El Govern ha aprovat les bases reguladores de la convocatòria de les línies de subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya  (PUOSC) corresponent als anys 2020-2024. ”L’objectiu del programa és impulsar accions que permetin als ens locals afavorir la generació d’oportunitats i la creació de sinergies amb els agents de cada territori. Aquestes actuacions aniran destinades a afavorir el desenvolupament econòmic, sempre amb el lideratge dels ens locals i amb un tractament especial pels territoris on hi ha situacions més complexes d’envelliment o pèrdua poblacional”, segons ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

La nova convocatòria del PUOSC per al període 2020-2024, aprovada pel Govern el passat 21 de maig, està dotada amb 250 milions d’euros destinats a cobrir les necessitats inversores del món local. Aquest Pla és el principal instrument de cooperació econòmica per portar a terme obres i serveis de competència municipal.

 

La portaveu del Govern ha recordat que la recuperació del PUOSC, juntament amb la reducció del deute de la Generalitat amb els ajuntaments, eren dos dels temes objecte de “reclamació unànime” en el món local. Respecte de la primera qüestió, el deute amb el món local, des de l’any 2017 fins ara s’ha reduït un 88%, passant de 571,7 milions a 68,9 milions d’euros. Una xifra molt menor. I a més, d’aquesta només un 23% -16 milions d’euros- corresponen a la Secretaria d’administracions Locals.

 

Respecte de la segona qüestió, avui el Govern ha donat llum verda a les bases de la convocatòria d’un nou PUOSC per al període 2020-2024, “una fita molt important atès que recuperem un instrument importantíssim per als ens locals”, ha explicat Budó. “Estem convençuts que es tracta d’un bon pla i que els ens locals sabran aprofitar-lo al màxim”, ha afegit.

Amb l’acord d’avui, el Govern vol que el PUOSC sigui un dels “programes de referència per a les inversions del món local català”, especialment dels petits i mitjans municipis, així com també de les comarques.

 

Per aquest motiu, ha detallat Budó, s’ha previst un calendari extens per donar temps a tots els ens locals a preparar les seves sol·licituds. Concretament:

 

-publicar les bases a finals del mes de juliol.

-publicar la convocatòria el 2 de setembre.

-donar un termini per a presentar sol·licituds fins al 15 de novembre de 2019

-tenir un termini per esmenes, valoració, comissions tècniques i informe d'altres Departaments fins a 5 d'abril de 2020.

-portar-ho a la comissió local de cooperació abans del maig de 2020.

-i signar la resolució i fer la seva publicació al DOGC al voltant del 25 de maig de 2020.

 

Aquest PUOSC s’estructura en dues línies de subvenció. Dels 250 milions d’euros aportats per la Generalitat en aquesta convocatòria, 160 milions es destinen a un programa general d’inversions i els altres 90 milions d’euros serviran per finançar projectes de municipis petits i nuclis de població, entitats municipals descentralitzades i comarques, de fins a 5.000 habitants, en el marc d’una línia de subvencions per a l’acció territorial.

 

En el programa general d’inversions, hi poden optar la totalitat dels ens locals: 947 ajuntaments, 41 consells comarcals i 65 entitats municipals descentralitzades:

 

a) Les obres de primer establiment i les actuacions destinades a la implantació de serveis públics municipals. A aquest efecte, es considera també primer establiment o implantació de serveis la renovació total d’immobles.

b) Les obres de rehabilitació.

c) Les obres d’ampliació i millora dels equipaments destinats a la prestació de serveis.

d) Les obres derivades d’execució d’infraestructures que repercuteixin a evitar els possibles riscs naturals.

e) L’adquisició de béns d’inversió per executar accions de millora en política digital per a l’impuls de l’activitat econòmica.

f) Les inversions que comportin una millor gestió i més sostenible dels recursos dels municipis.

 

En el programa de municipis petits i nuclis de població menors de 5.000 habitants hi poden optar 737 ajuntaments, 1 consell comarcal i 64 entitats municipals descentralitzades:

Tots els projectes subvencionats han de ser destinats a utilitat pública i són compatibles de poder rebre altres subvencions d’entitats públiques o privades, nacionals o internacionals sempre que no se superi un determinat percentatge relacionat amb la població de l’ens municipal on es realitza el projecte. Si bé en tots els projectes beneficiaris els ens locals hauran de posar un mínim de recursos propis de finançament, en el cas dels municipis més petits s’establiran percentatges superiors de cofinançament per possibilitar l’execució de les infraestructures.

 

El Govern, a través de la Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran adscrita al Departament de la Presidència, vol que el PUOSC sigui un dels programes de referència per a les inversions del món local català, especialment dels petits i mitjans municipis, així com també de les comarques.

 

Amb aquesta nova convocatòria, el Govern aconsegueix una fita històrica ja que el Govern recupera des de l’última convocatòria 2008-2012 un instrument importantíssim per als ens locals.

 

 

Catalunya té una distribució territorial i unes necessitats territorials diverses que repercuteixen directament en el conjunt de la població. En el conjunt de Catalunya, els municipis de menys de 5.000 habitants suposen un 78% del total de municipis catalans. Aquesta distribució territorial dels municipis i de la població té una importància cabdal a l’hora d’impulsar les polítiques públiques de desenvolupament dels territoris i resoldre problemes com l’atur, la deslocalització industrial, la necessitat d’atreure noves empreses o la despoblació, entre d’altres.

 

El PUOSC, gestionat per la Generalitat des de 1980, és el principal instrument de cooperació econòmica per realitzar obres i serveis de competència municipal. El PUOSC coordina tots els esforços de les diverses administracions de Catalunya per emmarcar la cooperació econòmica entre administracions adreçada a crear noves infraestructures i nous equipaments als municipis, amb la finalitat última de millorar la qualitat de vida de la població.

 

Amb la greu crisi econòmica i les exigències de reduir el dèficit, el PUOSC d’inversions va desaparèixer, i es va crear un PUOSC de manteniments. La darrera convocatòria d’aquest va ser la corresponent als anys 2016-2017.  Tot i que l’Estat està obligat per llei a dotar pressupostàriament el PUOSC, la seva aportació va anar davallant des de l’any 2002 i a partir de l’any 2012 fins a l’actualitat ha estat igual a zero.

 

El Govern també ha aprovat avui la Memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 22/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya, per tal d’adaptar-la a la situació actual del món de la comunicació audiovisual , i de manera especial aplicar la transposició de la Directiva europea (UE) 2018/1808, de 14 de novembre de 2018.

 

La Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya és el marc regulador general del sector audiovisual de Catalunya i la seva aprovació, l’any 2005, va suposar un important avenç cap a l’actualització i la coherència del model audiovisual establert a Catalunya. Tanmateix, en el temps transcorregut des de la seva aprovació s’han produït diversos canvis en l’entorn legislatiu català, espanyol i europeu que obliguen a revisar el contingut d’aquesta disposició.

 

“El món i la manera en què el percebem ha canviat molt, també els hàbits de consum audiovisual, que  poc tenen a veure amb els de fa unes dècades”, ha justificat Budó. “Si no volem quedar-nos enrere, si volem un país tecnològicament avançat i modern, ens cal adaptar-nos a aquesta nova realitat i preveure les necessitats futures. I dotar-nos dels instruments necessaris per vigilar també internet”, ha assegurat.

 

Segons ha detallat la portaveu, ja no es tracta de l’existència d’un número limitat de canals de televisió, tampoc de la TDT i de la televisió per satèl·lit. Avui dia, moltes persones, i cada cop més, accedeixen als productes audiovisuals directament a través d’internet.

 

Amb la memòria preliminar aprovada avui, els àmbits que es volen actualitzar són:

 

1.          Desfasament de la Llei catalana amb la normativa europea: “Volem que la llei catalana reculli els darrers avenços en el règim jurídic dels mitjans de comunicació establerts a nivell de la Unió Europea, per tal que puguin ser plenament aplicables a la ciutadania de Catalunya”, ha dit Budó. En aquest sentit, s’ha d’actualitzar el marc jurídic aplicable actualment als serveis de comunicació audiovisual catalans, per tal d’introduir-hi els canvis que són conseqüència de l’aplicació de la Directiva 2010/13/UE, modificada per la Directiva (UE) 2018/1808, tot això dins del marc establert per la normativa bàsica de l’Estat.

 

2.          Eficàcia del règim de control, inspecció i sanció de l’activitat audiovisual sense títol habilitant. L’experiència en l’aplicació de les disposicions fins ara vigents, ha denotat la necessitat de millorar les actuacions de policia o d’intervenció que efectuen les administracions públiques per a la salvaguarda de l’espai català de comunicació audiovisual. Cal tenir en compte que la prestació de serveis de comunicació audiovisual sense disposar de títol habilitant distorsiona el mercat i constitueix una competència deslleial per als prestadors titulars de llicència, guanyada mitjançant concurs. En aquest sentit, amb la modificació aprovada avui es vol determinar els veritables responsables autors intel·lectuals de la prestació de serveis de comunicació audiovisual sense títol habilitant que hi ha darrere de les emissions il·legals i fer efectiva, de manera definitiva, la sanció de cessament d’emissions, davant dels continus desprecintaments dels precintes efectuats en execució forçosa d’aquestes sancions, mitjançant autorització judicial.

 

 

3.   Actualització de la regulació dels serveis de comunicació audiovisual sense ànim de lucre per adaptar-la a la normativa bàsica estatal. Per fer-ho possible, caldrà definir aquests serveis, determinar-ne els règims d’intervenció; regularitzar serveis ja existents; obrir un procés d’informació pública per conèixer el nombre i la identitat dels serveis i crear un òrgan de participació ciutadana i de consulta. 

 

La memòria preveu un període de consulta entre el 24 de juliol i el 6 de setembre amb l’objectiu de conèixer la millor manera de dur a terme aquestes modificacions comptant amb l’opinió dels professionals i les entitats del sector.

 

 

En el torn de preguntes de la roda de premsa, la portaveu Budó ha replicat al president del Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que a Catalunya no existeix cap problema de convivència, com ha declarat durant la seva intervenció en la sessió d’investidura, sinó “un conflicte polític d’encaix entre Catalunya i Espanya que cal resoldre políticament”.

 

Budó ha expressat la “preocupació” del Govern davant aquestes declaracions de Sánchez i ha fet una crida al diàleg “sense exclusions” un cop  es constitueixi el nou Govern espanyol: “Ens agradaria que hi hagués un Govern espanyol perquè necessitem un interlocutor polític estable, un Govern que pugui prendre decisions i amb qui puguem seure a dialogar del dret a decidir i de l’autodeterminació, perquè els problemes polítics cal resoldre’ls des de la política i no des de la judicialització”, ha reclamat Budó.

 

En aquest sentit, la portaveu ha demanat a Sánchez “un esforç de generositat” per “tendir ponts” i formar un Govern de coalició. “A Catalunya i a Europa són el més normal del món, perquè negociar no és cedir. La ciutadania espanyola demana estabilitat perquè es puguin aplicar les polítiques que necessita”, ha conclòs.

 

Finalment, preguntada per les declaracions del nou tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, que advocava per un “retorn assistit” dels menors no acompanyats als seus països d’origen, Budó ha afirmat que el Govern “té clar” que “s’ha d’acompanyar aquests menors en la integració a casa nostra, i se’ls ha de dotar de la protecció necessària perquè es pugin integrar en la nostra societat. El que ens pertoca és garantir que retornin al sistema de protecció, que es el que els garantirà que puguin integrar-se a la nostra societat”.

 

El Govern ha autoritzat la creació d’una línia de finançament per a projectes d’innovació per a l’impuls de la transició energètica dotada amb 8,3 milions d’euros. Aquest instrument, que s’anomenarà Línia Innova Energy Tech i està impulsat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i l’Empresa de Promoció i Localització Empresarial de Catalunya (Avançsa), funcionarà mitjançant la concessió de préstecs participatius per a finançar actuacions empresarials que contribueixin a avançar en la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic i també a fer front a la situació d’emergència climàtica.

 

L’objectiu és impulsar el creixement d’empreses ubicades a Catalunya a partir de projectes innovadors en l’àmbit de la transició energètica, és a dir, relacionats amb l’eficiència energètica, la implantació d’energies renovables, l’emmagatzematge d’energia o la mobilitat sostenible. D’aquesta manera, el desenvolupament de cada empresa, a més de consolidar iniciatives industrials al país, també contribuirà al compliment dels objectius previstos en les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica. Aquest mateix document identifica com un dels seus set eixos d’actuació el foment de la recerca i la innovació energètica com a vector d’eficiència i de creació d’activitats empresarials.

La Línia Innova Energy Tech preveu concedir préstecs participatius d’entre 0,3 i 2 milions d’euros per a un període d’entre 3 i 6 anys, amb unes condicions variables específiques que es determinaran en funció de les necessitats de cada empresa sol·licitant. La gestió de la línia correrà a càrrec d’Avançsa, mentre que l’ICAEN hi aportarà el pressupost i participarà en l’avaluació tècnica dels projectes que s’hi presentin.

  

La mesura s’afegeix a les iniciatives del Govern per avançar en la transició energètica en l’àmbit industrial i per front a la situació d’emergència climàtica declarada pel Govern. Així, ja estan en marxa el Pla Renova’t a la Indústria, destinat a facilitar la substitució d’equips auxiliars de la indústria i fer el sector més eficient i competitiu; el Programa de Cupons per a serveis d’assessorament energètic, per tal que les empreses coneguin en profunditat els seus consums energètics i les possibilitats que tenen d’optimitzar-los; i en breu s’habilitaran línies específiques de subvenció a la indústria per a l’adopció de mesures d’estalvi i eficiència energètica (com per exemple la substitució d’equips i de processos per altres de més nous i eficients) dotades amb 50 milions d’euros.

 

El Govern ha aprovat avui autoritzar al Consell Català de l’Esport a atorgar una subvenció de 350.000 euros a Parc del Segre SA per col·laborar en el finançament de les obres de reforma del parc urbà i dels remuntadors del Parc Olímpic del Segre a la Seu d’Urgell.

 

El Parc del Segre ha estat escollit per a la celebració del Campionat del món de Piragüisme Canoa, en les disciplines d’eslàlom i descens esprint. Aquesta competició oficial de la Federació Internacional de Piragüisme és classificatòria i hi participaran la major part dels països que competiran a Tòquio 2020. Hi ha prevista una participació d’uns 60 països dels 5 continents.

 

“En la línia de projectar internacionalment el nostre esport, el Parc del Segre ha estat escollit per a la celebració del Campionat del món de Piragüisme Canoa 2019, en les disciplines d’eslàlom i descens esprint.  Aquesta competició oficial de la Federació Internacional de Piragüisme és classificatòria i hi participaran la major part dels països que competiran a Tòquio 2020. Hi ha prevista una participació d’uns 60 països dels 5 continents”, ha explicat Budó.

 

Per tal d’acollir el campionat en les millors condicions possibles, són necessàries aquestes obres de reforma. Atès que l’entitat no té recursos propis suficients per assumir el cost del condicionament de les instal·lacions i tampoc es pot acollir a cap de les convocatòries d’ajuts públics existents, ha sol·licitat un ajut per import de 325.000 euros al Consell Català de l’Esport. El Parc Olímpic del Segre ha presentat un projecte de gestió de la instal·lació i entre els principals beneficiats d’aquesta remodelació hi ha el Centre de Tecnificació de Piragüisme de la Seu d’Urgell, que recollirà el llegat d’aquesta prova. 

 

La Secretaria General de l’Esport, a través del Consell Català de l’Esport, considera important donar-hi suport perquè l’organització d’aquest campionat internacional sigui un èxit per al territori i per al conjunt del país.

 

 

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat avui la subscripció del Conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya – Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments- i l’Autoritat Portuària de Tarragona, per a la prestació dels serveis comuns de prevenció i control d’emergències al Port de Tarragona.

 

Davant de la complexitat, la diversitat i el gran volum d’activitats que es duen a terme dins de la zona de servei maritimoterrestre del Port, l’Autoritat Portuària de Tarragona vol establir un nou marc de col·laboració, amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest conveni es pretén potenciar la coordinació en la gestió de les emergències que es puguin produir a la zona del Port, millorar l’eficàcia de la prevenció, i donar una resposta coordinada i eficient en situacions de crisi. Així, s’estableix un marc de col·laboració que augmentarà i millorarà el nivell de seguretat al Port de Tarragona.

 

Els Bombers de la Generalitat disposen d’una infraestructura i de recursos humans i materials especialitzats que els permet gestionar, donar suport i resposta, i assumir la direcció dels equips d’intervenció en cas d’emergència.

 

El Govern també ha donat llum verda a la modificació del Decret 61/2015, de 28 d’abril, sobre els productors i operadors de mitjans de defensa fitosanitària de Catalunya i les agrupacions de defensa vegetal (ADV).

 

Concretament, són canvis que afecten al concepte de pilot aplicador de productes fitosanitaris. L’actual normativa circumscriu el carnet de pilot aplicador a les persones que estan en possessió del títol i la llicència de pilot comercial d’avió o helicòpter, però hi ha alguns tractaments aeris que es poden fer amb drons i que no requereixen que la persona que els controla sigui pilot comercial d’avió o helicòpter.

 

L’altra modificació inclou la possibilitat que les Organitzacions de productors reconegudes per l’Administració puguin obtenir també el reconeixement com a agrupació de defensa vegetal ja que actualment no poden atès que la seva forma jurídica és la d’una societat amb ànim de lucre, però que per l’activitat que realitzen i les característiques dels seus socis interessa que puguin ser reconegudes com a ADV.

 

Les agrupacions de defensa vegetal, són entitats privades sense ànim de lucre que agrupen persones agricultores i que tenen com a objecte col·laborar amb l’Administració per lluitar de manera col·lectiva contra agents nocius dels vegetals, d'acord amb els principis de gestió integrada de plagues i la utilització racional dels productes fitosanitaris i altres mitjans de defensa fitosanitària. Ho fan mitjançant l'establiment d'un programa d'actuació i la contractació de personal tècnic assessor en gestió integrada de plagues.

 

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Joan Vintró Castells com a membre del Consell de Garanties Estatutàries.