- La consellera Jordà assegura que es tracta d’un pla “esperat” i un “deute pendent” del Govern amb els agents rurals que permetrà adaptar el Cos als reptes actuals, dimensionar la plantilla, desplegar les categories professionals i reforçar l’estructura tècnica i administrativa
- Budó: “El Govern sempre estarà al costat d’aquells que pateixen de manera injusta la repressió”
- El Govern també aprova la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’actualització del Codi civil de Catalunya, que feminitzarà la redacció de tot el corpus legal
El Govern ha aprovat el Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals 2019-2024 (PECAR), que té per objectiu potenciar el cos i adaptar-lo a les necessitats i reptes actuals, dimensionar la plantilla, desplegar les categories professionals i reforçar l’estructura per tal de consolidar i potenciar l’operativitat del Cos per continuar prestant un servei de qualitat.
“És un pla esperat i un deute pendent que el Govern tenia amb els agents rurals, que ens permetrà fer un pas de gegant per dotar el cos de les eines necessàries i convertir-lo encara més en una estructura d’Estat al servei dels nostres ciutadans i del nostre medi ambient”, segons ha destacat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
Jordà ha volgut posar en relleu la tasca “fonamental” dels agents rurals, especialment en els anys amb més dificultats pressupostàries: “Amb el seu sobreesforç, vocació i compromís no només han mantingut el nivell de servei sinó que també l’han millorat. Són agents que viuen la seva feina amb passió, compromís i gran professionalitat”, ha subratllat la consellera.
“Ho hem vist també en els incendis”, ha afegit Jordà. “Si no hi ha més incendis, donada la situació de sequera i de calor, sense dubte és per la gran feina de prevenció i vigilància que fan els agents rurals”.
Entre les mesures que s’implementaran en els pròxims cinc anys hi ha la creació de 300 places noves d’efectius del Cos d’Agents Rurals (CAR), del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. També es projecta un increment de 50 places de personal tècnic i administratiu, l’aprovació del Reglament d’Armes, de la Carta de Serveis i del Decret de Segona Activitat, el desenvolupament del Pla de Carrera, la implantació de noves tecnologies com ara els drons o les tablets, així com la renovació del parc de vehicles i embarcacions, entre altres.
En el Pla estratègic, la Direcció General dels Agents Rurals (DGAR) ha fet una anàlisi a fons sobre la situació del Cos d’Agents Rurals (CAR), identificant i analitzant tant les seves fortaleses, com també les mancances actuals, futures i previsibles a curt termini per plantejar solucions amb un horitzó de cinc anys. Entre les mancances que es treballa per revertir hi ha el dimensionament insuficient del Cos. Cal tenir en compte que les mesures de contenció de la despesa dels últims anys ha fet que el nombre d’agents hagi passat de 527 a 496 i que l’última convocatòria de places es va fer el 2009 amb la incorporació només de 30 agents. La manca de convocatòries, a més, ha provocat un envelliment progressiu del col·lectiu i actualment la mitjana d’edat és de gairebé 50 anys. El PECAR també té entre els seus objectius aconseguir una estructura organitzativa més forta desplegant totes les categories professionals i grups funcionals del Cos i reforçar l’estructura tècnica i administrativa, i també revertir-ne el deteriorament de la flota de vehicles.
Per això, el Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals 2019-2024 proposa una sèrie d’actuacions que han de potenciar-lo i adaptar-lo a les actuals, dimensionar la plantilla, desplegar les categories professionals i reforçar l’estructura. En concret, es preveu treballar en les línies estratègiques següents:
- Adequació del dimensionament als reptes actuals i desplegament de l’estructura de comandament. Preveu un increment de 300 efectius operatius, que permetrà dimensionar el Cos a les necessitats actuals i poder desplegar les diferents categories professionals (agents majors, oficials, sotsinspector/ores i inspectors/ores), els grups de suport (aeri, marítim, de muntanya i de fauna i flora) i els grups especials (caní, de captura d’animals, de col·laboració amb l’Administració de justícia, de verins i antifurtivisme, i de cremes controlades). També preveu finalitzar el desenvolupament del Pla de Carrera en què actualment s’està treballant.
- Estructuració del model organitzatiu i de gestió dels serveis. És una altra de les línies principals, que preveu la creació de 50 places per tal d’estructurar la Direcció General i reforçar tant l’estructura tècnica i administrativa, com les sales de comunicacions, que permetran donar el suport necessari als agents en l’exercici de les seves funcions.
- L’adaptació del nivell de servei a les necessitats actuals. Amb l’aprovació d’una carta dels serveis que presta el Cos, que inclogui els compromisos adquirits en termes d’eficàcia i qualitat en la seva prestació, així com els diferents mecanismes que han de permetre la participació dels ciutadans per millorar les prestacions. També es preveu intensificar les campanyes operatives que du a terme el CAR, reforçar la presència i vigilància als espais naturals protegits, el control i vigilància de la pesca i la circulació motoritzada, així com acabar de consolidar el programa d’educació i sensibilització ambiental (eduCAR).
- Millora de l’eficiència dels processos i procediments de treball. Seguint la tasca iniciada en aquests anys, es preveu una revisió i millora dels diferents procediments normalitzats de treball, a fi de millorar la qualitat dels serveis i reforçar la seguretat de les actuacions.
- Potenciació de la formació i la gestió del coneixement. La formació és, ha estat i continuarà sent un dels grans valors del Cos d’Agents Rurals, per la qual cosa el Pla preveu reforçar-la potenciant la unitat de formació, que permetrà, a més, gestionar més adequadament l’enorme coneixement adquirit després de tants i tants anys de servei.
- Adequació dels recursos materials a les noves necessitats. Preveu la renovació dels vehicles de propietat de què disposa el Cos, amb l’objectiu de tenir tota la flota de vehicles de rènting, amb el consegüent estalvi econòmic en el manteniment i les reparacions. També preveu la incorporació de noves tecnologies dins l’operativa del CAR, com ara drons o tablets o de la signatura electrònica, i finalitzar el desplegament de les dependències territorials i l’adaptació de les ja existents al dimensionament i funcionalitats futures.
- Adaptació de la normativa. Preveu l’aprovació del Reglament d’Armes amb el qual es pretén dotar i regular l’ús de les armes per part dels agents rurals, així com les mesures de seguretat necessàries, tant la regulació de la situació administrativa especial de segona activitat per a aquells agents que tinguin disminuïdes les seves facultats psíquiques o físiques necessàries per a l’exercici de les seves funcions bàsiques, com la implementació d’un pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes dins el CAR i eliminar qualsevol discriminació per raó de sexe, com la modificació del decret d’uniformitat per adequar i modernitzar l’uniforme i l’equipament a les noves tasques assumides i el desenvolupament de nous materials.
- Reforç de la visibilitat i la capacitat de comunicació. Un altre dels objectius és millorar la imatge i consolidar la identitat corporativa, així com consolidar les campanyes d’informació i conscienciació que du a terme el Cos, com ara les de la sega, de prevenció d’incendis, de protecció d’animals de companyia, de franges d’autoprotecció o de control d’equips d’aplicació de productes fitosanitaris, potenciant l’ús de les xarxes socials i creant una oficina pròpia de comunicació.
Aquestes estratègies tenen l’objectiu de consolidar i potenciar l’operativitat del Cos per continuar prestant un servei de qualitat, amb el 2024 com a horitzó, i les línies principals del qual són: l’adequació del dimensionament als reptes actuals, el desplegament de l’estructura de comandament i l’estructuració del model organitzatiu i de gestió dels serveis.
Budó: “El Govern sempre estarà al costat d’aquells que pateixen de manera injusta la repressió”
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat durant la roda de premsa que avui la reunió de l’Executiu s’ha avançat per la citació del conseller d’Interior, Miquel Buch, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar com a investigat per l’1 d’Octubre.
Per a la portaveu, aquesta compareixença “és una mostra més que la repressió avui encara continua”. En aquest sentit, Budó ha recordat que la Fiscalia General de l’Estat també va citar a declarar com a investigats 712 alcaldes de Catalunya per la seva presumpta col·laboració amb els dispositius que tenien preparats per al Referèndum i que fa uns dies també va declarar el president Torra per haver-se negat a retirar el llaç groc i la pancarta en suport als presos polítics i als exiliats de la façana del Palau de la Generalitat.
“Tenim molts companys i companyes acusats en una instrucció general que s’ha fet des del jutjat número 13 de Barcelona. I tenim companys i companyes en presó i en l’exili, de forma absolutament injusta.I aquesta repressió arriba també a ciutadans i ciutadanes només per haver exercit els seus drets de manera pacífica, i arriba a mestres, com els de l’IES Palau o anteriorment els de la Seu d’Urgell, que han estat perseguits, assenyalats, exposats i denigrats amb falses acusacions, i ara ningú els demana perdó pel mal que els han causat. Per això avui i sempre estarem al costat d’aquells que pateixen de manera injusta aquesta repressió”, ha manifestat.
Preguntada per les informacions aparegudes avui a la premsa que situen el cap dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost de 2017 com a confident del CNI, Budó ha expressat la “profunda preocupació” del Govern: “És un fet gravíssim i com a Govern exigim explicacions per part del Govern de l’Estat i que s’assumeixin al màxim les responsabilitats, per respecte a les víctimes i a tota la ciutadania de Catalunya. Creiem que mereixen que s’aclareixin els fets i demanem màxima transparència al Govern de l’Estat en relació amb aquest fets”.
Finalment, a preguntes dels periodistes sobre un eventual avançament electoral, la portaveu Budó ha assegurat que el Govern “no té sobre la taula” la convocatòria d’unes noves eleccions i ha explicat que tant l’Executiu com els dos partits que li donen suport en aquests moments estan concentrats a dotar-se d’uns nous pressupostos per al 2020. “Estem disposats a seguir governant junts i a aprovar uns pressupostos que ens permetin fer front a les necessitats de la ciutadania”, ha manifestat.
El Govern aprova la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’actualització del Codi civil de Catalunya
En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’actualització del Codi civil de Catalunya, que feminitzarà tota la redacció del corpus legal sobre dret civil, format per sis llibres, i preveurà el desheretament en cas de maltractament psicològic.
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu que els canvis van en la línia, en primer lloc, de “reaccionar davant el maltractament psicològic”:
“Fins ara el maltractament greu ja era motiu de desheretament, però la regulació de les successions obvia el maltractament psicològic. I en aquests anys hem comprovat com el maltractament psicològic és molt important”, ha assegurat Budó.
De fet, segons l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya els abusos psicològics sumen el 44 % dels maltractaments, seguits de les negligències (29 %), els abusos patrimonials (15 %) i els físics (12 %).
Ara es proposa que, igual que en el cas dels maltractaments físics, el canvi de la regulació també ha de preveure el desheretament dels legitimaris que maltractin psicològicament la parella o els pares del testador. D’aquesta manera, la llei proporcionarà més protecció als testadors, especialment a les persones grans i dependents.
Un segon canvi que es preveu amb aquesta memòria és que “se substitueixin els articles androcèntrics i amb visió heteropatriarcal”. Des del Departament de Justícia se n’està fent una revisió exhaustiva per identificar-ne totes les expressions sexistes i substituir-les per d’altres que acabin amb la invisibilitat de les dones. Per fer-ho, s’està comptant amb expertes civilistes.
La feminització de l’articulat serà coherent amb una nova disposició al primer llibre, que inclourà “la igualtat i la no discriminació per raó de gènere” com una norma d’aplicació general en el conjunt de la legislació civil.
Finalment, també s’adaptarà els sis llibres del Codi civil de Catalunya a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nova York, que recull els drets humans i les llibertats fonamentals de les persones que tenen una discapacitat.
El Govern obre una consulta sobre el Projecte de decret de demarcació dels registres de la propietat de Catalunya
Encara en l’àmbit de Justícia, el Govern obrirà una consulta pública prèvia a l’elaboració d’un Projecte de decret pel qual s’aprova la demarcació dels registres de la propietat, mercantils i de béns mobles de Catalunya.
Així, s’obrirà una consulta a la ciutadania i als principals agents implicats -com són els registradors de la propietat, els notaris i els ajuntaments- sobre aquest Projecte de decret.
Els registres de la propietat són ens públics oficials que s’encarreguen d’inscriure els actes, contractes i drets reals relacionats amb el domini de béns immobles. Aquesta anotació garanteix la seguretat jurídica sobre la propietat ja que, un cop inscrits, els drets es troben sota la tutela dels tribunals i es considera com a cert només el que diu el Registre.
La voluntat del Govern és aprovar el decret durant el primer semestre de 2020. La norma establirà com serà la nova demarcació registral a Catalunya.
Amb el nou decret la ciutadania veurà simplificats els tràmits i tindrà un accés millor i més proper a les oficines registrals que estaran repartides a totes les demarcacions de Catalunya.
El Govern destinarà 432 milions d’euros a projectes i activitats d’entitats de l’àmbit de polítiques socials
El Govern també ha donat llum verda a les despeses per atendre la convocatòria ordinària 2019 de subvencions de projectes i activitats a entitats de l'àmbit de polítiques socials des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Suma un import de 432 milions d’euros pels exercicis 2019 al 2022.
Aquesta convocatòria atén diferents línies d’acció social, entre les quals programes de prevenció, suport i lluita contra la violència masclista; programes d'atenció social i educativa adreçats a infants i a adolescents en situació de risc; programes de suport a joves tutelats i extutelats i programes d’acollida i integració social de persones immigrades, sol·licitants de protecció internacional, i catalanes retornades.
El Govern manté les condicions de l’horari setmanal per al professorat major de 55 anys
En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat mesures en matèria de personal docent dependent del Departament d’Educació. En concret, l'acord d’avui autoritza el Departament d’Educació a mantenir les condicions de l’horari setmanal per professorat major de 55 anys, determinades per acord de Govern el maig de 2016.
Això significa que la reducció de dues hores lectives per aquest col·lectiu no es podrà fer efectiva tampoc el curs 2019-2020 a causa de la situació de pròrroga pressupostària per a l’any 2019, tal com ja va passar l’any anterior. No obstant això, la voluntat del Departament és complir amb els acords sindicals quan es disposi d'un nou pressupost.
El Govern aprova la modificació de l’estructura organitzativa del Departament de Cultura
Finalment, el Govern ha aprovat també la modificació de l’estructura organitzativa del Departament de Cultura.
L’objectiu és doble:
- Adequar l’estructura del Departament per afrontar els nous reptes de la gestió cultural i les relacions del Govern amb la ciutadania en matèria cultural.
- Perfeccionar el model organitzatiu del Departament, reconduint alhora l’actual situació de dispersió normativa.
La modificació de l’estructura inclou els següents canvis, entre altres:
- Traspàs de la gestió de l’espai Arts Santa Mònica a l’Institut Català de les Empreses Culturals: La nova forma jurídica és la més idònia per a la missió d’aquest espai expositiu. Es conclou així el procés de desconcentració de la gestió de les polítiques vinculades amb l’impuls de la creativitat artística i el desenvolupament del talent musical.
- Es crea l’Àrea de Foment de l’Occità i la Llengua de Signes Catalanes, que dependrà de la Direcció General de Política Lingüística.
- El canvi donarà nou impuls a la feina que ja es venia desenvolupant amb l’objectiu de promoure i garantir la presència i ús d’aquestes llengües.
- La Biblioteca de Catalunya passa a relacionar-se directament amb el Departament a través de la Secretaria General, i deixa de dependre de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
- La Direcció General de Cooperació Cultural passa a denominar-se Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, per donar a conèixer millor la feina que es duu a terme en cada àmbit sectorial.
Hi ha tres canvis que afecten a la Direcció General del Patrimoni Cultural:
- Es potencia l’acció preventiva per a preservar el patrimoni arqueològic i paleontològic del nostre país, creant una unitat que el protegirà i en farà difusió, assumint funcions d’assessorament tècnic en aquesta matèria.
- Es crea un nou servei que millorarà el Sistema d’Arxius de Catalunya, en concret, les funcions de suport i les competències en matèria de gestió documental.
- El Servei de Coordinació General d’Arxius passa a denominar-se Servei de Coordinació de la Xarxa d’Arxius Comarcals, posant en valor el territori.
2
Imatges
1
Vídeos
1
Fitxers adjunts
