- La conselleria ha treballat conjuntament amb la resta de departaments del Govern per tal de dur a terme polítiques lingüístiques tranversals en tots els àmbits
Per incrementar el coneixement social de la llengua, es va aprovar un Pla de xoc per a l’ensenyament del català a adults, en el marc del qual s’ha ampliat el pressupost del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), fet que ha permès augmentar la plantilla de personal i l’oferta de cursos. També s’han fet millores en el sistema d’inscripció i s’ha implicat altres actors en l’organització de cursos, entre els quals els municipis, les entitats d’acollida, les entitats de voluntariat lingüístic i el món del treball.
Polítiques lingüístiques transversals
La situació de la llengua és diversa, complexa i delicada, i s’enfronta a reptes de gran envergadura. És per això que les polítiques lingüístiques no poden dur-se a terme només des del Departament de Política Lingüística, sinó que cal que es facin transversalment des de tots els departaments del Govern.
Pla per garantir l'ús del català a la salut
Així, amb el Departament de Salut, dins del Pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026, s’ha convocat una segona edició dels cursos de llengua per a professionals sanitaris, s’ha donat suport a plans per millorar el coneixement i l’ús del català entre els professionals de l’àrea, s’ha creat un nou curs per al personal que s’incorpora al sistema públic de salut i s’han publicat nous materials audiovisuals de formació.
Marc per a la millora de la llengua i les matemàtiques
En el terreny de l’educació, el Departament d’Educació i Formació Professional ha presentat el Marc per a la millora de la llengua i les matemàtiques, que inclou un programa per a la millora de la competència lectora, un increment de les aules d’acollida, i reforç gratuït en matemàtiques i llengua per a l’alumnat vulnerable en el marc dels Plans Educatius d’Entorn, entre altres accions.
Amb el Departament de Recerca i Universitats i la coordinadora del màster de Formació del Professorat, es va organitzar la primera jornada sobre com introduir bones pràctiques lingüístiques en la docència, adreçada als formadors del màster. El Departament de Recerca i Universitats continua aplicant el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya, del qual va fer un primer balanç positiu el passat mes de maig.
Català a la justícia
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica continua implantant el Pla de foment de l’ús del català, en el marc del qual, per exemple, ha augmentat un 17 % l’ajuda als advocats d'ofici perquè atenguin en català, fins al mig milió d’euros.
A més, el passat desembre es va aconseguir que es tornés a publicar el BOE en català, en col·laboració amb el Govern de l’Estat.
Oficialitat del català a la UE
Conjuntament amb el Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, s’ha treballat per donar suport a la petició d’oficialitat del català a les institucions europees i perquè es pugui emprar al Parlament Europeu, i s’han aconseguit avenços concrets: ja es pot utilitzar el català a les sessions plenàries del Comitè Econòmic i Social Europeu, i ja es pot estudiar català a les Escoles Europees.
Encara en l’àmbit internacional, amb la xarxa europea NPLD i la Fundació Coppieters, es va organitzar a Barcelona una trobada d’experts en tecnologies i llengües, que va servir per analitzar la situació del català en aquest àmbit i estudiar els horitzons on hauria d’arribar com a llengua mitjana europea.
Suport als municipis
Pel que fa a la reactivació de la política lingüística municipal, es va organitzar la primera Jornada sobre Política Lingüística als Municipis, amb més de 200 participants, i s’ha creat una nova línia de subvencions perquè els pobles sense presència del CPNL puguin organitzar classes de català per a nouvinguts.
També s’ha treballat amb el Pla de Barris del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per tal d’incloure accions lingüístiques en els projectes municipals del programa.
Promoció de l'aranès i de la llengua de signes catalana
En relació amb l’aranès, s’han dut a terme diverses reunions amb la síndica del Conselh Generau d’Aran per enfortir la col·laboració en la protecció i promoció de l’aranès i explorar avenços en el traspàs de competències lingüístiques al Conselh.
Pel que fa a la llengua de signes catalana, s’ha continuat treballant en l’adaptació del Marc Europeu a aquesta llengua, s’han dut a terme diverses reunions amb entitats del sector i s’ha publicat el primer calendari en LSC.
El Departament de Política Lingüística va ser un dels nous departaments creats pel president Illa en la configuració del nou govern de l’agost de 2024. La creació del departament i de l’estructura departamental, així com les dotacions de personal aprovades han estat altres accions, de caràcter més intern, que s’han dut a terme durant aquest primer any de legislatura.
Mesures destacades
- Signatura del Pacte Nacional per la Llengua, amb un full de ruta fins al 2030 i un pressupost inicial de més de 255 milions d'euros per al 2025, la xifra més alta destinada a política lingüística a Catalunya. El Pacte fixa l'any 2030 com a horitzó estratègic per assolir els seus objectius i s'estructura en 9 horitzons de treball i 21 àmbits d'actuació que abasten tots els contextos de la vida contemporània: des de l'educació i la universitat fins al món laboral, passant per la salut, la cultura, la tecnologia, la cohesió social, entre d'altres. Aquestes propostes s'aniran desplegant progressivament i es revisaran any a any. Per garantir-ne els recursos, el Pacte estableix un compromís pressupostari mínim anual de 200 milions d'euros per a la política lingüística de tota la Generalitat de Catalunya.
- Inversió extraordinària de 8,8 M€ per garantir l'ensenyament del català entre persones adultes. El pla de xoc derivat de l'acord preveu que la capacitat anual del CPNL, incloent cursos propis i cursos coordinats amb altres agents, arribi fins a 140.000 places anuals. Aquesta ampliació de l'oferta educativa anirà especialment dirigida a col·lectius com els nouvinguts, els professionals de sectors com l'educació, la salut i el comerç, i la població establerta que busca millorar les seves competències lingüístiques.
- Multiplicació dels cursos de nivell C2 de català amb sindicats, entitats i el Consorci per a la Normalització Lingüística. El Govern amplia l'oferta anual de cursos de nivell C2 de català mitjançant un acord amb sindicats i entitats, i incrementa els cursos impartits pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Aquesta mesura, impulsada des del Departament de Política Lingüística, assegura una oferta formativa més flexible que augmentarà progressivament la freqüència de convocatòria de cursos.
- Nova línia d'ajuts per a ajuntaments, consells comarcals i entitats per organitzar cursos gratuïts de català. El Departament de Política Lingüística crea una nova subvenció per a finançar cursos de català per a adults durant el curs 2025-26. La nova línia d’ajuts per a l’organització de cursos gratuïts de català va adreçada a ajuntaments i consells comarcals per dur a terme els cursos en municipis de menys de 17.500 habitants, així com a les entitats privades sense ànim de lucre que tinguin la seu a Catalunya per dur a terme els cursos en qualsevol municipi. Els cursos que se subvencionaran amb aquesta nova línia seran dels nivells A1 o A2 d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), hauran de tenir una durada mínima de 45 hores i s’hauran d’iniciar amb un mínim de set alumnes i un màxim de vint-i-cinc.
- Programa pilot de beques en el marc de la nova edició de la campanya "Tria Filologia Catalana". El Departament de Política Lingüística posa en marxa un programa pilot de beques per a estudiants de Filologia Catalana que comptarà amb una dotació inicial de més de 100.000 euros i oferirà 25 beques a partir del curs 2025-2026. Cada beca tindrà una dotació aproximada de 500 euros mensuals i serà accessible per a qualsevol estudiant de Catalunya. Es concediran segons criteris que valoraran, entre d’altres, l’excel·lència acadèmica, la situació econòmica i els coneixements de llengües dels candidats. Cinc de les beques es reservaran a estudiants amb coneixement de llengües vinculades a la immigració, dues es destinaran a estudiants que vulguin cursar estudis d’aranès en el marc dels estudis occitans, i les divuit restants seran de convocatòria general.
