• L’objectiu de la futura llei és assentar les bases d’un nou model de gestió basat en la col·laboració publicoprivada en àrees de concentració d’activitat empresarial
  • La portaveu del Govern ha explicat que s’ha engegat una consulta pública sobre el reglament de la Llei de l’arquitectura per donar més importància “a criteris qualitatius, de dimensió cultural o consideracions ambientals”
Portaveu Meritxell Budó (07.07.20)

En la reunió d’aquest matí, el Consell Executiu ha aprovat l’Avantprojecte de llei de les àrees de promoció econòmica urbana (APEU). La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat que “l’objectiu de la futura és assentar les bases d’un nou model de gestió, basat en la col·laboració publicoprivada, en àrees de concentració d’activitat empresarial, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial i/o de serveis”.

Les finalitats que persegueixen les APEUs són la modernització i promoció de determinades zones urbanes; la millora de la qualitat de l’entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles; la consolidació del model de ciutat compacta, complexa, cohesionada, i mediambientalment eficient; i l’increment de la competitivitat tot afavorint la creació de l’ocupació.

Aquestes àrees de promoció econòmic urbana s’han inspirat en el model d’èxit dels Business Improvement Districts (BIDs). Actualment, hi ha més de 2.500 BIDs arreu del món, amb una gran implantació a Alemanya, Regne Unit, EUA o Canadà.

 

El Govern endegarà una consulta pública sobre el reglament de la Llei de l’arquitectura

 

Avui s’ha aprovat fer la consulta pública prèvia per començar a elaborar el projecte de reglament previst a la Llei d’Arquitectura. La consellera Budó ha assegurat que aquest pas “ens permetrà recollir les aportacions de més d’una vintena d’entitats del sector, col·legis professionals i les entitats municipalistes”.

El reglament desenvolupa la Llei, que es va aprovar el juliol de l’any 2017, amb l’objectiu de posar en valor l’interès públic de l’arquitectura, ha assegurat “la preservació com a patrimoni cultural i social”, esdevenint un instrument fonamental per garantir el benestar de les persones. Budó ha recordat que “aquesta llei d’Arquitectura va ser el primer text legislatiu d’aquest tipus a l’Estat i el segon a Europa, després de França”.

En definitiva, la Llei vol donar més importància als criteris qualitatius, la dimensió cultural i les consideracions ambientals i també socials en el concursos d’adjudicació d’obra pública i donar més valors a aquests criteris que als econòmics.

 

Mobile World Capital Foundation

El Govern ha acordat atorgar 5 milions d’euros a la Fundació Barcelona Mobile World Capital Foundation. Budó ha recordat que “aquesta aportació anual per part dels patrons es fa en compliment del protocol subscrit el 2011 per permetre la celebració del proper MWC 2021, així com les actuacions aprovades pel patronat de la fundació destinades a promoure i fomentar l'ús de les tecnologies i solucions mòbils a Catalunya”.

La portaveu del Govern ha anunciat que l’entitat organitzadora, GSMA, i les institucions que formen part de la Barcelona Mobile World Capital Foundation, entre les quals hi ha la Generalitat de Catalunya, han acordat “allargar fins al 2024 la celebració del MWC a Barcelona, un any més del previst en el contracte vigent”. Aquest esdeveniment tecnològic i de negocis genera un impacte de gairebé 500 milions d'euros en l'economia i desenes de milers de llocs de treball. Així mateix, situa Catalunya a l’avantguarda de les tecnologies més determinants del moment.

 

Renda Garantida de Ciutadania

El Govern ha aprovat destinar 8,3 milions d’euros a promoure la inserció laboral de persones destinatàries de la Renda Garantida de Ciutadania. La portaveu ha explicat que “són subvencions destinades a programes d’entitats sense ànim de lucre per a la realització del Programa de mesures actives d'inserció per a beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania per a l’any 2020”.

Aquesta mesura té l’objectiu de contribuir a mitigar l’impacte social i econòmic que ha tingut la crisi sanitària de la COVID-19 i incrementar el grau d’ocupabilitat d’aquest col·lectiu d’especial vulnerabilitat.

 

Comforsa

El Consell Executiu ha aprovat una aportació de 3,4 milions d’euros per ampliar el capital de Comforsa, “per garantir la viabilitat de la companyia industrial de 350 treballadors a la comarca del Ripollès”. Comforsa està participada en la totalitat del seu capital per l’empresa pública de la Generalitat, AVANÇSA, s’ha especialitzat en la transformació d’acer per a forja i mecanització destinada al sector automotor.

Actualment té 350 treballadors entre els seus centres de treball situats a Campdevànol, un a Ripoll i oficines a Barcelona. Addicionalment als llocs de treball directes, Comforsa treballa amb 68 proveïdors del Ripollès, Osona i la Garrotxa i, 294 a la resta de Catalunya.

 

1  

Fitxers adjunts

Acords de Govern

Acords de Govern
PDF | 730