El Govern de la Generalitat ha celebrat avui una sessió extraordinària, després de la reunió ordinària, per debatre i tractar de manera específica obre la situació d’alerta que es viu arreu del món arran de l’aparició d’una nova malaltia, el coronavirus. En aquest sentit, l’Executiu ha acordat impulsar l’Estratègia d’Emergències associades a malalties transmissibles emergents d’alt risc pel cas específic del coronavirus, que s’integra al Departament de Salut. La consellera de la presidència ha informat, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu que “aquesta eina ha de servir per potenciar la coordinació interdepartamental, prevenir i compartir informació per tenir una resposta encara més ràpida en el control de malalties transmissibles”.

Pel que fa al seguiment de l’Estratègia de les Emergències associades a malalties transmissibles emergents d’alt risc es farà a través del comitè de direcció del Pla d’Actuació del PROCICAT per pandèmies, format pels Departaments de Salut i Interior. Es tracta d’un Pla existent de ja fa anys que es va crear precisament per afrontar situacions de malalties emergents d’alt risc. Tot i això, la consellera ha recordat que “a hores d’ara l’OMS no ha declarat cap pandèmia relacionada amb el coronavirus”.

D’altra banda, l’acord pres pel Govern fa l’encàrrec al Departament competent en matèria  de Salut la coordinació de les activitats relacionades amb l’elaboració de l’Estratègia que afectin altres departaments. D’acord amb aquesta coordinació, el govern ha decidit que demà la consellera de Salut, Alba Vergés, convocarà una reunió amb els secretaris generals de les diferents conselleries i el secretari del Govern per abordar aquesta qüestió.

Budó ha informat que en el transcurs d’aquest govern extraordinari, la consellera de Salut ha explicat l’origen i evolució d’aquesta nova malaltia anomenada coronavirus, que l’Organització Mundial de la  Salut (OMS) ha denominat COVID-19 i l’actualització de les informacions que han donat les autoritats sanitàries en cada moment. La portaveu ha remarcat que “Catalunya té un dels millors sistemes sanitaris d'Europa”, i que fins ara no hi ha hagut cap cas de coronavirus però “estem preparats per detectar si és el cas i si calgués també per tractar qualsevol episodi que es pogués produir” i en aquest sentit, ha volgut reiterar a la població un missatge de tranquil·litat.

 

Nomenats els representants de la part catalana de la mesa de diàleg amb el Govern de l’estat

El Govern ha designat el president de la Generalitat, Joaquim Torra, el vicepresident Pere Aragonès, els consellers Alfred Bosch i Jordi Puigneró i  Marta Vilalta, Elsa Artadi, Josep Maria Jové i Josep Rius com a representants de la Generalitat de Catalunya en la Mesa de negociació per a la resolució del conflicte polític.

La consellera de la Presidència ha recordat que l’elecció dels membres de la part catalana ha estat acordada pel president i el vicepresident de la Generalitat, que han considerat que “aquesta representació és la més efectiva per encarar un diàleg”. Budó ha manifestat la “màxima confiança” de l’Executiu en l’equip negociador que “demà anirà a negociar des de la unitat d’acció la resolució del conflicte polític”. La portaveu ha advertit que “segurament en una única mesa no se solucionarà” però s’ha mostrat convençuda que “si trobem la mateixa voluntat de diàleg que té el Govern català per part del Govern espanyol sí que es podrà avançar en un calendari per fer efectiva la resolució del conflicte polític”.

Des de la part catalana “intentem treballar el mínim comú denominador que aglutina a totes les forces independentistes” i en aquest sentit ha reiterat que el Govern català acudirà a la mesa de diàleg amb un ordre del dia amb el dret a l’autodeterminació, la fi de la repressió a través d’una llei d’amnistia,  la  fi de la judicialitzacio de la política, la necessitat d’incloure a la mesa la figura d’un mediador que doni garantia als acords que es vagin assolint, així com el reconeixement de totes les parts del conflicte inclòs exili i presó.  La consellera ha admès que a hores d’ara “desconeixem les propostes que portarà el Govern espanyol”, i ha avançat que serà el mateix president de la Generalitat qui compareixerà per donar compte de com s’ha desenvolupat aquesta primera reunió de la Mesa de negociació.

El Govern aprova la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’addiccions

El Govern de la Generalitat ha aprovat avui la memòria preliminar sobre l’Avantprojecte de la llei d’addicions. Es tracta de l’inici dels tràmits de la futura normativa legislativa, impulsada pel Departament de Salut, per solucionar les problemàtiques relacionades amb el tabac, l’alcohol i altres drogues i també amb altres addiccions com el joc patològic, els trastorns de la conducta alimentària i altres addiccions comportamentals.

La futura llei també farà front als problemes derivats de la introducció de “noves presentacions i substàncies” com les cigarretes electròniques i les noves substàncies psicoactives.

Un dels principals objectius d’aquesta llei, doncs, serà reduir la prevalença del consum de tabac, alcohol, drogues i altres addiccions en tota la població i especialment entre els joves de 14 a 18 anys. Per exemple, pel que fa al tabac, després de set anys de continus descensos, les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2018 mostren per primera vegada un augment en aquesta tendència, passant d’una prevalença de persones fumadores del 24% al 25,6%. Per sexes, l’increment és major en les dones (del 18,5% al 20,5%) que en els homes (del 29,7% al 30,9%).

El consum d’alcohol, cànnabis i cocaïna també mostra una tendència al creixement. Segons l’Enquesta sobre alcohol i altres drogues a l’Estat espanyol (EDADES), el percentatge de persones consumidores en els 30 dies previs a la realització de l’enquesta va passar del 60,2% el 2015 al 64,1% el 2017 en el cas de l’alcohol; del 8,6% a l’11,9% en el cànnabis i de l’1% a l’1,8% en la cocaïna.

La nova llei posarà en marxa nous mecanismes d’abordatge de la prevenció, assistència i vigilància de les addiccions comportamentals. També contemplarà la creació de l’Observatori Català de Drogues i Addiccions Comportamentals. També es desplegaran els mecanismes de coordinació entre les diverses administracions i sectors implicats i finalment, s’incrementaran les mesures de vigilància i control per garantir el compliment de la llei, que poden requerir un redimensionament del pressupost i el personal assignat.

 

El Govern aprova el Pla d’Acció de Mobilitat Escolar de Catalunya 2020-2021

El Govern ha aprovat el Pla d’Acció de Mobilitat Escolar de Catalunya amb l’objectiu de millorar la formació dels escolars i les condicions dels recorreguts de casa al centre educatiu, i fomentar els desplaçaments segurs, inclusius, sostenibles, actius i autònoms.

Catalunya té més d’un milió d’alumnes amb edats compreses entre els 3 i els 15 anys, que representen el 13,5% del total de la població i que estudien en més de 5.700 centres educatius on treballen més de 100.000 docents. La mobilitat escolar representa aproximadament el 15% de la mobilitat total en l’àmbit urbà. A més, segons una enquesta elaborada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, entre un 25% i un 55% dels alumnes de Catalunya, segons la dimensió del municipi, es desplacen a l’escola en transport privat motoritzat. Així, les accions adreçades a aquest segment de mobilitat poden tenir un impacte positiu en les polítiques de millora de la seguretat viària, la sostenibilitat i la reducció d’emissions, especialment en un context d’emergència climàtica. I també tenen un impacte a mitjà i llarg termini, ja que els comportaments adquirits en la fase escolar poden fixar uns hàbits de mobilitat més sostenible en l’edat adulta.

Aquest pla, anomenat PAMEC, preveu la implementació de sis accions estratègiques que pretenen impulsar la millora de la mobilitat escolar al territori des d'un enfocament integral i multidisciplinari. Les accions s’impulsaran de manera coordinada entre el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Departament d’Educació i el Servei Català de Trànsit, juntament amb altres actors i ens locals que han participat en el seguiment del projecte europeu School Chance.

En primer lloc, el Pla prioritza la redacció d’un manifest sobre mobilitat escolar com a resultat del consens general entre tots els agents implicats. L’acord es traduirà en l’establiment d’uns principis bàsics i unes línies estratègiques d’actuació a favor d’una mobilitat escolar sostenible, activa, inclusiva  i segura.

La segona acció estratègica del pla consisteix a actualitzar el tractament de l’educació viària i la mobilitat sostenible als centres educatius per dotar els infants i adolescents de la confiança i les competències per moure’s de forma segura, autònoma i saludable. 

En tercer lloc, el PAMEC vol avaluar la designació d’una figura de referència dins dels centres educatius per integrar la mobilitat sostenible, activa i segura dins del projecte educatiu del centre i actuar d’enllaç entre la comunitat educativa i les administracions.

L’acció estratègica número 4 vol promoure l’ús de modes de transport sostenibles i hàbits de vida saludables entre els agents de la comunitat educativa mitjançant la celebració de campanyes de foment als municipis i als centres educatius.

En cinquè lloc, el pla preveu fomentar la millora de la seguretat, la visibilitat i la dotació d’equipaments per als modes de mobilitat sostenible als entorns i als itineraris escolars mitjançant la redacció de projectes de camins escolars i el desenvolupament de propostes de finançament de les actuacions.

Per últim, l’acció estratègica 6, posa l’accent a crear un distintiu de mobilitat escolar per als centres educatius d’acord amb uns criteris que avaluïn i permetin l’assessorament i el seguiment de les iniciatives sobre mobilitat escolar i infraestructura que es desenvolupin des dels centres educatius i els municipis. El distintiu servirà per integrar la mobilitat escolar sostenible, activa i segura dins dels projectes educatius dels centres i, alhora, fomentar la participació i l’interès de tota la comunitat educativa.

Durant la implantació del PAMEC es faran proves pilot en un nombre reduït de centres educatius i municipis, per tal de poder analitzar el desplegament de les accions, mesurar la seva eficàcia i escalar-les posteriorment a la resta de centres educatius i municipis de Catalunya.

 

El Govern crea dues comissions interdepartamentals

El Govern ha procedit a la creació de la Comissió Interdepartamental per a l’avaluació de l’impacte de la cancel·lació del MWC 2020, que s’encarregarà de posar en marxa noves iniciatives que permetin enfortir els sectors directament vinculats i revertir els efectes associats a la no celebració de l’esdeveniment enguany. La Comissió estarà formada per representants dels departaments de la Presidència; de Polítiques Digitals i Administració Pública; de la Vicepresidència, Economia i Hisenda; de Treball, Afers Socials i Famílies, i d’Empresa i Coneixement.

Amb l’esperit de promoure l’avenç econòmic de Catalunya, així com els drets i oportunitats dels treballadors i treballadores, i per continuar potenciant el desenvolupament de l’economia digital per fer de Catalunya un hub digital de referència mundial, la Comissió definirà un pla d’acció amb les mesures a realitzar els propers 6 mesos impulsades tant per part del Govern de la Generalitat com dels agents econòmics, socials i tecnològics.

 El Govern també ha donat un nou impuls a la candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern Pirineus-Barcelona amb  la creació de la Comissió Interdepartamental del Programa per a la preparació de la candidatura, que tindrà la finalitat de fer el seguiment i l’avaluació dels resultats del Programa -creat el març de l’any passat- en coordinació amb el director d’aquest, figura que recau en el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física, Gerard Figueras.

La Comissió també coordinarà les diferents actuacions del programa que executin els departaments i delegacions territorials intervinents en cada cas, i proposarà la composició de l’equip de treball de l'Oficina Tècnica. Aquesta Comissió s’integra en la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física del Departament de la Presidència.

Informe anual sobre l’estat dels serveis socials

El Govern ha validat ‘L’informe anual sobre l’estat dels serveis socials’ 2017 i 2018, que recullen que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat ha pressupostat en dos anys 3.948 milions d’euros per a programes de serveis socials. En concret, el 2017 el pressupost va comptar amb 1.914 milions per a aquests programes, un 5,6% més que l’any anterior, mentre que el 2018 va pujar a 2.033 milions (un 6% més). L’any 2019, el pressupost executat es preveu que se situï en 2.147,1 milions d’euros (un 5,6% més que la despesa realitzada el 2018).

El Consell General de Serveis Socials ha emès aquests informes en compliment del procediment establert per la Llei catalana de serveis socials. La Llei catalana de serveis socials indica que el Consell ha d’elaborar un informe anual i trametre’l al Govern perquè en doni compte al Parlament. Aquesta funció correspon al Ple del Consell General de Serveis Socials, d’acord amb l’article 13.1 del Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va presentar la proposta d’Informe sobre l’Estat dels Serveis Socials 2017 a la Comissió Funcional telemàtica del Consell General de Serveis Socials, celebrada del 19 al 26 d’octubre de 2018, sense que es presentessin al·legacions. Amb posterioritat a aquesta data, el Ple del Consell General de Serveis Socials no ha estat convocat fins el passat 27 gener de 2020, data que es va aprofitar per presentar l’informe pendent del 2017 i el 2018, alhora. El contingut de l’informe 2019 s’elaborarà durant els propers mesos, així que es disposi de la informació de tancament del 2019 corresponent i es pugui explotar i analitzar.

Els informes reflecteixen que el pressupost dels ens locals titulars d’àrees bàsiques de serveis socials destinat a serveis socials bàsics va ser de 555,74 milions d’euros el 2018, una xifra que ha crescut un 13,6% en dos anys (el 2016 era de 489,15 milions). La Generalitat assumeix el 66% del cost dels equips dels serveis socials bàsics, els d’ajuda a domicili i dels d’intervenció socioeducativa, a més d’aportar 5 milions anuals per a les ajudes d’urgència.

L’informe de 2018 recull que l’assignació per a programes socials a Catalunya per part de l’Administració general de l’Estat s’ha reduït en un 69% durant el període 2011-2018, sobretot per una baixada significativa el 2012. Tot i així, si s’observen els últims cinc anys, aquestes aportacions s’han incrementat en un 295% per la incorporació de fons destinats a combatre la violència masclista i atendre infants i adolescents migrats sols. L’assignació per a programes socials a Catalunya va ser de 22,94 milions d’euros, el 2018, als quals es van sumar 31,15 milions corresponents a la gestió del 0,7% de l’IRPF. En relació amb el Programa d’atenció a la dependència, en termes relatius, l’informe destaca que l’aportació de l’Estat el 2011 era del 23%, davant del 77% de la Generalitat, i el 2018 aquesta diferència encara s’accentua més, amb un 16,3% per part de l’Estat i un 83,7% de l’Executiu català.

Actuacions per pal·liar els danys del temporal Gloria

El Consell Executiu ha aprovat la declaració d’emergència per a la reparació dels danys estructurals que ha patit el dic de recer del ports de l’Arenys de Mar (Maresme) i el dic, el passeig i el vial d’accés als molls Montsià i Trabucador del port de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), a causa dels desperfectes causats per la borrasca Gloria. Ports de la Generalitat invertirà 2.064.000 euros a l’execució de les actuacions d’emergència per arranjar les afectacions del temporal als dos ports. També ha aprovat  destinar 5,3 milions d’euros a la reconstrucció del pont sobre la Tordera que connecta les carreteres BV-6001 i GIP-6831 entre Malgrat de Mar i Blanes. Les obres tindran un termini d’execució de 10 mesos i ja s’han iniciat les tasques prèvies. El pont, que s’ubicarà en el mateix emplaçament que el malmès per la borrasca Gloria, tindrà una longitud de 220 metres i una amplada de 13 metres. Finalment, el Govern ha ratificat la Resolució de 17 de febrer de 2020 per la qual es declara d’emergència les actuacions de restauració dels danys causats per la tempesta Gloria sobre els boscos i les infraestructures forestals a Catalunya, per un import màxim estimat de 500.000 euros.