• El vicepresident Aragonès n’ha destacat l’ampliació de la moratòria ja prevista en el termini de pagament dels tributs fins al 30 de juny, més enllà de la finalització de l’estat d’alarma, i l’ajornament fins a l’1 de gener del 2021 de la modificació de les tarifes de l’impost sobre les estades en establiments turístics
• La consellera Chacón ha presentat el document final del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), que servirà per orientar les futures polítiques públiques amb l’objectiu de fer de Catalunya un país capdavanter en innovació i amb una economia basada en el coneixement
• La portaveu Budó reclama a l’Estat que el Govern pugui gestionar l’Ingrés Mínim Vital

El Govern ha donat avui llum verda a un nou Decret llei amb mesures urgents en matèria fiscal que complementen i concreten d’altres ja adoptades amb anterioritat i que afecten el pagament dels tributs que gestiona la Generalitat de Catalunya. Segons ha explicat el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, un cop superats els dos principals objectius a l’inici de la pandèmia, “salvar vides i protegir la ciutadania de la crisi socioeconòmica”, “ara cal donar oxigen als sectors econòmics del país més afectats per la Covid-19 i accelerar la reactivació econòmica”, ha assegurat.

En aquest sentit, ha emmarcat, per exemple, la decisió del Govern d’ajornar l’increment de les tarifes de l’impost sobre les estades en establiments turístics fins l’any vinent. “La taxa turística no s’augmentarà aquest exercici, sinó que es començarà a aplicar a partir de l’1 de gener del 2021. Creiem que calia fer-ho per acompanyar al sector”, ha subratllat.

Així s’ha expressat el vicepresident des del Palau de la Generalitat durant la primera roda de premsa presencial des de l’inici del confinament, en què ha comparegut al costat de la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

Després de 51 rodes de premsa telemàtiques des del 14 de març per tal de garantir la seguretat i alhora el dret a la informació, Budó ha celebrat que ja s’hagi pogut “recuperar” la sala de premsa i ha agraït la feina de tots els que ho han fet possible: “Durant aquest temps han demostrat que la comunicació és un servei essencial com d'altres que es varen decretar i per tant vull agrair públicament a tots els que han fet possible que la ciutadania estigués informada en tot moment”, ha manifestat.

Per la seva banda, Chacón ha posat en valor la importància del sector turístic a Catalunya, ja que des de la declaració de l’estat d’alarma del passat dia 14 de març el conjunt del sector s’ha vist abocat a una absoluta i total paràlisi. “Un 24% dels afectats per ERTOs, més de 170.000 persones, provenen del sector turístic. La suspensió de l’augment de la taxa és una mesura que ens demanava el sector i a qui fem costat”, ha destacat la consellera Chacón, qui ha concretat que aquesta setmana el Departament d’Empresa activarà una nova línia d’ajuts per al sector turístic de 10 milions d¡'euros que arribarà a més col·lectius dels inicialment previstos.

El conseller d’Economia i Hisenda també ha destacat que el Govern ha decidit prorrogar algunes de les mesures tributàries ja aprovades les darreres setmanes, més enllà de la finalització de l’estat d’alarma, i posar de nou data al calendari fiscal després de la suspensió temporal. “L’objectiu és facilitar el ‘desconfinament’, és a dir, la sortida de l’estat d’alarma tributari i donar un temps extra i complementari al conjunt dels contribuents: més petit per a aquells que tenen més capacitat econòmica i més gran per als particulars”, ha puntualitzat. Per a Aragonès, “en aquesta etapa de desconfinament, el Govern està al costat de la ciutadania i del teixit productiu del país perquè, un cop controlada la pandèmia, l’important és que els beneficis de la reactivació econòmica arribin al màxim de població al més aviat possible”, ha reblat.

Pel que fa als detalls del Decret llei aprovat avui, d’una banda, es modifica l’article 14 del Decret llei 7/2020, de 17 de març, i s’amplia la moratòria en el termini de pagament dels impostos que recapta l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), així com també del cànon de l’aigua i dels cànons de residus, més enllà de l’aixecament de l’estat d’alarma — inicialment previst per al proper 21 de juny—  fins al 30 de juny;  i, de l’altra, es fixa el calendari per presentar les autoliquidacions dels diferents tributs, que s’ha vist afectat per l’aprovació de l’estat alarma i la suspensió temporal dels terminis de pagament.

L’objectiu d’ambdues mesures és dotar de seguretat jurídica el contribuent a l’hora de fer front de nou a les seves obligacions tributàries, un cop superades les mesures excepcionals amb motiu de la pandèmia de la Covid-19.

Nou calendari tributari

D’acord amb el nou Decret llei aprovat avui, el termini de presentació i ingrés d’autoliquidacions dels diferents tributs queda fixat de la manera següent:

1. Impost sobre les estades en establiments turístics. S’ajorna de l’1 de juliol del 2020 a l’1 de gener del 2021 l’entrada en vigor de l’increment de les tarifes sobre les estades en aquests tipus establiments, previstes a la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic. També s’ajorna fins a l’1 de gener, l’aplicació del recàrrec a la ciutat de Barcelona que, en el seu cas, aprovi l’Ajuntament.
2. Impost sobre els habitatges buits. El termini corresponent a l’any 2019 finalitza el 7 de juliol del 2020. 
3. Gravamen de protecció civil.  El termini corresponent a l’exercici 2019 finalitza el 18 de juliol del 2020, o el dia hàbil immediatament
4. Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria. L’import corresponent a l’exercici 2019s’ha de liquidar en el període comprès entre l’1 i el 20 de juliol del 2020.
5. Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques. La quantitat corresponent a l’any 2020 s’ha de fer efectiva entre l’1 i el 31 de juliol del 2020.
6. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. S’estableixen dos supòsits: en primer lloc, pels fets imposables meritats després del 14 de març, el termini s’inicia l’1 de juliol, i acaba un cop finalitzat el mes que estableix la normativa. En segon lloc, pels fets imposables meritats abans del 14 de març del 2020 (quan es va decretar l’estat d’alarma) el termini també s’inicia l’1 de juliol, i el contribuent disposarà de tants dies com li quedaven pendents d’exhaurir  a l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.
7. Impost de successions i donacions. Pel que fa a les donacions, també es té en compte quan va tenir lloc el fet imposable meritat. En aquest sentit, si aquest va succeir abans del 14 de març, el termini s’inicia l’1 de juliol del 2020 i comprèn el temps que quedava pendent per exhaurir — a 14 de març— d’acord amb la normativa del mateix impost. I per aquells que es van produir durant el període d’estat d’alarma i fins al 30 de juny, el termini del mes de presentació s’inicia l’1 de juliol.

En la modalitat de successions, per a aquells fets imposables meritats abans del 14 de març, el període s’inicia l’1 de juliol i comprèn el temps que, en el moment de la suspensió, restava per exhaurir del termini establert per la normativa (6 mesos) de l’impost en aquesta data, més els dos mesos addicionals que va acordar el Govern en el Decret llei 11/2020, de 7 d’abril. Pel que fa a la resta de supòsits, meritats amb posterioritat a l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, el termini de presentació és l’establert per la normativa de l’impost i també comença a partir de l’1 de juliol. 

8. Tributs sobre el joc. Pel que fa al tribut que grava el joc del bingo, els propietaris d’aquests establiments hauran de presentar l’autoliquidació pels cartrons subministrats durant els mesos de febrer, març i abril, entre l’1 i el 15 de juliol. Aquest és un impost que es paga mensualment i en el segon mes següent.

En el cas de les màquines recreatives i d’atzar, l’autoliquidació corresponent al primer trimestre finalitza el 7 de juliol, i  la del segon trimestre, entre l’1 i el 20 de setembre o el primer dia hàbil posterior a aquesta data.

Finalment, en el tribut que grava els jocs en casinos, el pagament fraccionat corresponent al primer trimestre del 2020 s’haurà d’efectuar entre l’1 i el 20 de juliol.

9. Cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. El termini de presentació i ingrés de les autoliquidacions corresponents al primer trimestre de 2020 finalitzarà el 20 de juliol del 2020. Per a les autoliquidacions del segon, tercer i quart trimestres del 2020 es mantenen els terminis de presentació i ingrés establerts per la normativa vigent (es presenten en els mesos de juliol, octubre i gener any següent, respectivament)
10. Cànon de l’aigua. En les autoliquidacions mensuals, trimestrals i anuals de cànon de l’aigua, el termini comprèn de l’1 al 20 de juliol de 2020. D’altra banda, la modificació efectuada en la regulació de l’ajornament de pagament de deutes de cànon de l'aigua per a petites empreses i autònoms, aprovada en el Decret Llei 11/2020, de 7 d’abril, establerta a l’article 3, respon a la necessitat de recollir que és la sol·licitud de l’ajornament, i no aquest, la que s’ha de realitzar abans del 31 de desembre de 2020, gaudint dels sis mesos d’ajornament a partir d’aquesta data.

Altres mesures en matèria fiscal

El text aprovat avui també incorpora altres mesures que modifiquen o concreten d’altres ja aprovades anteriorment pel Govern. Per exemple, es modifica l’apartat 3 de l’article 10 de la Llei 5/2020 que afecta l’impost sobre les instal·lacions que afecten el medi ambient i s’especifica que l’autoliquidació del tribut i els pagaments fraccionats s’hauran de presentar per via telemàtica a través de la pàgina web de l’ATC, mentre que l’ingrés es pot realitzar a través d’algunes de les entitats col·laboradores.

Així mateix, s’estableixen les regles d’adequació prevista a l’article 5 de la Llei 11/2020 de 7 d’abril de la taxa fiscal sobre els jocs que grava la tinença i explotació de les màquines recreatives i d’atzar, per tal d’adaptar-la a l’activitat econòmica de les mateixes com a conseqüència de l’estat d’alarma.

Finalment, el text posposa el termini per a la publicació de la llista de deutors tributaris amb l’ATC a 31 de desembre del 2019, que passa d’aquest mes de juny al proper 21 de setembre. 

Aquest Decret llei s’estructura en cinc articles, dues disposicions addicionals i una disposició final i entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC. 

El Govern dona llum verda a les accions del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement que desplegarà l’estratègia integral en R+D+I

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat el document final del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), que servirà per orientar les futures polítiques públiques amb l’objectiu de fer de Catalunya un país capdavanter en innovació i amb una economia basada en el coneixement. L’actual crisi causada per la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes econòmics i socials han posat en evidència el paper central del coneixement en l’elaboració de qualsevol tipus d’estratègia. En aquest context, el Pacte esdevé l’instrument per desplegar una estratègia integral en R+D+I a Catalunya, ja que per aconseguir un sistema excel·lent d’innovació és necessària una estratègia pública sostinguda per promoure i facilitar la innovació empresarial. "Fa més d’un any que vàrem posar en marxa el PN@SC amb l’objectiu d’impulsar una estratègia compartida entre els àmbits de l’educació superior, la recerca, la innovació, l’economia productiva i el teixit empresarial que la genera, a més del conjunt d’agents polítics i socials de Catalunya”, ha explicat Chacón.

Segons la consellera d’Empresa i Coneixement, "el coneixement és quelcom que podem generar o haurem de comprar; generar-lo marcarà la diferència. No hi ha dreceres, hem de prioritzar la formació, la recerca i transformar la innovació en riquesa i en ocupació de qualitat". En una primera fase, fixada en el quinquenni 2020-2024, el PN@SC estableix assolir una despesa global total en R+D+I del 2,12% del PIB català, amb un increment de la despesa pública que passi del 0,58% al 0,75% i amb un augment de la despesa privada del 0,94% actual a l’1,37% del PIB, el que ens permetrà igualar-nos a la mitjana actual de la UE. Pel que fa a la despesa en R+D+I prevista al Pacte, i expressada en termes de PIB, el Pacte preveu que al 2024, i produït la recuperació en el PIB un cop superada la pandèmia, es podran assolir els objectius previstos i que, a mig termini, ens equipararem als nivells de la UE.

En aquest sentit, pel que fa a l’aportació directa de les Administracions, es preveu un increment de finançament públic de l’R+D+I que arribarà als 365 M€ anuals i per al finançament basal del sistema universitari de 240 M€ anuals addicionals aportats des del Govern de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu és activar tots els sectors que convergeixen en la millora de la innovació, el que implica arribar a dedicar en aquest dos àmbits a Catalunya més de 2.000 M€ anuals entre totes les Administracions públiques.

Pel que fa a l’impacte indirecte, el PN@SC incrementarà de forma substancial el percentatge d’ocupació i producció basada en el coneixement fins arribar als valors de les economies més avançades a escala europea (intensitat del coneixement en el valor afegit brut d’un 70%-80% respecte al total). Concretament, en l’horitzó 2024 es preveu un creixement de 900 investigadors/es per milió d’habitants, fins arribar a un total de 4.750 per milió d’habitants.

Budó reclama a l’Estat que el Govern pugui gestionar l’Ingrés Mínim Vital

Durant la seva intervenció, la portaveu del Govern ha explicat que tot l’Executiu està “alineat” a reclamar a l’Estat que la Generalitat pugui gestionar l’Ingrés Mínim Vital: “Des del Govern de Catalunya seguim reclamant que, més enllà de que sigui complementari, que ja ho és, amb la renda garantida de ciutadania, puguem gestionar i podem establir-ne els criteris de repartiment”, ha manifestat.

La portaveu també ha insistit en la necessitat, ja assenyalada pel president Torra en la conferència de presidents, de disposar dels recursos econòmics necessaris “no només per fer front a aquesta despesa sobrevinguda arran de la Covid-19, una despesa majoritàriament sanitària però que també ha afectat i impactat altres departaments del Govern de Catalunya, sinó també per afrontar la minoració d'ingressos, així com els recursos per poder fer front a tota la recuperació i reparació econòmica i social”.

Budó ha reclamat també a l’Estat que “s'acabi amb la inseguretat dels ERTOS” i que els treballadors que encara no han cobrat les prestacions les puguin cobrar al més aviat possible. Així mateix, també ha demanat que es tingui en compte la necessitat de prorrogar aquesta mesura, que permet protegir els llocs de treball i aquestes empreses perquè puguin reobrir la seva activitat econòmica.

Finalment, la portaveu ha explicat que avui el president Torra ha demanat als diferents departaments de la Generalitat aquells plans de contingència necessaris per tal de planificar la situació d’un possible rebrot durant la tardor. “Res no fa pensar que a la tardor no puguem tenir alguns rebrots o potser una possible segona onada d'aquesta pandèmia, i hem d’estar tots preparats i preveure totes aquelles necessitats per tal de poder donar-hi resposta amb tots els materials”, ha afirmat.