UE i Acció Exterior desplega un ambiciós Pla Brussel·les, consolida les delegacions del Govern a l'exterior i reimpulsa la cooperació

El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior ha elaborat i començat a desplegar el Pla Brussel·les en el primer any de Govern, una estratègia destinada a reforçar la presència de Catalunya als espais de decisió de la UE per incidir en àmbits d’interès estratègic, com el pròxim marc financer europeu o l’oficialitat del català a les institucions europees.

Amb el lideratge del conseller Jaume Duch, el Departament també ha aprovat el Pla de consolidació de les delegacions del Govern a l’exterior, que estableix les bases d’un nou model de gestió per reforçar la coherència i la professionalització en el funcionament d'aquestes delegacions.

L’aposta pel multilateralisme i per les polítiques de cooperació al desenvolupament també s'ha reforçat aquest darrer any. En un moment en què alguns dirigents internacionals han posat en qüestió aquests àmbits, Unió Europea i Acció Exterior ha anunciat un increment de més de 7 milions d’euros per a cooperació el 2024 i de 8 milions el 2025 per finançar projectes de cooperació, a més d’aportacions a l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, UNRWA, i d’altres.

En l’àmbit de les xarxes de cooperació interregional, ha estat molt destacable l’inici de la presidència catalana dels Quatre Motors per a Europa, integrats per Catalunya, Baden-Württemberg, Llombardia i Alvèrnia-Roine-Alps. Unió Europea i Acció Exterior ha liderat l’elaboració del programa de treball de la presidència catalana i la consecució de dos posicionaments conjunts de les quatre regions capdavanteres.

La projecció internacional de Catalunya ha tingut, finalment, una cita clau enguany: la Setmana de Catalunya a l’Exposició Universal d’Osaka, coordinada pel Departament del conseller Duch, i en què s’ha presentat el país com a terra d’innovació i d’avantguarda davant la bona acollida de prop de 140.000 visitants.

Els viatges institucionals han marcat, a més, l’agenda del conseller Duch. A més de nombrosos viatges a Brussel·les, s'ha desplaçat al Regne Unit, França, Itàlia, Portugal, Suïssa, Andorra, el Japó, el Marroc i la Xina, sempre amb l’objectiu de defensar els interessos de Catalunya i d’impulsar oportunitats per al país.

Aquest és el resum dels cinc principals temes de l’acció de Govern del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de l’últim any:

1. Desplegament del Pla Brussel·les, que concreta com guanyar presència i influència al Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions per incidir en àmbits com el pròxim marc financer, l'oficialitat del català, la política agrària comuna o l’habitatge. Preveu fer partícip del projecte europeu a tota la societat catalana, especialment al món local i l’acadèmic, les entitats i la joventut. Algunes accions tangibles del desplegament d’aquest Pla han estat les visites a Barcelona del president del Consell Europeu, António Costa, i de les vicepresidentes de la Comissió Europea Teresa Ribera, Roxana Mînzatu i Dubravka Šuica; reunions a Brussel·les amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i amb altres comissaris, com Raffaele Fitto i Piotr Serafin; el nomenament de la nova delegada del Govern davant la Unió Europea, Ester Borràs; la designació del president de la Generalitat com a membre titular del Comitè de les Regions, o l’augment de beques per estudiar al Col·legi d’Europa.
2. Aprovació del Pla de consolidació de les delegacions del Govern a l’exterior, un marc operatiu que estableix les bases d’un nou model de gestió per a les delegacions, amb l’objectiu de reforçar la seva coherència i professionalització, així com respondre de manera efectiva a les necessitats i les prioritats de l’acció exterior de l’executiu. Entre les principals àrees d’intervenció, hi ha la de vetllar perquè hi hagi més coherència jurídica i pressupostària, per millorar la coordinació institucional o per aconseguir una gestió més harmonitzada dels recursos humans. Amb aquesta iniciativa, el Govern vol oferir garanties i posicionar les delegacions com a eines imprescindibles per donar resposta als reptes globals.
3. Reimpuls de l’aposta pel multilateralisme i per les polítiques de cooperació al desenvolupament, en un moment en què determinats líders mundials desconfien d'aquests àmbits. Un exemple d’aquest reimpuls va ser l’anunci de l’increment de més de 7 milions d’euros per a projectes de cooperació en el 2024, que va permetre passar de 17 a 24 milions d’euros i finançar una setantena d’iniciatives. El 2025 el Govern també ha fet una aportació extraordinària de 8 milions d’euros a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), blindant així el seu compromís amb la democràcia i els drets humans, la cooperació feminista i l’acció humanitària i de protecció internacional. L’executiu ha ampliat, a més, les aportacions a l’agència UNRWA— 295.000 euros el novembre passat i 800.000 euros mésaquest mes de juliol— per continuar donant resposta a la situació de crisi humanitària als territoris palestins, especialment a la Franja de Gaza. L’aposta pel multilateralisme, per altra banda, s’ha fet especialment palesa amb la participació del conseller Duch en actes d’agències i programes de Nacions Unides, com el Fòrum Global de la UNESCO contra el Racisme i la Discriminació, el Fòrum de l’Aliança de Civilitzacions, la Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament o l’acte al Mobile World Congress de Giga, un projecte d’UNICEF i la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT).
4. Inici de la presidència catalana dels Quatre Motors per a Europa (2025-2026), per a la qual el Departament ha elaborat un programa de treball amb un objectiu central: contribuir al debat sobre el futur model econòmic i social d’Europa, i fer-ho a favor d’un continent més fort i influent al món, garant de la cohesió social i les llibertats. Per aconseguir-ho, la presidència catalana vol incrementar la presència dels Quatre Motors a les institucions europees i incidir especialment en el pròxim marc financer pluriennal i la política de cohesió. El programa està alineat amb la Brúixola per a la Competitivitat de la Comissió Europea i dona compliment a estratègies del Govern de Catalunya com el Pla Brussel·les i el Pla Catalunya Lidera. El Departament també ha promogut posicionaments conjunts de les quatre regions, en contra de la política aranzelària dels Estats Units i sobre el pròxim marc financer.
5. La Setmana de Catalunya a l'Exposició Universal d'Osaka, que ha permès projectar al Japó i al món el talent dels artistes catalans, la gastronomia, la cultura i la recerca del país, amb l’objectiu de reflectir l’esperit capdavanter de Catalunya com a terra d’innovació i avantguarda en múltiples àmbits. Amb prop de 140.000 visitants, el públic japonès ha respost molt positivament a les més de 120 accions programades, que dia rere dia han omplert el seu aforament: activitats interactives i audiovisuals, espectacles artístics, tallers gastronòmics, conferències i xerrades. La participació catalana en l'Expo ha format part de les activitats que el Govern organitza per celebrar l’Any Catalunya-Japó.