràtic, consistent en l’elecció de la representació de les persones treballadores.

 

Aquesta norma pretén introduir una regulació estable en la matèria, que doni seguretat jurídica en aquells llocs on, per acord entre les parts, s’opti pel sistema telemàtic de votació, sense entrar a modificar les institucions i mecanismes propis dels processos d’eleccions sindicals.

 

Finalment, pel que fa a la consulta pública prèvia a elaborar un projecte de decret per a l’acreditació i el reconeixement de les escoles d’educació en el lleure infantil i juvenil, la nova normativa vol adequar a la realitat actual els requisits de les escoles d’educació en el lleure reconegudes per la Direcció General de Joventut, i l’acreditació de centres del Servei Públic d’Ocupació, vinculats a les activitats d’educació en el lleure.

 

Des del 1987 i fins el 2011 la Direcció General de Joventut era l’únic organisme que reconeixia les escoles d’educació en el lleure. A partir del 2011, el SOC també va poder acreditar centres per tal que impartissin certificats de professionalitat vinculats a les activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.

 

Cada organisme dona resposta a les necessitats de formació en aquest àmbit de col·lectius diferenciats. Així, el SOC adreça aquests cursos principalment a persones que estan aturades, mentre que les escoles reconegudes per Joventut normalment són entitats vinculades al món del lleure que solen tenir com a destinatàries persones voluntàries, que realitzen aquesta formació com a complement de la seva tasca de voluntariat.

 

El canvi normatiu plantejat per Govern servirà per actualitzar, simplificar i unificar el reconeixement de la Direcció General de Joventut i l’acreditació del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per a impartir formació vinculada al lleure educatiu.

 

Així mateix, el futur decret facilitarà que les escoles d’educació en el lleure reconegudes per Joventut estiguin capacitades per impartir els certificats de professionalitat del SOC en matèria d’activitats de lleure educatiu amb infants i joves. Igualment, que els centres acreditats pel SOC puguin impartir els cursos de monitor/a i director/a d’activitats d’educació en el lleure definint amb detall quan es pot obtenir la titulació de la Direcció General de Joventut, la titulació del SOC o les dues simultàniament.

 

Per últim, el Govern ha aprovat el nomenament d’Oriol Ponsatí-Murlà com a director de la Institució de les Lletres Catalanes.