• El Govern ha aprovat els Estatuts i l’Estratègia de Ciberseguretat de la Generalitat de Catalunya. L’Agència vetllarà per garantir la protecció, prevenció i governança de la ciberseguretat dins l’àmbit de les competències de la Generalitat

• El Consell Executiu impulsa un paquet de mesures urgents per pal·liar els danys ocasionats per les pluges torrencials i les riuades de la setmana passada

• El Govern sol·licitarà al Parlament la creació d’una comissió d’investigació amb relació als fets ocorreguts arran de la publicació de la Sentència del Tribunal Suprem

• Els Premis Nacionals de Comunicació 2019 reconeixen la sèrie Merlí, el director del magazine L’altra ràdio de Ràdio 4, Cinto Niqui, i el periodista Ramon Besa en la categoria de Premsa, entre d’altres

El Govern ha aprovat els estatuts de la nova Agència de Ciberseguretat de Catalunya, l’organisme que, en l’àmbit de les competències de la Generalitat, desenvoluparà el servei públic de ciberseguretat i vetllarà per garantir i augmentar el nivell de seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació a Catalunya.

 

El conseller de Polítiques Digitals i Administracions Publiques, Jordi Puigneró, que avui ha comparegut en la roda de premsa posterior al Consell Executiu per donar compte d’aquests acords, ha subratllat que “un país digitalment avançat necessita garantir la seguretat en l’àmbit digital”. En aquest sentit, el Govern aposta per disposar d’un “servei públic de ciberseguretat” amb capacitat per executar-lo. 

 

En paraules del conseller, “en ple segle XXI, les ciberamenaces són un autèntic risc per a la societat digital i per a la ciutadania i, per tant, els poders públics tenen l’obligació d’actuar”. En aquest sentit, cal dotar la ciutadania, les empreses i les institucions del país d’un servei de ciberseguretat públic encarregat de protegir-los. Així, la nova Agència de Ciberseguretat s’encarregarà de:

 

• Prevenir i detectar incidents de ciberseguretat i respondre-hi, amb el desplegament de les mesures de protecció pertinents.
• Liderar la protecció dels actors del territori de Catalunya de les amenaces existents.
• Garantir la ciberseguretat de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic i, si s’escau, de la resta d’entitats i institucions públiques, dels ens locals i de les persones físiques i jurídiques ubicades a Catalunya.
• Exercir les funcions d’equip de resposta a emergències (CERT) a Catalunya.
• Minimitzar els danys i el temps de recuperació en cas de ciberatac. Actuar com a suport de qualsevol autoritat competent per a l’exercici de les seves funcions públiques.
• Investigar i analitzar tecnològicament els ciberincidents i ciberatacs.
• Recollir les dades pertinents de les entitats que gestionen serveis públics o essencials a Catalunya per conèixer l’estat de la seguretat de la informació, informar-ne el Govern i proposar les mesures adequades.

 

L’Agència s’encarregarà de desplegar l’Estratègia de Ciberseguretat de la Generalitat de Catalunya (2019-2022), aprovada avui per l’Executiu. Una estratègia que parteix de la definició de cinc reptes per assegurar que Catalunya esdevingui una societat i administració digital avançada i protegida:

 

• un país cibersegur
• un servei públic de ciberseguretat
• una administració cibersegura
• una cultura de la ciberseguretat
• innovació, talent i activitat econòmica de la ciberseguretat

 

L’Agència es constituirà en el termini de dos mesos a comptar des de l’entrada en vigor del decret aprovat avui. El nou organisme ha de rebre tots els actius materials, el personal i els recursos pressupostaris assignats al CESICAT (Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya).

 

La creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va ser aprovada pel Parlament per àmplia majoria el juliol de 2017. La Llei 15/2017, del 25 de juliol, de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya estableix la creació i forma jurídica de l’entitat, que està adscrita al departament competent en matèria de ciberseguretat i societat digital.

 

L’activitat delictiva al ciberespai ha crescut exponencialment, així com l’impacte provocat per les seves accions, arribant en alguns casos a afectar el funcionament dels serveis públics més bàsics. L’evolució en la motivació i la complexitat dels ciberatacs situa les infraestructures essencials del país com un objectiu. Aquestes infraestructures són necessàries per garantir el correcte funcionament del Govern i de les administracions públiques, i per a la protecció dels serveis bàsics de la ciutadania.

 

Catalunya necessita una administració referent en matèria de ciberseguretat per garantir uns serveis i polítiques públiques cibersegurs. Els atacs de segrest de programari (ransomware), per exemple, tenen conseqüències catastròfiques en organismes i empreses. Durant el 2019, aquests atacs dirigits han crescut un 365% respecte del 2n trimestre del 2018.

 

En les últimes setmanes, diversos ajuntaments, instituts, escoles, així com consorcis sanitaris i laboratoris, han patit a Catalunya atacs de malware amb l’objectiu d’obtenir dades personals i financeres. Virus que sovint passen els filtres informàtics i no són detectats per la majoria de programes antivirus. Necessitem, per tant, una eina de país que protegeixi els serveis públics i per tant, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

  

La ràpida evolució de les ciberamenaces requereix un control continuat. L’Estratègia proposa la creació d’un Observatori de la Ciberseguretat de Catalunya per controlar i investigar els riscos, planificar programes i crear un espai de col·laboració, així com un baròmetre per mesurar el nivell de ciberseguretat català.

 

Es preveu també l’impuls del sector empresarial de la ciberseguretat i accions per atreure i retenir talent en aquest àmbit.

 

Aquesta Estratègia servirà de guia per a l’elaboració del futur Pla Nacional de Ciberseguretat de Catalunya (PNC), que recollirà el detall de les accions i iniciatives específiques.

 

 

Mesures urgents per pal·liar els danys ocasionats per les pluges torrencials i les riuades de la setmana passada

 

El Govern ha aprovat avui adoptar de manera urgent les línies d’actuació necessàries per fer front a les despeses derivades de les actuacions d’emergència realitzades en els llocs afectats per les pluges torrencials i les riuades dels dies 22 i 23 d’octubre així com les inversions que s’hagin de dur a terme amb caràcter inajornable.   Les pluges torrencials que es van produir el 22 i 23 d’octubre han deixat, en paraules de la portaveu del Govern, Meritxell Budó,  “un balanç devastador a diverses comarques de Catalunya, amb pèrdua de vides humanes com la conseqüència més punyent”. A les quals, “ cal afegir els nombrosos danys materials ocasionats que han afectat, també a diverses infraestructures i serveis públics que requereixen una actuació urgent”.

 

Com a reacció a aquesta situació d’emergència,  el Govern de la Generalitat ha posat en marxa de manera immediata les actuacions urgents que són  imprescindibles per fer front als danys ocasionats, i determina la urgència de noves actuacions de reposició de les infraestructurals locals malmeses.

 

Les mesures adoptades pel Consell Executiu, que impliquen els departaments de la Presidència, de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, d’Interior, de Cultura, de Territori i Sostenibilitat, d’Empresa i Coneixement i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació són les següents:

 

• Impulsar les mesures necessàries per atendre el finançament de les despeses derivades de les actuacions d’emergència realitzades pels ens locals. La quantia destinada a atendre el finançament d’aquestes despeses es distribuirà de manera urgent, un cop els ajuntaments n’hagin presentat la sol·licitud corresponent a la Secretaria  d’Administracions Locals i de relacions amb l’Aran del Departament de la Presidència.

 

• Avaluar les mesures de millora de la xarxa de protecció civil i bombers en aquestes comarques, en el marc del Pla estratègic de la Direcció General de Prevenció, Extinció, d’Incendis i Salvaments per al període 2017-2022.

 

• Encarregar al Departament de Territori i Sostenibilitat la revisió dels calendaris d’execució i actuacions previstes sobre les infraestructures del territori que hagin quedat malmeses pel temporal per tal d’accelerar la seva reparació.

 

• Ampliar la línia de préstecs destinada a la restitució del potencial productiu, impulsada per l’Acord de Govern de l’1 d’agost amb motiu dels incendis que van afectar les comarques de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià. L’ampliació permetrà que a aquesta línia de crèdits també s’hi puguin acollir les empreses, autònoms, explotacions agrícoles, ramaderes, forestals i comunitats de regants afectades pel temporal. Així doncs, a banda de l’ampliació, per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de la línia d’ajuts per a la bonificació dels interessos d’aquests préstecs a les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals i a les comunitats de regants afectades per aquestes pluges i riuades, el  Departament d’Empresa i Coneixement també impulsarà  una línia d’ajuts per a la bonificació dels interessos d’aquests préstecs a les empreses i autònoms afectats per aquest temporal.

 

• Un cop feta l’avaluació dels danys ocasionats, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació podrà impulsar altres línies d’ajuts amb l’objecte de recuperar la capacitat productiva.

 

• Encarregar al Departament de Cultura l’avaluació de les actuacions d’emergència sobre el patrimoni cultural que hagin quedat malmeses pel temporal per tal d’avançar en la seva reparació o restitució.

 

• Traslladar la petició al Govern de l’Estat perquè els territoris afectats puguin acollir-se a les ajudes previstes en el Reial decret llei 11/2019, de 20 de setembre, pel qual s’adopten mesures urgents per pal·liar els danys causats per temporals i altres situacions catastròfiques.

 

• Crear un Programa interdepartamental de coordinació de les mesures rehabilitadores i de dinamització territorial en els casos de desastres naturals i altres emergències amb la finalitat de realitzar el seguiment de l’execució i l’avaluació d’impacte de les mesures aprovades en aquest Acord del Govern

 

El Govern sol·licita al Parlament la creació d’una comissió d’investigació sobre els fets ocorreguts arran de la Sentència del Tribunal Suprem

 

Tal com va anunciar el president en la roda de premsa posterior a la reunió de Govern de la setmana passada, avui l’Executiu ha aprovat l’acord per impulsar una comissió d’investigació amb relació als fets ocorreguts arran de la publicació de la Sentència del Tribunal Suprem que comptarà amb la participació d’entitats dels drets humans, el Síndic de Greuges  i experts en matèria d’ordre públic. El Govern donarà trasllat d’aquest acord al Parlament de Catalunya de manera immediata.

 

Paral·lelament, i tal com el President va demanar la setmana passada,  la consellera ha anunciat que ja “s’han iniciat les investigacions de les  actuacions policials per detectar qualsevol possible mala praxi i esclarir-ne la responsabilitat”. En aquest sentit, la portaveu del Govern ha informat que avui mateix s’ha produït reunió del conseller d’Interior amb la direcció dels Mossos d’Esquadra, encapçalada  pel comissari en cap Eduard Sallent i acompanyat dels responsables de l’àrea d’afers interns i de l’àrea d’avaluació dels mossos i s’ha obert “l’avaluació interna més gran que s’ha fet mai d’un operatiu”.

 

Budó ha avançat que del primer anàlisi se’n deriven 15 actuacions concretes sota supervisió, les quals “poden acabar amb expedient, sanció o informació reservada”.  La consellera ha subratllat que aquesta investigació “es fa amb la voluntat de millorar la manera de defensar el propi cos dels Mossos, garantir el seu prestigi i perquè no es malmeti la confiança que li té la ciutadania”.

 

Preguntada sobre les declaracions de la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, en relació a la hipotètica no extradició de Carles Puigdemont per la justícia belga,  la consellera les ha qualificat d’una “gravetat extrema”. Segons Budó, Calvo ha insinuat que des del poder executiu no es respectarà una decisió del poder judicial, “són amenaces per part d’un estat que fa molt temps que ha oblidat la separació de poders”, i la vicepresidenta Calvo “haurà d'explicar molt bé què ha volgut dir amb aquestes afirmacions” ha conclòs.

 

Meritxell Budó també ha respost, a preguntes dels periodistes, a les declaracions de la president de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda  Paluzie, on apuntava  que els aldarulls dels darrers dies contribueixen a donar visibilitat internacional al conflicte, insistint  que “la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país han triat un camí de reivindicació pacífica i no violenta, i en això creiem que com a Govern ens hem de refermar”.

 

 

 

El Govern modifica l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

 

El Govern ha aprovat el projecte de llei de modificació de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, que introdueix algunes modificacions en l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica. Aquest tribut, que va ser aprovat pel Parlament l’agost del 2017, té com a objecte gravar les emissions de CO₂ de cotxes, furgonetes i motocicles per l’efecte hivernacle que produeixen en l’atmosfera i la seva repercussió en l’escalfament global del planeta.

 

L’impost s’emmarca en l’agenda 2030 aprovada pel Govern català i està en línia amb les recomanacions del FMI, l’OCDE o la Comissió Europea, que coincideixen a apostar per la fiscalitat verda com una eina imprescindible davant la crisi ambiental i d’emergència climàtica. Altres països europeus com Finlàndia, Suïssa, Bèlgica, França, Suècia, Alemanya o Irlanda també disposen de figures tributàries que tenen en compte les emissions de CO₂ dels vehicles.

Amb caràcter finalista, el cent per cent de la recaptació d’aquest tribut es destinarà a nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons del patrimoni natural i la biodiversitat.

 

El Fons climàtic servirà per dur a terme actuacions davant l’emergència climàtica en l’àmbit de l’adaptació i la mitigació, com ara l’impuls i bonificació en l’adquisició de vehicles nets, la millora del transport públic i la mobilitat sostenible, el foment de les energies renovables, i els habitatges energèticament eficients. Les actuacions concretes s’acordaran en el marc de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic que es reuneix periòdicament.

 

Els imports que corresponen al Fons pel medi natural i biodiversitat serviran per dotar de finançament les accions recollides a l’Estratègia catalana pel patrimoni natural i biodiversitat i per a donar resposta al dèficit de finançament de les polítiques de gestió del medi natural a Catalunya. Entre les accions a finançar hi ha la gestió activa i adaptativa del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya i més concretament dels Parcs Naturals i el Parc Nacional; millorar la conservació de les espècies autòctones, els ecosistemes i la geodiversitat, millorar la connectivitat ecològica i la infraestructura verda, promoure la recerca i el coneixement o enfortir la gestió preventiva i evitar la pèrdua neta de biodiversitat.

 

Entre les novetats que incorpora el projecte de llei aprovat avui pel Govern destaquen per exemple, un canvi en la data de meritació de l’impost, que passa de l’1 de gener, com s’establia a la Llei 16/2017 de l’1 d’agost, a 31 de desembre. També es fixa el període de pagament entre l’1 i el 20 de novembre de l’any següent de la meritació. El nou text legislatiu també preveu una bonificació en quota del 2% per a la domiciliació del pagament. Aquest tipus de benefici fiscal ja existeix en altres tributs periòdics, com l’impost de circulació. Això suposa per al contribuent una reducció de càrregues administratives i per a l’Administració una rebaixa en les despeses de gestió.

 

Un altre dels aspectes rellevants que inclou el text és la fórmula per calcular les emissions de CO₂ d’aquells vehicles que, per la seva antiguitat, no disposen de dades oficials. Aquest càlcul es farà a partir d’una fórmula dissenyada pel Barcelona Supercomputing Center i té en compte tota una sèrie de variables tècniques com ara: el combustible, la cilindrada, la potència del motor, el pes, o l’antiguitat del vehicle, entre d’altres.

 

El Govern inicia els tràmits per poder comptar amb un règim sancionador específic per a les entrades il·legals a explotacions ramaderes

 

El Govern ha aprovat la memòria preliminar prèvia a la modificació de la Llei 18/2001, d’orientació agrària. Aquesta modificació ha de permetre afegir un nou capítol a l’esmentada Llei per tal de tipificar les infraccions i introduir un règim sancionador específic en matèria de sanitat i benestar animal derivat de l’entrada de persones alienes no autoritzades en explotacions ramaderes i altres instal·lacions amb risc higienicosanitari.

 

Es proposa definir les infraccions relacionades amb les entrades il·legals a explotacions ramaderes i instal·lacions amb riscos higienicosanitaris de manera que quedin tipificades tant les conductes que produeixen un perjudici a la salut i al benestar dels animals com aquelles que suposen un risc per a aquests béns protegits.

 

D’igual manera, es proposa establir les sancions concordants i proporcionals amb els perjudicis causats, així com els criteris de graduació en funció de determinats supòsits específics inherents només a aquestes conductes (com pot ser per exemple el fet de difondre les accions a través de mitjans audiovisuals o promoure la participació en aquest tipus d’activitats).

 

 

Premis Nacionals de Comunicació 2019

 

El jurat de la XVIII edició dels Premis Nacionals de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha decidit atorgar els guardons d’enguany a la sèrie Merlí en la categoria Televisió; el director del magazine L’altra ràdio de Ràdio 4, Cinto Niqui, en la categoria de Radiodifusió; al periodista Ramon Besa i Camprubí, en la categoria de Premsa; al diari Crític, en la categoria de Mitjans d’arrel digital; al Grup Segre, en la categoria de Comunicació de proximitat;  i a Jaume Alemany Gas en la categoria de Publicitat. El jurat també ha atorgat dues mencions honorífiques, una a Tomàs Alcoverro, per la seva llarga trajectòria com a corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà,  i la segona, a la productora Mediapro en reconeixement al seu lideratge en el sector audiovisual europeu.

 

 

Altres Acords de Govern

 

El Govern ha obert dues consultes publiques relatives a l’aprovació de dos decrets, un  en matèria de salut i l’antre relacionat amb les polítiques de joventut. La primera correspon a la consulta prèvia a l’elaboració del  projecte de decret que definirà un nou sistema de priorització que incorporarà criteris clínics i socials per regular l’accés a determinades prestacions. L’objectiu és establir les condicions que ens permetin garantir que l’accés als serveis sanitaris amb càrrec als recursos públics s’ajustin criteris d’igualtat i equitat.

En segon lloc, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, s’obrirà una consulta pública prèvia a l’elaboració d’un nou projecte de decret de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. (XNEJ). La normativa actual data de l’any i ara cal impulsar una regulació nova per adaptar-la a les necessitats actuals, així com a la pluralitat i diversitat de la joventut catalana, tant a nivell territorial com social.

 

Pel que fa a les subvencions aprovades avui pel Consell Executiu, d’una banda s’ha aprovat autoritzar les despeses amb càrrec a pressupostos d’exercicis futurs del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per atendre la Convocatòria 2020 d’ajuts associats al Contracte Global d’Explotació del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020 per un import total de 64.885.964,91 euros. D’altra banda, el Govern destina un milió d’euros a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya  amb L’objectiu de l’ajut és potenciar la gestió de les federacions esportives de Catalunya, divulgar l’esport català en els mitjans de comunicació i promoure internacionalment l’esport federat català. També

 

Finalment, En matèria de cultura el Govern ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’església de Sant Pere de Talteüll, a Massoteres, a la Segarra  i ha aprovat  autoritzar una  subvenció les activitats de 2019 del Centre Internacional de Música Antiga.