El Consell Executiu ha aprovat el Projecte de llei de memòria democràtica, que reforçarà les polítiques públiques en aquest àmbit i garantirà una base jurídica sòlida perquè s’apliqui correctament. La norma, impulsada pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, començarà ara la tramitació parlamentària corresponent.

L'acord per validar el text ha estat una de les prioritats del Govern actual i reflecteix el ferm compromís per reactivar i agilitzar-ne el tràmit al Parlament abans que acabi l’any. La proposta va iniciar-se en la legislatura anterior, però va quedar aturada quan aquesta va finalitzar.

La normativa s’emmiralla en la filosofia i el marc legal dels drets humans. Els eixos vertebradors són el dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetició. En aquest sentit, posa al centre les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, i promou mesures de reparació per a totes les víctimes i represaliats de la dictadura.

Entre les accions que preveu, destaquen:

1. La inclusió de la perspectiva de gènere i d’una mirada feminista transversal.
2. El desplegament d’un règim sancionador per evitar l’enaltiment del franquisme, la humiliació de les víctimes i l’espoli a fosses i al patrimoni memorial.
3. La regulació de mesures per reparar econòmicament els represaliats.

També es preveu la retirada, en un termini màxim de dos anys des que la llei entri en vigor, de la simbologia franquista de l’espai públic i de distincions, nomenaments, títols i honors institucionals a persones que van donar suport al franquisme.

L’objectiu final és que la llei esdevingui, d’una banda, un instrument essencial per protegir els drets fonamentals, i, de l’altra, una eina clau per promoure la igualtat, prevenir la discriminació i enfortir els mecanismes jurídics de les administracions per assegurar la protecció efectiva de la ciutadania vers aquesta matèria.

La implementació de la llei permetrà, a més, unificar en un únic cos legal la legislació vigent, que actualment es troba fragmentada en diverses normes (Llei del Memorial Democràtic, 2007; Llei de fosses, 2009; Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, 2017).

Per a la redacció del text legislador, i amb voluntat d’aconseguir una visió global i representativa, s’ha comptat amb l’estreta col·laboració d’assessors i experts, d’entitats i associacions memorialistes i municipalistes, així com de diversos agents socials.

El Projecte de llei consta de vuitanta articles, estructurats en deu capítols; quinze disposicions addicionals; una disposició transitòria; una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.